divendres, 13 d’agost del 2010

Cavalls del Vent

Divendres, 6 d'agost 2010
77 kms. - 21h.18'
Ref.Estasen - Saldes (Berguedà)


El Koala's, és molt gran, es va tornar a posar de manifest aquest cap de setmana. Potser ja seria hora que li tornessim una festa d'aquestes que només sap organitzar ell, però si només la sap fer ell, doncs això que ho tenim pelut, bé ja m'enteneu (¿?) Quan vaig veure aquell troç de carn a terra a la carretera vaig flipar com mai i també vaig pensar . . . avui ja hem sopat !!!! L'aparició d'en Clave i sobretot de la destral, va fer que ho veies més clar i al final, la carn estava . . . S E N S A C I O N A L !!!! gràcies als improvitzats cuiners Avi Mena i Manels.




Bona teca, bon ambient, com no pot ser d'una altra manera, bon beure i bona xerrameca per part de tothom explicant mil i una batalletes hagudes i per haver, retrobament amb companys, riures i més riures, en fi una trobada d'aquelles que val la pena, d'aquelles que plasmaria a la perfecció el lema koalí . . . QUE N'APRENGUIN !!!!





A part d'aquest primer "repte", ara venia el segon, molt més complicat i per el que realment ens haviem trobat tots en aquest indret. Es tractava de buscar un sub-24 per en Pau (bou ferit) en la travessa de Cavalls del Vent en el seu repte d'assolir a finals de mes, la TDS, una prova d'ultrafons a terres franceses. Ell marcaria ritme i tots l'acompanyariem durant tot el recorregut, tot i el ritme lent que ell necessita, deixant de banda el poder córrer tot i que el terreny ho permetés. A mi, tot això ja m'estava bé, no coneixia la travessa i em feia il.lusió fer-la per primera vegada a ritme tranquilet, ja que per altre banda, no sabia massa bé com em trobaria després de l'Ehunmilak, tres setmanes enllà.


Així que a les 23h. en punt i després de la foto de rigor, enfilem camí els 11 components. Es trota mínimament, per no dir gens, estem a les ordres d'en Pau i no el deixarem a les primeres de canvi. Tot va perfecte, xerrameca, bon rotllo, clavant temps de pas que ell porta perfectíssimament estudiat, fins i tot per sota del previst davant l'eufòria pauenca tot arribant al ref. de Gresolet. Sembla que de moment tot funcioni, però estem parlant de la 1a. hora de travessa i no fa falta dir que queda un món. El camí és de molt bon fer i a més en alguns trams, en Pau prefereix passar per la pista a fi efecte de no castigar tant la seva "maltrecha" pota, d'aquesta manera i en alguns trams el grup es divideix en dos per retrobar-se metres més endavant.

Coll de la Bauma i coll de la Bena per arribar a Cal Cerdanyola, lloc emblemàtic de la Núria-Queralt i on aprofitem per assedegar-nos en la seva majestuosa font tot agafant forces per el dur tram que ara espera tot pujant els Empedrats i que ens durà al segon ref., el de SJordi. La pujada, tot creuar diverses vegades el riu, es fa a ritmet, jo de menys, veient que tota la tropa estava bé amb el Koala's canviant les espardenyes de betes per unes bambes més adients pel terreny, a més, tot anar avançant el grup fins arribar a l'alçada d'en Manels que obre l'expedició.


Deuen ser les tres passades de la matinada i ja portem una vintena de kms. sota un cel saturat d'estrelles, on fins i tot hi veiem alguna primera llàgrima de SLlorenç, esperant a la resta del grup. L'espectacle sobre els nostres caps és impressionant, llàstima que no hi hagi cap entès per alliçonar-nos. Fa fresca tot estant parats més de mitja hora quan arribar el final de la comitiva, en Pau, la Teresa i el Koala's, que ha tingut un defalliment de "categoria" que diria la Vicenteta ;-)) , l'ocellot és de categoria i no hi ha manera de refer-lo. El camí serà un aquí paro, aquí m'aturo durant força temps, tot ingerint quelcom que el faci reaccionar. A poc a poc sembla que vagi millorant, aquesta no ens l'esperavem, i mica en mica podem anar avançant amb decència. Per altra banda en Manels (compromisos varis) ens deixarà tot creuant la carretera de Bagà a coll de Pal, a l'alçada de Gréixer i el Koala's, tot i la millora evidenciada, pren l'assenyada decissió "d'escapar-se" juntament amb en Manels carretera avall per anar a trobar el cotxe d'aquest últim al poble de Bagà.

El grup segueix camí, buscant el ref. de Rebost, on pocs metres abans d'arribar-hi, ens passa en Claveteam, ells han sortit a les dues de la matinada, amb el mateix Clave, Sergi, Martox, Ardillita i el cunyao, ells busquen un sub16 i això ja són figues d'un altre pané. Nosaltres amb el Pauteam anem fent i encara se'l veu prou bé. Ja clareja i els frontals comencen a desar-se. A mi, aquesta pujada, sense ser res de l'altre món, se m'enganxa un xic tot arribant dalt esbufegant un poc. Gent a dins entaulada que ja està per la feina, en Claveteam encara hi és i la fem petar breument, tot i procurant no encantar-se gaire. Ells arrien primer i ja no els veurem més, tot aconseguint el seu objectiu. Nosaltres uns minuts més tard enfilem camí tot obrint-lo en Massa i jo que, sense adonar-nos, a bon ritmet, ens quedem sols tot tenint entre cella i cella el ref. de Niu d'Àliga, mil metres més amunt dels nostres caps, per tant un tram amb un desnivell considerable durant els 6kms. que separan un punt de l'altre.




Collada de Comafloriu tram perdedor si no s'està a l'aguaït, però encisador amb els primers ratjos de sol posant de manifest els joguissés capricis de la mare natura en forma de combinacions i contrastos de llum en aquestes primeres hores del dia. En Massa, gran coneixedor del terreny, em va alliçonant vers l'entorn que ens envolta sense deixar de caminar en cap moment. Del grup ni rastre, però no hi fa res, l'esperarem al ref. i aquest bonus de temps aconseguit el podrem utilitzar per fer una parada tècnica com Déu mana, amb bocata inclòs i cerveseta fresca. Aquest tram és prou maco i entretingut guanyant alçada fins arribar als 2.520m. Són les 9 del matí i es pot dir que estem a mitat de travessa.




Mica en mica van apareixent els components del grup, tancant-lo en Pau, l'àvi Mena i la Rabassa. En Pau arriba fós i dona permís perquè el qui vulgui arriï. Ell insisteix, ha petat motor i li caurà una minutada, tot el marge que hi havia de coixí, s'ha anat a norris i ara ja estaria sobre les 24h. exactes, per tant tenint en compte que a partir d'ara aniria més malament que bé, opta per separar l'expedició en dos grups. Tot i això, procurarà acabar com un valent encara que hagi de tornar a encendre el frontal unes quantes hores més . . . al final hi estarà unes 26h. tot escurçant el tram final, acompanyat per la Teresa i l'avi Mena.





Rabassa, Anna, Crica, Massa, Luigi i jo enfilem camí davant el desencís de la situació, mica en mica els plans inicials s'han hagut d'anar trastocant i no precisament per a bé. De bon començament el grup va fent la goma, clarament marcat per dos subgrups de tres, tot i així de tan en tan reagrupem les unitats i seguim camí tot el "sextetu". Baixades tècniques i empinades que posen de manifest la traça de cada component del grup en aquest tipus de terreny, jo hi xalo d'allò més, després del descans i parada tècnica per a carregar les piles, m'hi trobo força bé. L'ordre es torna a imposar una vegada es careneja i suavitza el recorregut essent més planer. En un moment ens plantem a coll de Jou per enfilar Penyes Altes, tot i que en Crica i l'Anna, obten per saltar-se aquest cim.




L'espectacle visual de Penyes Altes, mereix les esbufegades per a arribar-hi, així com a tot el recorregut en general. Vaig quedar encantat d'aquesta travessa i a més i pots quedar ben baldat. Des d'el cim, per una banda gaudim del sempre espectacular Pedraforca, i per l'altra tota la plana cerdanyenca amb la seva capital Puigcerdà en tot el seu esplendor. El dia és magnífic i permet gaudir de l'espectacle visual que ens ofereixen els punts més elevats del trajecte, encara situats per sobre dels 2.000m.




Continuem en descens, de nou prou tècnic i amb un desnivell pronunciat per anar-hi en compte, quan retrobem els dos companys que havien "fet campana". Seguim el trajecte el "sextetu" per uns inmensos prats ja amb força excursionistes amb ganes de trescar i fer muntanya, sempre picant de cara avall fins a coll de Moixeró, on de nou la baixada torna a ser pronunciada, tornant ràpidament a disgregar-se en dos grups de tres, fins anar a parar a la pista on ja no hi haurà aturador.





Pocs kms abans del Serrat, els subgrups ja són una realitat i mentre l'Anna, la Rabassa i en Crica, volen pendre's el seu temps, nosaltres ja portem el xip de cursa i no volem encantar-nos. El ritme ha crescut considerablement per una pista baixadora i ja no baxariem el pistó fins el final. A partir d'ara, en Massa, en Luigi i jo anirem per feina i intentarem fer el millor temps possible.
Ref. del Serrat de les Esposes, 1.530m., migdia, de nou parada tècnica amb l'avituallament pirata del nostre amic Xeix que ha tret el cap per allà i la sorprenent aparició d'en Pedro que vé des de Gréixer i ens informa de com està la situació per la part del darrera, amb el grup de tres que acabem de deixar i l'altre grup de tres molt més endarrerit, el d'en Pau.

Omplida de camels i bidons per iniciar la marxa quan aparèixen els nostres "ex-companys", serà l'última vegada que els veurem, doncs i volen fer parada i fonda i nosaltres ja tenim un peu direcció al proper objectiu, ref. dels Cortals d'Ingla. De fet tindran durant una bona estona la companyia d'en Pedro que es queda amb ells, gran coneixedor de la zona.

Una dura drecera inicia aquest nou tram per fer cap a, potser, la part més lletja de l'itinerari, una pista massa transitada per cotxes ( on creuem amb la klureta i Nemo tot informant-nos de la situació del Komando jabalí una mitja hora davant nostre, un altre grup conegut que sortiren a les 21h. de divendres del mateix lloc) i enganxosa d'uns 4-5kms. , la calor comença a apretar en aquesta zona que queda descoberta. Afortunadament podem refrescar-nos a la font Freda, bundosa d'aigua fresca i revitalitzant per el nostre assedegat cos i una porció d'ànim en aquest tram empipador que tot i això no fa perdre el bon ritme que ara manté un, ara manté l'altre.




Coca-cola a Cortals i cap a coll de Vímboca i de la Moixa, un tram força dur resseguint un rierol i creuant-lo tot buscant els passos més còmodes sense perdre l'important pendent que ara toca de pujar-hi. Aquest tram em deix bastant estabornit, afortunadament en Luigi té pietat de mi i en Massa sembla que tampoc estigui per a tirar massa coets. Com sempre en aquestes distàncies, els bons i mals moments comparteixen ruta, tot i procurant que aquests últims, no apareguin massa sovint i procurant trempajar-los quan aquests apareguin sense pedre la calma tot esperant la recuperació no massa tardana després de beure i menjar una mica. Cal tenir paciència i procurar seguir amb la mirada als companys, i recuperar terreny allà on et desenvolupis millor. Tot i això aconseguim portar molt bon ritme i els parcials que surten entre refugi i refugi són molt bons.






Abans d'arribar al ref. Prat d'Aguiló, s'avança en Luigi per a demanar i no haver d'esperar-nos, de fet va sobrat i s'ho pot permetre. Hem tornat a flanquejar pedreres, travessar prats, torrents, tot passant pel peu d'una part de la muralla nord de la serra del Cadí. Acabarem aquest tram, remuntant un turonet, abans de davallar per prats cap al refugi on hi trobarem al "komando jabalí" ja apunt de marxa, però prou tocadot. Ells sortiran abans ja que en Luigi té un atac de gana i necessita un entrepà, nosaltres amb una mica de beguda i un refrescament a la font ja tornem a estar revifats.

400m. en dos kms. fa que el Pas de Gosolans sigui una pujada exigent, però hom ha de buscar el seu ritmet i anar fent. En el punt de mira hi tenim el grupet que ens precedeix i aquest al.licient fa que no ens encantem. Al Lluís, sembla que la manduca no li senta bé i pujant Gosolans, ha de parar alguna vegada per a seure's en una pedra i mirar de recuperar-se. És allò que deiem abans, moltes hores, kms., desnivells, ara un una petita crisi, ara l'altre, però en general res greu que no fa trontollar el ritme exigent que portem des d'abans del Serrat. Una vegada dalt, sembla recuperar sensacions i ja pràcticament farem la resta del recorregut corrent, veient com podem anar retallant cada vegada més minuts al cronòmetre i poder arribar sense cap dificultat encara amb claror de dia al nostre destí.


A Serra Pedragosa treiem les enganxines al komando jabalí, on algun dels seus membres va prou tocadot, però que lograran fer sub24, tot i que justet, justet. Nosaltres ja ho donem tot, gaaaaaaaassss akiiiiii !!!! llarg descens, després de travessar el pla, per un sender ben fressat per endinsar-se seguidament per prats per tornar a plans herbosos . . .




Abans d'arribar a la pista que ens durà a l'Estasen, ens sorpren gratament de nou la presència d'en Manels, carregat amb una nevera plena de suc de cívada i cocacoles, tot esperant conèixer algú i avituallar-lo degudament, tot i que aquestes alçades a mi ja no m'entra res, s'agraeix el detallàs. I també al Collell de nou la klureta i en Nemo tot esperant el seu grup. Ja no hi ha aturador, ensumem victòria, sobradament per sota de les 24h tot buscant alguna cosa més i ens llancem per la pista "a tumba abierta", contents i feliços per haver compartit travessa i passar molts bones estones, tot i no poder finalitzar els objectius inicials. 21h.18' en la meva primera aparició per aquestes contrades, posant fi a aquesta nova aventura.


Els peuets s'han tornat a queixar , però aquesta vegada, davant el no podem parar i perdre temps, manaments imprescindibles a les travesses, marxes i ultres, els peus han acabat com han començat, amb la mateixa llaçada del principi i sense tocar res de res i fent "oidos sordos" a les seves queixes. Ara ja els estic tractant com es mereixen, jajaja... tot i que no paren de demanar-me . . . V A C A N C E S ! ! ! ! , si més no una mica de baixada de pistó. Potser els hi farem cas, tot i que la seva recuperació és força ràpida i ja estarien apunt per una nova trescada ;-))

Gràcies a tots per aquesta magnífica sortida, txuletonada i companyia i per a donar-me a conèixer tot aquest territori desconegut per a mi. M'ho he passat genial. I agraïr també al "reportero más dicharachero" , pel reportatge sempre magnífic de la sortida, mostra inapelable del seu bon estat de forma i desbloqueig, esperem que definitiu.

Salut.