Torreneules - Balandrau

Diumenge, 14 d'agost 2011
Queralbs (Ripollès)
21 kms. - 6h.40'

Esboddir i explicar per a deixar-hi constància de la sortida, força informal que també convé, que vàrem realitzar "mano-mano", el bo d'en Ramontxu i un servidor.

Després de desestimà la sortida a la Pica amb el JArtigas, que tingué l'honor de visitar i viure un assaig de bandera per la millor colla del món, el divendres. Desestimada sobretot per la distància, ja que en Ramontxu i jo a mitja tarda haviem de ser a casa i una escapadeta a Núria, sempre presta i és benvinguda a part de ser relativament a prop.

A les 6 del matí, amb una puntualitat esgarrifosa, ens endinsem cap a la central de Daió, a Queralbs que, encara que sembli mentida, un inici de ruta totalment desconegut per a mi, ja que sempre obto per deixar el cotxe a la plaça de dalt a Queralbs i sortir des d'allà pel camí del cremallera. Em sembla bé anar variant i conèixer nous indrets on una vegada posats al disc dur, podrem anar alternant els nostres inicis de sortida, i enguany, ja n'hem conegut uns quants.

Iniciem la marxa amb la necessitat, per uns minuts del frontal, bé només el porto jo, el Pitt ja obre el pas. Aviat deixem el corriol que ens portaria al ref. de Coma de Vaca, un corriol que hauré de tastar en una altra ocasió. Girem a mà esquerra i ens comencem a enfilar muntanya amunt. Senderol poc transitat i brutot però que fem sense problema per arribar al cap d'una bona estona a dalt del coll. Entre xerrameca i xerrameca l'estona va passant i es pot semblar a qualsevol cosa menys a un entrenament, jajaja... que si aki, que si allà ... que si aquest, que si aquest altre, a més d'intentar arreglar el món, fet que no crec arribem a aconseguir, jajaja...

Després de crestejar breument arribem al coll de Torreneules, on en un costat hi ha el Torreneules gran i a l'altre el petit. Avui el dia és inmillorable, cel blau, horitzó clar i nítid, una calor moderada ... dia ideal. No pot ser d'una altra manera i ens enfilem al cim del Torreneules (2.711m.), itinerari fàcil i sense cap dificultat, senderisme pur, en alçada, una alçada que al Setembre s'ha de convertir en el meu hàbitat habitual.


Aprofito per a posar-me un compeed, estreno bambes, les North Face, i fan de les seves a la part del darrera, allà on les iaies totes hi porten una tirita, jajaja... Soluciono el tema i aprofitem per a picar quatre ganyips. Tot i ser diumenge no es veu ni una ànima i això ens sorprèn una mica tot i intuïr que al Puigmal hi deu haver-hi prou gent.

No hi ha pressa, el rellotge i timming de la sortida el porta el Ramontxu i tot i no esforçar-nos gaire, anem bé de temps. Tornats al coll, enfilem la baixada que ens portarà al ref. de Coma de Vaca, no sense abans haver de renyar al Pitt per les seves fugides en busca d'alguna cabra, marmota, cavall, vaca ... bé, qualsevol animal que es movia, hi sortia disparat, ah!, i que córre que se les pela!!!!

A l'alçada del refugi, a 2.000m., que hi passem de llarg, i direcció al coll de Tres Pics, anem a buscar un corriol que a la llarga esdevé imaginari i la meva impressió és "hem d'anar allà dalt ... doncs ... amunt" L'objectiu és el Balandrau, però diguem-ne per darrera, des del refugi que hem deixat als nostres peus, doncs això s'enfila que dóna gust, encara que el trajecte oficial no l'he vist per enlloc.

Després d'uns esbufecs, d'unes mini parades per a recuperar l'alè i fer el traguet, després de creure'ns que ja érem dalt i que éra el de darrera, això sí, gaudint d'unes vistes inmillorables i comentant la jugada d'això és aquí, això és allà ... Cim!!! Balandrau (2.579m.)


Aquí ja hi ha un grup de gent, aquest cim ja hi és més transitat, a més d'una parelleta, que aparcant un moment el seu romanticisme, es disposen a inmortalitzar el nostre moment, tots tres posem el millor que sabem, jajaja... Quatre ganyips més i avall que fa baixada davant d'un Puigmal ennuvolat i amenaçador i unes boirotes que sembla vulguin treure el cap per la banda de França. Nosaltres de moment continuem amb el temps excel.lent.

Ara ja desfem camí de nou cap a la central de Daió però per un itinerari nou i desconegut per a tots dos, baixarem per una canal molt tècnica, molt dreta on es fa impossible poder-hi córrer, doncs al contrari, en algun tram s'hi ha d'anar prou en compte. És per la ruta dels Bastions, perfectament senyalitzada i impossible perdre's. La fem de baixada, però pujar aquest tram ha de ser dur, dur.


Al cap d'una hora llarga, sortim al corriol principal, el que haviem deixat al principi, el que va de la central al refugi i que ens portarà en poc menys de mitja hora, de nou als cotxes, no sense haver trobat ja un camí més transitat, amb una fauna variada que no té res a envejar al camí del cremallera a Núria o al grapat de gent que tresca per Montserrat, per posar un exemple.

Al Ramontxu li comença a sonar l'alarma i vist i no vist ens despedim. Jo amb més temps i calma, em remullo les cames al riu mentre hi faig la trucada de rigor i on no paren de passar-hi nous excursionistes. Ja en tinc prou, ha estat un bon entrenament que tot i que el ritme no ha estat alt, si que ha servit per a trescar-hi durant gairabé unes 7h., en alçada, en bona companyia i amb unes bones menges que m'esperaven al Bar Gusi de Ribes, on el nostre amic David tan està per a nosaltres.


Davant de l'Espai Kilian, em cruspeixo l'entrecot de rigor, mentre el David i jo anem explicant les batalletes de rigor i compartim uns bons moments, de fet em reclama una foto meva per penjar-la!!!!, jajaja... li agafo la paraula, però esperarem al 16 de setembre, a veure si li puc dur una de les fotos més preuades, en la que diuen, és la prova més dura de l'ultratrail, TOR...nàrem!!!!

Torreneules-Balandrau de bodissesclub en Garmin Connect: Detalles

Salut.