Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rodatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rodatges. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 d’octubre del 2010

Comença la temporada !!!!

Dissabte, 9 d'0ctubre 2010
Can Massana (Anoia)
15 kms. - 2h. 41'


S'ha acabat les vacances i de viure una mica de la història, entrevistes aquí-allà, després de l'Ehunmilak, que han servit per sortir cada dia més cofoi al carrer, jajaja... S'ha acabat, bé, està a punt d'acabar-se la temporada castellera, de nou intensa i brutal. S'ha acabat, bé, alguna quedarà per les escurrialles, les festes i celebracions. S'ha acabat l'engreix, poc acostumat, de la panxa, impròpia en aquests moments, d'un ultrafondista, jajaja...

Comença la temporada !!!! amb el dipòsit a 0 però que caldrà omplir per assolir nous reptes, els inmediats, els de mig i llarg termini, a poc a poc anar regenerant l'il.lusió per aconseguir una nova fita, potser intentant superar l'anterior, qui sap si serà exitosa o em toparé amb l'insobornable mur que m'impedira assolir l'èxit. Suposo que com més gran sigui el repte, més inconvenients m'hi puc trobar, però es tracte de minimitzar-los amb la feina que avui comença i que clourà l'estiu de l'any vinent. El repte? encara per decidir, però de ben segur que serà un bon "pepinu", dels que fan trempera i que et dóna força per què cada dia puguis omplir el cistellet, procurant fer els deures per aprovar "l'exàmen".

Com si tingués quelcom de simbòlic, hi ha trobada a Montserat, organitzada una vegada més per l'incombustible, Carles "pirata" Martorell. Poca cosa, ritme fàcil, una bona colla d'amics, part final de la marató pirata. Estirar les cames, fer-la petar una mica i donar a mòde de testimoni, el tret de sortida de la temporada.

Sortida interessant per la gent neòfita en aquests paratges, tot i no ser per a mí de les més maques, però que serveix per donar a conèixer l'últim tram de la marató del proper dia 20 de novembre, per els qui hi vulguin participar. Hi refrescar la memòria per els que ja vam debutar en la 1a.edició. Entretingut recorregut, tot sovint fent parades reagrupatòries per a no perdre cap unitat i a un ritmet prou fàcil.


Com no podia ser d'una altra manera, la sortida conclou amb una sessió tècnica com manen els cànons, enmig d'una tertúlia amena i massa sovint cridanera, jajaja... les batalletes de sempre i repassar el calendari més inmediat per part dels components, en el qual hi tornarem a coincidir una hora o una altra.

De moment ja comença la festa amb les barraques de la vinya aquesta setmana, la cursa del neardental de Capellades la següent, i la 1a. marató de la temporada, a S.Esteve d'en Bas, el 31. Que no pari la festa, gaaaaaaaaasssss akiiiiiii !!!!, jajaja...

Salut.

dilluns, 23 de febrer del 2009

treient la pols . . . .per diumenge!


Ja veig que la gent li estar fotent canya!, bé una canya moderada, si més no el grup de corredors convalescents, els que ens costa arrencar per diverses circumstàncies, Luigi (una seixantena setmanals), Homederro (ahir gairebé 2h. a 5'), OSerramia amb l'entrenament fet per a debutar-hi (només faltarà treure'l del water, el pobre està ben acollonido!, com a tot debutant) tothom va omplint el cistell.


Jo encara estic per sota vostre, però de mica en mica m'hi trobo més bé. Això de poder sortir per Olèrdola em va molt bé, tot i així, amb dues setmanes he sumat una setantena de kms, misèria i companyia per algú que vol afrontar aquest proper diumenge la seva 37 marató. Però bé, conscients de que patirem, talment com les 36 anteriors, serà la manera de fer una tirada llarga que em serveixi per a propers esdeveniments, com per ex. a la Vall del Congost, allà segurament ja aniré una mica més bé.

Segurament el meu temps (no m'hi fa res) estarà al voltant de les 4h. ja veurem si hi podrem baixar-hi, amb la intenció de sortir a 5'20-5'30 el kilòmetre fins on pugui, que no sé on serà. El que si serà segur, serà la gran festa atlètica que viurem diumenge a Bcn, amb gairebé 10.000 atletes amb ganes de disfrutar i de donar el millor de si mateixos. Serà una gran festa, i sigui de la manera que sigui jo i volia estar present. A Bcn no hi podem fallar-hi. És la N O S T R A M A R A T Ó ! ! ! ! i entre tots any rera any l'hen d'anar fent més gran.


Durant aquesta setmana continuaré treient la pols per presentar-m'hi amb les millors gales. A partir d'aleshores, espero ja arrencar definitivament d'una vegada per totes i continuar disfrutant de les curses i de la gent que les envolta de les quals anem omplint el sac de noves experiències que ens serveixen per continuar el viatge . . . .

Salut.

diumenge, 8 de febrer del 2009

rodatges, . . . . per sobreviure.


Em costa. Em costa, però de moment aconsegueixo anar sortint, no el que tocaria, però si el suficient per anar sumant kilòmetres a les meves cames. Només qüantitat, rodatges que superen l'hora, algun d'hora i mitja, sense cap ritme pre-establert, sempre a ser possible per camins on es fa més suportable, buscant un ritmet còmode que et permeti anar agafant el to muscular i d'altra banda anar sumant kilometrets a un dipòsit ben sec.

Em costa marcar-me quelcom, tot i estar inscrit a Bcn i Congost i potser Zegama. No hi tinc massa il.lusió, massa voluntat, massa capacitat d'esforç, massa perseverància. Jo a diferència de pràcticament tothom el que diu que si un dia no pot sortir, "es mora", amb mi, no passa res. Bote!!!!. Però sobrevisc!

Ara prenc la càmara de fotos allà on vaig i m'hi distrec, tot i que veig que de vegades la sortida es converteix bastant "de paseo" amb tanta foto, però sempre hi ha alguna cosa per copsar. Sobrevisc, perquè ser que vindran temps millors i em moro d'enveja quan un gran nombre de companys aconsegueixen, avui mateix per exemple, millorar les seves marques. Per altre banda no puc disimular un somriure de complicitat i satisfacció per aquest fet, perquè tots sabem la feina que hi ha al darrera.

Vaig logrant apofitar aquests llargs cap de setmana per llençar-me a la muntanya, ser què és el meu hàbitat natural i on millor m'hi trobo. Vaig rodant enmig de pensaments, del que va ser, del què és, del que pot ser. Potser sense saber-ho, estic tornant a començar una etapa on hi haurà moltes satisfaccions a llarg termini. El calendari estar ple de nous reptes, i d'altres que encara que hi siguin, potser encara no sabem que els realitzarem. Per això estic sobrevivint, pel demà, perquè no ser el que m'espera. No ser si es bo mirar tan enllà, de ben segur que hi ha mil parès i tots poden ser vàlids.

Ser que faré Bcn, suposo que justejant per baixar de les 4h., no hi fa res. Seré a la vall del Congost, on de ben segur les coses aniran una mica millor. També seré a Zegama, on no sé si correré encara i suposo que per aquelles dates les coses pintaran més bé amb la conseqüència de nous esdeveniments per afrontar, però des d'una perspectiva més "light" que en altres ocasions, però amb la sensació d'anar acumulant noves experiències i kms per nous reptes que hores d'ara potser ni em plantejo, ni sé si faré mai, però que sempre s'hi ha de deixar una porta oberta a qualsevol nova experiència.

Em costa, si, però vaig complint esperant estar ben aviat entre vosaltres, compartint entrenaments de muntanya, quines dentetes aquestes "trobades esporàdiques" d'en massa i l'abuelo. Compartint curses més grans i més petites, per asfalt o per camins. Compartint de nou la vostra amistat, el valor més preciat d'aquests anys. I sobrevisc . . . .faltaria més ! ! ! !

Salut.

diumenge, 25 de gener del 2009

He tornaaaat ! ! ! !

"No hay mal que por bien no venga". Ara, davant la crisi reinant , l'empresa ens "dona" festa els propers sis divendres a la tarda, la feina ha baixat i han cregut oportú prendre mesures, tot i que no ens han espantat, és una empresa pràcticament familiar amb una vuitena de treballadors i per poca feina que hi hagi encara podem anar fent, espero que per molt de temps!

Éra una oportunitat que no podia deixar escapar, i a mitja tarda enfilo cap a Olèrdola. Més tard, a dos quarts de vuit, tinc entrenament amb la canalla i puc aprofitar les hores de sol que queden fins a retrobar-me amb els meus "pupilos".

La intenció no és una altra que la de sortir a rodar després de pràcticament tres setmanes i de un final d'any senzillament horrorós. El ritme és de xino-xano per uns paratges idíl.lics, familiars per mí doncs hi he passat mil vegades, però sempre amb la sensació de descubrir algun detallet novedós. No en và estem parlant del Parc natural d'Olèrdola on estar garantida la transició per paratges naturals, com diria el meu amic Pep Amell. Corriols, pista, pujades, baixades, amb fonts per avituallar-se, apte per a tots els nivells, trams tècnics i no tant tècnics a l'abast de tothom, vistes impressionants (Montserrat, els Pirineus ben nevats, el Montseny, .... en fi, uns paratges per a disfrutar-hi!
I a fè que hi estic disfrutant, vaig a un ritme còmode abans d'afrontar la 1a. "dificultat" del dia, un turonet per sobre els forns de calç, sota cal Castellví. Un turonet costarut d'uns 600m., on més d'una vegada he hagut de "posar peu a terra". Pujo bé, no vull parar per res del món, és un repte, una vegada insertat al disc dur, sé que no pararé fins dalt. L'airet em vé d'esquena i m'hi dóna un cop de mà, ho tinc a favor i amb un tres i no res ja sóc dalt. Tot i esbufagar com una cafetera estic molt content, m'hi paro un moment per disfrutar del paissatge que és espectacular, amb una claritat absoluta es divisa tot el Pirineu ben blanc, a més del Montseny, . . . aixeco els braços i crido HE TORNAAAAT!, el so resona bauada avall, escolto com burden alguns gossos a la llunyania, HE TORNAAAAT!, torno a repetir. HE TORNAAAAT! per última vegada.
Continuo la marxa, rodejant el castell d'Olèrdola i enfilant la font de l'amatlló una dura pujada, on aquesta sí, l'últim tram s'ha de fer caminant. Enfilo cap a Moja a través de la calçada romana on hi arribo més content que un gínjol.

Ha estat poc més d'una horeta on m'he tornat a trobar, a la muntanya, on havia de ser si nó! després d'una onzena de kilòmetres, m'ho he passat bé i això és garantia d'èxit. Potser no serà gaire cosa, però jo sé que avui sí és el començament, el començament d'una nova temporada . . . . SALUT ! ! ! !



AVUI, . . . . TAMBÉ ! ! ! !

Avui hi he tornat, tenia curiositat per veure les destrosses del vent i a fè de Deu que han sigut qüantioses, Decenes d'arbres caiguts, alguns de bona soca i força grossos on en algun punt he hagut de fer un revolt a l'obstruir el corriol principal. Ciclistes, gent fent fotos, caçadors . . . . avui hi he trobat de tot! però he pogut fer 11 kilometrets més, també en poc més d'una horeta amb un dia esplèndid on fins hi tot he passat una mica de caloreta. Demà tornarem a l'asfalt, ja que serà fosc, però ja esperant el proper divendres on tornarem a trepitjar muntanya, potser hi afegirem alguna dificultat més, jejejeje.

Salut.

diumenge, 4 de gener del 2009

De mica en mica, s'ha d'omplir la pica.

Ahir dissabte, em vaig calçar, després de molts dies, massa, de nou les sabatilles de córrer. Junt amb l'Oscar i tot aprofitant que el seu entrenament no éra massa exigent, vam fer xino-xano, a 5'30, 14 kilometrets pels volts de Vilafranca.

Ha de ser el començament, el retrobament amb no sé ben bé què, però hi he de tornar-hi. De moment a l'horitzó s'atisba la marató de Bcn i la del Congost, sobretot la segona em fa molta il.lusió i es tracte de quedar bé amb "l'abuelo" gran alma mater d'aquesta cursa.

Demà hi tornaré, segurament em llençaré cap a la muntanya, húmida, flonja i esperant ser trepitjada, a veure si entre pitus i flautes m'hi estic un parell d'hores.

Salut.