diumenge, 8 de febrer del 2009

rodatges, . . . . per sobreviure.


Em costa. Em costa, però de moment aconsegueixo anar sortint, no el que tocaria, però si el suficient per anar sumant kilòmetres a les meves cames. Només qüantitat, rodatges que superen l'hora, algun d'hora i mitja, sense cap ritme pre-establert, sempre a ser possible per camins on es fa més suportable, buscant un ritmet còmode que et permeti anar agafant el to muscular i d'altra banda anar sumant kilometrets a un dipòsit ben sec.

Em costa marcar-me quelcom, tot i estar inscrit a Bcn i Congost i potser Zegama. No hi tinc massa il.lusió, massa voluntat, massa capacitat d'esforç, massa perseverància. Jo a diferència de pràcticament tothom el que diu que si un dia no pot sortir, "es mora", amb mi, no passa res. Bote!!!!. Però sobrevisc!

Ara prenc la càmara de fotos allà on vaig i m'hi distrec, tot i que veig que de vegades la sortida es converteix bastant "de paseo" amb tanta foto, però sempre hi ha alguna cosa per copsar. Sobrevisc, perquè ser que vindran temps millors i em moro d'enveja quan un gran nombre de companys aconsegueixen, avui mateix per exemple, millorar les seves marques. Per altre banda no puc disimular un somriure de complicitat i satisfacció per aquest fet, perquè tots sabem la feina que hi ha al darrera.

Vaig logrant apofitar aquests llargs cap de setmana per llençar-me a la muntanya, ser què és el meu hàbitat natural i on millor m'hi trobo. Vaig rodant enmig de pensaments, del que va ser, del què és, del que pot ser. Potser sense saber-ho, estic tornant a començar una etapa on hi haurà moltes satisfaccions a llarg termini. El calendari estar ple de nous reptes, i d'altres que encara que hi siguin, potser encara no sabem que els realitzarem. Per això estic sobrevivint, pel demà, perquè no ser el que m'espera. No ser si es bo mirar tan enllà, de ben segur que hi ha mil parès i tots poden ser vàlids.

Ser que faré Bcn, suposo que justejant per baixar de les 4h., no hi fa res. Seré a la vall del Congost, on de ben segur les coses aniran una mica millor. També seré a Zegama, on no sé si correré encara i suposo que per aquelles dates les coses pintaran més bé amb la conseqüència de nous esdeveniments per afrontar, però des d'una perspectiva més "light" que en altres ocasions, però amb la sensació d'anar acumulant noves experiències i kms per nous reptes que hores d'ara potser ni em plantejo, ni sé si faré mai, però que sempre s'hi ha de deixar una porta oberta a qualsevol nova experiència.

Em costa, si, però vaig complint esperant estar ben aviat entre vosaltres, compartint entrenaments de muntanya, quines dentetes aquestes "trobades esporàdiques" d'en massa i l'abuelo. Compartint curses més grans i més petites, per asfalt o per camins. Compartint de nou la vostra amistat, el valor més preciat d'aquests anys. I sobrevisc . . . .faltaria més ! ! ! !

Salut.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Hoooola! ànim home, ja veuràs que si vas sortint encontes de sobreviure tornaràs a VIURE! Un petonàs

Luigi ha dit...

Vinga Bodi, que de mica en mica aniràs agafant la forma i també la confiança, que van agafats de la mà

Un petonàs (only photographic, ehhhh?)

Anònim ha dit...

Ep Bodi!!!

Als altres reptes no ho sé, però a Bcn si que hi seré, i per cert, arrosegant-me com tu... o sigui que si vols arrossegar-te en companyia...
Prometo donar conversa fins al 30 :-D