l'Emmona

Dissabte, 23 de juliol 2011
107 kms. - 26h.10' 12
SJoan de les Abadesses (Ripollès)



No han passat ni set dies de l'Ehunmilak i ja ens tornem a vestir de curt per una altra ultra, aquesta a casa nostra, per les entrenyables terres del Ripollès i fent-hi cims tan emblemàtics com el Taga, Bastiments, Infern o el mateix Puigmal, tot sota el guió previst encara que al País Basc hagués de deixar-ho està al km.115, van ser un bon grapat de kms. aprofitats.

La recuperació durant la setmana ha estat bona i l'estòmac s'ha anat posant a lloc mentre que físicament m'he trobat bé i he deixat les bambes a l'armari fins el dia d'avui, ja hi tornarà a haver-hi temps per cremar sola, "només" 107kms., exigents per l'alçada i pel desnivell i, per què caram, que 107kms., ja són una bestiesa.



Un bon grapat de coneguts a la sortida d'entre els més de 150 participants, cares somrients i amb ganes de gresca quan ben just apunta el dia tot i que sembla no farà falta treure el frontal. La meva intenció és clara, sortir molt tranquil, tornar a trobar bones sensacions i poder acabar amb suficiència, tant, que la meva primera intenció, i la cumpleixo sortint al darrera de tot acompanyat per en XColl, és la de sortir amb el Pau, però l'aventura dura uns centenars de metres, jajaja... no obstant busco un ritmet prou còmode i que em permeti seguir un grupet en el que m'hi trobi bé, sense esbufecs ni excessos.


La gent, com sempre, ja va a tota pastilla i fòra del grupet que tinc al voltant i que anem alternant depenén de l'orografia del terreny, ja no es veu ni rastre de la resta de corredors. Inici per corriols rapidets on em costa un punt agafar el ritme en un grupet de mitja dotzena de corredors, jo prudent, tanco el grup no perdent pistonada dels moviments que es produeixen, que en arribar als trams de camí més ample, la gent es va desperdigant més i alguns ja s'atreveixen a incrementar el ritme. Coincideixo amb en XColl tot aquest tram d'aproximació a la base del Taga, amb l'Enric, un nou company de ponent que també coincidirem al TOR, i amb el Pedro anem fent la goma, per un moment em sembla que té prou ganes de gresca i em costa seguir-lo, al mateix temps que la Marta Prat ens passa tota esperitada aprofitant la cursa per a fer-hi un bon entrenament.

És un lloc nou per a mi, diferent recorregut del que vam fer l'any passat de SJoan al Taga en l'Encantada'10, jo creia que seguiriem el mateix itinerari, però no té res a veure amb el que vam fer. Aquest m'ha semblat menys dret, però potser més llarg, tot i que el desnivell que has de superar, gairebé 1.500m., l'has de fer igualment, però avui, em sembla més suau i no és fins la part final on el terreny es torna costarut de veritat. És aquí on la gent ja fa la goma, en Pedro ja s'endarrereix, al XColl i l'Enric els vaig seguint amb la vista a poca distància i per altra banda ja vaig avançant als primers corredors.

De moment fa bo, tot i haver pronosticat pluja, de moment el temps és excel.lent, potser fins i tot una mica de caloreta però res a veure amb la calorada de la setmana passada, de moment, perquè encara és molt aviat. Tan sols algunes boires matineres comencen a jugar a diferents passos de l'litinerari. Després de 2h.44' primer control a dalt del cim on un esperitat i encara eufòric ehunmilakeru Tronja ens rep amb els braços oberts.



La fem petar un moment el temps suficient perquè en XColl s'escapi muntanya avall, però no hi fa res, sempre val la pena compartir amb aquest "troç" d'home ;-)) , eps!!!! i crec veure que hi va bastant ben acompanyat tot i que és dels cims que hi vagis quan i vagis, al dia i a l'hora que hi vulguis, sempre hi trobaràs algú.

S'ha acabat la xerrameca i tiro en busca de Pardines, ara si que reconec el tram de l'Encantada, una mica de camp a través per dins un matollam i baixada prou empinada. La coincidència de recorregut dura poc, perquè novament canviem l'itinerari, estalviant-nos molt tram de pista asfaltada i potser buscant corriols on no n'hi havien. Poc abans de l'arribada al nou control, enllaço novament amb en XColl i un grupeto que baixa amb precaució després d'un parell de tarascades. En una hora em desfet mil metres de desnivell per entrar joiosos a Pardines, 3h.43' de cursa.



Bon avituallament que cal aprofitar ja que d'entrada, hi tenim una pujada prou dura en direcció al Cerverís i per l'altra, que es pot fer llarg aquest tram fins arribar al proper punt de control-avituallament situat al coll dels Tres Pics. A Pardines ens hi espera en JBallesta que es pensava que anavem per davant i ha decidit esperar-nos per a compartir cursa i per altra banda apareix del no res i tot esperitat, en Rul després d'una marrada de 50' que l'ha deixat ko i enterrat totes les opcions de vés a saber que.

Hi esmercem el temps suficient per a fer-la petar i omplir els dipòsits fins que inconscientment hi ha movilització per l'arrencada en el moment que arriba entre esbufecs en Pedro. Nosaltres iniciem camí, un grupet de set unitats on s'hi ha afegit en Mr.Juanlu i Titandesert de corredors.cat. Compartirem força kms., si més no, en aquest nou tram fins al coll de Tres Pics on de vegades anant fent la goma, de vegades anant més compactes, anirem fent camí. Mr.Juanlu em pregunta si sóc el dels vidres de Cap de Rec, jajaja... presente!!!! veig que a la gent no se li escapa una. Entre comentaris ja ens passa en Rul que està disposat a anar per feina, mentre nosaltres, paulatinament ens endinsem per dins un empinat bosc que em retorna novament a l'Encantada de l'any passat.




Ara fa calor, ara fa fresca ... la boira ens comença a empaitar a mida que anem guanyant alçada, aviat tornem a està per sobre dels 2.000m. i a més de la boira ja es comencen a entreveure les primeres nuvolades. En JBalllesta va al capdavant amb el seu ritme matxacon que ja fa despenjar-se en XColl. Jo amb un ritme regular i constant procuro no perdre pistonada tot i que en algun moment sembla que li hagi de dir adeu, però alguna parada tècnica, d'altre per treure i posar els "manguitus" etcetcetc, fa que encara anem fent camí tots junts, amb un Titandesert més preocupat de fer un bon reportatge de video, un Enric que va seguint sense problema i un Mr.Juanlu que va demostrant la seva veterania i experiència.

Coll de Tres Pics, 6h.20' i trenta kms. al sac. Un altre bon avituallament, amb un voluntariat abocat als corredors i procurant en tot moment que no falti de res. Bona i profitosa parada, mengem pasta, fruita, fruits secs, hi ha beguda a "tutti plen", no es pot demanar més, i tot i que s'hi pot arribar relativament a prop en cotxe, una bona patejada, al voluntariat, no els hi treu ningú. Gràcies. Em situo i reconec el lloc, mentre, assegut a terra, continuo endrepant, a baix de tot, a mà esquerra i trobem el refugi de Coma de Vaca, nosaltres, sense arribar-hi girarem a la dreta en busca del coll de la Marrana, nou punt de control.

Iniciem la baixada en el moment que arriba en XColl, al qui saludem, però que ja no veuriem més :-(( Baixada corredora, tècnica i que en un moment ens planta a baix per iniciar pel costat del riu Freser, novament la pujada que ens portarà al nostre pròxim destí. La pujada del Tor que ens va agafar l'any passat i que encara recordem amb en JBallesta entre somriures i batalletes passades. El Grup s'ha trencat, l'Enric s'ha endarrerit tot tirant quatre fotos i al Titandesert, l'hem perdut de vista. En quedem tres i com va quedant palés en aquestes curses, sempre es diu que són curses d'eliminació. El "tercetu", fem via i després d'una hora i mitja d'haver deixat el coll de Tres Pics, arribem al de la Marrana.

Toca girar a l'esquerra i afrontar el Bastiments. Ens esperen més de dues hores bordejant els 3.000m., per la cresta enllaçarem els pics de Bastiments, Freser i l'Infern per a perdre alçada a partir del coll de Noucreus. Fa aire, boira i fred, el temps comença a canviar i la gent aprofita una mica de recer per parar i abrigar-se. Jo amb els "manguitus" ja faig, mentre en JBallesta i Mr.Juanlu queden endarrerits per tal d'escapolir-se del fred.

Abans de fer cim, em torno a trobar al Rul, que finalment ho deix està i retornarà a Vallter, de totes maneres, un bon entrenament. Arribo a dalt entre la boira i algun excursionista extremant les precaucions en la baixada, de fet són indrets prou concurreguts i sempre s'hi troba algú. Sé que tinc aquell parell per darrera i que no tardarant en agafar-me, aquest fet fa que em deixi anar per la carena sense pressa i intentant gaudint al màxim de la situació. El reagrupament és qüestió de minuts.




Mentre, vaig disfrutant per la carena en un puja-baixa constant on m'hi trobo al JXaus en plena progressió juntament amb un altre company, jo em faig el ronso, però em diu que passi ja que ell porta un ritme inferior tot i que el convido a seguir-me. Així ho faig, tot sentint ja l'alè de la dupla que va a la meva caça. Mitja horeta de Bastiments al Freser i un quart d'hora d'aquest, fins al pic de l'Infern on ja fem cim de nou tots tres junts. Ara si ja toca baixada i anar en busca del punt més preciat del recorregut, Núria, on hi podrem tornar a fer una parada com les que Déu mana.

Abans, però, trobem a la Montse Torné en plena crisi tot enfilant el coll de Noucreus que ens portarà a l'oasi esperat. Jo aprofito per fer una trucada, una trucada de novato, ja que a l'està enmig de la frontera franco-catalana, gairebé no tinc bateria al mòbil i es comença a tornar boig tot cercant cobertura, que si francesa que si espanyola ... una cosa a apuntar pel TOR. Baixem en tres quarts d'hora, jo bastant feixuc ja que els genolls comencen a grinyolar, encara que tinc en JBallesta prou aprop i Mr.Juanlu un xic més endavant. Fet i fet arribem tots tres a Núria on ens esperen les nostres fans, la Carme, la dona d'en XColl i la incombustible Assumpta.




Una arribada entre turistes que ens miren encuriosits per l'esdeveniment i pel muntage que hi ha a la carpa muntada per l'atenció als corredors. Molt bon avituallament on hi torna a caure un plat de pasta, amb postre inclòs en forma de coca i xocolata, gentilesa de les nostres suporters. Fem amics, un nano jove que diu que ho deix allà, ben plantat i amb cara de fotre canya per un tubo, tot menjant un cubell de pasta que li havia pujat la mama, l'ibu de torn i coca-cola, per tan no feia pinta de novato, jajaja...





La Montse Torné, en JXaus i l'Enric també arriben a l'avituallament, mentre nosaltres ens marquem les cinc com a hora límit per continuar camí, en JBallesta en això és un cul inquiet. Omplim bidons, jo també em prenc l'ibu de rigor, més que res per esmorteir el mal dels genolls que entre l'ibu i l'estona de pujada estiguin a punt per la següent baixada cap a Corral Blanc. Piquem els últims ganyips i ens abriguem ja que a dalt al Puigmal hi ha una temperatura estimada de -5º de sensació tèrmica. Estrenarem la samarreta tèrmica que m'en duré al TOR i veuré que tal va, així com les "pantorrilleras" que a més de protegir-me els bessons, també actuaran contra el fred. Mantinc els pantalons curts i de moment amb els "manguitus" i uns guant prims, passarem.




La intenció és arribar a Planoles de dia i de moment l'objectiu és més que factible. Sortim amb el JBallesta marcant bon ritme de pujada, Mr.Juanlu, va uns metres darrera, no lograria enllaçar i ja no el veuriem més, i jo al mig procurant no perdre l'estela d'en Ballestita. Fem una pujada molt bona, adelantant a més d'un corredor amb un pas més feixuc. El temps va aguantant, la pluja sembla descartada i la temperatura és prou bona, encara que a mida que guanyem alçada les boires es tornen a fer juganeres i provoquen petits canvis en la sensació de fred i calor.

Només una aturada momentànea per a fer-hi un traguet, en mig de l'últim tram, el més dur, i en poc més d'una hora i mitja sortits des de Núria, fem cim, per tant encara no tres quarts de set de la tarda i l'objectiu de fer tota la baixada de dia, pràcticament complert. A dalt el Puigmal hi ha una "juerga" de por, encapçalada per la Fada Cargolina Dolors i secundada pels seus companys. La rebuda és extraordinaria i el que hi arriba baix de piles els hi pugen a l'instant, sobretot amb la vareta màgica que hi fa miracles.




Sap greu no passar-hi més estona, però el cel s'ha tapat i com sempre córrer l'aire, un aire que és fredot si ets quedes parat. Un mèrit molt gran està allà dalt gairebé tot el dia, suportant temperatures molt fredes sobretot quan es fa fosc i aguantant fins a mitjanit el pas dels últims corredors, grans fans i amics de tota aquesta "tropa", n'Alpenser, la Mireia (enhorabona per sortir de tan mal tràngol) i el sempitern Pausident, que encara que fos a 3.000m. no va perdonar la ja clàssica voll. Gràcies.



Per tant, el JBallesta, no gaire amant de les parades, comença a fer via tot desfent el camí que vam fer de pujada per SJoan, cap al refugi de Corral Blanc. Som gairebé els únics que trotem al pla, després de superar la baixada més tècnica, i arribats a la pista ens deixem anar de cara avall. Agafat el corriol, que ja ens el passavem, sempre de baixada, el Jordi se m'escapa un xic, a mi ja em costa aquest ritme tan de corcó i per darrera vaig fent el ronso.

Arribats al collet de les Barraques ja m'espera, i farem plegats els pocs metres d'asfalt que ens separan del refugi, on hi té previst fer-hi una bona parada per carregar forces, ja que aquí hi ha avituallament sòlid i una mica més avall, a Planòles, només líquid. La sorpresa, és que hi trobem els nostres suporters amb un Xcoll que ha abandonat a Núria al no petar fi i al veure que l'horari se li disparava. Corral Blanc, 60kms., 14h., potser el millor tram que hem fet ja que des de Núria hem tardat tres hores. Ara són les 8 del vespre.





Novament càrrega d'energia i de forces, aquesta vegada els sandwitchs no em venen de cara i la coca i xocolata de baix a Núria em salven. El beure és abundant i pots triar i remenar. El que és delicte, és l'olor que fa una barbacoa encesa a punt de posar-hi unes bones viandes, això no es fa, jajaja...

La fem petar durant una estona asseguts a l'herba, el que ha estat i el que pot ser entrant ja en el joc de en quin temps ho podem fer, el que passa és que queda tota una nit per davant i encara que el "pitjor" ja hagi passat i la sensació és una mica de que la carrera ja s'acabat, encara falta més d'una marató de muntanya. En aquest moments no ho sabem, però encara ens quedaran dotze hores de cursa. A mi em fa falta una mica de vaselina però increiblement, la Creu Roja, no en té. No hi perdem més temps, ens despedim ja fins a l'arribada i continuem camí.



De nou un corriol entremeliat ens porta a Planoles tot creuant en algun punt la carretera que porta al refugi que hem deixat. Tot baixant comentem la jugada, jugant, encara, a endevinar el que ens pot quedar per davant, horaris, dificultats ... de posar-hi un control sorpresa en aquest petit tram perquè ningú se'l salti agafant un cotxe a Corral Blanc i deixar-lo a Planoles, etcetcetc ... el cap no para de barrinar. Un tram relaxat on el Jordi rep la trucada de l'Elena, sense parar, però un ritme molt distès ens porta en menys d'una hora a Planoles, on hi torna ha haver-hi un nou punt de control i un nou punt d'avituallament líquid i amb un caldet que m'entra d'allò més bé. Cal tornar ha agafar forces ja que ara ens esperen 800m. de desnivell possitiu en 2kms!!!! Coma Ermada, un autèntic pepino del qual ja estem avisats i que tothom ha advertit que farà molt de mal. Qüestió d'agafar-ho amb calma.



Encara comencem la pujada amb claror de dia i juntament amb un grupet que porten la 4a. dona, per cert, bastant petada, fem camí. Sí, és dur, sense cap descans al principi i aplanant-se més cap al final, però amb el kiometratge a les cames, començant la nit ... fa mal. Frontal. A mida que guanyem alçada anem entrant en la boira. La 4a. dona i un acompanyant es van quedant i la resta intentem reagrupar-nos tot cercant el camí quan pràcticament ja som dalt. La boira s'espesseix i les dificultats són important tot i portà bons frontals. Ens n'ensortim sense masses marrades, però el control marcat al llibre de ruta de Coma Ermada no arriba i, o no som dalt, per tant de 2kms. res de res, amén de que ja fa estona que estem baixant i la boira ja ha desaparegut, o ens hem perdut, cosa difícil perquè anem seguint les cintes.

La meva ratllada comença a ser important i amb dificultat vaig tancant el grup al mateix temps que els símptomes de cansament comencen a ser importants. M'arriba la crisi, encara que no vull desenganxar-me del grupet i estic apunt de tirar la tovallola i deixar-los marxar. Els comentaris d'algun "coneixedor" del terreny tampoc ajuden dient que encara no som a Coma Ermada, ufffff!!!!, això si que no pot ser. Afortunadament aquell dia a classe deuria fer campana i erra de totes totes. Montgrony, 74kms., gairebé 18h. des de la sortida i tres maleïdes hores des de Planoles. Coma Ermada fa estona que ha quedat enrera i el suposat control ... doncs el deurien anul.lar.

Avituallament prou generós tot i que per ser a la nit hi trobo a faltà el caldet de Planoles i sobretot cafè. El cuscús no m'entra i menjo quelcom que porto a la motxilla, poca cosa ja que de sòlid ja no entra res, per això un caldet cobreix perfectament aquesta missió. Començo ha estar baldat, cau un ibu i algun gel. Ara començara una hora crítica i un terreny poc engrescador convertit en un trencacames constant. Costa arrencar, però no hi ha més remei, ara dues unitats, en Jordi i jo.

El proper destí és Campdevànol on ja hi somio unes bones menges, penso que el que faltava aquí ho trobaré en grans qüantitats allà. La nit ja ens cau a sobre de ple, la 1, les 2 de la matinada i em comença a entrar la son. Hi ha un moment que m'adono de que vaig caminant amb els ulls tancats, seguint amb l'inconscient el ritme del JBallesta, ostres, això no m'havia passat mai!!!! Cau un Durbitan que reservaba per si arribavem aviat a meta i podia anar a dormir unes horetes a la fonda, però sembla que no serà així i cau la pastilla. Al cap d'un quart-vint minuts ja torno a estar per la feina i ara sóc jo el que marco el ritme i el Jordi que no les passa massa bé. També li vé la son i a més ha de fer més d'una escapada darrera unes mates per a deixar-hi el corresponent present.

Campdevànol, 88kms., 21h.26', ha costat Déu i ajuda arribar-hi. No s'hi arriba mai, tot i veient el poble "allà mateix", s'ha de passar dos turonets més per arribar-hi ... una agonia. De bacanal res de res, ni caldo, ni cafè ... em penso que no menjo res perquè gairebé tot és líquid, amb lo bé que haguera entrat el platet de pasta del coll de Tres Pics, p.ex. o un caldet calentó. Molta Creu Roja, però continuem sense vaselina!!!! Em torno a ratllar per no dir que la mala llet va in crescendo. No m'hi vull està més, vull acabar quan més aviat millor, ens queda una mitja marató, que mirat així no és massa cosa, tot i que el terreny, ara es tornarà a empinar. Li dic al Jordi que començo a tirar ja que ell encara està al lavabo, el seu ritme sempre és més ràpid i penso que m'agafarà de seguida.

No acabo de creuar el poble quan ja m'adelanta en companyia d'un altra corredor. Ara si, els vaig perdent i m'abandono a la meva sort, xino-xano ja faré cap. Inicio la pujada amb ressignació i al meu ritmet més de caminaire de diumenge que de corredor de muntanya. Les marques són bones i puc seguir el camí sense dificultat, tot consultant un planell informatiu del tram que ens espera. Efectivament, uns 5-6 kms. de pujada on un km. és força exigent. Veig llums darrera meu, penso que m'avançaran aviat i continuaré perdent possicions i això m'emprenya perquè ja fa molta estona que estem voltant la 50ena. posició. Oh, sorpresa!!!! són ells dos que havien marrat el camí, jajaja... aquesta no me l'esperava. Ja continuarem tots tres fins a l'arribada. La meva aventura en solitari, ha durat ben poc.

Saltor, 94kms. 23h.27', negre nit, quarts de 6 de la matinada tot i que ben aviat ja es farà de dia. Una noia que aguanta estoïcament sentada en una cadira la nostra arribada mig glaçada però amb un somriure i una amabilitat envejables. Ja li comencem a veure les orelles al llop i les travesses que podem fer ja són més aproximades sobre la nostra possible hora d'arribada, tan dolces que ens les prometiem a Corral Blanc i de quina manera s'ens ha disparat el temps en aquesta última part. Ara resten uns 12kms. Truco a l'Assumpta i li dic que entre les 7 i les 8, més les 8, ja serem a l'arribada.

No perdem més temps, una mica de líquid i amb ganes d'arribar, continuem per un terreny que no té un pam pla. Novament un puja i baixa constant que fa alentir molt el nostre pas amb un parell de "tachuelas" que ens fan bufar de valent, combinades amb un corriol de baixada, costarut dels de veritat que ens fa recordar a l'autor d'aquesta feta. Els minuts van caient i en aquesta ocasió el poble on ens dirigim no es vol deixar veure, per contra Campdevànol tot i fer estona que el veiem va costar d'allò més arribar-hi. No sé que és pitjor. Vaig fent la goma, jo i la tercera unitat, en JBallesta sempre dona la sensació de que va un puntet més, però ara ja més animat, encara que em noto buit per dins, fa molta estona que no menjo res, ensumant l'arribada, procuro no perdre'l.

Les meves cabòries em porten a imaginar-me l'arribada i tinc la sensació de que arribarem per una via verda o una via del ferro que hi ha per aquella zona. No vaig desencaminat i després de creuar rierols, prats i corriols fem cap a la via del ferro que jo havia imaginat. Ara si, el poble de SJoan de les Abadesses ja es deix veure i el tenim a tocar tot i no tenir esma per trotar els últims metres absolutament plans ni amb l'objectiu de poder baixar de les 26h. Tan fa, ja hem arribat després d'un munt d'hores, de passar un grapat de muntanyes fregant els 3.000m., de passar-hi una nit sencera després d'haver començat a les sis del matí del dissabte, d'haver superat moments de crisi i defalliment, però alhora ens ho hem treballat i hem pencat de valent per a creuar la linea d'arribada.





Objectiu assolit, 107kms., 26h.10' 12, mig quart de nou del matí, calla, que encara podré anar a fer una capcinada a la fonda, jajaja... 60ena. posició, encara que tot això sigui el de menys, els últims kms. s'han fet moooolt llargs, però alhora estic content per haver assolit en dos caps de setmana 222kms. d'una qüalitat súblim que m'aniran molt bé de cara el setembre.

L'olor de botifarra a la brasa em revifa i l'avituallament de l'arribada està molt bé, com l'anyorava!!!! Ens hi espera en Guido, que com sempre ha donat "el callo" tot i haver fet tercer a Andorra la setmana passada, tot explicant-nos les peripècies de la Mireia a dalt del Puigmal, que també treu el cap per allà. La conversa es va fent amena i després de saludar i canviar impressions amb l'organitzador, Jordi, Chomolungma, vaig a buscar la botifarra que em pertoca i una bona cervessa que tot plegat es posa d'allò més bé.





Consulto el rellotge i encara ens podem arribar a la fonda, podré estirar-me un parell d'horetes i fer-m'hi una bona dutxa. No en parlem més, ens despedim de la "tropa" i enfilem cap a Ripoll. Bon cap de setmana, bona cursa, imatges que et van voltant pels cap i és que 26h. donen per molt, molts moments, de bons i de dolents, uns per ajudar a tirar endavant d'altres per intentar superar-los. A més, una bona collita per la saca del TOR que es va omplint de bons propòsits, encara que ara tocarà descansar una setmaneta després d'aquestes dues matxacades. Us ho tornaré ha explicar.

Salut.