Cap de Rec

Dissabte, 18 de juny 2011
52 kms. -
Refugi Cap de Rec (Cerdanya)


Cap de Rec en ... un moment.

Sempre m'havien parlat bé d'aquesta marxa, i aquest any a correcuita, a l'últim moment, tenia l'oportunitat per anar-hi, encara que fos en plan "piratilla", sense inscripció, en autosuficiència, procurant no ser un estorb perls participants "legals". Hi havia una munió de coneguts, molts feia temps que no els veia i de ben segur que, amb alguns, podriem compartir molts kms. També improvitzo l'hora de marxa cap a la Cerdanya, al final i quan ho tinc tot apunt, ja són més de les onze de la nit, sé que no dormiré, per tant, cotxe, carretera i manta, amb temps, ja que no hi he estat mai i de nit "todos los gatos son pardos". En poc més de 2h. ja sóc a lloc amb un aparcament prou farcit d'autocaravanes, furgonetes i cotxes que també serveixen per aclucar els ulls encara que sigui a betzegades. És l'opció que triu després d'aparcar curosament el cotxe al marge del camí.

Mica en mica, hi ha més moviment i casualment, en JArtigas que aparca davant meu. Li reconec la matrícula, una curiositat que mantinc des de l'infància, i em preparo per anar-lo a saludar, tot i que encara falta més d'una hora i mitja per les 6, hora de sortida. Jo des de dins el cotxe, ja em preparava per esmorzar-hi una mica, amb els panys tancats per si, endormiscat ... ves a saber. M'obro de dins i surto per a fer-la petar, deixo les claus dins, a fòra, degut a la petita pendent, la porta es tanca. Als 25 segons, es tanca el pany centralitzat, UN MOMENT. Merda. L'hem parida. Com a mesura de seguretat el comandament, tanca automàticament en cas d'haver obert i si fos el cas no pensessis en tornar a tancar. 25 segons que no han donat temps a reaccionar a temps. A partir d'aquí, a la caça i captura en busca d'un objecte que ens permetés poder obrir el cotxe. En JArtigas, en Pau, casteller i vilafranquí de pro, i jo mateix, resseguim en busca d'encara que fos un simple tornavís. Doncs quedem esturats de l'equipament de la majoria de cotxes allà presents ... ningú té caixa d'eines!!!!
Primer un cotxe que hi havia a la vora i després uns tornavisos de la cafeteria, fan que durant molts minuts furguem els tres panys del cotxe. Suposo que un "kinki", n'haguerà tingut prou amb uns segons, però serà que la gent de muntanya són molt bona gent i el "kinki" brilla per la seva absència.

Agraïr l'interès i predisposició del Massa, l'Angela, el Guido i la Mireia, el XColl, l'Yves, al Tronja, al Jaume Soler, al Pau, al Xeix, als dos xicots de la cafeteria ... a més dels meus escuders inseperables durant tota la trifulca, el JArtigas i el Pau. Ara, tots ells, compreu eines!!!!, jajaja... encara que els demés no les sabem fer servir.

S'apropa l'hora de la sortida i no els vull torbar més. Ells van a "sus puestos" i jo a "lo Viki el vikingo", a veure si opto per a la millor opció: que em pugin a buscar, esbotzar una porta, o trencar un vidre. Veig la sortida amb nostalgia, el dia pinta molt bé per a córrer i l'escenari sembla de 1a., però avui tampoc hi haurà Cap de Rec, per uns MOMENTS. Encara he pogut cridar al Pau en la seva endarrerida sortida coincidint amb l'arribada del Xeix, ostres la gent com apura, n'hi ha que ja deuen dur un parell de kms. i d'altres encara han de sortir. Ha estat un MOMENT, suficient per a saludar-nos i maleïr la trestada. Només un MOMENT de xerrameca amb tota la gent abans citada. També coincideixo amb dos corredors del club que no corren i que m'ofereixen els estris per a fer-ho, en Leo i l'Antonio Garcia que també s'interesen per la situació. Torno cap al cotxe, rascant-me el nas, com el "Viki el vikingo", hi haurà sort? com si esperés, com si per art de màgia, el cotxe s'obris sol. Encara hi trobo en JTerés i la Lisa que fan mitja hora tard tot creient que la sortida era a dos quarts. Un MOMENT, vistos i no vistos. L'hora de la veritat, alguna cosa he de fer, i després de tornar a la cafeteria tot cercant quelcom de possitiu, algun mosso d'esquadra que pogués pujar-hi en motiu de la marxa, p.ex., prenc la decisió de trencar un vidre. Tampoc puc està tot el matí pensant el que faré, començo a tenir fresca i el temps s'ennuvola.

L'assegurança m'els cubreix, per tant pot ser la solució més barata, tot i que trencar vidres no s'em farà pas fàcil. No n'hi ha prou ni amb un, ni dos, ni tres ni quatre cops. És el vidre de l'acompanyant, potser era millor opció un de darrera, però a mi em sembla que no. Al final es trenca amb el merder que això comporta. No tinc pressa, m'ho prenc més bé del que em pensava i a poc a poc, vaig "netejant" el vidre que ha quedat en mil miques.
Per l'hora que és, minuts abans de les 7 del matí, opto per a tornar cap a casa, després de descartar parar a La Seu, p.ex. buscant un taller on arreglar-ho. Però per l'hora i tot plegat, opto per anar cap a casa, moderadanent abrigadet, per esquivar la fresca que m'entra per la finestra. A un quart de nou ja sóc a Vila, de pet a un lloc que es dediquen a canviar vidres. No hi ha preguntes. Ho cobreix l'assegurança. El vidre en qüestió no està en existència, ja era demanar massa avui, però dilluns estarà tot ok. Afortunadament no m'he carregat el dispositiu d'alumini que fa pujar i baixar el vidre, el "lladre", ha treballat fi, jajaja...

Em sap molt de greu no haver pogut comprobar les excel.lències d'aquesta marxa, està pendent. Em sap molt de greu no poder haver vist ni saludat a molta gent que tenia ganes de veure, Pedro, Malfieten, 3a., FerRun, Luigi, Txuss, Manolito, Orzo, Natatxa, l'Avi Mena, XaviMiquel, Papiol, l'abuelo ... Em sap greu només haver compartit uns MOMENTS amb tots vosaltres, no hem tingut temps de res, però sense saber quina serà la propera de ben segur que tornaran els bons MOMENTS, per riure, trescar junts i gaudir de la vostra companyia i amistat.

Salut.