Marató de Sant Llorenç Savall

Diumenge, 25 d'octubre 2009 - 5h.57' 08
Sant Llorenç Savall (Vallès occ.)


De fet no hi manera de trobar la població de SLlorenç Savall a la primera, mica en mica en vaig aprenent i suposo que hi haurà un dia que hi vagi sense haver de donar quaranta tombs per Terrassa i/o Sabadell :-(

És la segona marató en tres setmanes i molt més dura que Collserola, per contra, hi porto millor i més entrenament, però el plantejament serà a veure-les venir al menys fins la Mola. Aquesta marató ja la conec de l'any passat i és durilla, per tant a nadar i guardar la roba i a veure com respiro, és a dir, a veure si mica en mica, anem millorant.

Tot i les pèrdues vàries automobilístiques, arribo amb temps per poder-ho fer tot amb certa comoditat, recollir dorsal, canviar-me sense pressa, etc., però vet aquí que hi ha una cua de mil dimonis a la recollida de dorsals i fins al final no s'espavilen, gairebé quan el temps ja se'ls hi tira a sobre, en aquest aspecte un 0 per l'organització. Hi ha correcuites per tot arreu, la gent nerviosa cap als cotxes sense temps per res....i donen el tret de sortida!!!! la gent emprenyada enfila la sortida des dels cotxes, on varis corredors ja fa uns minuts que han sortit, és el caos total!!!!, jo afortunadament només perdó una vintena de segons, però la mala llet no me la treu ningú, he començat la cursa des del cotxe!!!!, val més pendre-s'ho amb conya, n'hi ha que pasan la linea de sortida 5-6 minuts després del tret inicial.

Durant la setmana ho plogut de valent i la muntanya estar d'allò més maca, amb les seves característiques olors i els seus particulars colors, tot està ofanós.... ja començo a disfrutar. Els primers kilòmetres són de tanteix, d'agafar un ritme còmode i anar fent via sense forçar en cap moment la màquina. Combinació de corriols, interiors de riera, obagues, roca, collets, carenes, camins més amples on pujades i baixades s'intercalen. El recorregut és molt distret, els avituallaments ben co.locats on hi ha tot el que es pot necessitar, circuit ben marcat, impossible perdres...un 10!!!!

Així arribo a les primeres rampes de la Mola, cim enganyós on no s'hi acaba d'arribar mai, sobretot si ja comences a notar els kilòmetres que tot i no ser-ne massa, una vintena, les cames ja els noten. La sensació és que he anat més bé que l'any passat, però el rellotge em diu el contrari, si fa no fa, vaig igual, potser no tan clavat però cooooosta. La pujada la faig gairebé tota caminant a ritme viu, vaig passant algun corredor i pocs em sobrepassan, tot i que la munió de "dominguerus" ja és considerable. Per fi, CIM !!!! , les vistes són impressionants, la cara nord de Montserrat a la dreta amb boira baixa, espectacular, però aquesta vegada no m'hi encanto massa, m'avitullo i avall.


L'inici de la baixada és perillossissim, degut a les pluges tot està ben moll i baixar el torrent del lloro es fa complicat. Algú ja va per terra i és auxiliat, també gent amb les primeres rampes.... jo vaig fent pel senderol de puja-baixa, per la carena del pagès, més estones sol que acompanyat, això si, creuant-me centenars "d'excursionistes" amb ganes de Mola, jejeje...., arribats al control n.8, km.26, ja enfilem la part final de la proba, tot i que queda encara una mica de tralla. A l'esquerra queda el Montcau, i nosaltres enfilem un corriol preciós i "canyeru" a la dreta. M'he anat recuperant i en aquest tram em noto valent, deixant enrera algun que altre corredor amb problemes. El tram és molt tècnic, però disfruto de valent i faig molta via.

Tot el bo s'acaba i arribem a cal marquet de les roques per encarar l'última dificultat seriosa del dia, pujar a éra ventosa, pujada molt dura que se't pot atrevessar si no estàs "al loro". L'any passat vaig quedar més clavat que un SCristu, jejeje....però enguany, sabent on vaig, se'm fa menys feixuga. A dalt ens espera una bona sorpresa, ja que han canviat el recorregut final i ens fan pujar al castell de Pera, tot carenajant, amb alguna corda i tot i bastant aeri.

Ara sí, últims kilòmetres en companyia de dos savallencs que em fan una mica de guia, quan a la llunyania, diviso un papu verd, és el Víctor!!!! l'adrenalina em puja, em trobo bé i veig que el vaig retallant. Deixo la meva companyia i vaig a la caça, sento que tinc una bala a la recàmera i encara la faré servir. Ja deu ser tot de cara avall i a les baixades el tinc a tiro, a les pujades mantinc per recuperar forces.

Últim control i avituallament, allà hi coincidim, el Víctor i varis corredors més, queden 3-4 kilòmetres i ho veig aprop!, sortim junts d'aquest punt, veig que esbufega per tot arreu, però és dur i va fent en plan diesel, jo acompanyat per en Tamayo, un altre damnificat correcat, fem uns metres de distància per un fals pla, uff!!!, això no m'ho esperava, jo contava amb un corriol de cara avall i tècnic que enfilés l'arribada!!!!, per demanar que no quedi. La pista se'm posa travessera i camino de nou, el diesel em passa, però jo no tinc ganes de guerra, ni tan sols agafo roda, espero el corriol que no arriba i m'ha traït. MARDITOS ROEDORE!!!! , ara, ara, girem a la dreta i s'acaba la pista per enfilar els últims metres de corriol, ja és massa tard però m'hi llenço de nou, travessem carretera i creuem línea d'arribada, vint minuts justos menys que l'any passat!!!!, content a pesar de tot, sempre es pot fer millor, i també pitjor, jajaja....

En definitiva, anar millorant cada dia, a base d'entrenaments, curses, etc...acumulació de kilometratge més que de qüalitat, però tot arribarà, abans de qüalitat, qüantitat. La temporada, acaba de començar!!!!

Salut.