divendres, 25 de febrer del 2011

Botifarunner

Diumenge, 20 de febrer 2011
20' 6 kms. - 2h.16' 03
La Llacuna (Anoia)



De nou ens trobem al bonic poble de La Llacuna, on si tanquessis els ulls, et faria l'efecte d'ésser en un petit poblet pirinenc, impregnat d'olor de poble muntanyenc, amb les ximeneies fumant barrejant-se amb l'aroma d'hivern que suposa un dia enboirat i humit, el que ens dona la benvinguda en aquesta tercera edició de la botifarunner.

Una botifarunner que aporta alguna novetat respecte a les dues edicions anteriors, per una banda l'allargament de la cursa, un kilometret més, i per l'altra, una sorpresa final, en forma d'un turonet, per acabar-ho de rematar, abans d'enfilar l'arribada. Per tant dos petits canvis que caldrà tenir en compte, ja que si nó pots tenir-hi una bona sorpresa.

Molt bon ambient a la Plaça Major del poble, una plaça amb el seu encant, amb les botifarres a punt de ser posades al foc, i amb gent d'aquí i d'allà, molts coneguts, molts vilafranquins, uns que volen tastar la muntanya, d'altres ja corredors experimentats. Una cursa, on la distància, no massa exigent, permet cremar una mica de pota i exprimir-se minimament sense temps per agafar una devallada crítica. El terreny humit per la boira i per les quatre gotes que han caigut durant la nit, ja em fan esmolar les eines preveient una jornada per a gaudir-ne d'allò més.


La sortida, com sempre i com totes, és ràpida, més quan s'inicia en baixada, després d'una sorollosa traca que impregna d'olor a pòlvora els primers metres encara dins del poble. L'inici també és diferent, uns 500m. per una carretereta abans d'enfilar el primer corriol, que com no, ja pica amunt, tot i ser corrible. La gent ja agafa posicions, no hi ha taps i cadascú pot anar a la seva.

La cursa és una bona trencacames, no massa tècnica, molt corrible i amena, amb bones vistes, compaginant pista, no massa i corriol, en bona part, molt aconsellable pels que es volen iniciar i per fotre-li canya els experts.




Com era de preveure el terreny humit fa que la muntanya estigui fantàstica. M'hi trobo bé, vaig fent, com sempre on hi ha cartell de perill baixada, hi trec el ventre de pena, quan el terreny s'empina, em defenso, quan arriba el troç més corrible ... a patir.

Es fa un pas pel poble al cap d'uns 7kms. per enfilar la segona part de la cursa que ens durà al punt més alt, el Puig Castellar (944m.). El Koala's ja està animant a tot kiski, amb uns companys vinguts de Sitges, alguns d'ells també participants en la prova. L'Assumpta hi és convidada i van fent el seguiment de la cursa.



De moment vaig bé, bones sensacions, ara baixo, ara pujo, amb l'impressió de que vaig més bé que l'any passat, però és clar, amb el canvi de recorregut, les meves referències s'en van a norris. Tan fa, l'important és que estigui tot al seu lloc i que sumi una bonica xifra de kms. més i pugui a partir d'ara fer un reset en aquest començament de temporada.

Km.10, un punt molt bo d'animació, 40-50 persones animant d'allò més abans d'enfilar una nova pujada, més o menys meitat de cursa, fotògrafs arreu i molta xerinola. Dóna gust córrer així, una petita Zegama, jajaja...



Més endavant ens tornem a trobar el grup que comanda el Koala's, un altra punt d'animació ... i amb un avituallament sorpresa pel qui vulgui. Ara jo no coincidirem fins l'arribada, però tan fa, en aquesta cursa probo de portar una mica de música, quedo parat de la gent que ho arriba a portar. La distància ho permet, suposo que portar-ho més temps deu fer nosa, però en aquesta ocasió en quedo prou content.

També m'entretinc amb la classificació femenina que a part de la primera dona, que no logro veure per enlloc, si que coincideixo amb la segona, tercera i quarta, tot i que arriba un punt que ja no sé on sóc, jajaja... d'altres atletes coneguts que els puc adelantar en els trams més tècnics, però que després recuperen quan s'aplana el perfil, tot i així, a la muntanya els tinc més aprop, ja que la majoria són "pardillus" vinguts de l'asfalt.

Puig Castellar, en falten cinc i tots de cara avall. Mantinc possicions tot i que ara vé un tram força corrible, però amb molta pedra. Em continuo trobant bé i tot i que no vaig a buscar res, em sembla que hi apreto una mica les dents, és com si jugués a casa. Arribem a la carretereta que ens portarà a l'arribada, però ... ai las!!!!, desviament a l'esquerra per un tram sempre corrible però que ja s'enganxa una mica, acabant amb un regalet per a posant-se a lloc, són les petites modificacions d'enguany. Ara sí, mini-pronunciada baixada al poble, per entrar, per uns carrers estretets a la línea d'arribada.




Una plaça ja repleta de gent amb un aroma encisador botifarreru que fa les delicies dels assistents, sobretot dels corredors que són els que se l'han guanyada. Gran ambient, sorteig amb molts bons premis, bambes, estades en hotels, suaderes ... tertúlies per a tot arreu, parlant de la cursa, de nous projectes, de la propera ...
El Koala's que ja és a plaça, repartint cervesa als coneguts, a ell ara li espera un bon tec, jajaja... corredors que continuen arribant, noves impressions, noves valoracions. La cursa, un èxit, absolutament aconsellable i molt recomenable pels que s'inicien en això de la muntanya. L'any que vé hi procurarem tornar-hi.




M'ho he passat bé, la lesió penso que ja és història i tot i que no he pogut comparar les referències amb l'any passat degut al canvi de recorregut, penso que més o menys estic al mateix punt de partida que aleshores. No obstant no em veig tan sobrat com l'any passat per a fer akesta setmana Bcn, penso que patiré, però l'ocasió bé s'ho val, 15.000 atletes és una xifra récord i vull ser-hi encara que sigui, com últimament per fer sub4h., i també per poder assolir la bonica xifra de 50 maratons. Qui m'ho havia de dir!!!!

Salut.

dijous, 17 de febrer del 2011

10K de Vilafranca

Diumenge, 13 de febrer 2011
10 Kms. - 1h.20'42
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)


La primera cursa de 10Kms. a Vilafranca!!!! Ja era hora de que podessim gaudir d'aquesta distància a la nostra vila quan, avui dia en qualsevol "poblet", ja hi tenen una cursa d'aquestes característiques totalment consolidada.

No per a ser-hi part interessada, com a Fondistes Penedès, club organitzador i alma mater de la idea, ni com a vilafranquí de cap a peus, vull deixar passar l'oportunitat per felicitar a tothom que ha fet possible aquest petit/gran somni de tenir una cursa que feia tant de temps desitjada. De l'èxit que va tenir en la seva primera edició, a nivell de participació, quedant en pocs dies esgotades les 700 inscripcions, i a nivell organitzatiu, sempre es nota quan una cursa és organitzada per un grup d'atlètes que són els primers en saber el que el corredor busca i necessita.



El circuit, totalment pla, molt ràpid, passant pels llocs més emblemàtics de la vila, un plaer tenir aquests carrers tan significatius per un vilafranquí, a la nostra disposició. Un circuit que constava de dues voltes de 5kms. i et creuaves diverses vegades amb els corredors, que gaudiren de l'animació, en tres o quatre punts del recorregut on s'hi concentrà més gent, tot i el dia enboirat que no convidava pas a sortir al carrer i menys per animar als atlètes, però el fet de que la participació fos molt vilafranquina, qui més qui menys, els d'aquí tothom es coneixia, feu que hi hagués un ambient d'allò més engrescador.




Una cursa, doncs, especial, amb l'afegit del debut de l'Assumpta en la distància. Mesos de preparació amb la seva amiga Teresa, les portàren a la linea de sortida per primera vegada amb un dorsal al pit. Nervis, xerrades amb altres neòfits que també es llençàren a aquesta "aventura", un escalfament precari, corredisses i més nervis per a situar-se darrera la línea ...

La meva intenció inicial, és la de fer la cursa a tope, per a veure com evoluciona el meu tendonet, tot i el meu poquíssim entrenament i sabent que tard o d'hora pagaré aquesta falta de ritme vertiginós que són aquestes curses tan curtes i ràpides pel que estic acostumat d'uns anys cap aquí. Però que carai, corro a casa, això serà la guerra i li fotarem gaaaaasssss .... fins que es pugui. Quan jo acabi, més o menys l'Assumpta començarà la segona volta i la faré amb ella, per tant uns benvinguts 15 kilometrets per a començar de nou.

Jo, a primera línea, "con dos c.....es" que diria l'abuelo i a morir en "l'intento", jajaja..., home, algú del club hi havia d'haver-hi per a quedar bé i sortir a la foto, no? Efectivament (programa esportiu, ara de moda, jajaja...) la sortida per a mi, és a morir, un sprint gairebé en tota regla, arribant a la primera corba, gir a l'esquerra, c. del Cid, esbofegant com una cafetera i mirant de regular una mica si no vull morir en l'intent.




Continua la boira, això vol dir molta humitat que queda reflectida al terra on en alguns punts fa que el terreny sigui un xic relliscós. Perfectament marcada, amb companys del Club a les cruïlles sacrificant la seva participació a la cursa i que t'esperonaven d'allò més ... carrers emblemàtics on no és habitual passar-hi corrent un dia normal de cada dia, multitud de gent coneguda, alguns debutant, d'altres, velles glòries, molts provinents d'altres esports ... tothom va a gaaaaassssss!!!!!

Canvio el plantejament de carrera, ja en tinc prou de donar-ho tot i el meu esperit de sacrifici veig que avui és 0. Faré el 5.000 i em quedaré a l'avituallament, amb els meus amics de la via i els donaré un cop de mà repartint aigües i tirant fotos a tort i dret, fins que vingui l'Assumpta i doni amb ella el segon tomb.



La meva cursa ha acabat, no ha estat malament, 5kms. en 22'25, a 4'29, però he vist que no aniria a més i seria molt difícil baixar dels 45', per tant, avui més que mai, una retirada a temps és una victória i desactivu la possibilitat de que algun conegut em posi el peu al coll.

Les dues amigues van fent, però la Teresa porta un puntet més. Totes dues ja estan a punt de superar el primer tomb, quan una vintena de corredors ja enfilen l'arribada. Han hagut de sobreposar-se a la clatellada que suposa que als 50m. de la sortida, ja anessin soles, ostres com tira la gent!!!!, amb el que això suposa moralment. Però ja ensumen la segona volta amb l'Assumpta uns metres despenjada i tancant cursa, però a partir d'ara amb la meva companyia.





Va una mica ratllada i comença a explicar-me aventures, jo penso que si va xerrant ... NO ESTAMOS TAN MAL, jajaja... la faig callar i concentrar-se en la cursa. El ritme volta els 8 minuts el km., el que haviem previst, alguns uns segons per sota, d'altres per sobre. Això vol dir està a l'hora vint, tot i que fer una cursa, sobretot tota la segona volta, en solitari, no deix de ser un bon handicap. Afortunadament no hi ha cap cotxe tipus ambulància o cotxe patrulla que ens apreti per darrera i podem anar fent al nostre aire. Els companys de Club continuen "a sus puestos" i no deixen d'animar-nos en la nostra aventura.



No li sobre gaire, però els kms. van caient i mica en mica, veu el seu objectiu factible, sobretot quan tornem a passar sota l'escalf del públic i anem encarant la recta final. Ens creuem per última vegada amb la Teresa que ja veu l'arc d'arribada a tocar, mentre nosaltres el tenim a la nostra esquena ... per pocs moments.

Ara sí, últims metres, l'Assumpta un punt grogui a punt de plegar-se li les cames, no veu a ningú, al menys no ho recorda, sota els efectes del cansament, però alhora sota la pujada d'adrenalina i emoció, que suposa creuar per primera vegada una línea d'arribada, repleta de públic, gent i coneguts, que són testimonis de la seva entrada i del seu assoliment.







Ho ha aconseguit, bé, ho HAN ACONSEGUIT, les dues, les que fa quatre dies que corren i semblava que això de córrer els quedava molt lluny, que tan sols trotaven de tan en tan i que estaven més pel croïsant que es cruspien per fer la tornada tot caminant entre mig de xerrameca ... ja han assolit la seva 1a. cursa.

La meva enhorabona, doncs ningú els hi ha regalat res i han pencat de valent. Ja saben una mica més, perquè ho han viscut en primera persona, el que significa creuar la línea d'arribada en una cursa. A partir d'ara a seguir entrenant i no deixar aquesta particular fita, en una anècdota sense més. Hi haurà més curses, noves sensacions, més esforç i noves alegries ... com diria l'ínclit José Ma. García, "tiempo habrá para todo ello".



En definitiva un gran èxit esportiu que tingué lloc en aquesta matinal de diumenge i que esperem consolidar en properes edicions, això si caldrà marcar en vermell la propera data i preparar amb una mica més de cura l'esdeveniment, perquè vist avui, tothom ja espera la propera edició i tornar a esmolar els ganivets, jajaja... ah!, el famós tendó d'Aquiles, ssshhhh!!!!, que duri ;-))

Salut.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Per anar fent boca. Uff!!!!



El repte de la temporada en imatges. Després del video introductori, la cursa està desglosada en set etapes, tot i ser una cursa non stop. Esperem, juntament amb tota "la tropa" que hi fem cap, que podem aconseguir l'objectiu, sense cap mena de dubte el de més envergadura que tots i hem fet front. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar ... tornarem a vèncer!!!!

Que ho disfruteu ...