Dissabte, 12 de desembre 2010
132 kms., 874 m., 298 voltes
Can Dragó - Bcn.
L'any passat ja vàrem treure el cap a les instal.lacions de Can Dragó, per a veure els atlètes, entre ells molts coneguts, com donaven tombs i més tombs per la pista d'atletisme. Era un dissabte, ja vespre-nit, amb un fred de nassos, però l'entusiasme d'atlètes i organitzadors feia tirar endavant l'esdeveniment. A més, era per una causa solidària, per la marató de TV3, fet que ho feia tot, més encoratjador si calia.
Vam animar als atlètes, vam veure com es menjaven els macarrons sense parar de donar voltes per la pista. L'speaker, l'incansable Debutante, els anava llegint a tots, els missatges de suport per part d'amics i familiars, mitjançant la web de correcats. Alguna altra prova compartia protagonisme, amb l'autèntica prova reina com era la de les 24h. La de 6h. feia poc que havia finalitzat, guanyada per l'amic Jordi Martí, amb el que vam compartir, també, uns minuts de xerrera.
En definitiva, es produien tots els ingredients per a l'any següent mirar de ser-hi present. Quedava un any, però de refiló i amb un somriure de complicitat, sabia que tard o d'hora, les 24h., caurien.
La meva única experiència en pista no és que fou massa enriquidora. Any 2005, 100kms. de Terrassa, una petacada de campionat, tot i poder acabar, molt per sobre del temps previst i amb molts problemes físics, per una banda problemes als genolls i per altra d'estomac, després d'ingerir un voltaren amb el vist i plau del metge de torn. Vaig dir mai més, més de 13h. donant tombs a una pista d'atletisme, en un estat lamentable, agrrrrh!!!!
Que havia canviat doncs per a tornar-me ha embarcar en aquesta guisa? D'aleshores ençà, ha plogut molt, em va cautivar, ho he comentat abans, tot l'intríngulis d'això de les 24h., hi tenia l'espina clavada en pista ja feia 5 anys i el plantejament en aquesta cursa, era diferent a qualsevol altra, que hagis de realitzar una distància. Ara calia anar donant tombs, sí, durant 24h., però el kilometratge final era una incògnita, no s'havien de fer "x" kilòmetres, aquestos, et vindrien donats a les 12 del migdia de l'endemà. No ho sé, ho veia clar, em sabia preparat i volia tornar-hi.
A les 12 del migdia es dóna la sortida, després de quatre explicacions de com anirà tot, a gairebé un cinquantena de corredors. Ja no hi ha volta enrera, ja hi som. Coincidim pels carrils 7 i 8, els 47 corredors de les 24h. i els que ho fan per parelles. Tres parelles, on el tandem d'en Pacorobles es faria amb la victòria completant la friolera de més de 240kms.
També surten a les 12 del migdia els que han optat per fer la prova per relleus, en les opcions de 3 a 6 components o els de l'opció de 7 a 24 membres. Aquest, però, correran pels carrers 5 i 6.
Donar tombs, no té massa història. Es tractava amb mooooolta paciència anar passant les hores. Les primeres, l'ambient entre corredors és distès, entre bromes i ganes de gresca que aquesta va decaient a mida que van passant les voltes i les hores. Durant el dia hi ha prou ambient a la pista. A les tres, també donen la sortida de les 6h., que aquest any també guanyarà un altra conegut, el gran Massaguer, que curiosament clava la distància del Jordi Martí l'any anterior, 72kms. El Capità JArtigas hi treu el cap per a saludar a la tropa, caram, si gairebé no el coneixia tot mudat, jajaja... no podem parlar massa, però s'agraeix el detall.
Quan apareixen a la pista, els "gorditus amics de la via", ja hem variat el sentit de la marxa, que canviarà cada 4h. Pràcticament hi són tots i són una bona dosi de moral, car està corrent durant més de quatre hores ja comença a notar-se a les cames, començant a intercalar alguna volta caminant. El Rafael, com no podia ser d'una altra manera, s'afageix a fer alguna volteta, tot saludant a gent que coneix. L'Assumpta, que ha vingut amb ells ja s'instal.lat a l'hotel, davant mateix de les pistes i a un preu molt raonable en conveni amb l'esdeveniment.
Després d'una horeta, s'en van, ja comença a fer fred i aguantar pal plantat, ja té el seu mèrit. A més ja es comença a fer fosc i per altra banda ja estic a punt per la prèvia de l'Espanyol-Barça que m'acompanyarà des de les set de la tarda a la 1 de la matinada. Mentre, la pista continua estant transitada, així com les carpes on els corredors i ténen les seves "potingues" i que també serveix de "boxes" per els que corren en equip.
Ja tenim el vespre-nit a sobre, comença el partit. Ara estaré força estona distret escoltant el festival del Barça, tot esperant l'entrepanet que li he demanat a l'Assumpta i fent temps per les 10, l'hora dels macarrons!!!!
Continua el reguitzell de "visites", ara és en Sioux que em vé a donar el seu suport i quatre "consejillus". En XPapell també hi vé per a col.laborar-hi, etcetc ... sense oblidar tot l'eskamot vallesà que està corrent per relleus. Els jocs que han organitzat per a la mainada. Els de les 6h., que ja estan a punt d'acabar. La cursa de 5.000m. A les 12 de la nit que començaran els de la marató nocturna ... en fi, que no falta entreteniment.
Tinc gana i no he vingut massa preparat. Els avituallaments són correctes. Varietat en qüestió de líquids, però justets en el sòlid, ja veig que no podrem tirar de quatre avellanes i uns tallets de plàtan durant 24h., a més, arribes a un punt ... que ja no saps que agafar. Afortunadament, també hi ha caldo i cafè, que sense ser res de l'altra món, et poses una cosa calentona al cos. L'entrepanet de l'Assumpta ja el dec tenir als peus i els macarrons s'em posen força bé, fins i tot repeteixo. Bon senyal, dipòsit ple i sant tornem-hi. El festival del Barça continua i aprofito abans de que marxi l'Assumpta per anar a canviar-me i abrigar-me, ja que comença a fer un fred que pela.
Malles llargues, suadera, paravent, buffs, gorra, fa fred fred. Al final cauran fins a vuit sostres i encara no em sobrava res, jajaja... i és que tot i l'esforç, el cos no produeix prou escalfor i per altra banda també es va deteriorant mica en mica. La combinació ca-co, ja va estona que dura i ja serà una constant fins el final, incrementant el caminar per sobre de córrer.
Ja he passat mitjanit, el futbol ja ha acabat, la bandera perica que hi havia a un balcó de davant les pistes ja fa estona que no hi és. Veig l'hotel davant meu cada 400m., il.luminat, esplendoròs. Els cascos ja em fan nosa després de tantes hores i opto per desar-los. Porto més de 200 voltes i m'acosto als 100kms. La posició sempre ha estat entre la 28 i la 24, bastant regular tota l'estona, tot i l'evident desgast físic que aparenment, excepte les tres primeres dones, tothom ja fa estona que pateix.
El recital de les tres primeres dones, és espectacular, totes tres acabarien superant amb escreix els 200kms., i farien 2ona, 3era. i 4rta. de la general, fins i tot l'Emily Gelder, a poques hores d'acabar es va posar primera, però l'esforç suprem el va pagar al final i per tan sols tres voltes no va resultar guanyadora, 222kms., a un km del guanyador. L'Eva Esnaola, es proclamava recordwoman d'Espanya de les 24h., amb 214kms. i la Cristina Gonzalez, a poques hores pel final, veient que el de davant a la classificació anava fos, va fer una última hora sensacional, fins i tot més ràpid que a l'inici de cursa, assolint el seu objectiu, quarta a la general, amb 210kms.
És hora de fer balanç. No acabo d'entrar en calor, fa molt de fred i a més els tendons d'aquiles comencen a grinyolar. Hi ha gent que para una estona, una horeta, o dues a dormir i a descansar. Alguns han anat a veure el futbol. D'altres han sopat fòra en algun bareto. Jo no en sóc partidari, per a mi ho desvirtua tot i em reconforta veient que encara estic al peu del canó, deteriorat, però al peu del canó, tot i que la situació a les carpes no inviti massa a continuar. Durant estones sembla un camp de batalla. Vaig molt a poc a poc, ja corro poc, ja que quan ho faig em molesten els tendons de sobre el taló i no vull pendre-hi mal. Però per altra banda si que puc caminar prou ràpid, sense que em facin la guitza.
Sempre comptem amb l'animació dels de la botiga de roba situats en una de les curves. Ell fa un 5.000 i el 10.000, els guanya amb solvència tots dos, una màkina. Ella es dedica a animar a tot kiski, de fet s'enduria, si per a mi fos, el Nobel de l'animació, jajaja.... sempre té un somriure, unes paraules, un alè pels de les 24h.
Nova visita, aquesta vegada del Lluís Planagumà, veí proper de Can Dragó i que no ha desaprofitat per acostar-s'hi abans d'anar a dormir i després d'un bon sopar. La fem petar, tot acompanyant-me algunes voltes, batalletes, projectes ... també hi coneix força gent i de seguida el perdo, jajaja... a més el meu grau de deteriorament s'incrementat força en les últimes hores i faig una parada a la carpa. Les hores costen de passar, més del que em pensava. No vaig bé. Els tendons em fan mal a la que intento trotar i això em desmoralitza. Encara queden moltes hores per acabar, set o vuit, mare de Déu!!!! i l'hotel allà davant, cada 400m. M'hi passa pel cap, però ho intento borrar, allà si deu està la mar de bé, calentó, un bon llit, bona companyia ... però ho intento borrar. Em cal descansar una mica i entro al vestidor que si està força bé. Els ulls em cauen, l'estòmac no està fi i les cames, no les noto. Un drama. Fins i tot s'em tanquen els ulls, uns moments, uns minuts, interrumputs per haver d'anar ràpidament al lavabo per a treure fins a la 1a. papilla. Uffff!!!! ja hi tornem a ser. Em vé el cap l'infern de Terrassa'05, última curva de l'última volta hi encara estava treient. I aquí encara em queden set hores!
Torno a la carpa on hi tinc les coses, m'assento amb tota l'estesa de caretus que si fa o no fa estem tots igual. Torno a valorar la situació. Abans de plegar, provarem a veure si em va passant el "soponcio", això sí, no menjaré res més, tan sols petits glops de líquid, o bé caldo, o aigua. A més si puc passar un parell d'hores, es farà de dia i ja serà una altra història, espero.
A dures penes ja he superat el centenar de kilòmetres, la posició, oscil.larà entre la 25-29 per finalitzar en la 27ena. Més de 250 voltes que aviat està dit. Ja es fa de dia i ja queda menys. Torna l'activitat a la pista, carreres d'eliminació, el 10.000, amb nous coneguts com en Malfieten i en Gorka, nous rellevistes per els de les 24h. per relleus, els acompanyants que mica en mica es tornen a deixar veure, i el més possitiu ... les hores tornen a passar raonablement. Enrera queden els mals moments que a punt m'han fet desistir, de deixar-ho tot i fer cap a l'hotel, quin ensurt, pobre Assumpta, jajaja... Ha desaparegut qualsevol simptoma d'evacuació oral, tot i que porto l'estomac ben vuit, sols un donut prefabicat, que en un pitstop a la carpa, molt gentilment m'ha ofert un rellevista, i líquid, força líquid però que fa que les incursions per pixar sovintegin massa.
La Maite-Ardillita, m'acompanya unes voltes, ella ha fet un relleu de més de quatre hores durant la nit i ja ha tornat de paisà per la finalització de la cursa. El Pausident i la 3esa, mano-mano acabaran els relleus de l'eskamot vallesà. Els del 10.000m., també han acabat. Tan sols restem nosaltres. El fred ha anat fent-se més suportable alhora que m'anava treient capes per acabar de nou amb la samarreta del club, però encara prou tapat doncs el temps era lletjot.
Últimes instruccions per part del Debu, sobretot per els acompanyants de cada atlèta que hauran d'enganxar un adhessiu en el moment de les 24h. exactes al terra per a contar-hi el "pico" de metres fets a més de les corresponents voltes. L'Assumpta fa un parell de voltetes amb mi. Temps per passar una mica de revista a la situació, de com anat la nit, etc... mentre la resta d'acompanyants, atlètes, curiosos, ja estan muntant un passadís per a rebre els vintiquatrerus.
Adhessiu enganxat i l'Assumpta que s'en va de pet a l'arribada, jo encara tinc mitja volta, ja no compta, i és la mitja volta més relaxada que he fet a la vida. Ja fa hores que no puc córrer, però he pogut caminar prou ràpid sense que em fes mal i jugant a metges tot pensant que contolo la situació i que tot quedarà en una bona sobrecàrrega. Esperem-ho. Penso que he tornat a ensopegar a la mateixa pedra, com a ésser humà, Terrassa i Can Dragó, no podem dir que n'hi hagi per a tirar coets. Però ja estan al sac. 132 kilòmetres 874 metres, 298 voltes, no he pogut fer més, lluny dels meus càlculs inicials que rondaven els 150kms., però en aquestes proves, fer una predicció amb tantes hores vista ... doncs això, que ho he de donar per bo, amb el ferm desig de que tot i que l'organització ha estat impecable, que l'acte de solidaritat s'ho mereix, que tot està molt bé i que tot està molt bo, però em penso que el meu "cupo" de pista ja l'he esgotat.
Última recta, salutacions dels dos animadors del món mundial, el passadís format, la gent aplaudint, coneguts, amics, algun afegit a última hora com el "zegameru" Sergio, salutacions, agraiment pel suport i pel fet d'acabar-se un esforç brutal, una cursa duríssima, 24h. en pista, ufffff!!!!
Medalla, aquesta, la guardarem, prou que ha costat. Salutacions amb la resta de corredors, amb el Rúben Piñol, marxador vilafranquí, que ha fet aquest esdeveniment amb aquesta modalitat atlètica. En Fèlix Atsarà, un veí de SCugat Sesgarrigues, que tot i anar una bona estona fiftififti, m'ha tret una bona renda. Tothom en general s'abraça i es felicita, davant un speaker embogit. En definitiva, bona experiència per a tancar l'any i content d'haver col.laborat d'aquesta manera amb la marató de TV3.
Aprofito l'avinentesa per desitjar a tothom una molt bona entrada d'any i que el 2011 ens porti nous reptes, que de ben segur intentarem amb la mateixa fe que hem aconseguit els d'aquest any.
Salut.
