Dissabte, 12 de desembre 2009
La Garriga (Vallès or.)
+- 20 Kms. - 2h.10'
Entrenament a la Garriga, terra del gran massaguer que ens té preparat un circuitillu per escalfar una mica les cames. En som una bona colla, potser més de trenta, i entre ells molta gent que feia temps que no veia. De fet la sortida és l'excusa perfecte per retrobar vells amics, aquesta és una de les raons per la qual val la pena fer aquestes matinades, ja que el despertador impecablement sóna a les cinc de la matinada, quan moltes discoteques encara estan en "pleno apogeo".
El circuit no és massa exigent, però la gent sense voler s'organitza en grups depenén del ritme de cadascú. Jo encara em defenso amb els de davant i com tothom, anem fent els reagrupaments de rigor, fet que fa no vagi massa estrebat. Veure sortir el sol en aquestes trobades és tot un espectacle i afortunadament hi ha molta gent amb càmera per inmortalitzar el moment
Després del santuari de PuigGraciós, enfilem cap als cingles de Bertí, majestuosos en la seva totalitat i testimonis de moltes curses i marxes de muntanya. Tanmateix, només en fem un tastet, doncs avui el recorregut no és massa agoserat. Després del Clascar i de tornar a passar pel santuari tornem a enfilar La Garriga on la gent ja va més disgregada tot ensumant la linea d'arribada.
L'avi mena, gran col.laborador amb el massa de l'eventu, ja ens té preparades les volls a l'arribada al pavelló on després d'una merescuda i revifadora dutxa enfilem cap a la sessió tècnica, altrament dit esmorzar com deu mana, on l'acabem de fer petar amb tota la colla, cadascú amb les seves batalletes i nous objectius que aviat veuran la llum.
En definitiva una nova sortideta amb una colla d'amics on el més important no éra ni el kilometratge, ni la duresa de l'itinerari, ni el temps emprat, ni. . . . és haver passat una bona matinal rodejat de gent collonuda on hi tenim una dèria comuna que ens uneix, el córrer.
Salut.
Ehunmilak 2025
Fa 2 setmanes
2 comentaris:
Que bé que ens ho passem ! :-)
Salut!
Oi tan, val la pena matinar tant, jejeje...
Salut.
Publica un comentari a l'entrada