Marató de Barcelona

Diumenge, 7 de març 2010 - 3h. 57' 46


En front, una nova marató, una nova marató de Barcelona amb récord de participació, més de 12.000 i récord d'arribats on per primera vegada es superava el llistó dels 10.000 a l'estat apañó.
L'objectiu d'aquest any éra poder estar entre els arribats, sobretot pels sis vilafranquins que jo acompanyava i s'enfrontaven per primera vegada a aquesta mítica distància. Jo n'éra el guia i no els podia fallar tot i que les pretensions no fossin massa agosarades calia tenir-ho tot ben lligat i ben parlat per quan arribés el gran dia. Per comentar la jugada vam organitzar un petit briefing, com els bons, jajaja.... per aclarir dubtes, marcar objectius i donar quatre recomenacions per una vegada allà no es trobessin amb alguna sorpresa. Els nervis es reflectien a les seves cares i fins al dia de la cursa ho van passar ben malament, tot i que això quedava en un segon terme veien la ilusió que hi tenien.



Ens haviem marcat com a objectiu, en primer lloc acabar-la, poder dir al cap d'unes hores que éren maratonians, en segon lloc, es veia molt factible per els seus temps en mitjes de preparació, que podiem baixar de les 4h. amb una certa garantia i tercera no volien pas caminar, o sia fer-la tota corrent. Objectius que tot i ser moderadament modestos calia ficar-s'hi de valent i no encantar-se.
El planning estava fet, sortiriem a 5'30 el kilòmetre fins on podessim tots junts, això volia dir 3h.51', un ritme per nosaltres assequible i que ens permetria tenir uns minutets de coixí per baixar de les quatre hores en cas de que algú punxés cap al final de cursa. Jo estaria sempre al seu costat i si quedava algun rezagat jo em quedava amb l'últim i la barqueta segui el seu camí. Per altra banda si algú se sentia amb forces tenia "permís" per apretar i deixar el grup a partir del 35. Així doncs, tot lligat, "la suerte estaba echada" i només calia esperar el tret de sortida.


L'ambient és magnífic, cada any millor, de fet no falla, més atlètes, més animadors. Per altra banda sembla que mica en mica el ciutadà es comenci a concienciar i que jo recordi no sento cap botzina en tot el recorregut. Els avituallaments molt millorats, sobretot en qüestió de dimensions, doncs és imprescindible que siguin el suficientment llargs per no haver-hi aglomeracions. La temperatura també acompanya, fa fresca, no fa aire i l'humitat no és massa alta, en definitiva, dia ideal per a córrer.

La sortida, tot i estar uns minuts abans de traspasar la linea per sota l'arc, es realitza sense massa problemes i de seguida agafem el traç carretera de Sants enllà. Camp Nou, petita pujadeta i diagonal, sense adonar-se'n cauen els cinc primers, entre molta xerrameca general, molts riures, bona animació i un rumb perfecte ens fan arribar aviat a la decena de kilòmetres, que tot i no ser res, ja "només" queda la tiradeta de trenta que tothom fa abans d'una marató. Pocs metres abans de torna a passar per plaça espanya, hi ha pixada general, jajaja.... fins i tot sincronitzada ja que ningú vol perdre el trenet que hi duiem. L'ambient per enfilar la gran via, és excel.lent i els "novatillus" xalen d'allò més.




El ritme que portem és molt bo i seguim al peu de la lletra el guió marcat, els primers deu, en 56' i la vintena caurà en 1h.51, anem arrastrant un minutet de desaventatge, però no hi té importància, el ritme és constant i de moment no té pinta de que decaigui. La barqueta va vent en popa!!!!. Pujem gràcia, enfilem rosselló que ens portarà fins la sagrada família, un altre punt d'una animació de "gallina de piel". En breus moments tindrem un troçet prou lletjot, la meridiana, però el fet de creuar-te durant una estona amb els altres corredors, fa que se't passi més ràpidament, a més a més ja passem la mitja i enfilem cap al pont de calatrava, on l'animació també és important abans d'enfilar el final de la gran via, troç lletjot de pebrots però on la barqueta ja hi estar mentalitzada i tot i no sentir a aquestes alçades de cursa massa comentaris, continuem donant el do de pit i seguim amb firmesa el nostre rumb.


Els veig molt sencers i concentrats, als avituallaments estan a l'agüait i no tenim problemes per incorporar-nos, porten el circuit memoritzat i saben en cada moment el que els espera i com poden estar. Només un petit però amb el Quim que ja estona sento esbufegar però de moment va seguint amb el grupet i mantenint el ritme clavat que ens haviem imposat.
La rambla prim ens porta al 25, ara sabem que tenim 2 i mig d'anada i 2 i mig de tornada on hi trobarem el 30, girarem a la dreta i ja "tornarem a ciutat". Psicològicament son durillos, però ja ho sabem, a més a la torre Agbar ens espera un ambientillu que et torna a carregar les piles.


En aquests dos i mig direcció torre agbar i en aquell caixalet que hi ha a mà dreta, hi perdem una unitat, sens queda en Quim. Jo em retrasso per esperar-lo, però no el veig, penso que potser camina, que ha parat un moment...., després d'uns instants de pensar-m'ho, retorno a la barqueta amb el gruix del grup. Ell faria el seu camí, i la barqueta seguiria el seu, de fet al creuant-se passada la torre, ens dóna l'ok corresponent.



Enfilem el trenta en 2h.46', continuem clavats mantenint el minutet aquell que portem des del principi. Tot i continuar agrupats, ja no sens ni mú, jajaja.... però ja girem cap a ciutat i el nostre proper objectiu són les torres mapfre, arribats a aquest punt ja li començarem a veure les orelles al llop. El cansament ja es nota i aumenta el fet d'anar adelantant corredors cada kilòmetre que passa. La fatiga queda reflectida en els rostres i la barqueta que fins ara havia gaudit de la inmunitat, aquesta vegada no se n'escapa. Es formaran dos grupets, de tres i tres, jo com haviem quedat, amb els de darrera. Després de consensuar la situació i donar-nos els últims ànims, tres integrants del grup es comencen a allunyà, de fet però, com es veurà al final.... bé, ja es veurà al final, jajaja.



Les torres ja les borrem del mapa, ciutadella i arc de triomf per tornar a carregar piles. A costat arribar fins aquí, tan el Gerard com el Fran han passat la seva crisi, però se n'ensurten, i el franc com que és perikitu, ja estar costumat a patir, jajaja.... ;-D i el Gerard fent la goma també tira endavant, si ja en portem més de 37, casunseuna, queda una misèria! Ara toca gaudir dels punts més emblemàtics de la ciutat en els que estarà ple de gent, bé, gaudir tal com estar el pati.... plaça catalunya, portal de l'àngel, la catedral amb el super avituallament correcat, plaça sJaume, la rambla, colón... he perdut el Fran que fa la goma més del que em pensava i paro un momentet a esperar-lo, ostres s'em queden les cames tiesses al parar de cop, pel que decideixo no parar més i si afluixar el ritme fins a tornar-nos a ajuntar. Tampoc perdem massa i continuem tenint opcions de baixar de les 4h., el kilòmetre 40 en 3h.44', tenim setze minuts per fer 2kms.!!!!


El veig patir però ja ho tenim, enfilem el carrer sepulveda que ens durà a l'arribada, un carrer feixuc, costarut però que ens portarà a la glòria. Plaça d'espanya i les torres sicilianes que ens fan la reverència, com a tots els que han creuat la linea d'arribada. Tretze minuts i mig per fer poc més de 2kms., però tan se val, anavem "sobrats", jajaja.... al final 3h.57'46. La resta de barqueta tan sols feia uns instants que també havia arribat esglaonadament, tot punxant alguna unitat en el km.40, de fet del primer a l'últim dels sis components, hi va haver sis minuts de diferència, una minúcia, i en Quim finalment també podia completar la seva fita, això si empran una mica més de temps, però igualment de feliç que la resta de components.




Tot ha anat perfecte, sobre el previst, i veure el goig d'aquesta nova fornada de MARATONIANS, no té preu. Va ser una jornada rodona i jo tot cofoi d'haver "apadrinat" i portat a bon port al Ricard, Xavier, Jordi, Gerard, Francesc i Quim, FELICITATS!!!!

Pel que a mi respecte, sabia que a 5'30 ho podia assumir amb garanties, les que m'ha proporcionat l'entrenament i les curses de muntanya, on sabem que es perd velocitat, però es guanya en resistència i fons físic, una altre cosa haguera estat anar a 5 o a menys, aleshores ja no podia oferir tanta solvència. Per altra banda feia moooolt de temps que no corria 4h. seguides i això m'anirà molt bé per aquells trams de pista tan avorridots que em trobaré en un futur i que hauré d'afrontar al ritme bisonte de turno, jajaja....


Per acabar, no vull passar per alt, el fet de que un altre maratonià, el nostre amic JOAN LLOPART, també assolia la xifra de les cent maratons que tan em escoltat aquests dies coincidint amb les també cent maratons del conegut periodista Arcadi Alibés. Per tant FELICITATS a tots dos!!!!

Salut.