Marxa de la Selva del Camp

Dissabte, 27 de març 2010
67'5 kms. - 9h.27' 19
Selva del Camp (Baix Camp)


Si, senyors, una marxa del tot recomenable, amb molt bona organització, avituallaments generosos i correcte senyalització tot i haver-hi algun troç perdedís.
Gran representació correcatera i molts coneguts a la linea de sortida, el de sempre, xerrameca i més xerrameca on s'entrellaçen mil aventures, sobretot encara les recents cicatrius de la marató del Congost fa set dies.

Jo hi arribava una mica acollonido degut a les males sensacions de la passada marató del Congost. Avui hi tenia una bona prova de foc per veure com responia, sobretot degut al kilometratge, fer 67'5kms, després de la matada de l'altre dia, doncs no les tenia totes.

Calia ser prudent, escoltar el cos per veure les sensacions que avui s'hi donarien i a veure com ho resoldriem tot plegat. Em volta pel cap agafar com a roda al gran massa, però de començament els plans es trenquen ja que ell surt ben esperitat , per tant, busco un ritmet còmode i el vaig mantenint sense massa taps ja que l'arrencada ha estat ràpida i de seguida em superat tots els marxaires.


Sense massa esforç, tret d'un bon tallafocs en el trajecte, fem cap a l'Albiol, 1h.27' on durant aquest tram he coincidit amb el David de l'anoia, i el XColl, el company correcat que ja coneixia, home experimentat i que em pot servir per a tenir-hi una bona referència. Entre tots tres aniriem compartint bones estones la resta de camí. Ja tenim el massa a tiro i al cap d'una estona el sobrepassem després de fer-la petar uns minutets. Aviat li perderiem el rastre. Anant compartint amb en XColl enfilem Mont-ral, 2h.45' anant sumant kilòmetres i minuts a la jornada. Ja es veu que els avituallaments són assortits i avui si nó bado no he de tenir problemes de menjar i beure, cosa que faig en tots els avituallaments, tot i procurar no encantar-nos massa (regla nº1 del gran pacorobles).

Toca un tram fàcil, per bons corriols, baixadissos, terreny bodi i més si em sento bé, cal estirar una mica les cames (regla nº1 de l'abuelo) adelantant gent que hi té més dificultat o és més curosa en aquest tipus de terreny. Farena, 3h.03', on em trec la samarreta de màniga llarga i així puc lluir la taronja de correcats que avui llueixo tot cofoi. Continuo menjant i bebent a tot arreu, a més de portar el camelback per si és menester i així acostumar-mi per a propers reptes. Vaig relativament còmode i sense problemes, compartint amb el XColl i el David, tot i que aquest estar més al davant, o es queda més al darrera.

El terreny es torna costarut, s'ha de pujar els Cogullons, dura pujada que fem mitja dotzena amb grupet, on hi trobo els dos companys de cursa. A aquestes alçades evidentment ja s'hi troba gent que va per feina i penso que mentre pugui i vaig força bé, tot i que encara queda un munt, però noto que no vaig forçat i puc seguir el ritme que imposen sense dificultat. Cogullons, 4h.09' i entrepanets de nocilla que senten de maravilla, uhmmm!!!. La fem petar un moment tot asseguts uns minuts a la cadira, no en som gaires i tot just han passat una cinquantena de corredors. No puc demanar més, de moment tot ok, la setmana passada a aquestes hores ja estava mort i enterrat.


Proper objectiu Prades, 12 kms sense avituallament i amb un puja-baixa constant, amb terreny tècnic i amb la cirereta de coronar el punt més alt de la cursa, el tossal de la Baldasana de 1.200m. He sortit primer del refugi, en XColl hi esmerça un pelet més i en David dubte si seguir o esperar la dona que li vé per darrera (una altra zegamera). Jo faig via, primer per pistes de ca-co i rbisonte, després per baixades molt tècniques, per acabar amb una dura rampa encimentada abans de fer cim, lloc on em passa en XColl que va amb el turbo posat. Jo no el segueixo o no el puc seguir, però estic amb dos més que em baixan fins a Prades, 5h.47'.

Ja porto una bona tralla acumulada, gairebé sis hores i més de 40kms a les cames. No hi ha dubte, amb l'oloreta que s'ensuma aquí em posaré les botes. Cauen dos entrepanets de botifarra, més cocacola, fruits secs, aigua, algun crosantet de xocolata.... em noto cansadot però res greu, m'asèc al banc i no em vé d'un minut, vull omplir el dipòsit que fins ara ens hem portat bé. En XColl que ja vol fer marxa, em pregunta com vaig i jo li dic que tiri que vull prendrem el meu temps, de fet conto que ja no el tornaré veure, i mira que és bona roda.



Com que tampoc és qüestió de passar-hi el dia, enfilo el carrer de baixada, encara rosegant alguna cosa, que n'estava de bona aquella buti, em va sentar com els àngels!. Torno a estar en cursa per un terreny que s'empina, fangós, per tornar-se tècnic de nou, com disfruto passant als perucs, jejeje... (perdó), acabant de nou per pista que ens conduirà a Capafonts, on abans de segellar contacto de nou amb en XColl, no m'ho esperava, això m'esperona i noto que encaro guardo pota portant gairebé set hores de marxa. Capafonts, 6h38'.

En aquell especie de garitu no hi perdem el temps, ara toca un tram força dur, pràcticament l'última dificultat del dia. En XColl m'alliçona pel terreny que ens mourem, la cosa pinta ben dura. Tornem a muntar trenet de pujada, 5-6 unitats que sense apretar fem via tot xerrant fins i tot en el primer tram de pujada, després fins al pont de goi, menys xerrameca ja que el terreny comença a enganxar-se.
Una vegada a dalt, toca ca-co, o motoret, o ritme bisonte, per pista, camins i alguna baixadeta tot carenajant la muntanya. Aquí cadascú va al seu ritmet, no si pot fer més, només desitjar arribar el més aviat possible al nou control.

A el Coll, control 8, si arriba després de varis minuts de baixada bastant dreta, creuar la carretera i fitxar, 7h.51'. M'adono per primera vegada que la cosa pinta bé a nivell del temps que hi puc fer-hi. En principi pensava vorajar les 10h, si podés ser baixar de les 10h, però ara veig que em queden 13kms i encara no he consumit les 8h., la setmana passada a aquestes alçades obrien la meva tumba a Valldàneu , jajaja... avui les tornes han canviat. Fent un càlcul ràpid baixo de les 10h. gairebé segur, a no sé que em torni a agafar l'home del massu!!!!, alguna cosa em fa pensar que avui farà vacances.

No hi penso més, torno a beure i picar alguna cosa, ara la calor ja es fa sentir, en aquestes que arriba en XColl, quan jo ja enfilo la sortida de nou, un petit canvi d'impressions i torno arrencar, ell necessita una mica més per a recuperar, el veig per primera vegada tocadot. El David continua ara aquí ara allà, talment anant a la seva. Corriols estratosfèrics, tupits i ombrívols m'acompanyen la propera estona tot fent via. En un moment em de ser a l'Albiol una altre vegada per acabar de desfer camí cap a la Selva.


L'Albiol, 8h18', torno a fixar-me en el rellotge, si apreto les dents puc baixar de les 9h. i mitja!!!!, només queden 10kms i en principi han de ser de cara avall. No m'ho puc creure. Faig una valoració de xàssis i motor. Els indicadors em diuen ok. Doncs endavant, encara noto que tinc una mica de pota a la reserva, no sé a on, però.... Em marquen el corriol de baixada i una vegada a la pista li dono les gràcies al company, adéuuu, jajaja... el David em surt de no sé on, mig perdut, però de seguida torna al camí correcte i accelera el ritme, jo sense poder-lo seguir vaig a la meva. Una altre vegada ritme bisonte amb tres unitats d'Altafulla que deixo marquin el pas, un troç on hi quedem ben esgarrinxats. Més camí, més ca-co. Ara és l'hora del coco i avui no fallaré, estic moderadament eufòric de com anat tot plegat veient als meus peus la Selva del Camp. Lluita, collons, lluita!!!! m'he dit mil vegades en aquests últims kilòmetres. Pista asfaltada, ben dreta de cara avall, uff!!!, atxassu, deixo la companyia al darrera, penso, tres posicions més al sac i baixar de la mitja hora a l'abast.

Entrem a la Selva, s'ha fet pessat amb l'impressió de que em fet un bon tomb abans no hi arribem. Passo un altre corredor i en tinc dos més a tiro, això és massa. Un miratge, ja en tinc prou, em torna a adelantar i el deixo fer, tot controlant que no m'enllacin els d'Altafulla. Illa de vianants, gir a l'esquerra i a la dreta. La glòria 9h.27'19 i molt content, 50è, número rodó per una "cursa" rodona. Al poc arriba en XColl i una mica més tard en Malfieten, també han fet una cursa molt bona.

Després d'una bona dutxa i beure tota la cervesa que vulguessim ja em despedeixo de la resta que ja anat arribant, Pedro, Massa, Ballesta.. i un XMiquel i Escurçó que havien abandonat a Prades. En fi colorin-colorado este cuento se ha acabado aquesta vegada amb un bon regust de boca.

Salut.