diumenge, 27 de novembre del 2011

Marató Pirata de Montserrat

Dissabte, 19 de novembre 2011 - 8h.16' 12
El Bruc (Anoia)



Una nova edició de la marató més pirata i esbojarrada de les que es fan i es desfan, comparable possiblement amb la marató del Medoc, a França, on els avituallaments són a base de vi i a més i has d'anar disfressat. Aquí de disfressats encara no però en els 3 avituallaments que hi posa l'organització, el que predomina, és la VollDamm i us puc ben assegurar que no us l'acabarieu pas.

Aquest any, m'inscric amb el pack complert, sopar el divendres, marató i dinar el dissabte, una vegada acabada la prova. El Ramontxu em passa a recollir per l'estació de Martorell ja que l'Assumpta, pujarà l'endemà com a voluntaria de la marató. Arribats al Bruc, a cal Noio, ja hi ha una munió de corredors, alguns sortiran després de sopar, a les 2 de la matinada, els altres faran temps o intentaran dormir mentre no els hi toqui l'hora de sortida, a les 4, a les 5'30, a les 7 i a les 8 per poder acabar tots, entre la una i les dues del migdia i anar tots plegats a fer el gran dinar de cloenda. Cadascú tria l'hora que surt depenent del seu nivell tot i que n'hi ha algun que aparca qualsevol tipus de nivell i simplement surt a una hora que li permeti disfrutar completament de la cursa, amb esmorzar inclòs, cafè, copa i puro si s'escau ... són els que surten a les 2 de la matinada.

Al sopar hi ha un ambient de bandera, coincidir amb aquesta tropa és espectacular, gairebé tots ens coneixem i els nouvinguts es fan seu, de seguida, el tarannà del grup. El gran Koala's en porta la veu cantant, i tots els components el seguim amb devoció, potser en som una trentena, potser una quarantena, afortunadament tenim un reservat, però a mida que avança la vetllada, la cridoria va augmentant degut sobretot a la forta hidratació d'algun component, a base fins i tot d'un vell i potser caducat, Chartreuse !!!!

La part emotiva va venir donada per l'entrega al Sergi d'un pastís commemoratiu per ser la 1a. edició memorial Claudi Cots, el seu pare, que malauradament ens va deixar l'any passat, gran muntanyenc i un enamorat de la natura. Els brindis no hi van faltar, primer de vi, més tard de cava, per acabar amb els reglamentaris xupitets. Uns cants de missa acabaren l'àpat i xinoxano amb alguna "esse" inclosa, que més tard es convertiran en alguna baixa, enfilem cap al campament, alguns per preparar la sortida, d'altres, il.lussos, per dormir, i els més, amb ganes de continuar la festa.





Jo m'apunto a la festa, si més no, fins després de la sortida dels de les 2, que ja estan a punt de marxa. Mentre, la cervesa córrer a tot drap, pura benzina per encendre el foc de la disbauxa i no permetre dormir a cap component del campament, d'això ja se n'encarreguen un parell que ja comencen a portar una bona castanya, alguns els va seguint a roda però en un grau inferior i la resta ja comença a afluixar i ja es veu alguna ampolla d'aigua, jajaja... l'arribada inesperada d'en Yves, amb un barret a "lo Bon Jovi", torna a disparar l'exaltació del bon rotllo.

Sortida dels de les 2, potser una dotzena, de capità en Pausident, una garantia per a no perdre's i passar una nit ben distreta, a ritme gruixut durant unes 12h. de trescada. És estrany que aquest any no els vinguin a acomiadar els mossos, doncs amb el xivarri que hi ha muntat, el més normal és que haguéssin fet acte de presència com l'any passat amb l'absurda raó de "prohibir-nos" a sortir a la muntanya.

Ara em vaig a estirar una estona, dormir serà impossible. El Ramontxu s'ha tancat per dins i em quedo a l'intemperie, jajaja... opto pel cotxe del Pedro, d'aquesta manera podré veure com surt el grup de les 4 on ell n'és el guia. Aquest grup ja és més nombrós, el ritme ja serà un xic més ràpid que l'anterior, però com tots, acabarà entre la una i les dues del migdia. El director de cursa, puntual a les corresponents sortides, indica les últimes cosetes, no fa massa falta, ja que en Pedro n'és una alma mater, juntament amb el Carletes i tot el Koala'm.

Em sap greu haver de despertar en Ramontxu que em diu que si que ha dormit, no sé si creure'l, jajaja... però finalment m'obre el cotxe i podem fer un mini esmorzar i canviar-nos per la nostra sortida. En serem una trentena i no se'ls hi acut res més que fer-me capità de grup, jajaja... jo que estic segur de perdrem als 200m.!!!! Afortunadament hi portem força gps i a més, la presència del Ballestita em deix més tranquil. Enguany hi falten els il.lustres Malfieten i Tamayo, lesionats, tota una garantia en el coneixement del camí, el Txuss, que aquest any ens ha fet el salt i el JordiPapiol que farà la mitja. S'incorporen gent de Sitges, de Sant Sadurní, amb el Jordi Garcia, dels Patidors de Torrelavit, també grans experts en la matèria com Mr.Juanlu, el capi JArtigas i missis Poch, l'incombustible 3a. que repeteix marató, el mític Albertllebre i la inesperada presència d'en Manels, ja mig recuperat del Tor.

Fa força fred i anem prou tapats, alguns massa ja que a les primeres de canvi ja entrarem en calor. Novament últimes consignes del director de cursa, no sé exactament els que som, com a "responsable" anem bé, però fidel a les bases de la cursa, que comenci la disbauxa, la gent si no es vol perdre que estigui ... al loro!!!! ens esperem unes hores apassionants.



D'un bon principi li dic al Ballesta que es posi al davant, jo per allà al mig, aniré donant un cop d'ull al grup. De bones a primeres ja s'imposa un ritme prou alt perquè la gent vagi esbufegant, aquest Ballestita el mataré, jajaja... A l'alçada de Can Jorba ja ens perdem, una marrada sense massa importància, però fa que els últims siguin els primers i aquestos passin al furgó de cua. Fins que no agafem el corriol per començar a pujar a S.Jeroni, la gent no es calma, jo em quedo al darrera mentre una serp de frontals comença a pujar la primera dificultat de la jornada. Em penso que algú ja està penedit d'haver vingut.

La pujada es fa amb certa calma, encara que el grup ja està dividit en dos, els que tiren més, amb un Ballesta desbocat i els que s'ho prenen a un ritme més conservador. És molt aviat perquè ja hi comenci ha haver-hi guerra. Mica en mica anem guanyant alçada i les llums del Bruc i Collbató van quedant sota els nostres peus, la vista, encara que no es vegi res, ja fa patxoca i t'adones de la gran contaminació lumínica que existeix per tot arreu.

Al nostre grup, el més endarrerit, hi sentim crits, xiulets i veus, que denoten que el grup capdavanter s'ha perdut, jajaja... no m'ho puc creure, s'han perdut en un corriol ben fresat i conegut per la majoria de components ... els últims ara serem els primers i els altres hauran de desfer l'embolic amb alguna grimpadeta fòra de guió. Una vegada veig que van recuperant el camí no sense un esforç extra, no m'hi paro i torno a enllaçar amb el meu grup on també hi ha n'Artigas i mis Poch, fet que em tranquilitza, doncs la Laura és de les que ha patit les primeres estrebades de l'amic Ballesta.



Comença a clarejar molt tímidament, encara es pot dir que és ben fosc i que els frontals continuen essent imprescindibles, quan els primers arribem a dalt a Sant Jeroni, més o menys en 1h.20', com l'any passat, així que de moment anem bé, és el primer punt per veure per on poden anar els trets encara que amb tanta gent, el més lògic és que hi estiguem més estona.

A dalt, la mica d'airet que córrer, fa que la sensació tèrmica baixi i a l'estar parat esperant la resta de la tropa, doncs això, que baixo unes quantes escales per buscar un bon recer, a l'espera de que vagin arribant la resta. Ho fan en comptagotes, el que fa que hi perdem molt de temps, el crono ja s'en va a Can Pistraus i el baixar de les 8h. es va complicant, afortunadament avui això no toca i no m'hi estresso pas.

Mentre, anem gaudint de l'inici d'aquest nou dissabte on les vistes comencen a ser espectaculars, sobretot per l'est, on comença ha haver-hi més claror a mida que van passant els minuts i passant passant, ja portem un quart-vint minuts d'espera. Intentem fer un reagrupament ràpid quan torno a dalt del cim encara que no sé els que érem ni els que som, la falta de llum no ajuda gaire a distingir els components i com diu una dita castellanopopular, "por la noche todos los gatos són pardos" , però més o menys en som una bona munió i toco generala per començar a baixar després d'haver renyat al Ballesta, jajaja...




Iniciem doncs el descens, encara que a dalt la gent va tirant fotos i no estar per la feina, nosaltres ja portem massa estona per quedar-nos-hi més i tirem avall. Encara he de dir, que tot just començar la baixada, escales, encimentat i gir de noranta graus a l'esquerra coincidint amb l'inici o final, depèn de com es miri, del camí dels francesos, encara hi veig... un frontal!!!, em sap greu, però la totalitat del grup ha de tirar avall i no podem perdre una mitja hora més que és el temps que calculo que necessitaríem per recuperar aquest despenjat. Va en bona direcció i no té pèrdua per arribar a San Jeroni, en qualsevol cas, els de les 7 del matí ja el repescaran i el guiaran per escurçar camí. Em vé al cap "el dentista asesino" de qui el Koala's m'ha dit que en tingués cura, però jo diria que estava a dalt, o no, jajaja....

Jo entremig, com sempre deixant a no sé qui, que marqui un pas còmode. Però abans de l'ermita de Sant Jeroni els de davant es paren i volen que jo agafi les regnes. Doncs, som-hi, compto que tothom va seguint, la llarga filera multicolor encara amb els frontals a plena potència tot entrant de nou dins el bosc.



Giro a ma esquerra per agafar el camí vell de Sant Jeroni i deixar de banda el camí nou que ens duria de pet a Sant Joan. Si tothom procura no perdre el rastre del de davant no hi ha d'haver-hi problema i per altra banda estem en una zona prou coneguda, alhora que el meu ritme és prou discret tot i la tècnica baixada que ens depara el terreny. Doncs, no. Hi ha gent que perd el traç, sé que el Ballesta vé per darrera, per tant, no entenc res, com la gent es pot perdre en aquest tram, un dels menys perdedors de tot el recorregut?

Sentim veus per sobre on passem, estan al camí nou mentre nosaltres anem baixant, els indiquem que han de recular i agafar el trencall a ma dreta. Parem un moment al pla dels ocells on hi pot haver-hi un cert embolic per agafar el pas a Trencabarrals, però darrere nostre no vé ningú. No som més de 8 o 10 unitats i la mosca ja em comença a pujar al nas, afortunadament hi som en Ramontxu, n'Albertllebre, Mr.Juanlu, la 3a., el Manels, capi Artigas i la Laura ... seguim camí i decidim esperar-los a dalt a Sant Joan, on l'any passat també hi vam perdre força temps tot esperant les "excursionistas cali...", encara hi ha el Ballesta per darrera i haurà arreplegat el ramat, però ara no sabem si vénen al darrera o els trobarem de cara a dalt a Sant Joan, a més a l'hora de la sortida hi havia prous gps com per no patir.



Tornem a estar com l'any passat, espera i guarda perquè sentim veus a la llunyania, senyal, que a força distància, però treuran el cap pel mateix lloc per on hem vingut, en Ballesta els haurà recollit. Deu minuts, un quart, fins que apareixen els primers, vint minuts fins tornar a ser-hi "tots", tots els que ens semblen que hem d'estar. És sabedor que els últims ténen molt poc temps per encantar-se, doncs quan hi arriben, el grup ja arranca.

Encarant el camí de forma distesa, com si tornéssim a Sant Jeroni, ara pel camí nou, fins l'encreuamnet que ens portarà avall per l'Artiga baixa, de pet a Collbató i per tant a La Salut, primer avituallament del dia, ens creuem amb un corredor, no diu ni hola i pensem que estar entrenamt i no és dels nostres. Més tard sabríem que era "el dentista asesino", possiblement el del frontal que havia vist quan encaràvem la baixada i que diria que no ens havia reconegut ... ostres una trentena de paios trescant, a aquelles hores, no podia ser massa grups, coi d'home!!!! Afortunadament hores més tard coincidiria, no sé com, amb els gruixuts de les 2h. i solventaria l'embolic.

Tornem a parar per un nou reagrupament pels endarrerits, això que acabem d'arrencar, però ara si que vé un punt perdedor per agafar el camí de l'Artiga baixa, coincidint amb l'inici, ara ja definitiu, del dia que ens torna a oferir unes imatges impagables. Ens tornem a reagrupar i tirem avall fins a La Salut on tornarem a fer recompte d'unitats. En Ballesta agafa el comandament de nou però li adverteixo que no apreti el gas i que a mitja baixada dongui una ullada al darrera.





De seguida el grup es torna a trencar, però el camí no ha de tenir pèrdua, encara que "visto lo visto" i pot tornar ha haver-hi festival. El corriol és dels tècnics, els de davant han marxat i en un segon grupet el porta n'Albertllebre que tot xerrant d'això i d'allò altre, hi fem una petita marrada que ens fa recular una cinquantena de metres, poca cosa, no crec que haguem perdut més de cinc minuts. Pel darrera, vé el gruix i intercalats n'Artigas i la prudent Laura que els vaig seguint de tan en tan amb la mirada tot girant el cap.

Ja som baix per agafar la pista cap a Collbató, no té pèrdua, em sembla, fent tàndem amb l'Albertllebre, entrem al poble i enfilem el camí cap a La Salut. En un moment hi som, l'avituallament esperat amb el VTorres de "capo" major, ja hi ha l'equip del Ballesta amb els pisteros de rigor, però trobo que hi falta molta gent. Amb en Ballesta comentem la jugada i jo aposto a que s'han perdut a dins a Collbató sense saber el camí a agafar per fer cap a La Salut. Ell em diu que no pot ser i jo li dic que una persona que no hagi estat mai per allà dificilment trobarà el camí. Desgraciadament tinc raó, uns s'han perdut en un creuament de pistes, d'altres dins el poble ... de fet l'organització no es podrà queixar, és una marató ben atípica, ben koala'da, sense guió, ordre ni concert, jajaja...




Quan fem intenció d'anar-los a buscar, després de 10'-15'-20', apareixen entre l'habitual boira que s'instala cada any a La Salut. En són uns quants i suposo que els renecs d'uns i d'altres van per dins, eps, de bon rotllo, eh. Aquí, alguns, ja ténen l'oportunitat de posar peu a terra i deixar-ho estar. La Laura ha agafat aquesta opció, però abans d'arribar a La Salut, i tornarà a peu, per la carretera al Bruc. Llàstima perquè aquí hi haguera tingut cotxes :-(

Tornem a trobant-se amb la situació de que hi ha gent que fa molta estona estar parada i d'altre que acaba d'arribar. Fem una mica de recompte, preguntem per la gent que té el track, perquè si ens dividim en dos grups, tothom pugui seguir pel camí adecuat. Ho fem així, incidint amb quatre indicacions que poden portar confusió, i els primers comencem de nou la marxa cap a les coves de salnitre, corriol planer i seguidament anar pujant fins al pla de Sant Miquel i un petit descens cap al monestir. De fet és la ruta de la cursa de l'Alba, no hi ha d'haver-hi cap més pèrdua!!!!

Potser en som una dotzena, potser quinze, ara pot ser molt fàcil acabar de lligar-ho tot, a més tots portem més o menys el mateix ritme, amb els inevitables "atxassus", però sabent tothom on va i les parades no han de durar tant. Faig la pujada molta estona amb el Manels comentant la jugada encara del Tor. El trobo força recuperat i animat i porta un ritmet trempador, en Ramontxu va al seu aire, la 3a. amb el diesel inacabable, l'Artigas que ha tirat al davant en busca dels Ballestas i Mr.Juanlu i encara falta la tropa de Sitges i algun Patidor que la fan petar amb el Jordi García.




Arribats al monestir, ara em trobo que sóc jo el que queda endarrerit amb tanta xerrameca, per tant no hi perdo massa temps, omplo el bidó i per mi ja podem tirar. Hi ha algú que fa una mica el ronso, per tant hi guanyo algun minutet, però no n'estem més de 5'-10' i enfilem les pesades escales que surten darrera la font de la plaça.

Costa tornar a arrencar i més per les feixugues i dretes escales, però ens distreiem alternant amb els turistes que ja anem trobant, els primers del dia. Ara ningú té ganes de gresca i suposo que la gent espera arribar al pla de Sta.Anna, per llançar-se camí de l'arrel avall. L'any passat ens començava a ploure, però en aquest, la temperatura és prou bona per córrer i el temps és bo, alternant núvol i sol amb la boira que hi ha a les parts baixes, de moment només n'hem trobat a La Salut i en general estem tenint molt bon temps, un temps que , com heu vist, en ha deixat unes imatges espectaculars.



Després d'una breu parada al pla de Sta.Anna, ja agafem un dels camins més bonics de la muntanya, el camí de l'arrel, que ens durà a Sta. Cecilia on ens esperarà el segon avituallament, a les ordres d'en Massa i en Pacoramos. Ara ja tothom va a la seva, els que ténen més pota s'en van a les primeres de canvi, d'altres, després d'intentar seguir-los, formen un grupet perseguidor i la resta intenta fer camí com bonament pot.

Jo intento gaudir de l'entorn, amb la sempre atenta mirada de la paret de Sant Jeroni a l'esquerra i el monestir de Sta.Cecilia i Monistrol a la dreta mig enboirat, intentant seguir la roda i fent la goma dins el grupet perseguidor. L'any passat recordo aquest tram, plovent, amb l'Anfeca, que hi vam gaudir d'allò més baixant a tota pastilla, aquest, peten seques. En Ramontxu es va quedant i comença a tenir problemes amb les seves fivefingers, massa gastades i en aquest terreny tan pedregós, comença a fer figa, encara que fins ara ha anat prou bé ... aquesta muntanya la té ben atrevessada, jajaja...





Arribats a Sta. Cecilia, amb un solet que ja comença a escalfar de valent, tan diferent de la pluja i fred de l'any passat en aquest indret, ens hi trobem el segon avituallament on novament la Voll no hi falta. Jo més que set, tinc gana i no paro de menjar coca magníficament tallada pels voluntaris, una coca boníssima, no sé si d'Aiguafreda, si de l'Angela, però està "de muerte". Aprofito per prendre'm un ibu ja que vaig una mica tovet i el tros que encara queda està ple de "trampes", encara que ja haguem passat la part més exigent i l'equador de la prova.

No hi ha pressa veig, ja em va bé mentre continuo menjant coca i més coca tot fent-la petar amb el Massa i en Pacoramos i ens diuen que hi ha passat el "dentista asesino", talment un dels misteris de la Santíssima Trinitat, amb el Pausident!!!!, però que ha sortit de no sé on, que el Pau li ha dit no sé què, etcetcetc..., la qüestió és que estigui sa i estalvi, que hagi retrobat la direcció correcta encara que ningú en torni a saber res.



Arriba el Ramontxu, tou, tou, mig marejat de no sé quina aigua diu que ha pres, jajaja... cordons, la mateixa que he omplert jo el bidó a les fonts del monestir, Ramontxuuuuuu!!!! està més fòra que dins, però és un gat vell i ja se sap, el gat sap més per vell que per gat i ell de "tirus" en porta un quants, encara que en aquests moments el veig bastant apurat. Li dono un ibu i l'esperem per arrencar, encara que com he dit sempre, els últims tenen menys temps que els que fa estona que s'estan tocant els picarols. Penso que té moments de dubte, aquesta marató té escapatòries molt llamineres i un moment de feblesa et pot fer decidir. L'animem a que continui, a Can Massana tornarà a veure com es troba confiant amb l'efecte ibu ... ho compra i continuem camí amb el grupet més o menys compacte.

Que com anem de temps?, jajaja... ens hem disparat una mica, però tampoc massa encara que la fita de baixar de les 8h. es va complicant, sobretot perquè als avituallaments hi parem massa estona, però tan fa i el temps emprat, és benvingut per menjar i veure tranquilament i fer-la petar amb els voluntaris pirates. Si a més, hi sumem tota les estones i estonetes en fer reagupaments cada dos per tres, sobretot a l'inici, doncs surt el temps que surt. A partir de La Salut, al fer un subgrup, els capdavanters ja han pogut fer més la seva.

El començament, sortint de Sta. Cecilia, és duret, més, si portes estona parat, es puja de cop i notes com el cos remuga per tot arreu desitjant que arribi un fals pla o que el terreny deixi de pujar per estirar una mica les cames i canviar la dinàmica anant alternant el famós ca-co més sovint. Canal del Miracle, l'últim tram dur i exigent fins arribar a Can Massana, mullada amb força fangisser però les cordes, el cable, la barana i les escales t'ajuden a superar-la sense cap dificultat. A dalt esperem una estona en Ramontxu, però sense obtenir-ne resposta continuem camí, ara sí, més planer però amb un puja-baixa punyetero, cap a Can Massana.



L'arribada al tercer i últim avituallament, és triomfal, on ens esperen tres pirates autèntiques, la mítica Dolors, l'incombustible Mireia i la sempiterna Assumpta amb la col.laboració inestimable de l'Helena. Una festassa i ganes de gresca envejables. No tenim massa opció i hem de passar unes duríssimes proves per continuar la marató.



Ningú se n'escapa i tothom s'afegeix a la festa que hi ténen muntada sense remugar, de fet s'ho han ben currat i ni jo mateix en sabia res. El temps acompanya, fa molt de bo, tot i pronosticar-ne tot el contrari i amb el record de que l'any passat ens hi va ploure de valent. Tot haguera anat a norris, però la sort ha estat del seu costat i tota la feinada per muntar l'avituallament ha valgut la pena.







Després d'aconseguir el diploma Pirata, havent passat abans per a totes les proves, en forma del típic pedaç pirata que et serveix per anar amb un ull tapat, la fem petar amb la resta de corredors, organització i algun curiós que no adivina ben bé el que allà si està desenvolupant.

Hi ha el Koala's, com a "capo" major, algun retirat de La Salut i de Sta. Cecilia, algun del nostre grup que a La Salut ja no ho ha vist clar i d'entre un grupet el Koala's m'assenyala el "dentista asesino" que, a hores d'ara, encara no sé on ha plegat o ha deixat de plegar, amb qui anat, amb qui s'ha trobat, on s'ha perdut ... el que si sabem és que ell era el que anava en direcció contraria a la nostra pel camí nou de Sant Jeroni i ha fet com si res, jajaja... segurament era el del frontal que veia tot pujant pel camí dels francesos. Tan se val, la qüestió és que estar a bon port, sa i estalvi.

A punt de marxar ens arriba el Ramontxu, encara tupé però en carrera. Passa les proves ràpidament, ara sap que hi ha un tram perdedor i no vol perdre pistonada, epppsss ... t'esperem, recupera tranquil. Alguna unitat makinera ja treu el cap per Can Massana, alhora que nosaltres ja coincidim amb algú de les 4. Però els makinorris encara no sé ara, si eren els de les 7 o els de les 8, si havien retallat per qüestions d'horaris o no, en fi, una marató com cal, jajaja...





Per fi podem arrencar, sempre amb una mica de mandra, però ara amb una horeta i mitja enllestim el tema. Tram de pista ràpida, en baixada on em sembla recuperar-me, però a la que es torna a aplanar, torno a quedar endarrerit. És l'hora pels pisterus, pels del motoret, pels del ritme bisonte. Em quedo amb el Jordi Garcia que la fem petar bona part de pujada pel torrent dels Cirerers una vegada deixada la maleïda pista.

Sempre quedem de fer l'últim reagrupament a dalt el refugi Vicenç Barbé, hi ha un punt perdedor i és bo fer-lo junts. Efectivament, hi són gairebé tots i jo no els vull fer perdre més temps. No m'hi aturo i els indico que per mi ja podem tirar. Amb aquesta feta, encapçalo ara la comitiva amb el capi Artigas. La gent va seguint i anem alerta en no passar-nos el fotut encreuament cap al torrent del Lloro, portem gps, el Ballesta tancant grup ... no ens el podem saltar!!!! I no ens el saltem encara que algun gps fa dubtar, reconec el trencall i tiro avall, algun ha de tornar a recular, ja veig que el gps no és fiable el 100% encara que la direcció que indicava era la mateixa.

Ja estem dins el torrent del Lloro, tram tècnic, però molt maco, la gent va "arreando" i amb ganes d'arribar, nois, que en mitja horeta tornem a tocar cervesa fresca!!!! d'això ja s'en preocuparà el Pedro. Petit reagrupament, els que som i tirem avall, encara que em sobte no veure al Ballestita, suposo que ha esperat algú i baixa amb ell, si algú coneix el camí, aquest és el Jordi Ballesta que dia si, dia també, entrena per aquests indrets d'amagat, jajaja...

Anem sortint del torrent, anem avançant gent de les 4, la Runcicling i el Ppong, l'Enriccb que avui ha anat de "paseiu", algun caminaire de les 2, en Xeix i l'avi, etcetcetc... El nostre ritme ja no el para ningú, passem per la cova de l'Arcada gairebé sense adonar-nos-en, corriol avall, ensumant l'arribada. El grup fa patxoca, en fila india, ja a l'exterior sortint de l'ombra del torrent cap a cel obert, algun repetxonet per acabar-nos de fer patir, però ja ningú vol caminar i hom apreta les dents.

Últim punt de dubte, uns segons, més avall, ara, a la dreta, amunt ... uns metres més i fem cap a la pista. Ara si, amb l'Albertllebre i el capi Artigas, la resta, com a cavalls desbocats al veure la pista, els anem perdent el rastre. Miro enrera tot esperant veure al Ballestita tot esperitat donant-me caça, però no el veig, aquesta serà meva, jajaja... Gir de noranta graus, a la dreta, tot just passat una casa, no tothom ho sap i molts entren per la part del darrera. Veiem la gent esperant la nostra arribada, veiem el globus imaginari, la línea de meta tan singular, el fotògraf oficial d'arribades que encara les ha de penjar, en fi, tot el que es pot esperar d'una marató modèlica. Això sí, el vermout de rigor està apunt per a tots els corredors i acompanyants que hi van arribant ... un vermout de bandera.





La fem petar amb tothom que volta per allà, els que han arribat, algun que no ha pogut sortir per algun excés la nit del sopar, els que van arribant, amb els acompanyants d'un, de l'altre, com si es tractés d'una família, ens coneixem pràcticament tots, si més no, la gran majoria, i els "nous" de cada any, no els hi costa gens integrar-se. Continuen arribant corredors, ja es barregen els horaris, dels primers als últims, dels de les 2 als de les 8, mica en mica va arribant tothom, fins i tot en Ballesta que vé amb el Ramontxu, diu que allà al refugi Vicenç Barbé no m'ha entès, ell es pensava que li deia que s'esperessin i era tot el contrari ... anem que no us vull fer esperar. Llàstima perquè haguera pogut venir amb tot el grupet.

Al final 8h.16', deu minutets més que l'any passat, per l'anecdotari i per la història d'aquesta ja tercera edició, una marató que cada any va a més, enguany amb uns 130 participants, a la primera, penso que no passàvem de la trentena. L'any que vé es preveu un overbooking total, a l'organització se'ls hi gira feina, jajaja...

S'ens fan gairebé les tres de la tarda i el Carletes toca generala, que ens tancaran el buffet!!!! jajaja... així que enfilem direcció a l'hotel del Bruc on continuarà la festa. No hi vé tothom, però si que el menjador fa patxoca i la gent per 15€ pot treure el ventre de pena. L'acabem de fer petar, amb els de la taula, amb els de l'altra, que si ara un sorteig, que si ara un altra ...



... fins que ens fan fòra del menjador, sinó, encara hi seriem. A mi ja m'estar bé, començo a estar cansat, porto 24h. on fire, es va fent fosc i encara hem de fer la foto conmemorativa de la 3a. edició!!!! costa aplegar a la gent però al final ... foto!!!! novament una jornada fantàstica, gràcies per organitzar aquest "eventu", l'any que vé torno a agafar el pack complert, però ja mirarem de deixar el cotxe una mica més apartat per a poder dormir-hi una estona, jajaja...

Fins l'any que vé !!!!


Salut.