Torreneules

Dilluns, 10 de juny 2013
Queralbs (Ripollès)
26 kms. - 6h.

Últims cartutxos abans d'Andorra i primera sortida d'alta muntanya, la gran qüantitat de neu que fins a darrera hora ha anat caient, impedia anar-hi. Però per fi ja estic a Queralbs per a pujar pel clàssic camí del cremallera que et porta a Núria. L'objectiu d'avui, suma hores, desnivell i alçada i la ruta, una vegada a Núria, pujar a l'alberg del pic de l'Àliga i enfilar el Torreneules, després baixar cap a Coma de Vaca, i una vegada allà, estudiaríem la situació... un Balandrau, un Bastiments, un Tirapits-Noucreus, etcetcetc.

El camí només m'el conec de la vegada que hi vam baixar per a fer el Trèvol, amb en Ramontxu i en Marc Campal, però més o menys s'em va quedar i a més no pot tenir massa pèrdua, sempre amunt, jajaja... Una vegada a l'alberg, tancat i barrat, amb el santuari a sota, ja s'observa la part alta dels cims i em fa dubtar una mica, ja que sembla que hi bufi molt de vent aixecant la neu que hi ha a dalt de tot. Uns nuvolots també treuen el cap per França i en canvi, sembla que la banda del Puigmal, estigui més neta.

Després de deliberar una estona amb en Bodi, decideixo tirar amunt, si el temps s'enlletgeix, girarem cua. Hi ha ganes de trepitjar neu i probar el material per Andorra, sobretot polaines i crampons. No trobo ben vé el camí correcte, per tant, com el dia passat al Taga, directe amunt, un bon km vertical. Abans d'arribar al tram de neu, ja m'equipo adecuadament mentre el temps es va enlletgin per moment, direcció a França, que és cap on vaig, no pinta massa bé, però no em falta massa per arribar al coll del Torreneules i després ràpidament es perd alçada i es baixa direcció al refugi de Coma de vaca.

A la part de dalt de tot hi ha molta neu i durant el flanqueig fins el coll, m'hi enfonso sovint. Les polaines, si nó estan ben agafades, no serveixen per res, millor portar mitjons de recanvi, encara que molta estona tocant neu, crema la pell. Els crampons no els vaig fer servir, la neu es trepitjava bé i en aquestes condicions poques coses poden aportar, diferent si la neu està dura, o ha gelat mínimament. Els pals, també s'enfonsen massa, encara que els experts diuen que hi faltava una roseta... en fi, petites grans coses a tenir en compte.

Mentre, el temps es va complicant, tanmateix, em penso controlar la situació tot arribant al coll, sabent on sóc i l'escapatòria que hi tinc, ara, l'ull del cel no el trec en cap moment. La prudència s'imposa i desisteixo de fer cim, això que és un puja-baixa, però tampoc m'hi vull encantar massa i que m'agafi la del pulpo com dissabte a Montserrat, ara i aquí, a més de 2.500m., les coses poden ser diferents.

Hi deixo una cinta, treu guants, tira foto, posar guants, tornat a tapar... fa fresca, res extraordinari i la ventada que semblava des de baix, no n'hi ha per tant, fins i tot s'hi està bé, per a quedar-s'hi estona en d'altres condicions tot admirant la immensitat dels paisatges, de la natura en tot el seu esplendor... però el cel es continua tapant i toco retirada de pet avall, trepitjant neu verge, disfrutant a tope, mig seguint una traça que em va indicant el camí a seguir, encara que tampoc té pèrdua... avall!!!!

Ja deixo la neu al darrera, quan comencen a caure quatre gotes... salvat!!!! aprofito per a treure les polaines, més emprenyadores que altra cosa, tot encarant la coma de vaca que ens portarà al refugi del mateix nom i sabedor de que ja està obert de fa uns dies, per tant, en uns moments, estarem salvats del tot, mentre isards i marmotes s'em mostren juguissers al meu pas amb l'inevitable xisclet d'aquests animalons sortits del cau.

A dins el refugi la faig petar una estona amb la parella que porta l'indret, estem sols, és clar, un dilluns, qui voleu qui hagi encara que esperen un grupet de militars, mare meva, ja ens estan invaïnt, jajaja... Els comento la jugada i les meves intencions, concluent que el millor serà tirar camí de Daió avall donant per finalitzada la sortida d'avui i sacrificant un Balandrau mig tapadot i gens engrescador.

No hauré fet ni l'estona, ni el desnivell, ni... però haurà estat un bon contacte, un bon mini aperitiu de cara a Andorra, la setmana que vé ja hi tornarem amb la intenció de fer-hi un bon tros de l'Emmona, en principi, el tram de Pardines a Planoles, encara que ja es deix entreveure per part de l'organització, un canvi en el recorregut degut a la gran qüantitat de neu que encara hi ha a dalt dels cims, sobretot i precisament, el tram que volem fer i més maco, el del coll de la Marrana a Noucreus.

Ja deixo el refugi al darrera i contemplo l'espectacular coma del Freser, si, ho torno a dir, ni el millor fotògraf, ni la millor màquina, és capaç de captar tota la magnitud de l'indret, encara que amb tot això de la GoPro... t'en pots fer una idea.

Aquest tram ja m'és prou conegut, baixo molt tranquil, alguna vegada n'he patit una bona calorada per aquí encara que és un recorregut amb molta aigua. Així, anem gaudint de la natura, de la gran qüantitat d'aigua que hi ha arreu, fins i tot sembla que vulgui sortir el Sol, talment com a Montserrat, ara que ja m'ha fet canviar el recorregut i enfilar cap al cotxe.

Abans d'arribar a baix a Daió, contemplo esturat l'imponent salt del Grill, un salt d'aigua espectacular i que, fins i tot em fa vergonya dir-ho, encara no m'hi havia aturat mai, ja que t'has de desviar uns metres del camí i si vens de baixada et queda desapercebut a l'esquena.

Aquesta vegada no hi ha banyet, les calorades encara no han arribat i no presta, el cap ja està al bar Gusi per a fer-hi un bon recés. Abans, a la plaça de Queralbs, comparteixo, amb uns excursionistes prou veterans la jornada compartint les sensacions de ruta i sobretot els nuvolots que ens han fet tirar enrere i que ara, ja han estat substituïts per un bon Sol.

Tracte de primera al Gusi, amb xerrameca per a donar i per vendre amb el David, que em fa companyia mentre endrapo alguna cosa. Foto de rigor, aquesta vegada, amb la foto de la Mesi, espectacular i on, al raconet del costat a la dreta, hi anirà ben aviat la meva arribada del Tor des Geants 2011.

Arrodoneixo la jornada fent un cafetonet a Campdevànol amb la Martona, no ens allargarem, però amb el temps suficient, per a tornar a riure una estona, com gairebé sempre que coincidim i acabar de polir quatre coses per a la propera sortida de dissabte, en principi, mantenim la primera intenció... Pardines-Planoles.

Salut.