Un dissabte... a tres bandes.

Dissabte, 1 de juny 2013
Campdevànol - El Papiol - Ermita de la Trinitat

Cal espavilar-se i anar cremant cartutxos vers el primer repte seriós de l'any, segurament el de més dificultat i encara que les intencions n'éren preparar-lo a consciència, la veritat és que arribaré a Andorra igual o pitjor que l'any passat. El lema d'aquest any és, que si no estic bé al juny, ja ho estaré al juliol i sinó, al setembre.

Aprofitant que la Marta vol preparar la CCC, m'hi afegeixo, lluny dels ritmes un xic més exigents dels Tallaferros o d'altres grups d'entrenament, ara busco passar l'estona a la muntanya, sense presses, ja vindran, amb bones converses i fent les aturades que calgui. Disfruto ensenyant-li quatre coses, tampoc en calen gaires més, però ens ho passem bé, que és del que es tracte.

Tanmateix compleixo amb uns mínims que són els de passar força hores a la muntanya, fer-hi desnivell, etcetcetc... és a dir, el de sempre, a un ritmet més baix i distès.

L'agenda d'aquest dissabte està extremadament atapaïda i a quarts de quatre ja sóna el despertador per arrencar de Campdevànol a les 6. Comencem fent alguns trams de la marató hivernal de Campdevànol en la seva primera part, la Marta n'és una bona amfitriona i jo vaig seguint i recordant, en bona part, el recorregut en la meva participació a la marató, ara ja fa més d'un any.

Deixada aquesta primera part i creuant la carretera que va a Ribes, enfilen cap a Bruguera on hi farem una petita parada abans d'atacar el Taga, la cirereta de la ruta. En seran un bon grapat de metres positius des del poble i la Marta aprova sobradament tot arribant al cim sense massa dificultats, però enmig d'una bona ventada, amb fred i amb la notícia de que la cursa dels Bastions ha estat suspesa pel mal temps.

Després de contactar amb en Ballesta que està a Pardines, quedem al Bar Gusi, on sinó, al final en seríem una bona representació de Tallaferros, disgregats per arreu, que estaríem per la zona i convertint el Taga en un Taga-ferro day, doncs era dels pocs cims on s'hi podia pujar.

Al Gusi hi fem una queixelada i amb la Marta ja donem la jornada per acabada després d'unes 7h. de trescar-nos una trentena de kms. amb prou desnivell. Tot suma. En Ballesta que va amb moto no ens pot apropar a Campdevànol, però en David, que està amb tot, i aprofitant la gran qüantitat d'atletes que tiren avall, decebuts per la suspensió de la cursa, ens enxufa en un cotxe per a deixar-nos en el nostre punt de partida, després d'una matinal on ens ho hem passat d'allò més bé. Agraït.

A les quatre ja sóc a casa i a les cinc, ja hem d'ésser al Papiol on el nostre amic Eloi, ha preparat un km.vertical. Ens hi vam comprometre, l'Assumpta per a tirar fotos i jo per donar un cop de mà i animar una mica el cotarro, i s'hi ens hi vam comprometre... a complir, sobretot en aquesta primera edició on s'hi ha posat molta empenta i entusiasme.

Abans de les 6 de la tarda, moment en que sortirà el primer corredor per a cobrir els 2kms. que el separen del cim, ja estem al lloc adecuat, un punt on els atletes hauran de fer-hi una petita grimpadeta abans d'arribar a meta. Avui no m'he deixat l'esquellot per animar als corredors, per uns moments, durant uns instants, cap al final de la cursa, l'indret en el que estem... zegameja.

L'iniciativa és un èxit, la festa s'acaba amb beguda i botifarra per a tothom enmig d'un gran ambient,  música en viu, entrega de premis "por todo lo alto", etcetcetc... Una llavor que arrelarà aviat i que de ben segur, l'any vinent duplicarà l'assistència arribant sobradament al centenar de participants. Bones iniciatives de gent jove, emprenadora i amb el suficient coratge per a tirar endavant un negoci com és el de l'Espai Running i afegir-hi puntualment mogudes com la d'aquesta tarda. Enhorabona.

Malauradament, hem de marxar abans d'hora per assistir a la Crono-farra, organitzada pels Sella Team, aprop de Sitges i més concretament a l'ermita de la Trinitat, per allà les costes del Garraf. En principi, n'érem baixa, però després , entrant ja en la voràgine del dia, ens vam decidir per assistir a la farra i deixar la crono per un altre dia.

Encara arribem al punt de veure com van finalitzant pràcticament tots els atletes, la immensa majoria coneguts i que queden parats al veure'ns. Un acte en el que córrer és el de menys, és l'excusa perfecta per a retrobar-nos una bona colla d'amics i fer-la petar una bona estona mentre, després d'una inevitable  suada, al voltant d'una bona taula, amb unes exquisides menges i un beure de categoria, comença el reguitzell de batalletes que hom porta al seu sac, per abocar-las, alguns despiatadament, a la resta dels presents.

L'organització és perfecte, no falta de res, i ens ho passem de conya en un indret absolutament recomenable. Ja negre nit, la gent ja desfila avall, alguns desfent el camí caminant, d'altres corrent, i els menys, amb cotxe. Algú proposa d'anar a fer l'última, però aquesta vegada els decebré ja que començo a notar i recordar l'hora que ha sonat avui el despertador.

Però ha valgut la pena, suposo que si el dia hagués tingut més hores, potser hi haguerem enquibit alguna que altre activitat, però aquest dissabte ja no donava per a més. L'endemà, diumenge, hi posaríem la cirereta en forma d'excursió a la font de l'Amatlló amb els nebots intentant de superar la seva marca de 10kms. caminant, no sé si ho vam aconseguir, però que vam estar més de tres horetes trescant-hi, ja us ho puc ben dir. Amb en Max, el gran, bé, si amb 8anys es pot dir gran, arrancàrem el compromís de que quan en fes 10, l'acompanyaria de Moja a Montserrata a peu. Té dos anys per entrenar, jo ja l'hi aniré fent memòria, jajaja...

Gràcies a la Marta, a l'Eloi i als Sella per aquest dissabte non stop, un dia ultra, ah! i als meus nebots per a posar-hi l'últim acte com a cloenda d'un cap de setmana ben aprofitat.

Salut.