trescant per la Vall del Congost

Diumenge, 24 de gener 2010
La Garriga (vallès or.)
44 kms. - 6h.15'


Molt bona jornada la viscuda aquest passat diumenge amb una bona colla d'amics, alguns dels quals, feia grapat de temps que no hi coincidiem, un motiu més per no perdrem aquesta sortida organitzada per l'imcombustible massa amb la pinzellada de l'inestimable abuelo. Avui, quan ho recordava a la feina, encara se m'escapava algun somriure i és que ens ho vam passar de conya.

Agraïr en massa l'organització de la sortida, amb un bon quilometratge i gaudint en tot moment dels indrets per on passavem, ben instruïts pel mateix massa i abuelo, i l'esplèndid reportatge fotogràfic que ens va deparar en luigi.

A més del ramon i en luigi, per ells no passen els anys tot i el temps que feia que no compartiem una jornada atlètica, també comptàvem amb la sempre entrenyable companyia de l'avi mena, del Pau-sident i l'escurço negre , més l'aparició fugaç del mític Yves i la seva filla. I la nova coneixença del bulderban, un nou makinorri, tot això amb la bona companyia de la mireiads a l'hora de dinar.

L'avi mena surt uns deu minutets més aviat de les sis, ja que vol anar al seu ritme i ja l'agafarem, al ser el primer en arribar en sóc testimoni. Aquest fet fa que en massa ens posi en fila india tot just començar la jornada, suposo que amb l'afany d'atrapar el més aviat possible a l'avi mena. Encara és fosca nit però d'un bon inici ja comença a sobrar roba degut a l'atxassu inicial. Una paradeta a puiggraciòs i sant tornem-hi entre xerrades i riures provocats per tot plegat. A la trona fem una paradeta d'uns 10 minuts tot esperant en pau i l'escurço que s'afegeixen a la sortida. El dia ja ha clarejat i tot i ser un dia gris i ennuvolat es poden veure bones vistes des de dalt els cíngles de bertí. Iniciem ràpidament el descens pel grau de les avellanedes, la part més tècnica de la sortida, que ens durà després d'algunes "abuelades" fins Aiguafreda on hi ha situada la primera ST.


Portem uns 18 kilometrets a les cames, en unes dues horetes i mitja, suficient per haver fet una mica de gana, tot i que reticent per veure com anirà l'arrencada, tenint en compte el que quedava per davant. Després d'una hora ben bona carregant el dipòsit, sant tornem-hi!!!!



Tot deixant la pista inicial es puja per la carena dels fondrats de gran bellesa paissatgística on farem cap al pla de la calma. Els kms. i les hores van caient i jo no les tinc totes, doncs encara falta força tralla, però és més mental que físicament, doncs em trobo bé hi decideixo aparcar el tema. L'objectiu d'avui és el Suí de 1319m. on hi arribem després d'una bona trescada, cim d'on es contemplen unes vistes màgnifiques de l'entorn.




Toca tornar cap a La Garriga i després de decidir d'escurçar un xic el recorregut per motius gastronòmicament-horaris, enfilem el camí de tornada on ens tornem a endinsar per paratges que fan trempar i que no et sàpiga greu haver-te aixecat a les 4AM. Corriols, camins i pistes ens porten a bon port, on després d'una esplèndida dutxa d'aigua calenta, acabem la jornada al voltant d'una taula com mànen els cànons.




Tornar agraïr la companyia, ja que va ser una jornada única, sense cap mena de dubte, quan un s'ho passa bé avança molt més en la seva preparació, a part de que sense adonar-me'n he acumulat força kms. d'una tacada amb bones sensacions, tot i que al final ja tenia ganes d'arribar.

Salut.

.... la primera de l'any!!!!

Dissabte, 2 de gener 2010
Ntra. Senyora de la Salut, Collbató (baix Llobregat)
+- 30 kms. +- 4h.30'


La primera sortida de l'any no podia ser en lloc més que a Montserrat, terra últimament testimoni de les nostres trescades més importants, en bona companyia i com sempre amb una sessió tècnica aquesta vegada entremig de l'entrenament.

Aquesta era una sortida atípica doncs hi havia gent que sortia d'un lloc i esmorzava, d'altres que s'afegien després de l'esmorzar, uns que feien un recorregut, d'altres que feien un alternatiu, uns altres que encara el feien més alternatiu, en fi una sortida una mica suigèneris, però que complia amb escreig l'objectiu d'aquesta nova jornada que no era altre que d'anar acumulant quilometratge, si més no, per el que a mi respecte.

La sortida encara amb frontals, es fa a un pas assequible per tothom, torrent de la Salut, torrent de ca n'Astruc, començant a pujar pel GR6 on el grup es comença a disgregar. Jo porto un dia fatal, m'he capficat amb la jaqueta que porto a sobre des de la sortida, no he pensat de deixar-la al cotxe de bon matí i l'he de traginar tota l'estona, ho provo tot , al camel no m'hi cap, a la cintura m'emprenya, em fa una nosa acollonant i em té desquiciat , "és de ser inútiles, eh!", una autèntica errada de novatillu!!!! Enfilem la Sta. Cova i anem a buscar el camí dels 3/4 que ens portarà a Monistrol, en aquesta baixada trec una mica el ventre de pena i sembla que em revifi, essent els meus únics minuts de glòria de la jornada.

Després d'uns 11 kms., a Monistrol ens espera l'esmorzar i els que s'hi reenganxaran. Fet i fotut una hora passa volant i tampoc és qüestió de passar-hi tot el dia ja qui més qui menys hi té els seus compromisos. Després de l'esmorzar el grup es disgrega d'un començament, principalment en dos grups. Jo continuo sense anar fi, coi de jaqueta, em té mentalment fregit,i vaig fent la goma amb els de davant tot pujant pel camí de la Montserrat nord direcció a Sts. Cecilia. No vull retardar la marxa dels de davant en els reagrupaments i fa estona que tinc decidit que a Sta.Cecilia enfilo el GR cap a Can Massana i d'aquí cap al Bruc pel camí de les batalles. Tothom intenta animar-me, però amb la puta jaqueta no puc i prefereixo tirar sol amb les meves cabòries ja que el camí ja el conec i no té pèrdua, més després de les explicacions del Carles i Ramon C. per agafar el camí de les batalles. Tothom ho enten ja que tots són experimentats ultrafondistes i entenen que quan un estar creuat, és millor deixar-lo estar.

El meu tarannà a partir d'aquí és de ca-co total, ja sense estar pendent dels meus companys, ni ells de mi, jajaja.... i sense assaborir la muntanya, signe inequívoc de que avui no estic per massa històries. Tot i això encara m'imposo un ritmet bisonte que em farà arribar a el Bruc, per la pista del camí de les batalles, una vegada arribat a can Massana, desconeguda per mí però que no té pèrdua, descobrint, per altra banda, que hi ha tres Brucs!!!! el de dalt, el del mig i el de baix, així que el camí fa cap al Bruc de Dalt i un kilometret de carretera et porta a el Bruc del mig, entrant per on el monument al timbaler.

En definitiva matinal que ha servit per acumular uns quants quilometrillus més, potser una trentena, però que avui no els he gaudit com habitualment ho faig, però suposo que hi ha d'haver-hi dies per tot i l'any només acaba de començar. Salutacions a tothom i encantat de tornar a compartir amb els meus amics, tot i que la jornada no ha pogut estar complerta, sens dubte el millor del dia. L'anècdota del dia la protagonitzava en Pau, tot perdent-se ell solet ficant-se a la gola del llop en forma de "joc de l'oca", una canal força tècnica equipada amb corda i cables que va haver de desfer primer tot sòl i després amb l'ajut d'uns escaladors i dels inestimables Pedro, Carles i Guido. Afortunadament tot va quedar en un ensurt, en una aventura per explicar als néts, jejeje....

Salut.