divendres, 30 de desembre del 2011

reptes 2012

21 d'abril i 6 juliol de 2012


Encara el TOR en el record, un record que perdurarà per sempre protagonitzant una de les experiències més intenses que ens ha deparat aquest món del córrer, ja hem de pensar en afrontar nous reptes per a no viure de la història i seguir el nostre camí tot descubrint nous itineraris, nous paisatges, nous companys de travessa, noves experiències ... Enguany tot i semblar baixar el pistó, serà difícil superar el llistó tan bèstia del TOR, veureu que no és així.


Em fa gràcia fer dues carreres noves per a mi, i viatjarem a Mallorca, a l'abril, tot just després de Setmana Santa, per enfrontar-nos a la serra de Tramuntana, un trail de 106kms. creuant l'illa de punta a punta, d'Andratx a Pollença, 106kms. de molta pedra, de camins desconeguts, de gaudir d'un nou indret tot satisfent d'aquesta manera un deute pendent de fa molt de temps d'assistir a aquesta carrera per la gran qüantitat d'amics i coneguts de ses Illes ... l'Assumpta hi va estar treballant sis anys.

La dificultat del segon repte és molt més gran, aquesta vegada farem un recorregut per Andorra, un País magnífic i alhora ben desconegut per a mi. També era una assignatura pendent, d'altres anys coincidint amb l'Ehunmilak em tirava més el País Basc, però enguany, que casualment no coincideixen, no podia esperar més.



Serà a ple estiu, 170kms. recorrent Andorra de dalt a baix, 170kms. d'alta muntanya amb 13.000m. positius, més d'una quinzena de pics per sobre dels 2.400m., muntanya pura en tota la seva esplendor, els paisatges han d'ésser brutals i les ganes de ser a la línea de sortida del divendres al matí, inmenses. La dificultat serà màxima, sobretot venint del TOR i he de procurar que el cap no em jugui cap mala passada, com p.ex. sortir massa refiat, anar de sobrat, etcetcetc... tornar a preparar aquesta cursa com si fos la 1a., arribar-hi carregat de kms i de metres de desnivell ha de ser determinant, així com el sacrifici i humilitat per afrontar aquesta classe de reptes.

Ara tindrem dos mesos de moderada tranquilitat, alguna mitja, buscant una punteta més de velocitat, alguna cursa de muntanya amb poc kilometratge, molts rodatges, alguna sortida-entrenament garrotxína, i continuar millorant l'imprescindible ritme bisonte. El març també m'espera una bona trallada, la primera de la temporada, també serà un repte important lligar l'UTLes Fonts, Congost i la marató de Bcn totes tres seguides, en tres cap de setmana consecutius.

Després de Mallorca potser lligui amb l'UTBCN i al maig 7Cims i Zegama. El juny tornarà a ser un mes de càrrega, el definitiu per afrontar amb garanties Andorra, hi caurà Els Bastions o Nargó i l'Emmona. Com veieu un calendari ben farcit de kilòmetres, podeu veure el calendari complert a la part de dalt, a la dreta del blog, que ens depararan noves emocions, noves aventures i noves coneixences.


MOLT BON ANY 2012 per a tots,

Salut.

dissabte, 17 de desembre del 2011

Marató de l'Ardenya

Dissabte, 10 de desembre 2011 - 5h.52' 29
Sta. Cristina d'Aro (baix Empordà)


En un principi no tenia previst fer aquesta marató ja que a l'any passat no hi vaig sortir massa content, però després de fer la del Montseny, l'assistència inexcusable a la Pirata, doncs, l'Ardenya ... tornaria a caure. Tres maratons després del Tor no està malament, a més de sumar pel mètric del club que aquest any pinta que serà moooolt disputat. Ara la marató és una distància que la tinc totalment assumida i s'em fa relativament còmode, encara que n'hi ha de més o menys dures, de que ho passis més o menys bé, però "córrer" durant 6-7-8h. a hores d'ara, és un fet "normal".

Novament molts coneguts a la sortida, i d'altres que s'em presenten encara felicitant-me pel Tor, gràcies. Uns que també repeteixen, d'altres que han passat de fer la mitja l'any passat, enguany, s'atreveixen amb la marató i finalment, com sempre, hi ha els debutants amb tot el seu temor i incògnites de qualsevol novell en el seu primer dia d'estrena. L'Orzo i la 3a. intenten muntar una barqueta per a fer-la plegats, però jo tinc molts dubtes i sé que ells estan més forts que jo actualment. Anar amb ells seria anar collat d'un bon començament. També hi ha el Pedro, amb el seu motoret que sempre fa força mal, i l'Enriccb que al Montseny ja em va donar una bona repassada. També hi ha el grupet de Banyoles amb el Narcís i companyia, el Jordi Xaus, en Mr.Juanlu, etcetcetc ... Per tant, i com sempre, al principi les intencions en són unes i el que mana la carrera en són unes altres.




Sortida ràpida que ens deixem endur per la resta de corredors, creuant la carretera per un camí estret per començar a estirar les cames. La 3a. ja s'en va lleugerament i amb l'Orzo compartim els primers metres tot fent-la petar. Això ja va de debò i la xerrameca durarà poc, després de remullar-nos els peus a la riera per primera vegada, deixem enrera el bosquet i un prat que haurem de fer de tornada, ell ja puja un puntet a la primera pujada sèria i em deix enrera ... no el veuria més.




Encara puc compartir amb el Narcís i el seu company abans de que començi un corriol costarut que ens portarà a les primeres grimpades de la jornada i a gaudir per un tros de carena guapa-guapa. Veig la 3a. "a tiro", l'Orzo l'ha deixat enrera i trobo que va prou fort. Ella va fent i a la pujada l'atrapo. Compartim la carena i a la baixada, tècnica, la deixo enrera davant la meva sorpresa. Penso que ja hi haurà temps de sobra per què em torni a agafar i sempre va bé saber que per darrera hi ha gent coneguda, a més, ella, asfaltera els últims mesos, li anirà la mar de bé tot el tram de pista, per començar 5kms., per arribar a l'avituallament d'en Navimik on ens espera un bon porró de Voll, jajaja...


Després d'aquest petit recés i una baixada prou còmode, torna a tocar posar el motoret. Camins ombrívols on ja començo a apreciar la gran qüantitat de bolets que hi ha als marges del camí. Això em distreu i em fa passar més bé aquests trams per a mi infumables. Veig l'Enriccb al meu davant, una altre motivació ... els camins es tornen novament pistes inacabables, amplíssimes, fastigoses, afortunadament els kms. passen més ràpid, encara que el grau de gaudimenta és 0.

Amb l'Enriccb la fem petar quan arribo a la seva alçada i tots dos coincidim en que sembla que aquest any no s'ens travessa tant la pista, serà que ja hi anàvem mentalitzats de l'any passat. En poc temps el deixo enrera per uns camins amb una pendent prou exigent encara que m'hi trobo relativament còmode i vaig tirant, avançant algun corredor que no conec però em saluda ... un altre seguidor meu, jajaja...

Els kms. van passant, les hores, vaig reconeixent el terreny de l'any passat i els canvis previstos de moment no els sé veure, si algun canvi d'avituallament, algun que l'esperava i no el trobo, em fa falta, potser és el més diatanciat 8-9-10kms. són massa estona sense abeurar. S'acaba la pista momentaneament, ara un llarg corriol, amb bones vistes de la costa i Sant Feliu de Guíxols als nostres peus, ens porta a la base d'un tallafoc, dret com una mala cosa que recordo perfectament de l'any passat on hi vaig repescar l'Artigas i la Montse inesperadament.

A l'entrada del corriol m'atrapa la 3a., ben acompanyada, jo ja vaig justet de benzina i declino l'invitació a seguir-los, prefereixo anar a la meva. En aquest tram es pot córrer força, però em falta avituallament i començo a agobiar-me, afortunadament sé on vaig i el que em trobaré, per tant, la paraula paciència comença a recórrer el meu cap sense parar.

Com un miracle, abans d'arribar a l'inici del tallafocs, se m'apareix una font a mà esquerra ... estic salvat!!!! i fico el cap dins amb dificultat, comença a fer bo i la roba ja fa nosa. Em revifo i en un tres i no res ja estic pujant el tallafocs, ostres, no hi veig ningú en tota "la canal", quatre boletaires que es posaran les botes, però cap corredor a la vista.


Ara recordo que aquesta pujada està dividida en dos trams, amb una baixada intermitja per afrontar la part final, més dreta, més muntanyera, però afortunadament curta que a aquestes alçades de cursa les forces ja van justes. Ara si veig els de davant, reconec la 3a. que està a punt de coronar la part final, no la tinc lluny i segons com ...




Uns metres finals que s'enganxen, però potser no tant com l'any passat. Miro al meu darrera i gairebé no hi veig ningú, de l'Enriccb, ni rastre. Doble sorpresa a l'arribar a dalt, la presència inesperada de l'Assumpta en un lloc poc habitual i prou abrupte per a ella i l'avituallament esperat i desitjat que l'any passat no hi era. Eps, aquest ha estat un bon punt, però de l'últim a aquest, en faltaria un altre d'avituallament.



La parada me la prenc amb calma, realment em feia falta. L'Assumpta em diu que ha deixat el cotxe a La Pedralta a 200m. d'aquí per on també hi hem de passar, però nosaltres després de fer un bon tomb de més d'una hora. Encara ens queda força puja-baixa pel final encara que ja ens acostem a la trentena de kms.

Riem una estona amb els de l'avituallament i torno a la cursa. Camí, corriol, per afrontar novament una dura pujada a un cim "de cuyo nombre no puedo acordarme", però us puc assegurar que amb unes vistes novament excepcionals. torno a recordar aquest tram amb claretat, l'any passat hi vaig perdre bous i esquelles, clavat com un Sant Crist, però enguany sembla que una mica millor encara que no hi sobra massa, sempre deixant que els de davant obrin traça.


Una vegada dalt, novament una baixada molt tècnica que em fa guanyar posicions ràpidament alhora que em quedo sol camí avall. Aviat entrarem per una torrentera prou xula, també molt tècnica, estem sobre el km30-32. Per un moment perdo les senyals encara que el camí no ha de tenir pèrdua, però no respiro tranquil fins a trobar-ne una altre. Torrentera avall amb certa precaució, el terreny està prou relliscós com a prendre-hi mal, a més d'unes bambes Tor-eres prou gastades.

Part final d'aquest tram, també prou llarg i engrescador en el qual l'any passat tampoc el vaig poder assaborir massa. Sortím a un camí i novament una forta pendent després de girar 90º a mà dreta, monòtona, desencoratjadora, poc motivadora, però recorrent a la paciència podem tornar a solventar aquest tram. Albiro a la llunyania La Pedralta, novament un punt de referència, engrescador, avituallament, càrrega d'energia.

Ja hi veig el cotxe aparcat, l'Assumpta, ja ens coneixem, ja deu estar preparada corriol avall per captar el nostre descens, per tant no m'hi torbo massa avituallant-me i enfilo corriol avall.



No m'equivocat i amb la dona de l'abuelo, seguint la cursa, càmera en mà, van donant fe de les baixades de tots els corredors. Ara ja sí que anem de cara avall, això penso encara que hi quedi una forta pujada abans de, definitivament, ensumar la línea d'arribada. El corriol deix pas novament a la pista que bruscament s'enlaira davant nostre. Torno a recordar el mal tràngol, aquí en Jordi Xaus, m'atrapava i era incapaç de poder -lo seguir. Avui, encara que amb dificultat, puc anar fent camí.

Ara sí, som dalt, on ens rep de nou un avituallament portat per una amable parella, ara sí que ja no queda cap sorpresa, ara sí que li veiem les orelles al llop, ara sí que comença a estar al sac i estem a punt de lligar la 56, ufff!!!!, 56. No em deixo anar tant com l'any passat i procuro trotar amb constància, sense apretar les dents, però amb un puntet de sacrifici. Tramet tècnic que ens porta als primers metres d'inici de la marató, tornem a conèixer el terreny, ara amb més motiu, doncs fa unes hores hi anàvem en direcció contraria. Aquí si que noto un petit canvi en l'itinerari respecte l'any passat, però un canvi pràcticament inapreciable.

Baixada encimentada, tornem a l'extens prat i tornem al bosquet. Ja la tinc. Ens queda l'última sorpresa en forma de netejar-nos les bambes per dins un rierol amb una aigua prou freda, bon detall de l'organització, bambes netes i peus frescos, jajaja...


S'acabat, remunto el marge del rierol ja pràcticament davant del pavelló, últims metres, passo per sota els globus, gir a l'esquerra i cap dins el recinte on hi ha l'alfombra que definitivament marcarà el temps exacte en recórrer la distància establerta.

Hi ha prou animació i jo que ho dono tot per bo, amb una mica de millors sensacions que l'any passat, encara que notant-me lluny de la millor forma, però continuant sumant kms. Al final, fins hi tot en sóc premiat en els diferents sorteigs que ha realitzat l'organització amb una samarreta tècnica de "qualité", moltes gràcies jo sóc dels típics que mai no em toca res, jajaja...




Dutxa, no ens podem encantar ja que tenim taula reservada a Sant Feliu de Guíxols per en Clave que malauradament al final és baixa. En som més d'una dotzena, bones menges, magnífica companyia, bon beure, mil batalles vingudes i per venir i els xupitets de rigor, primer, erroneament de mistela, després, desfet "l'entuerto", de patxaran, jajaja... Bona manera de cloure una jornada magnífica, en un indret i en una marató que mica en mica, encara que estigui lluny de les meves característiques, es va convertint en una cita ineludible, més, si la pots compartir amb tant amics.

Salut.

diumenge, 11 de desembre del 2011

2a. Pujada a Sant Pau

Diumenge, 4 de desembre 2011
10'3 kms. - 57' 13
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)



No volia deixar escapar l'ocasió de poder participar en aquesta prova que amb tanta dedicació i estima es dediquen a organitzar els nostres amics dels Falcons de Vilafranca. En la seva 2a. edició ja es pot dir que és una prova consolidada, tancant inscripcions 15 dies abans de la carrera. Aquí també ha arribat la dèria per posar-se un dorsal i afortunadament ja hi ha un bon reguitzell de curses, des de la coneguda i més antiga mitja marató, la de l'Espirall, passant per una molt bona cursa de 10kms. i acabant per aquesta cursa semi-muntanyosa que fa les delícies dels participants, de tota mena, de neòfits en l'art de córrer, fins a grans i consagrats experts en la matèria.

De fet no haguera hagut de menester el cotxe per arribar-me a la sortida, però per comoditat i logística desisteixo d'anar-hi tot xino-xano. Diumenge perfecte per córrer, amb fresca a primera hora i un solet agraït a mida que va avançant el dia que a la fi, permetrà als organitzadors poder fer com cal la botifarrada que ens ténen preparada a l'arribada. Molta gent coneguda, alguns vinguts recenment de la Behòvia, de la marató de Donosti, d'altres de NY, i els típics que no fan mai res però que sempre estan on fire.

No ens adonem i ja hem d'estar a punt per la sortida. Un coet serà l'instigador de que la gent en surti esvalotada tot iniciant la cursa donant una volta i mitja a la pista d'atletisme abans de sortir, camí enllà, direcció a la muntanya de Sant Pau. Ràpidament ens endinsem en la riera del Llitrà, a un ritme còmode tot fent-la petar amb l'Ignasi, un ultrafondista consagrat amb el qual comentem els esdeveniments que hi tenim preparats pel 2012.


La xerrameca no dura massa, i en un moment ja creuem la carretera, senyal inequívoca de que en un moment ja estarem enfilant-nos cap a la muntanya per la pista encimentada dels dipòsits, amb rampes de fins el 23%. El nen de cal Pòdium, ja em dóna caça i el Francesc Fos ja ha arribat a la meva alçada i m'acompanyara una bona estona. Ell està de "paseiu" després de les 3h.08' de Donosti, i pensar que quan el tenia de jugador de futbol no hi havia manera de que corrés, jajaja...

Amb ells dos comparteixo les dures rampes dels dipòsits, que avui no em vé massa de gust pujar-les corrent, guardarem pota per la baixada que no estem massa per a tirar coets i com sempre aquí a Vila, tothom va a tope, amb mil i una rivalitat entremig.


Deixem ja la pista encimentada per endinsar-nos corriol enllà, un corriolet juganer, distret, que permet recuperar una mica l'alè de la dura i exigent pujada que acabem de transcórrer. L'Assumpta ja està maquina en mà per a deixar-hi record, la gent en fila india i encara recuperant forces de l'esforç anterior.




Deixem el corriol enrera per tornar a sortir a l'exterior, de cara avall pel camí de Vilafranca a Sant Pau, després de passar, gairebé de puntetes, per l'ermita. Camí farcit de caminaires de diumenge, cami ample i corredor, camí que ens porta per uns moments direcció a la Vila i ens allunya de la muntanya, estem passant per l'equador de la prova i en aquest tram de baixada encara em surt un km. a 4'22.

La il.lusió d'anar tan ràpid no dura gaire, el temps que estem per girar de nou vers la muntanya. Glopet d'aigua i tornem a encarar l'anada de nou cap a l'ermita, per una altra cara, però igualment per una pujada que ens tornarà a fer tocar de peus a terra.



En Fos ja ens ha deixat per incrementar una mica més el ritme i que pugui guanyar-se l'esmorzar, en Pòdium, com un fidel company, talment com a Sant Martí, anem compartint cursa tot enfilant una de les darreres pujades on hi haurem de tornar a alternar el córrer amb el caminar, ca-co.

Pujada curta però que "se las trae", encara tenim al Fos a tiro, però ja serà per poca estona i aviat li perderem la pista. Tornem a passar de resquitllada per l'ermita, pujant per la zona de les "barbacoas". Ara toca carenajar abans d'afrontar l'últim repetxonet que ens portarà al darrer avituallament i directes cap a l'arribada, uns tres kilometrets per acabar de donar-ho tot, cara avall.



Per la carena el Pòdium em treu uns metres abans d'arribar novament a la pista que ens porta al darrer avituallament, alhora que coincideixo amb el R.Vinyals, membre de la barqueta Bcn'10, i per darrera se'ns afegeix el veterà J.Domènech. Queden poc més de 2kms. i és l'hora de cremar les naus així que en l'avituallament ningú s'hi encanta massa, fins i tot n'hi ha que no si aturen ni un moment. Jo, a la carrera, agafo un got d'aigua, vull mirar d'agafar al Pòdium a la baixada dels dipòsits, però el "puta" també baixa prou bé, mira que n'après de pressa, jajaja...





A la baixada i abans de creuar la carretera, procuro desempallegar-me del grupet, però els hi trec poc avantatge i sé que quan el terreny torni a planejar tornaré a ser pell. Tornem al camí rural després de deixar enrera la carretera, la gent ja dóna tot el que té encara que les forces ja justegen. Darrers metres frec a frec amb en Vinyals i en Domènech amb "l'honrilla" en joc, entrem a la pista per a donar-hi els últims 200m. i ... el que ja el que pot, no està obligat a més. Al final prou satisfet a una mitjana de 5'39 que per ser de mitja muntanya no està malament encara que com podeu apreciar, és una cursa ràpida i alhora prou dura com per a deixar-hi bous i esquelles, però pel que entrena un servidor, que és pràcticament 0, doncs no està malament.




Al final retrobament amb els companys i a fer-la petar de nou, però aquesta vegada, ben asseguts i amb un bon plat de mongetes amb botifarra, tot un plaer amb el dia que hi feia. En definitiva, bona jornada atlètica i bona manera de passar el matí entre companys i amics tot corrent una bona estona. Cursa recomenable i que espero repetir, per molts anys Falcons!!!!


Salut.