UTVolcans de la Garrotxa

Dissabte, 22 de gener 2011
68 kms. - 11h.30'
Les Preses (Garrotxa)




Especial il.lusió em feia aquesta sortida, organitzada, una vegada més per en JArtigas, garantia d'una espectacular trescada. Malauradament el meu estat encara lluny de ser òptim i encara malmès de les 24h., em fa replantejar la situació. De totes maneres i fem cap el divendres al vespre per compartir taula amb els Ballesta i l'amfitrió. Bones menges i agradable entorn a l'Hostalet, d'Hostalets d'en Bas. No ens hi encantem i el nerviosisme d'en JBallesta ens fa escurçar la tertúlia.

Jo encara dubto si sortir a les 5 amb tot el grup, no sigui cas que el tendó es queixés i a les 10 del matí hagués de plegar, o enganxar-los a primera hora del matí a Les Planes i acabar de fer el recorregut plegats. Més o menys estic parlant de la meitat del recorregut, d'unes 5-6 hores, pensat fredament, si el tendó no es queixa ja puc està content.

Anem a dormir, fa moooooolt de fred, -5º, cel ras, uff!!! a primera hora serà terrible. Potser és això el que m'acaba decantant, potser l'edat que invita a posar una mica de seny ... em poso al llit. Decidit. Marxaré amb l'Assumpta i l'Elena que fan de suporters i ténen el primer punt de trobada a les Planes d'Hostoles. Les 10 del matí, bona hora, bon solet que proporciona una estada al carrer més suportable. La tropa ha sortit a -10º!!!!





Ens retrobem tots plegats al bar del poble on hi fan un recés, tot i que ja fa estona que el Pau, la Montse i n'Alpenser esperen a la resta. Aquí també finalitza per alguns la ruta, tot retornant al punt de partida per motius varis. En Massa, Tronja, el mateix Pau... se'ls hi tira el temps a sobre i opten per donar el trail per acabat.

Els supervivents continuen camí, ara ja els faig companyia, espero que fins a final de trajecte, serà bona senyal. Bones pujades, bons corriols, espectaculars fagedes ... jo em trobo bé, de fet la resta ja porta una trentena de kms. i jo, fresc com una rosa, jajaja... però les sensacions són bones tant a les pujades com baixant. El "gorditu", ja fa estona que fa la goma, sobretot quan el terreny s'empina i l'anem esperant amigablement, mentre potser pensa "en kin merder m'he fotut", jajaja...

A Sant Aniol de Finestres, parada-reagrupament, amb les nostres suporters. Tres cases i un bar, és clar, que serveix per guarir algun assedegat. No ens encantem tot i que de temps anem molt bé, fins i tot més depressa dels temps previstos. Es nota que és un grup "makineru" i a més ja hi ha ganes d'arribar a Sta. Pau on hi "dinarem".



Abans d'arribar a Sta. Pau, ens trobem en Pedro, que ha sortit de Les Preses, força tard, i fa el recorregut a l'inrevés fins a contactar amb nosaltres. Poble conegut pel seu llegum característic, sumament turístic i sempre ple de gent. Nosaltres, en un racó de la Plaça principal hi busquem un foradet, assolellat per a menjar-hi una mica. Hi ha gana, la gent va per feina, es carrega el camel, fa un cafè ...

Reemprenem camí direcció al volcà de Sta. Margarida. Al grup sembla que li hagi sentat bé el dinar i aparentment se surt un puntet més ràpid, fet que fa que el Marc es torni a quedar a les primeres de canvi, sempre acompanyat per en Pedro que va en plan excursionista i amb el gps, per tant, no tenen possibilitat de perdre's.

No hi ha ganes de treure el cap a dalt del volcà, després hauriem de tornar enrera, i enfilem baixada cap a la Fageda d'en Jorda a bon ritme, primer per un tram tècnic, després per una pista asfaltada. El ritme és maco i jo començo a treure la llengua per la manca d'entrenament, però de moment el tendó aguanta. En JArtigas, encara ens té una sorpresa per a l'últim tram, l'últim "pepino", tot i que hi ha la possibilitat de tirar pel dret i fer cap a Les Preses en un quart d'hora. Jo faré aquesta opció tot esperant al Marc i al Pedro que han quedat força endarrerits. Pel Marc, aquest "pepino", seria la seva tomba, i els espero per indicar-los el camí de tornada, la millor opció per a no patir i a la que si apunten, tan un com l'altre, inmediatament.

Jo ja dono la sortida per bona, tot i no haver-la pogut assaborir en tota la seva dimensió, però, bé, sempre hi puc tornar de la mà del capità JArtigas una vegada reestablert del tot. Hauran estat més de 5h. per a fer una trentena de kms., un bon entrenament que conclou, com no podia ser d'una altra manera i després d'una bona dutxa, amb una "sessió tècnica" de 1a. a la Cooperativa de S.Privat, de nou, bones menges, bon beure i bona xerinola, on el mestre Terés ens posà en òrbita pels agoserats que el setembre anirem al TOR.

Salut.