dijous, 27 de gener del 2011

UTVolcans de la Garrotxa

Dissabte, 22 de gener 2011
68 kms. - 11h.30'
Les Preses (Garrotxa)




Especial il.lusió em feia aquesta sortida, organitzada, una vegada més per en JArtigas, garantia d'una espectacular trescada. Malauradament el meu estat encara lluny de ser òptim i encara malmès de les 24h., em fa replantejar la situació. De totes maneres i fem cap el divendres al vespre per compartir taula amb els Ballesta i l'amfitrió. Bones menges i agradable entorn a l'Hostalet, d'Hostalets d'en Bas. No ens hi encantem i el nerviosisme d'en JBallesta ens fa escurçar la tertúlia.

Jo encara dubto si sortir a les 5 amb tot el grup, no sigui cas que el tendó es queixés i a les 10 del matí hagués de plegar, o enganxar-los a primera hora del matí a Les Planes i acabar de fer el recorregut plegats. Més o menys estic parlant de la meitat del recorregut, d'unes 5-6 hores, pensat fredament, si el tendó no es queixa ja puc està content.

Anem a dormir, fa moooooolt de fred, -5º, cel ras, uff!!! a primera hora serà terrible. Potser és això el que m'acaba decantant, potser l'edat que invita a posar una mica de seny ... em poso al llit. Decidit. Marxaré amb l'Assumpta i l'Elena que fan de suporters i ténen el primer punt de trobada a les Planes d'Hostoles. Les 10 del matí, bona hora, bon solet que proporciona una estada al carrer més suportable. La tropa ha sortit a -10º!!!!





Ens retrobem tots plegats al bar del poble on hi fan un recés, tot i que ja fa estona que el Pau, la Montse i n'Alpenser esperen a la resta. Aquí també finalitza per alguns la ruta, tot retornant al punt de partida per motius varis. En Massa, Tronja, el mateix Pau... se'ls hi tira el temps a sobre i opten per donar el trail per acabat.

Els supervivents continuen camí, ara ja els faig companyia, espero que fins a final de trajecte, serà bona senyal. Bones pujades, bons corriols, espectaculars fagedes ... jo em trobo bé, de fet la resta ja porta una trentena de kms. i jo, fresc com una rosa, jajaja... però les sensacions són bones tant a les pujades com baixant. El "gorditu", ja fa estona que fa la goma, sobretot quan el terreny s'empina i l'anem esperant amigablement, mentre potser pensa "en kin merder m'he fotut", jajaja...

A Sant Aniol de Finestres, parada-reagrupament, amb les nostres suporters. Tres cases i un bar, és clar, que serveix per guarir algun assedegat. No ens encantem tot i que de temps anem molt bé, fins i tot més depressa dels temps previstos. Es nota que és un grup "makineru" i a més ja hi ha ganes d'arribar a Sta. Pau on hi "dinarem".



Abans d'arribar a Sta. Pau, ens trobem en Pedro, que ha sortit de Les Preses, força tard, i fa el recorregut a l'inrevés fins a contactar amb nosaltres. Poble conegut pel seu llegum característic, sumament turístic i sempre ple de gent. Nosaltres, en un racó de la Plaça principal hi busquem un foradet, assolellat per a menjar-hi una mica. Hi ha gana, la gent va per feina, es carrega el camel, fa un cafè ...

Reemprenem camí direcció al volcà de Sta. Margarida. Al grup sembla que li hagi sentat bé el dinar i aparentment se surt un puntet més ràpid, fet que fa que el Marc es torni a quedar a les primeres de canvi, sempre acompanyat per en Pedro que va en plan excursionista i amb el gps, per tant, no tenen possibilitat de perdre's.

No hi ha ganes de treure el cap a dalt del volcà, després hauriem de tornar enrera, i enfilem baixada cap a la Fageda d'en Jorda a bon ritme, primer per un tram tècnic, després per una pista asfaltada. El ritme és maco i jo començo a treure la llengua per la manca d'entrenament, però de moment el tendó aguanta. En JArtigas, encara ens té una sorpresa per a l'últim tram, l'últim "pepino", tot i que hi ha la possibilitat de tirar pel dret i fer cap a Les Preses en un quart d'hora. Jo faré aquesta opció tot esperant al Marc i al Pedro que han quedat força endarrerits. Pel Marc, aquest "pepino", seria la seva tomba, i els espero per indicar-los el camí de tornada, la millor opció per a no patir i a la que si apunten, tan un com l'altre, inmediatament.

Jo ja dono la sortida per bona, tot i no haver-la pogut assaborir en tota la seva dimensió, però, bé, sempre hi puc tornar de la mà del capità JArtigas una vegada reestablert del tot. Hauran estat més de 5h. per a fer una trentena de kms., un bon entrenament que conclou, com no podia ser d'una altra manera i després d'una bona dutxa, amb una "sessió tècnica" de 1a. a la Cooperativa de S.Privat, de nou, bones menges, bon beure i bona xerinola, on el mestre Terés ens posà en òrbita pels agoserats que el setembre anirem al TOR.

Salut.

divendres, 14 de gener del 2011

TOR DES GEANTS ... EL REPTE!!!!

11 de setembre 2011


S'ha fet esperar, hi hagut dubtes, temps de reflexió, fer un còmput de tot plegat, consultar-ho amb el coixí, una valoració del repte en l'aspecte de la logística que comporta, econòmic, feina, familiar ... i en l'aspecte de poder ésser assolit. Ahir vam assistir a la xerrada que els germans Terés, tan amablement ens van oferir. Escoltar i veure in situ les experiències d'aquesta prova, veure com els hi espurnejaven els ulls a l'explicar-ho, la manera en que ho van viure ... vaig ser PELL!!!!



Per altra banda el fet de sortir a l'estranger a "competir", ja fa temps que em ronda pel cap i lluny de la massificada Ultratrail del Montblanc, aquesta és una magnífica opció. Recórrer la Vall d'Aosta en la seva totalitat, ha d'ésser senzillament espectacular, 330kms. d'alta muntanya, 24.000 de desnivell possitiu en un màxim de 150h., una cursa non stop, on serà primordial portar una bona estratègia, punts de parada, temps de dormir, etc... però que la preparació i la il.lusió que encararem el repte, ens ha de fer arribar a meta. Des d'aquí, ens podreu seguir via internet, veient els temps de pas i sabent en tot moment en quin punt de carrera estem situats, una altra manera de viure la cursa des de la distància. Serà emocionant i espero poder tornar amb la motxilla ben plena de les emocions viscudes, bones i dolentes, que de ben segur ens oferirà aquest TOR DES GEANTS!!!!



Formarem un bon "komando", el capità JArtigas, la fura osonenca Ramon, el bergadà Manel, les màquines del Clave i Sergi Cots, aquests dos a un altre nivell ... i algún altre que en un periode breu també hi caurà.
Serà una experiència inoblidable, segurament hi haurà un abans i un després d'aquesta aventura, tal com apuntaven el Jaume i Xesc, però intentarem gaudir-la al màxim i procurar sortir-ne vius.
La sortida, diumenge 11 de setembre a les 10 del matí. No em direu que no és una data assenyalada, de bon començament ... GALLINA DE PIEL!!!!





Hi tornaré. Serà com a preparació del Tor i alhora, el bateig en aquest tipus de proves del meu amic "gorditu" Marc. Segur que també ens ho passarem la mar de bé i espero poder arribar tots dos juntets a la línea d'arribada de Beasain. Tornarà a ser una festa, repleta de catalans, molts d'ells amics com el Jordi Martí, l'Angela ... serà un plaer tornar a Euskal Herria on sempre hem estat com a casa.
Ja els teniu aquí. Els dos "pepinus" del 2011 i per molts anys podem tots seguint disfrutant-los.

Salut.