Diumenge, 27 de desembre 2009
Olèrdola (Alt Penedès)
19 kms. - 2h.08'
De nou em trobo corretejant pel parc natural d'Olèrdola, sense cap més propòsit d'estirar les cames després d'uns dies destrotats degut a les festes. Repeteixo el recorregut de l'últim dia, però l'allargo al principi per que surtin més kms., d'aquesta manera surto des de Moja per enfilar-me ràpidament després de la Muntanyeta, ja per la granja dels conills tot seguint els corriols xops per la pluja caiguda. Can Castellví i pedrera amunt a mà dreta.
El dia abans a la Mola hi ha hagut la tradicional cursa de S.Esteve i després de llegir els fils "correcaterus" , veig que han tingut una visió molt bona a dalt del cim observant fins i tot els punts més alts de l'illa de Mallorca. Avui el dia també és molt clar i jo em dirigeixo cap el puig de l'Àliga, amb l'esperança de tenir la mateixa sort, una autèntica talaia sobre Vilanova on les vistes són formidables, per una banda el mar i per l'altre muntanya.
Després d'una hora llarga arribo a l'objectiu, però tot i el dia clar, no puc divisar ses illes, oooh!!!! degut a la boirina que s'enfila sobre les aigües mediterraneas. Si el dia ho permet, és fàcil poder divisar-les com es pot veure a la foto de dalt feta des del mateix puig de l'Àliga.
Per altre banda la visió que tinc nord-oest, és esplèndida, fins i tot localitzo Collbató als peus de Montserrat on de fons omnipresents els Pirineus ben emblanquinats i a mà dreta la Mola com a testimoni de tot plegat, intuint més al nord la boira que deu estar recolzada sobre la plana de Vic.
Les cames les tinc pesades i em sento feixuc tot i que ja toquem retirada, encara em queden un parell de pujadetes. Enfilant el castell per darrera els forns de calç, després d'haver desfet el camí del golf amb les seves pistes estratosfèriques de recent creació, una autèntica aberració a la natura, em trobo al mateix home, al mateix lloc que l'última vegada (quines casualitats), amb un cistellet amb quatre llanègues, uhm!!!! l'home hi té traça!
Castell, corriol avall per encarar la font de l'amatlló, última dificultat del dia i encarar ja cap a Moja tot planejant per la via romana que ens portarà prop del camp de futbol mogenc, després d'haver travessat un parell de vinyes ja ben pelades esperant ser podades per enfilar una nova anyada.
El millor els 19 kms. més a la saca, tot i no anar massa fi, el bon dia que ha fet després d'uns dies de pluja, fins i tot una mica de caloreta, i la natura que ens ha tornat a regalar unes "fotografies" per l'àlbum personal del dia dia.
Propera sortida llarga el dia 2 gener amb els pirates montserratins, però això ja serà l'any que vé per tant que tingueu molt BON ANY 2010 ! ! ! !
Salut.
dimecres, 30 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
Tastet de la crono montseratina
Dissabte, 19 de desembre 2009
Monistrol (Bages)
+- 21kms. - 3h.23'
De molts ja és sabut que a principis d'any, els almes mater de la MPM, volen organitzar un altre assalt pirata, aquesta vegada una crono escalada que va de la plaça de Monistrol, on surt la Montserrat-nord, fins a dalt de SJeroni. Camí dels tres quarts amunt - monestir - SJeroni, 7 kilometrets llargs i + de 1000. de desnivell.
N'hi ha que pel nostre compte ja l'haviem fet el tastet, però ara éra l'excusa per tornar a trescar per aquesta meravellosa muntanya on sempre hi descobreixo nous camins, nous racons i noves aventures que em permeten disfrutar d'allò més. Des d'aquí gràcies als que ho feu possible.
Noves coneixences, les dues Martes, "el maestro liante" (gràcies per deixar constància gràfica), en Ramon C., el Siscu i el seu company.
A les 8h. del matí a -5º, un fred que se les pela, per entrar aviat en calor que , tot i el solet, ningú es treia res de sobre, de fet a ningú li sobrava res i a dalt a SJeroni encara hi quedava força racons de neu, això sí, el dia éra molt clar i permetia tocar gairebé amb les mans tot el serralam pirinenc. Sempre he dit que les vistes des de SJeroni ja mereix la pena pujar-hi.
Bon grupet avui format per 13-14 integrants ben avinguts i que + - es portava el mateix ritmet fent poques parades de reagrupament, tot i que de tan en tan es feia la parada tècnica de rigor, sobretot per gaudir del paissatge i fer la foto corresponent. Els desconeixedors del proper esdeveniment pirata, han pogut pendre nota del recorregut i fer-se una idea del que els espera.
Per desfer camí el Carles ens porta pel camí de les lluernes fins al peu del Cavall Bernat per la part de dalt. Tot i estar ben "falcats" i sense cap mena de perill, la sensació et recorra el cos pels espedats que hi ha banda a banda. Sublim!!!!, després de deixar-hi constància, enfilem la canal plana, que de plana no en té res, jejeje.... per anar a petar al camí de l'arrel i sortir a Sta.Cecilia per encarar el retorn cap a Monistrol.
Com no podia ser d'una altra manera la sessió conclou amb bones menges i bon beure amb les incorporacions de la Montse i l'Assumpta que no s'han volgut perdre la part final de l'entrenament. No tothom si pot quedar, però tot i així encara quedem una bona colla. Després dels comiats . . . . deixem els plats ben nets i les volls, ben buides, jajaja....
Deures de cap de setmana fets amb molt bones sensacions que esperem no trenquin els propers dies de festa.
B O N E S F E S T E S per tothom!!!!
Salut.
Monistrol (Bages)
+- 21kms. - 3h.23'
De molts ja és sabut que a principis d'any, els almes mater de la MPM, volen organitzar un altre assalt pirata, aquesta vegada una crono escalada que va de la plaça de Monistrol, on surt la Montserrat-nord, fins a dalt de SJeroni. Camí dels tres quarts amunt - monestir - SJeroni, 7 kilometrets llargs i + de 1000. de desnivell.
N'hi ha que pel nostre compte ja l'haviem fet el tastet, però ara éra l'excusa per tornar a trescar per aquesta meravellosa muntanya on sempre hi descobreixo nous camins, nous racons i noves aventures que em permeten disfrutar d'allò més. Des d'aquí gràcies als que ho feu possible.
Noves coneixences, les dues Martes, "el maestro liante" (gràcies per deixar constància gràfica), en Ramon C., el Siscu i el seu company.
A les 8h. del matí a -5º, un fred que se les pela, per entrar aviat en calor que , tot i el solet, ningú es treia res de sobre, de fet a ningú li sobrava res i a dalt a SJeroni encara hi quedava força racons de neu, això sí, el dia éra molt clar i permetia tocar gairebé amb les mans tot el serralam pirinenc. Sempre he dit que les vistes des de SJeroni ja mereix la pena pujar-hi.
Bon grupet avui format per 13-14 integrants ben avinguts i que + - es portava el mateix ritmet fent poques parades de reagrupament, tot i que de tan en tan es feia la parada tècnica de rigor, sobretot per gaudir del paissatge i fer la foto corresponent. Els desconeixedors del proper esdeveniment pirata, han pogut pendre nota del recorregut i fer-se una idea del que els espera.
Per desfer camí el Carles ens porta pel camí de les lluernes fins al peu del Cavall Bernat per la part de dalt. Tot i estar ben "falcats" i sense cap mena de perill, la sensació et recorra el cos pels espedats que hi ha banda a banda. Sublim!!!!, després de deixar-hi constància, enfilem la canal plana, que de plana no en té res, jejeje.... per anar a petar al camí de l'arrel i sortir a Sta.Cecilia per encarar el retorn cap a Monistrol.
Com no podia ser d'una altra manera la sessió conclou amb bones menges i bon beure amb les incorporacions de la Montse i l'Assumpta que no s'han volgut perdre la part final de l'entrenament. No tothom si pot quedar, però tot i així encara quedem una bona colla. Després dels comiats . . . . deixem els plats ben nets i les volls, ben buides, jajaja....
Deures de cap de setmana fets amb molt bones sensacions que esperem no trenquin els propers dies de festa.
B O N E S F E S T E S per tothom!!!!
Salut.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Trobada correcat a La Garriga
Dissabte, 12 de desembre 2009
La Garriga (Vallès or.)
+- 20 Kms. - 2h.10'
Entrenament a la Garriga, terra del gran massaguer que ens té preparat un circuitillu per escalfar una mica les cames. En som una bona colla, potser més de trenta, i entre ells molta gent que feia temps que no veia. De fet la sortida és l'excusa perfecte per retrobar vells amics, aquesta és una de les raons per la qual val la pena fer aquestes matinades, ja que el despertador impecablement sóna a les cinc de la matinada, quan moltes discoteques encara estan en "pleno apogeo".
El circuit no és massa exigent, però la gent sense voler s'organitza en grups depenén del ritme de cadascú. Jo encara em defenso amb els de davant i com tothom, anem fent els reagrupaments de rigor, fet que fa no vagi massa estrebat. Veure sortir el sol en aquestes trobades és tot un espectacle i afortunadament hi ha molta gent amb càmera per inmortalitzar el moment
Després del santuari de PuigGraciós, enfilem cap als cingles de Bertí, majestuosos en la seva totalitat i testimonis de moltes curses i marxes de muntanya. Tanmateix, només en fem un tastet, doncs avui el recorregut no és massa agoserat. Després del Clascar i de tornar a passar pel santuari tornem a enfilar La Garriga on la gent ja va més disgregada tot ensumant la linea d'arribada.
L'avi mena, gran col.laborador amb el massa de l'eventu, ja ens té preparades les volls a l'arribada al pavelló on després d'una merescuda i revifadora dutxa enfilem cap a la sessió tècnica, altrament dit esmorzar com deu mana, on l'acabem de fer petar amb tota la colla, cadascú amb les seves batalletes i nous objectius que aviat veuran la llum.
En definitiva una nova sortideta amb una colla d'amics on el més important no éra ni el kilometratge, ni la duresa de l'itinerari, ni el temps emprat, ni. . . . és haver passat una bona matinal rodejat de gent collonuda on hi tenim una dèria comuna que ens uneix, el córrer.
Salut.
La Garriga (Vallès or.)
+- 20 Kms. - 2h.10'
Entrenament a la Garriga, terra del gran massaguer que ens té preparat un circuitillu per escalfar una mica les cames. En som una bona colla, potser més de trenta, i entre ells molta gent que feia temps que no veia. De fet la sortida és l'excusa perfecte per retrobar vells amics, aquesta és una de les raons per la qual val la pena fer aquestes matinades, ja que el despertador impecablement sóna a les cinc de la matinada, quan moltes discoteques encara estan en "pleno apogeo".
El circuit no és massa exigent, però la gent sense voler s'organitza en grups depenén del ritme de cadascú. Jo encara em defenso amb els de davant i com tothom, anem fent els reagrupaments de rigor, fet que fa no vagi massa estrebat. Veure sortir el sol en aquestes trobades és tot un espectacle i afortunadament hi ha molta gent amb càmera per inmortalitzar el moment
Després del santuari de PuigGraciós, enfilem cap als cingles de Bertí, majestuosos en la seva totalitat i testimonis de moltes curses i marxes de muntanya. Tanmateix, només en fem un tastet, doncs avui el recorregut no és massa agoserat. Després del Clascar i de tornar a passar pel santuari tornem a enfilar La Garriga on la gent ja va més disgregada tot ensumant la linea d'arribada.
L'avi mena, gran col.laborador amb el massa de l'eventu, ja ens té preparades les volls a l'arribada al pavelló on després d'una merescuda i revifadora dutxa enfilem cap a la sessió tècnica, altrament dit esmorzar com deu mana, on l'acabem de fer petar amb tota la colla, cadascú amb les seves batalletes i nous objectius que aviat veuran la llum.
En definitiva una nova sortideta amb una colla d'amics on el més important no éra ni el kilometratge, ni la duresa de l'itinerari, ni el temps emprat, ni. . . . és haver passat una bona matinal rodejat de gent collonuda on hi tenim una dèria comuna que ens uneix, el córrer.
Salut.
dimarts, 8 de desembre del 2009
l'Ehunmilak
16 de juliol 2010
Aquest serà el repte de la temporada. Sense cap mena de dubte el repte de més envergadura a que m'enfronto des de que em calzo unes sabatilles de córrer. 167 kilòmetres en un màxim de 48h.(potser dues nits) amb un desnivell acumulat de més de 12.000m. possitius. En definitiva aquestes cent milles bàsques volen emular la coneguda i mediàtica ultratrail del Montblanc i els entesos n'hi ha que opinen que la basca és més dura. No hi ha dubte que després de cent kilòmetres a les cames afrontar el Txindoki, Ganbo i Aizkorri sostres de la proba, ha de ser de "mucho cuidao".
Tornarem a la terra que tan bé ens acull les ja moltes vegades que hi hem anat i tornarem a disfrutar de l'entorn, del tracte, de les menges i del saber fer d'aquesta gent que quan organitzen una cosa s'hi aboquen en cos i ànima, esperem que sigui una Zegama multiplicada per quatre. I que pugui sobreviure per explicar-ho, jejeje....
Salut (osasuna)
Aquest serà el repte de la temporada. Sense cap mena de dubte el repte de més envergadura a que m'enfronto des de que em calzo unes sabatilles de córrer. 167 kilòmetres en un màxim de 48h.(potser dues nits) amb un desnivell acumulat de més de 12.000m. possitius. En definitiva aquestes cent milles bàsques volen emular la coneguda i mediàtica ultratrail del Montblanc i els entesos n'hi ha que opinen que la basca és més dura. No hi ha dubte que després de cent kilòmetres a les cames afrontar el Txindoki, Ganbo i Aizkorri sostres de la proba, ha de ser de "mucho cuidao".
Tornarem a la terra que tan bé ens acull les ja moltes vegades que hi hem anat i tornarem a disfrutar de l'entorn, del tracte, de les menges i del saber fer d'aquesta gent que quan organitzen una cosa s'hi aboquen en cos i ànima, esperem que sigui una Zegama multiplicada per quatre. I que pugui sobreviure per explicar-ho, jejeje....
Salut (osasuna)
Un pont profitós
29 nov. - 4 i 5 desembre
57kms. - 7h.20'
Després de que la setmana passada anés a fer una volteta pels set cims, bé una volteta de 27kms. sortint del coll de la torreta, montagut, formigosa i puig castellar per tornar a desfer camí en unes tres horetes, amb bastanta pista que em permitia buscar-trobar el ja famós ritme bisonte que tanta falta em fà, jejeje... calia aprofitar el pont per continuar sumant kilometrets, els primers d'una llarga temporada que acaba de començar.
El dissabte 15 kilometrets al costat de casa, al parc natural d'Olèrdola, on ara hi feia temps que ni hi treia el cap. De fet quedo sorprés com, en poc temps, ha canviat la fisonomia d'alguns corriols transformats en pistes per l'obra hi gràcia dels "senyors" de la pedrera de l'uniland. IMPRESENTABLE!!!! grrr!!!! afortunadament l'extensió del parc permet l'apropament a altres indrets on la mà de l'home encara no hi és present. En 1h.40' vaig fer la quinzena de kms. que em varen sortir, sense esmerzar-mi massa amb l'únic objectiu de passar una bona matinal, objectiu complert amb escreig.
Avui d'una manera improvisada em planto a les set tocades a Sta. Cecilia per fer-hi una mica d'entrenament encarat a les pròximes trobades per procurar que els de davant no m'hagin d'esperar més del compte, jejeje....vegis setmana que vé a la Garriga, o l'altre de nou per aquí per la crono a SJeroni.
Enfilo la canal de S Jeroni i se'm fa feixuga, no sé si perquè és fosc, estic fred, la canal està feta una merda (no m'ho va semblar pas el dia de montserratnord), en fi que després d'uns quants renecs arribo a dalt. Ràpidament cap a S Jeroni amb un airet engrescador però amb unes vistes com sempre impressionants quan ja ha despuntat el dia. Tot seguit mitja volta i avall pel camí vell de S Jeroni, pla de la calma, trencabarrals, S Joan, pla de S Miquel (tot seguint l'itinerari de montserratnord) la cova, monestir, enfilo les escales per arribar al pla dels ocells i trobar el camí de l'arrel que em tornarà a Sta Cecilia.
En total m'ha tornat a sortir una quinzena de kms, jo em pensava que me'n sortirien més, en 2h.40', però ja està bé, ja anirem aumentant mica en mica. De fet per montserrat t'hi pots perdre tot el dia que no te l'acabes, jejeje.... i ara que ja la conec una mica, és qüestió de perdre-hi hores i hores. "Seguiremos hablando del gobierno".... jajaja...
Salut.
57kms. - 7h.20'
Després de que la setmana passada anés a fer una volteta pels set cims, bé una volteta de 27kms. sortint del coll de la torreta, montagut, formigosa i puig castellar per tornar a desfer camí en unes tres horetes, amb bastanta pista que em permitia buscar-trobar el ja famós ritme bisonte que tanta falta em fà, jejeje... calia aprofitar el pont per continuar sumant kilometrets, els primers d'una llarga temporada que acaba de començar.
El dissabte 15 kilometrets al costat de casa, al parc natural d'Olèrdola, on ara hi feia temps que ni hi treia el cap. De fet quedo sorprés com, en poc temps, ha canviat la fisonomia d'alguns corriols transformats en pistes per l'obra hi gràcia dels "senyors" de la pedrera de l'uniland. IMPRESENTABLE!!!! grrr!!!! afortunadament l'extensió del parc permet l'apropament a altres indrets on la mà de l'home encara no hi és present. En 1h.40' vaig fer la quinzena de kms. que em varen sortir, sense esmerzar-mi massa amb l'únic objectiu de passar una bona matinal, objectiu complert amb escreig.
Avui d'una manera improvisada em planto a les set tocades a Sta. Cecilia per fer-hi una mica d'entrenament encarat a les pròximes trobades per procurar que els de davant no m'hagin d'esperar més del compte, jejeje....vegis setmana que vé a la Garriga, o l'altre de nou per aquí per la crono a SJeroni.
Enfilo la canal de S Jeroni i se'm fa feixuga, no sé si perquè és fosc, estic fred, la canal està feta una merda (no m'ho va semblar pas el dia de montserratnord), en fi que després d'uns quants renecs arribo a dalt. Ràpidament cap a S Jeroni amb un airet engrescador però amb unes vistes com sempre impressionants quan ja ha despuntat el dia. Tot seguit mitja volta i avall pel camí vell de S Jeroni, pla de la calma, trencabarrals, S Joan, pla de S Miquel (tot seguint l'itinerari de montserratnord) la cova, monestir, enfilo les escales per arribar al pla dels ocells i trobar el camí de l'arrel que em tornarà a Sta Cecilia.
En total m'ha tornat a sortir una quinzena de kms, jo em pensava que me'n sortirien més, en 2h.40', però ja està bé, ja anirem aumentant mica en mica. De fet per montserrat t'hi pots perdre tot el dia que no te l'acabes, jejeje.... i ara que ja la conec una mica, és qüestió de perdre-hi hores i hores. "Seguiremos hablando del gobierno".... jajaja...
Salut.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Marató Pirata de Montserrat
Dissabte, 21 de novembre 2009 - 7h.56' 02
El Bruc (Anoia)
Heus ací la història d'una marató atípica, però molt acurada i currada sobretot per les dues "almes maters" d'aquest projecte. Atípica per molts motius, no éra oficial, no hi havia inscripcions ni dorsals, (que no vol dir que no hi hagués avituallaments, ni diploma i samarreta conmemorativa, que n'hi va haver) ni tothom sortia a la mateixa hora, es tractava d'arribar tots (una trentena de corredors) entre les 13-14h. per després anar tots plegats a fer un bon dinaret. Per què això fos possible, cadascú, segons les seves capacitats, hauria de sortir a unes hores determinades. Els primers i més lents, a les 2h., a les quatre sortia un altre participant, a les 5h.30 sortia el meu grup amb sis components més, a les set un altre grup nombrós, i per últim a les vuit els makinorris i els de la mitja.
Ja veieu que no té res de convencional, el que es pretenia és que un grup d'enamorats de la muntanya podessin disfrutar d'allò més en un marc incomparable, donant el tomb sencer a tota la muntanya de Montserrat. Els organitzadors també corrien i les nostres dones ens van preparar tres avituallaments que no tenien res a envejar a moltes altres curses. Ja ho veieu, amb molt d'entusiasme, amb els mitjans necessaris, sense massa infraestructura, sense massa costos (per no dir de franc) es va muntar una marató PIRATA de primera categoria, on va ser un espectacle impressionant de la nostre mare naturalesa durant tota la cursa
Pocs minuts després de les cinc ja sóc a la línea de sortida, de seguida van arribant els components del grup + el Carles que ens ha de donar la sortida després del briefing de rigor, per donar una mica de categoria a la situació. En el grup som set, els set magnífics korfbaler, malfieten, jpapiol, tamayo, txus, xavier de Copons i un servidor, també s'hi afegeix un "espontani" que al cap d'uns metres ja el perdem de vista i "nunca más se supo".
Anar amb el jpapiol es no avorrir-te en tota l'estona a part dels seus reportatges fotogràfics tot corrent, vamos que és de la conya i és l'animador del grup. Al corriol i sense voler en tamayo i jo ens avancem una mica davant els improperis d'en papi, em trobo còmode i tot fent-la petant amb en tamayo fem via. En papi tira de la resta, amb un korfbaler conservador, un malfieten a l'expectativa, un txus a veure-les venir i el de copons intentant no desenganxar-se del grup. Així seria més o menys fins al monestir.
BRUC-S.JERONI - 1h18' esperant una mica el grup per fer el reagrupament de rigor i unes fotos apunt de clarejar el dia. Els escaladors que hi dormien, un ja despert, s'ofereix per inmortalitzar l'imatge. La baixada sense pressa per anar tots juntets, el ritme és còmode, còmode, tant que davant l'espectacle que ens ofereix la mare naturalesa ens inflem de fer fotografies. Després de superar trencabarrals i enfilar el camí nou de S.Jeroni, tornem a baixar buscant Collbató, una baixada ràpida on el grup va una mica disgregat però sense massa diferències. Ens topem amb cinc cabres que s'enfilen ràpidament muntanya amunt, però no s'escapen de que en papi les inmortalitzi. Aquest fet i el trobar-nos ja a la pista que ens portarà a Collbató el grup es torna ajuntar i a la Salut tornem a fer reagrupament.
S.JERONI - LA SALUT - 1h.33' - 2h.51'. Primer avituallament "volleru" on l'albertus i vtorres fent d'amfitrions . Jo no em noto gairebé de panxa i he de fer una parada tècnica. Una vegada tots hidratats, nets i polits, enfilem les coves de salnitre inici del cami que ens portarà a S.Miquel. En Tamayo agafa la davantera amb el seu motoret diesel, el seguim malfieten i jo, mentre el grumete papiol tira de la resta. Sense cap mena de dubte fem un equip collonut. La pujada se m'enganxa una mica, però veig que ni el tamayo s'escapa ni al darrera ens agafan, moraleja, QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!!!! A la baixada cap al monestir pillu en tamayo i li dic que vaig de pet als lavabos, doncs torno a tenir .... necessitats!, jejeje... quan en surto ja hi som tots a la font de les escales, bé falta el de copons, però de seguit el veiem baixar.
LA SALUT - MONESTIR - 1h.11' - 4h.02'. Una vegada tots regrupats enfilem les escales per anar a buscar el camí de l'arrel. Les escales sempre se m'han donat bé, cursa de l'alba, exmontserrat nord, la crono.... però avui les maleeixo, no em noto fi, potser massa estona al lavabo, massa temps parat, i a l'arrencar de nou, no vaig. No puc seguir a ningú, quan fins fa poc anava al davant. Miro de mantenir la calma, conec on vaig i sé que tard o d'hora em recuperaré. Per fi s'acaben, enfilem el camí però ja veig que no el disfruto, vaig fent la goma amb en txuss i papiol que de tan en tan em va cridant Boodiiii!!!, la resta s'han escapat i el de Copons el portem darrera, amb mala pinta. El camí s'em fa llarg i només desitjo arribar a Sta. Cecilia on caurà un ibuprofeno segur. Després de sentir la carretera estona i estona, fem cap a l'avituallament, capitenajat per la Montse i l'Assumpta , vaig tocat però penso que en aquesta parada em puc refer. Tornem a estar tots reagrupats i no tenim pressa per marxar, tot i que en aquest punt i deixem el company de Copons que abandona. Els avituallaments han estat de pega ja que la boira els ha jugat una mala passada, tots tres emboirats, i tan sols a vint metres, també en tots tres ja hi feia sol, i per tant més bo, els hi agraeixo la seva inestimable col.laboració.
MONESTIR - STA.CECILIA - 1h.05' - 5h.09'. Estan a punt d'atrapar-nos els makinorris i decidim, tot remugant, sant tornem-hi. Aquest tram també s'em fa molt dur, sobretot l'inici, no m'esperava tanta pujada i després tan trencacames, ja em recuperaré, ja.... Tot just enfilant el camí ja em passa en guido, l'animo, és un plaer veure córrer una bèstia com aquesta, l'elegància en els seus moviments, aparentment sense massa esforç. Per davant marxen els més forts, tamayo, malfieten i korfbaler, i jo fent la goma amb en txuss i jpapiol que de tan en tanem torna a cridar BO-DIIIIIIII, per veure si encara sóc viu. Entremig del "sarao", la canal del miracle, estratosfèrica a aquestes alçades de cursa, però alhora un altre regal de la muntanya. La foradada és testimoni de la meva agonia, tampoc tan, o si, a les baixades recupero terreny, tot el que perdo a les pujades, per tant goma pura i dura BO-DIIIIII
STA.CECILIA - C.MASSANA - 1h.14' - 6h.22'. Tercer avituallament, aquesta vegada per les "senyores ballesta i papiol" , el korfbaler i malfieten ja enfilan camí, en tamayo sembla que li estigui bé esperar-nos, jejeje....em prenc un altre ibuprofè per assegurar el tanto, ara no faré el préssec a aquestes alçades de cursa. Tampoc tenim tard i la fem petar estona. Quan ens decidim enfilem pista els quatre genets que quedem del grup, la cursa posa cadascú al seu lloc, jo per variar goma-goma. Abans de deixar la pista em pasa en rül, una altre
makinorri amb un estil envejable tot i que va un pèl lesionat. Ja dins el corriol que ens portarà al refugi (vaja sorpresa, durillo, durillo) continua el meu tarannà, sense arribar a l'agonia però sense poder despegar, els ibus han anat fent però s'acumula massa coses, tot i que el costellam no es queixa ni un moment, però no m'ha permès posar-me les bambes des de la montserrat nord i això ho noto.
C.MASSANA - REF.VICENÇ BARBÉ - 45' - 7h.09'. Més de set hores anant-li fotent, deu ni dó, ara ja enfilem cap a "casa", després de planejar una miqueta ens topem amb el torrent del lloro, on em pasa la tercera màquina, en sergi, sense despentinar-se ens saludem, això que fa quatre dies que córrer!!!!! Aquí em revifo una mica, la revifalla abans de morir i faig bastanta via. Cova de l'arcada, impressionant, hi trobo en tamayo i en txuss, en papi els ha deixat i és que baixant, va que se les pela. Els altres crec que queden parats de tornar-me a veure, jo crec que em feien mort i enterrat, això m'anima una mica el fet de tornar a tenir companyia, però no dura massa a l'acabar-se ben aviat la part tècnica. Tan se val, sé que queda poc, els vaig mantenint la distància amb la vista. Pista, ja hi som, ja ho tenim, hem fet tot el tomb a la muntanya, només de pensar-ho!!!! Veig la cleca allà baix, tothom aplaudint, tothom content....
REF.VICENÇ BARBÉ - BRUC - 46' - 7h.56'02. La fem petar amb tothom, ja hi ha els de la mitja, els "obridors", n'Alpenser, etcetcetc... i continua arribant gent, tothom amb un somriure a la boca, això ho diu tot, ÈXIT TOTAL, no fa falta preguntar-ho, la gent és feliç, ha estat una experiència única que costarà molt oblidar-la.
La Sessió Tècnica, altrament dit, un bon dinar, més l'entrega de diplomes i samarreta conmemorativa va servir per arrodonir una jornada memorable on una colla d'esborrajats de la muntanya, havien arribat a l'èxtasi, cruspint-se en un tres i no res la muntanya de Montserrat en la seva totalitat, amb tot el seu esplendor, amb tota la seva bellesa, amb tota la seva duresa. Torno a donar les gràcies als que ho heu fet possible, organitzadors i voluntaris, així com a tots els corredors pels moments que em compartit SOU COLLONUTS!!!!
Quan ja fa temps vaig descubrir el món del córrer, de seguida hi vaig tenir companys, ara no paro de tenir veritables amics.
Salut.
El Bruc (Anoia)
Heus ací la història d'una marató atípica, però molt acurada i currada sobretot per les dues "almes maters" d'aquest projecte. Atípica per molts motius, no éra oficial, no hi havia inscripcions ni dorsals, (que no vol dir que no hi hagués avituallaments, ni diploma i samarreta conmemorativa, que n'hi va haver) ni tothom sortia a la mateixa hora, es tractava d'arribar tots (una trentena de corredors) entre les 13-14h. per després anar tots plegats a fer un bon dinaret. Per què això fos possible, cadascú, segons les seves capacitats, hauria de sortir a unes hores determinades. Els primers i més lents, a les 2h., a les quatre sortia un altre participant, a les 5h.30 sortia el meu grup amb sis components més, a les set un altre grup nombrós, i per últim a les vuit els makinorris i els de la mitja.
Ja veieu que no té res de convencional, el que es pretenia és que un grup d'enamorats de la muntanya podessin disfrutar d'allò més en un marc incomparable, donant el tomb sencer a tota la muntanya de Montserrat. Els organitzadors també corrien i les nostres dones ens van preparar tres avituallaments que no tenien res a envejar a moltes altres curses. Ja ho veieu, amb molt d'entusiasme, amb els mitjans necessaris, sense massa infraestructura, sense massa costos (per no dir de franc) es va muntar una marató PIRATA de primera categoria, on va ser un espectacle impressionant de la nostre mare naturalesa durant tota la cursa
Pocs minuts després de les cinc ja sóc a la línea de sortida, de seguida van arribant els components del grup + el Carles que ens ha de donar la sortida després del briefing de rigor, per donar una mica de categoria a la situació. En el grup som set, els set magnífics korfbaler, malfieten, jpapiol, tamayo, txus, xavier de Copons i un servidor, també s'hi afegeix un "espontani" que al cap d'uns metres ja el perdem de vista i "nunca más se supo".
Anar amb el jpapiol es no avorrir-te en tota l'estona a part dels seus reportatges fotogràfics tot corrent, vamos que és de la conya i és l'animador del grup. Al corriol i sense voler en tamayo i jo ens avancem una mica davant els improperis d'en papi, em trobo còmode i tot fent-la petant amb en tamayo fem via. En papi tira de la resta, amb un korfbaler conservador, un malfieten a l'expectativa, un txus a veure-les venir i el de copons intentant no desenganxar-se del grup. Així seria més o menys fins al monestir.
BRUC-S.JERONI - 1h18' esperant una mica el grup per fer el reagrupament de rigor i unes fotos apunt de clarejar el dia. Els escaladors que hi dormien, un ja despert, s'ofereix per inmortalitzar l'imatge. La baixada sense pressa per anar tots juntets, el ritme és còmode, còmode, tant que davant l'espectacle que ens ofereix la mare naturalesa ens inflem de fer fotografies. Després de superar trencabarrals i enfilar el camí nou de S.Jeroni, tornem a baixar buscant Collbató, una baixada ràpida on el grup va una mica disgregat però sense massa diferències. Ens topem amb cinc cabres que s'enfilen ràpidament muntanya amunt, però no s'escapen de que en papi les inmortalitzi. Aquest fet i el trobar-nos ja a la pista que ens portarà a Collbató el grup es torna ajuntar i a la Salut tornem a fer reagrupament.
S.JERONI - LA SALUT - 1h.33' - 2h.51'. Primer avituallament "volleru" on l'albertus i vtorres fent d'amfitrions . Jo no em noto gairebé de panxa i he de fer una parada tècnica. Una vegada tots hidratats, nets i polits, enfilem les coves de salnitre inici del cami que ens portarà a S.Miquel. En Tamayo agafa la davantera amb el seu motoret diesel, el seguim malfieten i jo, mentre el grumete papiol tira de la resta. Sense cap mena de dubte fem un equip collonut. La pujada se m'enganxa una mica, però veig que ni el tamayo s'escapa ni al darrera ens agafan, moraleja, QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!!!! A la baixada cap al monestir pillu en tamayo i li dic que vaig de pet als lavabos, doncs torno a tenir .... necessitats!, jejeje... quan en surto ja hi som tots a la font de les escales, bé falta el de copons, però de seguit el veiem baixar.
LA SALUT - MONESTIR - 1h.11' - 4h.02'. Una vegada tots regrupats enfilem les escales per anar a buscar el camí de l'arrel. Les escales sempre se m'han donat bé, cursa de l'alba, exmontserrat nord, la crono.... però avui les maleeixo, no em noto fi, potser massa estona al lavabo, massa temps parat, i a l'arrencar de nou, no vaig. No puc seguir a ningú, quan fins fa poc anava al davant. Miro de mantenir la calma, conec on vaig i sé que tard o d'hora em recuperaré. Per fi s'acaben, enfilem el camí però ja veig que no el disfruto, vaig fent la goma amb en txuss i papiol que de tan en tan em va cridant Boodiiii!!!, la resta s'han escapat i el de Copons el portem darrera, amb mala pinta. El camí s'em fa llarg i només desitjo arribar a Sta. Cecilia on caurà un ibuprofeno segur. Després de sentir la carretera estona i estona, fem cap a l'avituallament, capitenajat per la Montse i l'Assumpta , vaig tocat però penso que en aquesta parada em puc refer. Tornem a estar tots reagrupats i no tenim pressa per marxar, tot i que en aquest punt i deixem el company de Copons que abandona. Els avituallaments han estat de pega ja que la boira els ha jugat una mala passada, tots tres emboirats, i tan sols a vint metres, també en tots tres ja hi feia sol, i per tant més bo, els hi agraeixo la seva inestimable col.laboració.
MONESTIR - STA.CECILIA - 1h.05' - 5h.09'. Estan a punt d'atrapar-nos els makinorris i decidim, tot remugant, sant tornem-hi. Aquest tram també s'em fa molt dur, sobretot l'inici, no m'esperava tanta pujada i després tan trencacames, ja em recuperaré, ja.... Tot just enfilant el camí ja em passa en guido, l'animo, és un plaer veure córrer una bèstia com aquesta, l'elegància en els seus moviments, aparentment sense massa esforç. Per davant marxen els més forts, tamayo, malfieten i korfbaler, i jo fent la goma amb en txuss i jpapiol que de tan en tanem torna a cridar BO-DIIIIIIII, per veure si encara sóc viu. Entremig del "sarao", la canal del miracle, estratosfèrica a aquestes alçades de cursa, però alhora un altre regal de la muntanya. La foradada és testimoni de la meva agonia, tampoc tan, o si, a les baixades recupero terreny, tot el que perdo a les pujades, per tant goma pura i dura BO-DIIIIII
STA.CECILIA - C.MASSANA - 1h.14' - 6h.22'. Tercer avituallament, aquesta vegada per les "senyores ballesta i papiol" , el korfbaler i malfieten ja enfilan camí, en tamayo sembla que li estigui bé esperar-nos, jejeje....em prenc un altre ibuprofè per assegurar el tanto, ara no faré el préssec a aquestes alçades de cursa. Tampoc tenim tard i la fem petar estona. Quan ens decidim enfilem pista els quatre genets que quedem del grup, la cursa posa cadascú al seu lloc, jo per variar goma-goma. Abans de deixar la pista em pasa en rül, una altre
makinorri amb un estil envejable tot i que va un pèl lesionat. Ja dins el corriol que ens portarà al refugi (vaja sorpresa, durillo, durillo) continua el meu tarannà, sense arribar a l'agonia però sense poder despegar, els ibus han anat fent però s'acumula massa coses, tot i que el costellam no es queixa ni un moment, però no m'ha permès posar-me les bambes des de la montserrat nord i això ho noto.
C.MASSANA - REF.VICENÇ BARBÉ - 45' - 7h.09'. Més de set hores anant-li fotent, deu ni dó, ara ja enfilem cap a "casa", després de planejar una miqueta ens topem amb el torrent del lloro, on em pasa la tercera màquina, en sergi, sense despentinar-se ens saludem, això que fa quatre dies que córrer!!!!! Aquí em revifo una mica, la revifalla abans de morir i faig bastanta via. Cova de l'arcada, impressionant, hi trobo en tamayo i en txuss, en papi els ha deixat i és que baixant, va que se les pela. Els altres crec que queden parats de tornar-me a veure, jo crec que em feien mort i enterrat, això m'anima una mica el fet de tornar a tenir companyia, però no dura massa a l'acabar-se ben aviat la part tècnica. Tan se val, sé que queda poc, els vaig mantenint la distància amb la vista. Pista, ja hi som, ja ho tenim, hem fet tot el tomb a la muntanya, només de pensar-ho!!!! Veig la cleca allà baix, tothom aplaudint, tothom content....
REF.VICENÇ BARBÉ - BRUC - 46' - 7h.56'02. La fem petar amb tothom, ja hi ha els de la mitja, els "obridors", n'Alpenser, etcetcetc... i continua arribant gent, tothom amb un somriure a la boca, això ho diu tot, ÈXIT TOTAL, no fa falta preguntar-ho, la gent és feliç, ha estat una experiència única que costarà molt oblidar-la.
La Sessió Tècnica, altrament dit, un bon dinar, més l'entrega de diplomes i samarreta conmemorativa va servir per arrodonir una jornada memorable on una colla d'esborrajats de la muntanya, havien arribat a l'èxtasi, cruspint-se en un tres i no res la muntanya de Montserrat en la seva totalitat, amb tot el seu esplendor, amb tota la seva bellesa, amb tota la seva duresa. Torno a donar les gràcies als que ho heu fet possible, organitzadors i voluntaris, així com a tots els corredors pels moments que em compartit SOU COLLONUTS!!!!
Quan ja fa temps vaig descubrir el món del córrer, de seguida hi vaig tenir companys, ara no paro de tenir veritables amics.
Salut.
divendres, 30 d’octubre del 2009
Marató de Sant Llorenç Savall
Diumenge, 25 d'octubre 2009 - 5h.57' 08
Sant Llorenç Savall (Vallès occ.)
De fet no hi manera de trobar la població de SLlorenç Savall a la primera, mica en mica en vaig aprenent i suposo que hi haurà un dia que hi vagi sense haver de donar quaranta tombs per Terrassa i/o Sabadell :-(
És la segona marató en tres setmanes i molt més dura que Collserola, per contra, hi porto millor i més entrenament, però el plantejament serà a veure-les venir al menys fins la Mola. Aquesta marató ja la conec de l'any passat i és durilla, per tant a nadar i guardar la roba i a veure com respiro, és a dir, a veure si mica en mica, anem millorant.
Tot i les pèrdues vàries automobilístiques, arribo amb temps per poder-ho fer tot amb certa comoditat, recollir dorsal, canviar-me sense pressa, etc., però vet aquí que hi ha una cua de mil dimonis a la recollida de dorsals i fins al final no s'espavilen, gairebé quan el temps ja se'ls hi tira a sobre, en aquest aspecte un 0 per l'organització. Hi ha correcuites per tot arreu, la gent nerviosa cap als cotxes sense temps per res....i donen el tret de sortida!!!! la gent emprenyada enfila la sortida des dels cotxes, on varis corredors ja fa uns minuts que han sortit, és el caos total!!!!, jo afortunadament només perdó una vintena de segons, però la mala llet no me la treu ningú, he començat la cursa des del cotxe!!!!, val més pendre-s'ho amb conya, n'hi ha que pasan la linea de sortida 5-6 minuts després del tret inicial.
Durant la setmana ho plogut de valent i la muntanya estar d'allò més maca, amb les seves característiques olors i els seus particulars colors, tot està ofanós.... ja començo a disfrutar. Els primers kilòmetres són de tanteix, d'agafar un ritme còmode i anar fent via sense forçar en cap moment la màquina. Combinació de corriols, interiors de riera, obagues, roca, collets, carenes, camins més amples on pujades i baixades s'intercalen. El recorregut és molt distret, els avituallaments ben co.locats on hi ha tot el que es pot necessitar, circuit ben marcat, impossible perdres...un 10!!!!
Així arribo a les primeres rampes de la Mola, cim enganyós on no s'hi acaba d'arribar mai, sobretot si ja comences a notar els kilòmetres que tot i no ser-ne massa, una vintena, les cames ja els noten. La sensació és que he anat més bé que l'any passat, però el rellotge em diu el contrari, si fa no fa, vaig igual, potser no tan clavat però cooooosta. La pujada la faig gairebé tota caminant a ritme viu, vaig passant algun corredor i pocs em sobrepassan, tot i que la munió de "dominguerus" ja és considerable. Per fi, CIM !!!! , les vistes són impressionants, la cara nord de Montserrat a la dreta amb boira baixa, espectacular, però aquesta vegada no m'hi encanto massa, m'avitullo i avall.
L'inici de la baixada és perillossissim, degut a les pluges tot està ben moll i baixar el torrent del lloro es fa complicat. Algú ja va per terra i és auxiliat, també gent amb les primeres rampes.... jo vaig fent pel senderol de puja-baixa, per la carena del pagès, més estones sol que acompanyat, això si, creuant-me centenars "d'excursionistes" amb ganes de Mola, jejeje...., arribats al control n.8, km.26, ja enfilem la part final de la proba, tot i que queda encara una mica de tralla. A l'esquerra queda el Montcau, i nosaltres enfilem un corriol preciós i "canyeru" a la dreta. M'he anat recuperant i en aquest tram em noto valent, deixant enrera algun que altre corredor amb problemes. El tram és molt tècnic, però disfruto de valent i faig molta via.
Tot el bo s'acaba i arribem a cal marquet de les roques per encarar l'última dificultat seriosa del dia, pujar a éra ventosa, pujada molt dura que se't pot atrevessar si no estàs "al loro". L'any passat vaig quedar més clavat que un SCristu, jejeje....però enguany, sabent on vaig, se'm fa menys feixuga. A dalt ens espera una bona sorpresa, ja que han canviat el recorregut final i ens fan pujar al castell de Pera, tot carenajant, amb alguna corda i tot i bastant aeri.
Ara sí, últims kilòmetres en companyia de dos savallencs que em fan una mica de guia, quan a la llunyania, diviso un papu verd, és el Víctor!!!! l'adrenalina em puja, em trobo bé i veig que el vaig retallant. Deixo la meva companyia i vaig a la caça, sento que tinc una bala a la recàmera i encara la faré servir. Ja deu ser tot de cara avall i a les baixades el tinc a tiro, a les pujades mantinc per recuperar forces.
Últim control i avituallament, allà hi coincidim, el Víctor i varis corredors més, queden 3-4 kilòmetres i ho veig aprop!, sortim junts d'aquest punt, veig que esbufega per tot arreu, però és dur i va fent en plan diesel, jo acompanyat per en Tamayo, un altre damnificat correcat, fem uns metres de distància per un fals pla, uff!!!, això no m'ho esperava, jo contava amb un corriol de cara avall i tècnic que enfilés l'arribada!!!!, per demanar que no quedi. La pista se'm posa travessera i camino de nou, el diesel em passa, però jo no tinc ganes de guerra, ni tan sols agafo roda, espero el corriol que no arriba i m'ha traït. MARDITOS ROEDORE!!!! , ara, ara, girem a la dreta i s'acaba la pista per enfilar els últims metres de corriol, ja és massa tard però m'hi llenço de nou, travessem carretera i creuem línea d'arribada, vint minuts justos menys que l'any passat!!!!, content a pesar de tot, sempre es pot fer millor, i també pitjor, jajaja....
En definitiva, anar millorant cada dia, a base d'entrenaments, curses, etc...acumulació de kilometratge més que de qüalitat, però tot arribarà, abans de qüalitat, qüantitat. La temporada, acaba de començar!!!!
Salut.
Sant Llorenç Savall (Vallès occ.)
De fet no hi manera de trobar la població de SLlorenç Savall a la primera, mica en mica en vaig aprenent i suposo que hi haurà un dia que hi vagi sense haver de donar quaranta tombs per Terrassa i/o Sabadell :-(
És la segona marató en tres setmanes i molt més dura que Collserola, per contra, hi porto millor i més entrenament, però el plantejament serà a veure-les venir al menys fins la Mola. Aquesta marató ja la conec de l'any passat i és durilla, per tant a nadar i guardar la roba i a veure com respiro, és a dir, a veure si mica en mica, anem millorant.
Tot i les pèrdues vàries automobilístiques, arribo amb temps per poder-ho fer tot amb certa comoditat, recollir dorsal, canviar-me sense pressa, etc., però vet aquí que hi ha una cua de mil dimonis a la recollida de dorsals i fins al final no s'espavilen, gairebé quan el temps ja se'ls hi tira a sobre, en aquest aspecte un 0 per l'organització. Hi ha correcuites per tot arreu, la gent nerviosa cap als cotxes sense temps per res....i donen el tret de sortida!!!! la gent emprenyada enfila la sortida des dels cotxes, on varis corredors ja fa uns minuts que han sortit, és el caos total!!!!, jo afortunadament només perdó una vintena de segons, però la mala llet no me la treu ningú, he començat la cursa des del cotxe!!!!, val més pendre-s'ho amb conya, n'hi ha que pasan la linea de sortida 5-6 minuts després del tret inicial.
Durant la setmana ho plogut de valent i la muntanya estar d'allò més maca, amb les seves característiques olors i els seus particulars colors, tot està ofanós.... ja començo a disfrutar. Els primers kilòmetres són de tanteix, d'agafar un ritme còmode i anar fent via sense forçar en cap moment la màquina. Combinació de corriols, interiors de riera, obagues, roca, collets, carenes, camins més amples on pujades i baixades s'intercalen. El recorregut és molt distret, els avituallaments ben co.locats on hi ha tot el que es pot necessitar, circuit ben marcat, impossible perdres...un 10!!!!
Així arribo a les primeres rampes de la Mola, cim enganyós on no s'hi acaba d'arribar mai, sobretot si ja comences a notar els kilòmetres que tot i no ser-ne massa, una vintena, les cames ja els noten. La sensació és que he anat més bé que l'any passat, però el rellotge em diu el contrari, si fa no fa, vaig igual, potser no tan clavat però cooooosta. La pujada la faig gairebé tota caminant a ritme viu, vaig passant algun corredor i pocs em sobrepassan, tot i que la munió de "dominguerus" ja és considerable. Per fi, CIM !!!! , les vistes són impressionants, la cara nord de Montserrat a la dreta amb boira baixa, espectacular, però aquesta vegada no m'hi encanto massa, m'avitullo i avall.
L'inici de la baixada és perillossissim, degut a les pluges tot està ben moll i baixar el torrent del lloro es fa complicat. Algú ja va per terra i és auxiliat, també gent amb les primeres rampes.... jo vaig fent pel senderol de puja-baixa, per la carena del pagès, més estones sol que acompanyat, això si, creuant-me centenars "d'excursionistes" amb ganes de Mola, jejeje...., arribats al control n.8, km.26, ja enfilem la part final de la proba, tot i que queda encara una mica de tralla. A l'esquerra queda el Montcau, i nosaltres enfilem un corriol preciós i "canyeru" a la dreta. M'he anat recuperant i en aquest tram em noto valent, deixant enrera algun que altre corredor amb problemes. El tram és molt tècnic, però disfruto de valent i faig molta via.
Tot el bo s'acaba i arribem a cal marquet de les roques per encarar l'última dificultat seriosa del dia, pujar a éra ventosa, pujada molt dura que se't pot atrevessar si no estàs "al loro". L'any passat vaig quedar més clavat que un SCristu, jejeje....però enguany, sabent on vaig, se'm fa menys feixuga. A dalt ens espera una bona sorpresa, ja que han canviat el recorregut final i ens fan pujar al castell de Pera, tot carenajant, amb alguna corda i tot i bastant aeri.
Ara sí, últims kilòmetres en companyia de dos savallencs que em fan una mica de guia, quan a la llunyania, diviso un papu verd, és el Víctor!!!! l'adrenalina em puja, em trobo bé i veig que el vaig retallant. Deixo la meva companyia i vaig a la caça, sento que tinc una bala a la recàmera i encara la faré servir. Ja deu ser tot de cara avall i a les baixades el tinc a tiro, a les pujades mantinc per recuperar forces.
Últim control i avituallament, allà hi coincidim, el Víctor i varis corredors més, queden 3-4 kilòmetres i ho veig aprop!, sortim junts d'aquest punt, veig que esbufega per tot arreu, però és dur i va fent en plan diesel, jo acompanyat per en Tamayo, un altre damnificat correcat, fem uns metres de distància per un fals pla, uff!!!, això no m'ho esperava, jo contava amb un corriol de cara avall i tècnic que enfilés l'arribada!!!!, per demanar que no quedi. La pista se'm posa travessera i camino de nou, el diesel em passa, però jo no tinc ganes de guerra, ni tan sols agafo roda, espero el corriol que no arriba i m'ha traït. MARDITOS ROEDORE!!!! , ara, ara, girem a la dreta i s'acaba la pista per enfilar els últims metres de corriol, ja és massa tard però m'hi llenço de nou, travessem carretera i creuem línea d'arribada, vint minuts justos menys que l'any passat!!!!, content a pesar de tot, sempre es pot fer millor, i també pitjor, jajaja....
En definitiva, anar millorant cada dia, a base d'entrenaments, curses, etc...acumulació de kilometratge més que de qüalitat, però tot arribarà, abans de qüalitat, qüantitat. La temporada, acaba de començar!!!!
Salut.
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Entrenament montserrratí
Dissabte, 10 d'octubre 2009
El Bruc (Anoia)
+- 20 kms. - 2h.55'
Bon entrenament per Montserrat amb la cirereta de pujar a S. Jeroni.
A les 7h.30' quedem uns quants correcats a El Bruc, encara no s'hi veu, però entre pitus i flautes, començem a córrer quan ja s'aixeca el dia. El començament, per escalfar, és bastant planer per pista i corriol, tot i que aviat s'acaba per enfilar pel camí dels francesos ben costarut que ens portarà cap el cim de S.Jeroni. Durant la pujada hi ha un parell de reagrupaments ràpids però necessaris perquè la gent no quedi desperdigada. Les vistes són fantàstiques, deixant la boirina sota els nostres peus, continuem amunt, on després de 1h.19', arribem al nostre primer objectiu: S.Jeroni.
Tot i les boires baixes, gaudim de l'espectacle que sempre suposa pujar fins aquest indret tan emblemàtic montserratí. Després de la foto de rigor, enfilem avall, cap el pla dels ocells per enfilar-se lleugerament pel pas de trencabarrals. El grupet ara va més unit que en la pujada i no fa falta fer cap reagrupament, ens ho passem bomba en la baixada, GAAAAASSSSSS AKIIII !!!!, jejejeje....
Enfilem coll de Pollegons i ja encarem la tornada. Els caçadors ja es fan "els amos" al llarg de tota una carena, fàcilment visibles amb els seus petos fosforitos. Una vegada al pla, passem per davant de la vinya nova, on l'olor de carn ja ens fa obrir l'estòmac. Ben trobats als cotxes, les màquines han tingut els últims kilòmetres per treure el ventre de pena i configurar algun pique que altre, és l'hora del "tercer tiempo", per fer-la petar i compartir un mos regat amb les völls de rigor, haven-t'hi l'abuelo no se li podia fer un lleig, jejeje....
En definitiva un entrenament de qüalitat, ja éra hora!, amb bons amics que de ben segur ens retobarem properament a S.Llorenç Savall. Espero tornar a trescar per aquests indrets, tot preparant-t'hi la Marató pirata, jo per la meva part mica en mica .... vaig omplint la pica!
Salut.
El Bruc (Anoia)
+- 20 kms. - 2h.55'
Bon entrenament per Montserrat amb la cirereta de pujar a S. Jeroni.
A les 7h.30' quedem uns quants correcats a El Bruc, encara no s'hi veu, però entre pitus i flautes, començem a córrer quan ja s'aixeca el dia. El començament, per escalfar, és bastant planer per pista i corriol, tot i que aviat s'acaba per enfilar pel camí dels francesos ben costarut que ens portarà cap el cim de S.Jeroni. Durant la pujada hi ha un parell de reagrupaments ràpids però necessaris perquè la gent no quedi desperdigada. Les vistes són fantàstiques, deixant la boirina sota els nostres peus, continuem amunt, on després de 1h.19', arribem al nostre primer objectiu: S.Jeroni.
Tot i les boires baixes, gaudim de l'espectacle que sempre suposa pujar fins aquest indret tan emblemàtic montserratí. Després de la foto de rigor, enfilem avall, cap el pla dels ocells per enfilar-se lleugerament pel pas de trencabarrals. El grupet ara va més unit que en la pujada i no fa falta fer cap reagrupament, ens ho passem bomba en la baixada, GAAAAASSSSSS AKIIII !!!!, jejejeje....
Enfilem coll de Pollegons i ja encarem la tornada. Els caçadors ja es fan "els amos" al llarg de tota una carena, fàcilment visibles amb els seus petos fosforitos. Una vegada al pla, passem per davant de la vinya nova, on l'olor de carn ja ens fa obrir l'estòmac. Ben trobats als cotxes, les màquines han tingut els últims kilòmetres per treure el ventre de pena i configurar algun pique que altre, és l'hora del "tercer tiempo", per fer-la petar i compartir un mos regat amb les völls de rigor, haven-t'hi l'abuelo no se li podia fer un lleig, jejeje....
En definitiva un entrenament de qüalitat, ja éra hora!, amb bons amics que de ben segur ens retobarem properament a S.Llorenç Savall. Espero tornar a trescar per aquests indrets, tot preparant-t'hi la Marató pirata, jo per la meva part mica en mica .... vaig omplint la pica!
Salut.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Marató Parc de Collserola
Diumenge, 4 d'octubre 2009 - 5h.07' 01
Horta (Barcelonès)
Primera marató de la temporada coincidint en el dia del meu Sant, vaig pensar que seria un bon regal "fer-me" una marató de muntanya, a més amb l'afegit de que sumaria la 40ena! i en una cursa que encara que sembli mentida, no havia fet mai. Massa raons per quedar-se a casa!
És una marató atípica, anomenada de muntanya, però que es pot córrer pràcticament durant tota l'estona. En el seu recorregut et trobes tot tipus de gent, des de frikies a gent en americana i corbata, molta gent passejant, moltes bicicletes, unes amb respecte, altres "a saco". Racons ben bonics amb bones vistes combinats amb massa urbanitzacions, bastant cutrilles, d'aquelles de "paz i amor....i el plus pa el salon". Això volia dir massa asfalt i pista, però bé....jo crec que ideal per la gent que si vulgui iniciar. Per altra banda, l'organització molt bona, els avituallaments correctes i col.locats, sota el meu punt de vista, perfectament de forma que cada 35-40m. n'hi tenia un.
La meva preparació éra 0, el meu únic bagatge éra l'"escaramuza" a la Mm, per tant calia ser prudent i anar fent i al ser una marató desconeguda per mi, encara més. Suposava que per malament que anés, podria acabar dignament.
Al ser una marató on es podia córrer tota l'estona, en sortia perjudicat degut al meu poc entrenament, més m'haguera estimat haver de caminar més estona, més ca-co, ja que no estic per córrer 3-4-5h. seguides, de fet al cap de 2h., ja estava baldat!!!!. Éra qüestió de refer-me en els avituallaments, combinat amb un ibuprofeno que em va anar de primera. Combinava el ca-co més del que tocava, però qui més qui menys, a aquelles alçades de cursa, anava igual i no vaig perdre massa posicions. El tram de la carretera de les aigües se'm fa etern sort que al final hi havia un bon tram de corriol per gastar les poques forces que quedaven. Em feia creus que després de 4-5h., encara podés anar corrent, bé trotant, jejeje..., fet que em va comportar adelantar uns quants cadàvers que estaven pitjor que jo i havien petat en l'intent.
Al final, content com un gínjol, la meva 40ena. marató en el dia del meu Sant, això sí molt lluny del que puc dónar, però espero anar millorant a partir d'ara. 5h.07'01, "talleu, és bona", jejeje.. a mitja taula classificatòria, ara per ara no es podia demanar més.
Fins a S.Llorenç Savall....
Salut.
Horta (Barcelonès)
Primera marató de la temporada coincidint en el dia del meu Sant, vaig pensar que seria un bon regal "fer-me" una marató de muntanya, a més amb l'afegit de que sumaria la 40ena! i en una cursa que encara que sembli mentida, no havia fet mai. Massa raons per quedar-se a casa!
És una marató atípica, anomenada de muntanya, però que es pot córrer pràcticament durant tota l'estona. En el seu recorregut et trobes tot tipus de gent, des de frikies a gent en americana i corbata, molta gent passejant, moltes bicicletes, unes amb respecte, altres "a saco". Racons ben bonics amb bones vistes combinats amb massa urbanitzacions, bastant cutrilles, d'aquelles de "paz i amor....i el plus pa el salon". Això volia dir massa asfalt i pista, però bé....jo crec que ideal per la gent que si vulgui iniciar. Per altra banda, l'organització molt bona, els avituallaments correctes i col.locats, sota el meu punt de vista, perfectament de forma que cada 35-40m. n'hi tenia un.
La meva preparació éra 0, el meu únic bagatge éra l'"escaramuza" a la Mm, per tant calia ser prudent i anar fent i al ser una marató desconeguda per mi, encara més. Suposava que per malament que anés, podria acabar dignament.
Al ser una marató on es podia córrer tota l'estona, en sortia perjudicat degut al meu poc entrenament, més m'haguera estimat haver de caminar més estona, més ca-co, ja que no estic per córrer 3-4-5h. seguides, de fet al cap de 2h., ja estava baldat!!!!. Éra qüestió de refer-me en els avituallaments, combinat amb un ibuprofeno que em va anar de primera. Combinava el ca-co més del que tocava, però qui més qui menys, a aquelles alçades de cursa, anava igual i no vaig perdre massa posicions. El tram de la carretera de les aigües se'm fa etern sort que al final hi havia un bon tram de corriol per gastar les poques forces que quedaven. Em feia creus que després de 4-5h., encara podés anar corrent, bé trotant, jejeje..., fet que em va comportar adelantar uns quants cadàvers que estaven pitjor que jo i havien petat en l'intent.
Al final, content com un gínjol, la meva 40ena. marató en el dia del meu Sant, això sí molt lluny del que puc dónar, però espero anar millorant a partir d'ara. 5h.07'01, "talleu, és bona", jejeje.. a mitja taula classificatòria, ara per ara no es podia demanar més.
Fins a S.Llorenç Savall....
Salut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)