dimarts, 26 d’octubre del 2010

Cursa del Neardental

Diumenge, 24 d'octubre 2010
15 kms. - 1h.31' 45
Capellades (Anoia)


Després de la setmana passada, on a Viladordis recolliem els primers kilometrets de la temporada, ara tocava desplaçar-se a Capellades on hi organitzaven la 1a. edició d'aquesta nova cursa de muntanya. Moltes cares conegudes, novament, però en aquesta ocasió, moltes cares vilafranquines, dels diferents clubs d'atletisme i d'amics en general, de fet, queda aprop de casa i tots els "muntanyerus", hi fem cap.

M'esperen 15kms., distància òptima per apretar una mica més les dents i cremar una mica de pota sense morir en l'intent, tot i el meu refredat, que encara continuo arrastrant. Així doncs, després de saludar a tota la parròquia, en Malfietenapoulus també s'hi ha deixat caure, ja ens trobem al calaix de sortida, custodiat per tres o quatre personatges de l'època del neardental.

Tret de sortida i com sempre la gent surt esperitada. A mí que sempre em costa agafar una mica el ritmillu, vaig a la meva, tot i que el Marc i el seu germà s'escapin un xic. Esbufego com un bou ferit (homenatge ;-)), producte de l'encostipat, del ritme, del pendent, que sé jo, però el començament no és bo. No m'hi capfico, amb 15kms., tot i no ser massa, pot passar de tot si no has regulat, així que espero que el terreny em sia més propici.


Vaig controlant als "Gorditus" germans Grases, sempre a tiro i més enllà, un altre amic de la via, en Canela, amb molta més caixa i qüalitat que jo, asfalteru, però que aquí a la muntanya s'ha de veure com es defensa.

Em vaig refen i/o agafant el ritme, tampoc veig que els de davant marxin ni per darrera em passi massa gent. Tanmateix, depenén del terreny puc apretar més o guardar la roba. Avui és qüestió de quedar bé, si nó menjarem cursa tota la setmana quan sortim a entrenar, jajaja... Ja estic a l'alçada dels "Gorditus" i em sento fort, per contra veig a les seves cares un patiment que s'inicia i continua quan afrontem un tallafocs impressionant, una autèntica paret d'un 200-300m. Els deixo i vaig a per en Canela que comença a veure que això de la muntanya, és una altra història. L'enxampo fent cim i com tot el que puja baixa, ara és la meva. Recurerat l'alè i després d'avituallar-me ràpidament em llanço "a tumba abierta" passant varis corredors i disfrutant d'allò més.

Quan el terreny s'aplana, ell em recupera terreny, quan puja, prenc la davantera i a les baixades intento treure la meva renda. Així la resta de la cursa, sense cap més altre desnivell tant fort com l'anterior, tot i passant per un altre tallafocs, molt més curt i no tan dret. Corriol, pista, entre vinyes, entre boscos, temperatura ideal ... continuem adelantant gent, per un moment penso que em deixarà en un tram per córrer de valent, però m'hi aferro com puc fins al proper tram molt més propici per a mí.


No ens hem pogut treure de roda i afrontem l'últim tram, primer en lleugera pujada per continuar en baixada per una pista que ens portarà a l'últim corriol. Tots cremem pota de la bona, nosaltres dos, i tres corredors més. Quedarà un kilometret i no és qüestió de guardar res, gaaaaaaaaaaaasssss. Estic de sort, l'arribada és a tocar, estic pletòric i em posen una riera salvatge cara avall, cara a meta. És la meva, gaaaaaaaaasssss, fins que faig saltar el grup pels aires i m'en vaig fletxat directe a l'arribada.



Bona cursa, feia temps que no em sentia a "competir", entre moooooooltes cometes, jajaja... però ha estat bé, sobretot perquè m'he trobat molt bé i he acabat amb molt bones sensacions, tot i que s'ha de dir, la distància permetia arriscar-s'hi i cremar pota de la bona. La setmana que vé a Puigsacalm, ja serà una altra història.

Bona organització, bon itinerari, ràpida, bones botifarres a l'acabar, un clàssic ja a totes les curses, en definitiva bona matinal, a prop de casa. Repetirem.

Salut.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Cursa de les Barraques de Vinya

Diumenge, 17 d'octube 2010
23'6 kms. - 2h.40' 50
Viladordis (Bages)


Comença la "competició" tot i que com veureu en alguns trams de la cursa, em vaig esplaiar de valent, en el macroavituallament koalí i després, quan vam trobar en Pedro, també la vam fer petar una estona.

La cursa com a excusa per sortir a córrer, sempre és millor que sortir sol a entrenar, amb el mandrós que arribo a ser!!! Moment per retrobar vells amics que a partir d'ara, alguns, seran assidus a les curses setmana rera setmana, és quan veus cada setmana les mateixes cares, jajaja...

Una cursa organitzada per en Xavier Martorell, amb el suport entranyable dels koala's, de fet ell mateix (Martox), és un dels seus membres. Per tant, garantia d'èxit assegurada i de ben segur una bona tria. Per acabar d'arrodonir-ho, dues hores abans hi ha la marxa d'uns 15kms. que discurrira per molts trams de la cursa i que l'Assumpta, juntament amb algunes amigues, i pren part.

Per altra banda, també hi ha companys de fàtigues setmanals i de club, dos "amics de la via" que també s'han deixat enredar a l'hora de participar en aquest "eventu". Dues hores per matar l'aranya abans no surti la cursa que no es fan feixugues tot fent-la petar aquí i allà, ara amb aquest, ara amb l'altre. En Marc, queda parat de la gent que arribo a conèixer i de seguida conecta amb l'esperit koala. Aquest ja és pell i de ben segur que caurà en alguna altra encerrona, m'hi jugo un pèsol, jajaja...

Hora de la sortida, no conec la zona i no sé el que m'espera, per tant, com estava previst, a veure-les venir. No pensa així la resta de corredors i apart de que molts ja hi han participat en anteriors edicions, per tant conèixen la zona, el gruix surt esperitat carrer amunt.

Jo em trobo amb l'Isma i el Marc amb els quals compartirem tota la cursa, amb les corresponents "gomes", ara d'un, ara de l'altre. El ritme és alegre, però sense matar-s'hi, ni a les baixades, sobretot perquè al sortir endarrerits i no espavilar-nos els primers metres ens trobem algun tap que serveix per recuperar una mica l'alè. Ja va bé, només serà al principi, ja que tot seguit la gent ja es va enfilant i mica en mica tothom pot córrer al ritme que vol.

La cursa és ràpida, per tant tinc les de perdre, però no defalleixo en l'intent de córrer el màxim temps possible. L'itinerari és magnífic, bones vistes, bons corriols, pujades per treure la pols, baixades per deixar la pota, algun tram aventurer ... molt bona cursa.

A mitja cursa, control-avitualament koala. Animació i cridoria impressionant, com està mandao. Per tant parada obligada per comentar la jugada davant les protestes d'alguns per el meu endarreriment, jajaja... He de fer un lleig, doncs veig que una voll no m'entrarà i opto per una cocacola, vès si estic fi, jajaja... cocacola i un ibu, que encara queda i no em sobre res. Ei, que jo tot just començo la temporada. On aneu ... locuuuuusssss !!!



En Marc, "novatillu" en aquestes "lides", queda estorat de la marxa que porta la gent de l'avituallament. Marc, que són els koala's!!!! jajaja... capitanejats pel Gran Koala amb el seu "traju" de gala, adient per l'ocasió. Entre bromes i riures ens hem de despedir, tot i que fa mandra tornar a engegar.

La cursa transcórrer sense novetat, esperat que l'ibu faci efecte per anar una mica més sobrat de pota. Efectivament, uns minuts després ja em sento les cames més sueltes i puc donar una mica més el "callu", ara els que fan la goma ja són uns altres, jajaja...


Algun tram on ens mullem una mica els peus, però res exagerat, al contrari, fins i tot senta bé, serveix per posar-hi un toc salvatge, umm, extrem, jajaja...

Els primers caminaires ja són a l'abast i ara pensem en la possibilitat d'atrapar a "les dones", tot i no saber a l'alçada que es troben. Ja tenim objectiu, tot i que si he d'ésser franc, no hi posem massa de la nostra part. Anem trobant cares conegudes de la caminada i a mida que avancem n'anem trobant més fins arribar a l'alçada del Pedro, avui també ha fet de caminaire, ja gairebé a dalt de l'última pujada, a pocs metres de l'arribada.


El trio que anem aprofitem la benentesa per a parar un moment per recuperar, de fet ens vé la mar de bé d'haver-lo trobat, jajaja... bé, el Marc, no arriba a tamps per la foto, tanta goma ... però a l'Isma i a mi, no ens fa res perdre el temps que calgui, jajaja... Després de la "bulla" del Pedro ja marxem. Ja ensumem l'arribada. Forta baixada pel carrer, on hores abans l'haviem fet de pujada, gir a l'esquerra i "campana y se acabó".

"Les dones" ja fa una mica que han arribat i ens fan de cleca a la nostra arribada, totes cofoïes per el seu èxit. Nosaltres també n'estem de contents. Bona matinal, bona carregada de kms., tot en un molt bon ambient, de fet de vegades penso que per organitzar una cursa no falten massa coses, només ganes de fer-la, tot i que la realitat en deu ser una altra, sobretot l'atabalamenta de buscar calés, sponsors que col.laborin, moure un bon grapat de gent ... bé, potser no és tan fàcil, però ja m'enteneu ...


Agraïr al Martox, com a organitzador de la cursa i al Gran Koala's com a imatge de la mateixa, als col.laboradors, gairebé koala's tots, la seva dedicació, per fer que aquesta cursa esdevingui un referent en el meu calendari i en el de molts. Gràcies per la matinal, he disfrutat de valent, avui, es tractava d'això, de fet, com qüasi sempre.

Salut.

P.D.: El Marc ja s'enganxat. Acaba d'inscriure's a la marató de Puigsacalm Xtreme, jajaja... QUE N'APRENGUIN !!!!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Comença la temporada !!!!

Dissabte, 9 d'0ctubre 2010
Can Massana (Anoia)
15 kms. - 2h. 41'


S'ha acabat les vacances i de viure una mica de la història, entrevistes aquí-allà, després de l'Ehunmilak, que han servit per sortir cada dia més cofoi al carrer, jajaja... S'ha acabat, bé, està a punt d'acabar-se la temporada castellera, de nou intensa i brutal. S'ha acabat, bé, alguna quedarà per les escurrialles, les festes i celebracions. S'ha acabat l'engreix, poc acostumat, de la panxa, impròpia en aquests moments, d'un ultrafondista, jajaja...

Comença la temporada !!!! amb el dipòsit a 0 però que caldrà omplir per assolir nous reptes, els inmediats, els de mig i llarg termini, a poc a poc anar regenerant l'il.lusió per aconseguir una nova fita, potser intentant superar l'anterior, qui sap si serà exitosa o em toparé amb l'insobornable mur que m'impedira assolir l'èxit. Suposo que com més gran sigui el repte, més inconvenients m'hi puc trobar, però es tracte de minimitzar-los amb la feina que avui comença i que clourà l'estiu de l'any vinent. El repte? encara per decidir, però de ben segur que serà un bon "pepinu", dels que fan trempera i que et dóna força per què cada dia puguis omplir el cistellet, procurant fer els deures per aprovar "l'exàmen".

Com si tingués quelcom de simbòlic, hi ha trobada a Montserat, organitzada una vegada més per l'incombustible, Carles "pirata" Martorell. Poca cosa, ritme fàcil, una bona colla d'amics, part final de la marató pirata. Estirar les cames, fer-la petar una mica i donar a mòde de testimoni, el tret de sortida de la temporada.

Sortida interessant per la gent neòfita en aquests paratges, tot i no ser per a mí de les més maques, però que serveix per donar a conèixer l'últim tram de la marató del proper dia 20 de novembre, per els qui hi vulguin participar. Hi refrescar la memòria per els que ja vam debutar en la 1a.edició. Entretingut recorregut, tot sovint fent parades reagrupatòries per a no perdre cap unitat i a un ritmet prou fàcil.


Com no podia ser d'una altra manera, la sortida conclou amb una sessió tècnica com manen els cànons, enmig d'una tertúlia amena i massa sovint cridanera, jajaja... les batalletes de sempre i repassar el calendari més inmediat per part dels components, en el qual hi tornarem a coincidir una hora o una altra.

De moment ja comença la festa amb les barraques de la vinya aquesta setmana, la cursa del neardental de Capellades la següent, i la 1a. marató de la temporada, a S.Esteve d'en Bas, el 31. Que no pari la festa, gaaaaaaaaasssss akiiiiiii !!!!, jajaja...

Salut.