dimarts, 24 de març del 2009

Marató de la Vall del Congost

Diumenge, 22 de març 2009 - 7h.17'48
Aiguafreda (vallès oriental)

Ja li vaig dir a l'Abuelo en persona tot just a l'arribada. Heu fet una cursa de 1a. categoria, si senyor! ja havia dit que es notava molt una cursa organitzada per gent que corria i una vegada més ha quedat demostrat en el fet que a l'atlèta no li ha faltat de res. Senyalització perfecte, avituallaments impecables, els regals molt preuats, l'atenció exquisita, la cursa, dura, com ha ser una cursa de muntanya. F E L I C I T A T S a tots el que ho heu fet possible

En quant a la meva particular aventura, no és cap secret que aquest any em prenc les coses bastant a la torera, intento arrencar, però no acabo d'enganxar-mi, estic mooooolt mandrós i després això evidentment que queda reflexat a les curses.

Començo veient com es pot presentar la cursa, els meus càlculs, sense saber on vaig i tal com estic estan entre les set i set hores i mitja. A més vinc d'una setmana mig engripat amb tos i un xarop que no acaba de funcionar. No he sortit des de l'entrenament de fa 15 dies on vam fer la primera part de la cursa, o sigui que ja veieu com vaig!


Fins al pla de la calma, 1h.20 + 1h.23 fins la cruïlla de la mitja (+-19km.) = 2h.43. Les sensacions són d'anar fent, però +- tot va sobre el previst, ara una mica de mal el genoll, ara la planta del peu, ara desapareix tot, ara hi torna. A les pujades vaig fent i a les baixades, bé, no és com abans, ara baixo com els ànecs. Em vaig trobant amb gent, però "els meus" són molt endevant. Comparteixo amb Jordipapiol, Teresa, Dennis,...., sense comptar les esporàdiques trobades amb altres companys, ostres que n'arribo de conèixer de gent, sens dubte el tresor més preuat en tots aquests anys.
Tot just deixar la cruïlla de la mitja i girant a mà esquerra, hi ha una rampa duríssima que deix grogui a la majoria de corredors, a més, per acabar-ho d'adobar, se senten els altaveus de la gent de la mitja que va arribant a meta, una prova més a superar pel "coco"!!!!

Al purgatori m'espera el meu calvari particular, pujo mort i enterrat, em passa en sioux, que em troba ben grogui. Estic 1h.32 fins l'avituallament de dalt, davant del Tagamanent. He passat un mal "rato", el cansament és important i m'ha afectat el "coco", ostres el purgatori!, no s'acabava mai. Apareixen diverses cabòries, de les meves, de les que surten quan les coses simplement, no van. Afortunadament em prenc el meu ibuprofeno i em refaig després de menjar una mica. Tinc el Tagamanent a 1/4 d'hora i aleshores comença la baixada cap al Figaró. Sóc ben rebut, primer per en massa i a dalt per l'Assumpta i l'Isabel, fidels seguidores i excel.lents notaris de la cursa.


Mig refet tiro avall, estic més d'una hora sense trobar a cap corredor, i vaig fent la meva sense forçar massa la màquina, un na fent més aviat cansí. Encaro la pujada a la trona, on després de creuar el riu, encara es pot trotar bastant pel corriol, encara que piqui una mica amunt, això m'anima, penso que sóc dur de pelar, vaya pobre inocent!!!! Amb una hora estic dalt l'avituallament "tronero". He tornat a tenir una petita crisi al final de la pujada, però ja éra pràcticament dalt, per això intento refer-me amb una "pocima màgica", em foto una voll i tiro avall. S'em fa feixuc córrer, podria baixar de les set hores si m'ho prengués en serio, però torno a fer el vagu i camino força estona fins no torno a reemprendre. Em passen un parell de corredors, després de compartir amb un altre que només podia caminar, ja m'estava bé, però torno a recuperar el trote cansí, deuria ser una mica d'orgull i no fer esperar més a l'Assumpta, el que em fa intentar seguir la roda dels dos de davant. Faig el que puc fins arribar al poble, al final encara els haguerà pogut atrapar, però he fet tard, 51' per baixar la trona, ja m'està bé, per ruc! Al final 7h.17'47, dintre les meves previsions, peròòò. . . . hi si....hi si...., és el que hi ha nois!




Saludar als companys que ja han arribat, veure l'arribada d'algun que encara falta entrar. . . . moments que et fan oblidar la "mala estona" passada. Especialment emotiva l'arribada de la caloreta i guillemg, enhorabona , el Xavi-miquel, el primo, i la del Pau-sident, una altra bèstia dura de pelar, l'autèntic "putu-amu", jejejeje....




Tot bon esdeveniment acaba amb un bon tiberi de 1a categoria, pel lloc, pel menjar, i sobretot per la companyia que fa que dies com el d'ahir, faci la pena viure'ls com els vam viure ahir. Content i agraït d'haver-hi estat.



Els meus temps de pas, qui sap si ha milorar l'any vinent:
Pla de la calma - 1h.20
Cruïlla 1/2 - 1h.23 - 2h.43
Purgatori - 1h.32 - 4h.16
Tagamanent - 17' - 4h.33
Figaró (riu) - 53' - 5h.27
La Trona - 58' - 6h.26
ARRIBADA - 51' - 7h.17

Salut.

dilluns, 16 de març del 2009

cap de setmana malalt = cap de setmana perdut


Després del bon entrenament de la setmana passada al congost, esperava aquesta amb interès. Per una banda el ja típic entrenament de divendres tarda on puc, per horaris, acumular kms per la muntanya de cara al meu proper esdeveniment el proper cap de setmana a Aiguafreda. Per altra, el diumenge, hi teniem preparada una ruta pel Montgrós, a Montserrat, juntament amb l'Assumpta, acompanyats pels magnífics "guíes" el Joan i l'Isabel que de tan en tan ens conviden a una de les seves característiques sortides.
 
El cap de setmana ha estat excel.lent. Doncs res de tot això. El "nen" va, hi es posa malalt ! ! ! ! Des de dijous tarda estic al borde del ko tècnic, fins i tot divendres migdia vaig al metge (fet inèdit en mi!!!!) per què em donés alguna cosa ja que veig que no n'ensortiré tot sol. A hores d'ara ja ha passat el pitjor i demà sant tornem-hi, això si, debilitat pels antibiòtics.
Ja veig la feinada que hi haurà diumenge per la marató, tot i que ja tenia previst fer-la amb moooolt de seny, ara encara n'hi haurà d'haver-ni més, sort que sempre hi haurà la barqueta dels gruixuts on suposo m'hi podré agafar en cas de necessitat!!!!
Bé, que sortirà una cursa com es pugui, d'aquelles que segurament a l'acabar, no estaré massa content, però crec que si puc acabar-la ja serà un èxit, tot i no poder-me treure un mal regust al "no poder estar a l'alçada", que jo hauria d'estar. Però que hi farem, enguany de moment pinta així, esperem que de mica en mica les coses vagin a millor.

Salut.

diumenge, 8 de març del 2009

Entrenament pel Congost

dissabte, 7 març 2009
Aiguafreda (Vallès or.)
21'095 km. - 3h.40'

Era una sortida que em feia gràcia per diversos motius. Primer per poder tornar a saludar vells companys de mil batalles, segon per poder fer un entrenament una mica decent de cara a la marató que es celebra el proper dia 22 en aquestes mateixes terres, al mateix temps em permetia familiaritzar-me amb el terreny, tercer per l'oportunitat de posar cara a nous companys només coneguts via internet, quart perquè sabia que després de l'entrenament hi hauria un "tercer tiempo" de 1a. divisió. Com veieu hi havia prou motius per a fer-hi acte de presència (de fet de motius n'hi ha sempre, però sempre es pot compaginar tot).

A les 6'30 ja era a Aiguafreda, la sortida a les set, però per assegurar el "tantu" m'agrada fer-hi d'hora no sabent el lloc per on trepitjo. De seguit arriba en sioux, mort de fred, ja que ve amb moto i estem a -2'5. De mica en mica es va recuperant dins el meu cotxe alhora que la gent ja comença a arribar. Al final fem una bona colla, no els conec a tots, però mica en mica et vas quedant amb la copla. Per altre banda, tornar a saludar vells amics sempre és motiu de satisfacció, més, quan fa temps que no hi coincideixes. La sorpresa del Luigi, GuillemG, en Buff, l'Abuelo, el Massa, el Pau-sident, amb tots ells he compartit experiècies d'aquelles que sempre recordes.

La sortida ja comença amb una forta pendent, de fet tot l'entrenament serà un trenca-cames. Avui per això no hi fa res, però d'aquí uns dies al sentir el tret de sortida em temo que serà allò de m.....n l'últim! De tant en tant, els de davant, més ben entrenats i ganes de marxa, paren per fer el reagupament de la gent. De fet s'ha compaginat tota l'estona molt bé i penso que tohom a pogut anar al seu ritme i no s'hagut d'esperar gaire als darrers. Jo comparteixo molta estona amb el Luigi, feia temps que no coincidiem, per tant moltes coses a comentar. Portem un ritme similar en les diferents curses que em compartit i lliguem bastant bé. Expliquem sensacions, nous reptes, la nova temp i diferents cabòries de l'un i l'altre. També durant en algun altre tram m'ajunto amb el GuillemG, la caloreta i el zzj i formem un "quartetu" en una de les últimes pujades. En Pau assumeix el paper de guia, com si ho haguerà fet tota la vida, tot i que dirigeix l'expedició des del darrera!!!! jejejeje.

En alguns punts les vistes són impressionants. Acompanya un dia clar que permet divisar tot l'entorn, pots fer-hi ben bé una classe de geografia, veient fins on t'arriba la vista diferents pobles i muntanyes. Correm per corriols preciosos, alguna pista forestal, creuem rierols . . . de fet en algun punt diries que estàs en un altre punt del País i no tan aprop de casa.
Coincidim en algun punt del recorregut amb l'abuelo que com a organitzador de la marató, està repassant els llocs per on haurà de passar la cursa. Dura, dura, serà la prova, això que només en vam fer la meitat, però ens ha preparat una bona tralla.

La matinal passa sense adonar-nos i les més de tres hores que emprem per fer el recorregut passen volant. De tornada a Aiguafreda ja ens deixem anar l'últim km i el fem caminant fins als cotxes on després de canviar-nos de roba anem el recollir el nostre trofeu . . . ."EL TERCER TIEMPO", és a dir, un bon esmorzar per tornar-ho a posar tot a lloc, de forquilla i ganivet, que serveix també, per compartir impressions de la jornada i inevitablement explicar mil batalletes i passar una estona que arrodoneix una jornada excel.lent. Hi és present l'avi mena on ens retrobem gairebé després d'un any, estem contents de tornar-nos a veure després d'haver passat per uns moments delicats, el torno a veure en bona forma, de ben segur que aviat tornarà a trescar per aquestes muntanyes que el estima.

Tot i no perdrem ni el "carajillu" de rigor no puc allargar-me més del que voldria i és que d'aquí una estona ja he de tornar estar al peu de canó. Vint "marrecs" de 14-15 anys m'esperen per afrontar una nova jornada lliguera de futbol. Fins a les set del vespre no torno a casa i puc seure al sofà. Estic mort, reventat i enterrat, però molt content de la jornada d'avui. Ningú no podrà dir que avui no he aprofitat el dia, jejejeje. Ah! no patiu, avui ja he estat per l'Assumpta, em fet un tomet per la platja d'allò més relaxant, a caigut la primera presa de "bronzu", un vermutet de primera divisió i una inesperada paella per xupar-se els dits ! ! ! !

Salut.

dimecres, 4 de març del 2009

Marató de Barcelona

Diumenge, 1 març 2009 - 3h. 59' 15


Marató plantejada amb poques pretensions, degut al poc entrenament acumulat, de fet me la prenc com una oportunitat per sumar kms de cara a properes cites. Són molts però, amb altes pretensions, tan sigui per assolir una bona marca com per a debutar en la distància. Quin goig que fan tots plegats, quines cares de concentrats, de nervis. A uns els hi sortirà cara, als altres creu. És la marató, una proba que no perdona als més agoserats, és caixa o faixa, és respecte, és sentiment, il.lusó, esperança de poder festejar amb ella el temps que duri la proba i que ens dongui el seu consentiment. Si et deix creuar la linea d'arribada, brollen totes les emocions acumulades, durant hores, dies, setmanes i mesos de preparació. Cada marató és un sentiment.

A l'hora prevista comença el reguitzell de fotos, ara uns, ara els altres, salutacions aquí allà, retrobament amb vells coneguts, amb companys de fatigues, compartint mil i una batalla. Fondistes Penedès, correcats, Km0 són el resultat més valuós de tots aquests anys, més enllà de qualsevol marca o repte. He conegut gent ferma a tot arreu que mitjançant aquesta il.lusió pel córrer ha esdevingut una amistat compartida. Tinc la sort de poder-me fotografiar tres vegades amb tots els meus amics. Tothom es desitja sort i s'escapa per ultimà els últims detalls. Toca concentrar-se una mica en el tema i anar per "fenye" i evitar les corredisses de l'últim moment.

Avui no en tinc pas de nervis, no hi vaig a buscar res, penso que puc baixar de les 4h. sempre estaria bé, però no ho tinc clar. Si tinc clar de sortir conservadurot, a cinc llarguets fins on arribi. M'acompanya inesperadament un "amic de la via, amiiiiics" el Marc Grases. Ell també porta poc entrenament i no sap si l'acabarà, de fet gairabé m'assegura que no, però de moment compartirem cursa. L'any passat i va debutar i no volia perdres l'ambient d'una nova marató que tant corprès el va deixar la primera vegada.

Complim els pronòstics, anem a 5'10-5'20, anem trobant vells coneguts, de banda que la gent que va per "fenye" i a sortit més enrera, no els hi costa gaire adelantar-nos, però avui no és la nostra guerra. Saludo en Buff, que té ganes de xerrameca, vol que li parli de Zegama, vatua l'olla, vols dir que ara és el moment! jejeje, se'ns enganxa la Caloreta i juntament amb en Buff fant via en busca de l'objectiu marcat. Al passeig de gràcia ens atrapa la barqueta de km0, capitanejada pel gran Homedferro, un capità de fiar envoltat dels seus escuders Hache, Sime, . . . .la seva companyia tampoc dura gaire i mica en mica es fan fonedissos. El ritme l'anem mantenint bé 26'07 - 26'13 - 25'93 són els parcials dels primers quinze kms. Continuem trobant vells coneguts, fins i tot gent que feia un munt d'anys que no veia, com en Ventura de Sant Martí, ex-jugador de futbol, que ara feia de tan en tan la seva marató. O dos debutants més de Vilafranca, l'Eloi i el Pere, que tastaven per primera vegada aquest repte.
Tot i que el temps és bo per córrer, notem una mica la humitat i déu ni dó el que suem, el que fa no badar en cap avituallament. Següent parcial de 26'70 fa que continuem bé de ritme, però el cansament ja es comença a reflectir en el rostre, fet que fa que el Marc es plantegi els següents kms., la mitja en 1h. 51' 08 més o menys el que tenia previst, ja veieu que no éra un objectiu massa pretènciós, però encara quedava molta cursa, tot i que el fet de baixar de 4h. el veia relativament assequible. Per altra banda estic pendent de l'Oscar, un altre debutant del club, ben preparat i capacitat per afrontar la marató. Ell té marcat passar la mitja en 1h.50, per tant l'hem de tenir trepitjant-nos les sabatilles, contant amb la diferència que hi hagi pogut haver-hi a la sortida. Jo ja he procurat sortir davant d'ell, ja m'agafarà i així podrem anar junts uns kms, o els que quedin, o els que convinguin, ell estar més fort que jo, l'ha preparada a consciència i de ben segur que dintre d'unes hores serà l'home més feliç del món. No oblidaràs mai els últims metres de l'arribada de la teva primera marató, això no s'oblida mai! li havia dit un fotimé de vegades, jejejeje.

El Marc ho té decidit, ho deix al km24, al final de la gran via, abans de girar a la dreta direcció cap el temible fòrum. Em sap greu perquè ens ho hem passat bé, tanmateix haurà fet una tiradeta de 24kms., així que em quedo sol. Ara encara estic més pendent de l'Oscar, l'he de tenir al clatell, però no!, després sabria que m'havia tingut a 200m. però no em va poder agafar, li havia dit el Marc que m'acabava de deixar. El ritme? 26'56 encara aguantant però ja amb més dificultat afrontant els 5kms de diagonal, 2imig i 2imig, anar a la torre agbar i tornar. Gran claca de ponent on estant vivint la marató amb intensitat, vinga bodi, vinga bodi. S'et posen els pels de punxa, moltes gràcies!
Aprofito el retorn per veure si diviso al meu company, si convé paro i l'espero, a mi tan em fa el temps i ell ja m'hauria d'haver atrapat, per tant no deu anar massa bé. Aquell queixal que hi ha a la dreta quan enfiles cap a la torre agbar ens deu fer una altre mala passada i no tornem a coincidir.

Arribo al 30, aquest últims cinc en 27'35, això ja s'incrementa una mica però res alarmant. La gent ja va molt tocada, i doncs que us pensaveu? jejejeje a mi tampoc em sobra res i intento economitzar les poques energies que em queden. Paro un momentet a l'avituallament i menjo una mica. Torno a engegar amb dificultats però vaig fent xino-xano sense parar. Hòstia! ara em vé caguera, i jo sense paper! hòstia les esponges!!!!, tema solventat. Espero arribar a les esponges l'agafo i la guardo amb "gran carinyu" fins trobar un lloc adient. Estic al 34, a uns metres del fatal accident del noi irlandès, imatges colpidores que em transporten a la Rochelle, on per desgràcia també hi va haver-hi un incident d'aquest tipus.
Estic arribant al 35, ara ja amb 32'31, això ja s'incrementa, però he de tenir en compte la meva "parada tècnica". Hòstia, i si me passat l'Oscar mentre . . . ., ara a l'arc de triomf l'Assumpta m'ho dirà. Abans encara m'havia d'assaltar l'albertbo, un altre gran tipus, aquesta vegada veu els toros des de la barrera, m'acompanya uns metres però no sóc bona companyia, és d'agraïr, però sóc au solitària. Ell m'ho respecta. Més amunt un nou km0, en bykeds, que xala d'allò més vivint la cursa també des de la barrera. Deu ser el punt km0, perquè és on m'agafa en kaiser, un altre corredor de ponent i casteller de Lleida. Em pregunta, que fas aquí?, hòstia penso el mateix que tú, jejejeje, ell, evidentment, es referia a la meva posició tan endarrerida, avui és el bodi que hi ha, noi.

L'Assumpta em diu que l'Oscar, no ha passat. Malament, esperava que em digués, estar aquí davant, però no. No sé si l'haguera pogut agafar, potser no, però m'haguera servit per apretar una mica més les dents. Hi desconecto tot enfilant ja plaça catalunya on d'una gernació important em surt el cargol i la seva companya, cony, no ho esperava! sorpreses agradables i d'agraïr durant la cursa. Tot baixant pel portal de l'angel, penso, és clar, els cargols surten quan plou!!!!, jejejejeje.
La catedral, l'avituallament correcat, una altre injecció de moral, Pau, Korfbaler i tants d'altres que criden embojits, no menys que en badamike, que tot girant via laietana, m'empaita amb una esponja, córrer més, córrer més, em crida, coi d'home aquestes lesions que no el deixent exercitar! En XPapell també volta, ara aquí, ara allà, amb la seva càmera de fotos, un altre troç d'home.

El 40 en 3h.45'25, aquest parcial en 32'99, vaig encalladot degut a la manca de kms, el ritmet ja é de 6'30-6'40 i "subiendo", però intento no parar, tinc un quart d'hora per fer els dos kms que queden però no val a badar, i pensar que haig de patir amb aquests núms. que faig!!!! Al carrer sepulveda la claca itinerant pastanaga encapçalats pel Chute, el Dani, el ja reincorporat debutante i algun més . . .m'acaben de donar l'última espenta cap a l'arribada. Ja ho tinc, a 7' al km, però ja ho tinc, justet però ja en tinc una altre al sarró, la 37a. Uff! quina feinada, però m'ho he passat bé i tot ha sortit com tenia previst. L'he clavada, 3h. 59' 15 ! ! ! ! Ja ha caigut la vuitena marató de bcn, abans Mataró-bcn, la pitjor marca de les vuit, però no hi fa res, avui no toca, he fet el mínim que éra baixar de 4h., ho he aconseguit, i estic content.

Torno a pensar en l'Oscar i penso que encara que ja no logri el seu objectiu de temps, el fet d'acabar la seva primera marató ja podrà estar satisfet. Estic a la línea d'arribada amb el meu amic Luque, entrenador i alma mater de Fondistes comentant la jugada i esperant l'arribada de l'Oscar. Però no. No arribarà. Sona el telèfon del Luque. És l'Oscar que des de l'altra banda de la valla, ja de "paisà", ens fa gestos indicant-nos la seva presència. Ha abandonat al 35. No cal donar-hi més voltes, no éra el dia, però sap greu, la primera, potser si l'hagués esperat, potser, o no, o si . . . .mil preguntes, mil imatges, mil records, mil potsers, . . . .l'Oscar ha conegut la part ingrata de la marató, la que no té en compte tota la feina dedicada, esforços i il.lusions se'n van a la merda en un parell d'hores. La marató no perdona, és una altre història, carregada de milions de vivències.
Avui l'Oscar ha conegut la part ingrata d'aquest esport. Li queda per conèixer l'altra cara de la moneda, quan així sigui, que no en tingui cap mena de dubte, veurà que haurà valgut la pena.


Espero que aquesta cursa també m'hagi de servir de punt d'arrencada d'una nova temp. ja que enguany no estic massa fi, però suposo que mica en mica ja anirem agafant l'onda. Ara de cap a la muntanya, per començar . . . .la marató de la vall del congost ! ! ! !

Salut.