Marató Pirata de Montserrat

Dissabte, 21 de novembre 2009 - 7h.56' 02
El Bruc (Anoia)


Heus ací la història d'una marató atípica, però molt acurada i currada sobretot per les dues "almes maters" d'aquest projecte. Atípica per molts motius, no éra oficial, no hi havia inscripcions ni dorsals, (que no vol dir que no hi hagués avituallaments, ni diploma i samarreta conmemorativa, que n'hi va haver) ni tothom sortia a la mateixa hora, es tractava d'arribar tots (una trentena de corredors) entre les 13-14h. per després anar tots plegats a fer un bon dinaret. Per què això fos possible, cadascú, segons les seves capacitats, hauria de sortir a unes hores determinades. Els primers i més lents, a les 2h., a les quatre sortia un altre participant, a les 5h.30 sortia el meu grup amb sis components més, a les set un altre grup nombrós, i per últim a les vuit els makinorris i els de la mitja.


Ja veieu que no té res de convencional, el que es pretenia és que un grup d'enamorats de la muntanya podessin disfrutar d'allò més en un marc incomparable, donant el tomb sencer a tota la muntanya de Montserrat. Els organitzadors també corrien i les nostres dones ens van preparar tres avituallaments que no tenien res a envejar a moltes altres curses. Ja ho veieu, amb molt d'entusiasme, amb els mitjans necessaris, sense massa infraestructura, sense massa costos (per no dir de franc) es va muntar una marató PIRATA de primera categoria, on va ser un espectacle impressionant de la nostre mare naturalesa durant tota la cursa


Pocs minuts després de les cinc ja sóc a la línea de sortida, de seguida van arribant els components del grup + el Carles que ens ha de donar la sortida després del briefing de rigor, per donar una mica de categoria a la situació. En el grup som set, els set magnífics korfbaler, malfieten, jpapiol, tamayo, txus, xavier de Copons i un servidor, també s'hi afegeix un "espontani" que al cap d'uns metres ja el perdem de vista i "nunca más se supo".


Anar amb el jpapiol es no avorrir-te en tota l'estona a part dels seus reportatges fotogràfics tot corrent, vamos que és de la conya i és l'animador del grup. Al corriol i sense voler en tamayo i jo ens avancem una mica davant els improperis d'en papi, em trobo còmode i tot fent-la petant amb en tamayo fem via. En papi tira de la resta, amb un korfbaler conservador, un malfieten a l'expectativa, un txus a veure-les venir i el de copons intentant no desenganxar-se del grup. Així seria més o menys fins al monestir.



BRUC-S.JERONI - 1h18' esperant una mica el grup per fer el reagrupament de rigor i unes fotos apunt de clarejar el dia. Els escaladors que hi dormien, un ja despert, s'ofereix per inmortalitzar l'imatge. La baixada sense pressa per anar tots juntets, el ritme és còmode, còmode, tant que davant l'espectacle que ens ofereix la mare naturalesa ens inflem de fer fotografies. Després de superar trencabarrals i enfilar el camí nou de S.Jeroni, tornem a baixar buscant Collbató, una baixada ràpida on el grup va una mica disgregat però sense massa diferències. Ens topem amb cinc cabres que s'enfilen ràpidament muntanya amunt, però no s'escapen de que en papi les inmortalitzi. Aquest fet i el trobar-nos ja a la pista que ens portarà a Collbató el grup es torna ajuntar i a la Salut tornem a fer reagrupament.

S.JERONI - LA SALUT - 1h.33' - 2h.51'. Primer avituallament "volleru" on l'albertus i vtorres fent d'amfitrions . Jo no em noto gairebé de panxa i he de fer una parada tècnica. Una vegada tots hidratats, nets i polits, enfilem les coves de salnitre inici del cami que ens portarà a S.Miquel. En Tamayo agafa la davantera amb el seu motoret diesel, el seguim malfieten i jo, mentre el grumete papiol tira de la resta. Sense cap mena de dubte fem un equip collonut. La pujada se m'enganxa una mica, però veig que ni el tamayo s'escapa ni al darrera ens agafan, moraleja, QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!!!! A la baixada cap al monestir pillu en tamayo i li dic que vaig de pet als lavabos, doncs torno a tenir .... necessitats!, jejeje... quan en surto ja hi som tots a la font de les escales, bé falta el de copons, però de seguit el veiem baixar.






LA SALUT - MONESTIR - 1h.11' - 4h.02'. Una vegada tots regrupats enfilem les escales per anar a buscar el camí de l'arrel. Les escales sempre se m'han donat bé, cursa de l'alba, exmontserrat nord, la crono.... però avui les maleeixo, no em noto fi, potser massa estona al lavabo, massa temps parat, i a l'arrencar de nou, no vaig. No puc seguir a ningú, quan fins fa poc anava al davant. Miro de mantenir la calma, conec on vaig i sé que tard o d'hora em recuperaré. Per fi s'acaben, enfilem el camí però ja veig que no el disfruto, vaig fent la goma amb en txuss i papiol que de tan en tan em va cridant Boodiiii!!!, la resta s'han escapat i el de Copons el portem darrera, amb mala pinta. El camí s'em fa llarg i només desitjo arribar a Sta. Cecilia on caurà un ibuprofeno segur. Després de sentir la carretera estona i estona, fem cap a l'avituallament, capitenajat per la Montse i l'Assumpta , vaig tocat però penso que en aquesta parada em puc refer. Tornem a estar tots reagrupats i no tenim pressa per marxar, tot i que en aquest punt i deixem el company de Copons que abandona. Els avituallaments han estat de pega ja que la boira els ha jugat una mala passada, tots tres emboirats, i tan sols a vint metres, també en tots tres ja hi feia sol, i per tant més bo, els hi agraeixo la seva inestimable col.laboració.




MONESTIR - STA.CECILIA - 1h.05' - 5h.09'. Estan a punt d'atrapar-nos els makinorris i decidim, tot remugant, sant tornem-hi. Aquest tram també s'em fa molt dur, sobretot l'inici, no m'esperava tanta pujada i després tan trencacames, ja em recuperaré, ja.... Tot just enfilant el camí ja em passa en guido, l'animo, és un plaer veure córrer una bèstia com aquesta, l'elegància en els seus moviments, aparentment sense massa esforç. Per davant marxen els més forts, tamayo, malfieten i korfbaler, i jo fent la goma amb en txuss i jpapiol que de tan en tanem torna a cridar BO-DIIIIIIII, per veure si encara sóc viu. Entremig del "sarao", la canal del miracle, estratosfèrica a aquestes alçades de cursa, però alhora un altre regal de la muntanya. La foradada és testimoni de la meva agonia, tampoc tan, o si, a les baixades recupero terreny, tot el que perdo a les pujades, per tant goma pura i dura BO-DIIIIII




STA.CECILIA - C.MASSANA - 1h.14' - 6h.22'. Tercer avituallament, aquesta vegada per les "senyores ballesta i papiol" , el korfbaler i malfieten ja enfilan camí, en tamayo sembla que li estigui bé esperar-nos, jejeje....em prenc un altre ibuprofè per assegurar el tanto, ara no faré el préssec a aquestes alçades de cursa. Tampoc tenim tard i la fem petar estona. Quan ens decidim enfilem pista els quatre genets que quedem del grup, la cursa posa cadascú al seu lloc, jo per variar goma-goma. Abans de deixar la pista em pasa en rül, una altre
makinorri amb un estil envejable tot i que va un pèl lesionat. Ja dins el corriol que ens portarà al refugi (vaja sorpresa, durillo, durillo) continua el meu tarannà, sense arribar a l'agonia però sense poder despegar, els ibus han anat fent però s'acumula massa coses, tot i que el costellam no es queixa ni un moment, però no m'ha permès posar-me les bambes des de la montserrat nord i això ho noto.

C.MASSANA - REF.VICENÇ BARBÉ - 45' - 7h.09'. Més de set hores anant-li fotent, deu ni dó, ara ja enfilem cap a "casa", després de planejar una miqueta ens topem amb el torrent del lloro, on em pasa la tercera màquina, en sergi, sense despentinar-se ens saludem, això que fa quatre dies que córrer!!!!! Aquí em revifo una mica, la revifalla abans de morir i faig bastanta via. Cova de l'arcada, impressionant, hi trobo en tamayo i en txuss, en papi els ha deixat i és que baixant, va que se les pela. Els altres crec que queden parats de tornar-me a veure, jo crec que em feien mort i enterrat, això m'anima una mica el fet de tornar a tenir companyia, però no dura massa a l'acabar-se ben aviat la part tècnica. Tan se val, sé que queda poc, els vaig mantenint la distància amb la vista. Pista, ja hi som, ja ho tenim, hem fet tot el tomb a la muntanya, només de pensar-ho!!!! Veig la cleca allà baix, tothom aplaudint, tothom content....






REF.VICENÇ BARBÉ - BRUC - 46' - 7h.56'02. La fem petar amb tothom, ja hi ha els de la mitja, els "obridors", n'Alpenser, etcetcetc... i continua arribant gent, tothom amb un somriure a la boca, això ho diu tot, ÈXIT TOTAL, no fa falta preguntar-ho, la gent és feliç, ha estat una experiència única que costarà molt oblidar-la.


La Sessió Tècnica, altrament dit, un bon dinar, més l'entrega de diplomes i samarreta conmemorativa va servir per arrodonir una jornada memorable on una colla d'esborrajats de la muntanya, havien arribat a l'èxtasi, cruspint-se en un tres i no res la muntanya de Montserrat en la seva totalitat, amb tot el seu esplendor, amb tota la seva bellesa, amb tota la seva duresa. Torno a donar les gràcies als que ho heu fet possible, organitzadors i voluntaris, així com a tots els corredors pels moments que em compartit SOU COLLONUTS!!!!


Quan ja fa temps vaig descubrir el món del córrer, de seguida hi vaig tenir companys, ara no paro de tenir veritables amics.

Salut.

Marató de Sant Llorenç Savall

Diumenge, 25 d'octubre 2009 - 5h.57' 08
Sant Llorenç Savall (Vallès occ.)


De fet no hi manera de trobar la població de SLlorenç Savall a la primera, mica en mica en vaig aprenent i suposo que hi haurà un dia que hi vagi sense haver de donar quaranta tombs per Terrassa i/o Sabadell :-(

És la segona marató en tres setmanes i molt més dura que Collserola, per contra, hi porto millor i més entrenament, però el plantejament serà a veure-les venir al menys fins la Mola. Aquesta marató ja la conec de l'any passat i és durilla, per tant a nadar i guardar la roba i a veure com respiro, és a dir, a veure si mica en mica, anem millorant.

Tot i les pèrdues vàries automobilístiques, arribo amb temps per poder-ho fer tot amb certa comoditat, recollir dorsal, canviar-me sense pressa, etc., però vet aquí que hi ha una cua de mil dimonis a la recollida de dorsals i fins al final no s'espavilen, gairebé quan el temps ja se'ls hi tira a sobre, en aquest aspecte un 0 per l'organització. Hi ha correcuites per tot arreu, la gent nerviosa cap als cotxes sense temps per res....i donen el tret de sortida!!!! la gent emprenyada enfila la sortida des dels cotxes, on varis corredors ja fa uns minuts que han sortit, és el caos total!!!!, jo afortunadament només perdó una vintena de segons, però la mala llet no me la treu ningú, he començat la cursa des del cotxe!!!!, val més pendre-s'ho amb conya, n'hi ha que pasan la linea de sortida 5-6 minuts després del tret inicial.

Durant la setmana ho plogut de valent i la muntanya estar d'allò més maca, amb les seves característiques olors i els seus particulars colors, tot està ofanós.... ja començo a disfrutar. Els primers kilòmetres són de tanteix, d'agafar un ritme còmode i anar fent via sense forçar en cap moment la màquina. Combinació de corriols, interiors de riera, obagues, roca, collets, carenes, camins més amples on pujades i baixades s'intercalen. El recorregut és molt distret, els avituallaments ben co.locats on hi ha tot el que es pot necessitar, circuit ben marcat, impossible perdres...un 10!!!!

Així arribo a les primeres rampes de la Mola, cim enganyós on no s'hi acaba d'arribar mai, sobretot si ja comences a notar els kilòmetres que tot i no ser-ne massa, una vintena, les cames ja els noten. La sensació és que he anat més bé que l'any passat, però el rellotge em diu el contrari, si fa no fa, vaig igual, potser no tan clavat però cooooosta. La pujada la faig gairebé tota caminant a ritme viu, vaig passant algun corredor i pocs em sobrepassan, tot i que la munió de "dominguerus" ja és considerable. Per fi, CIM !!!! , les vistes són impressionants, la cara nord de Montserrat a la dreta amb boira baixa, espectacular, però aquesta vegada no m'hi encanto massa, m'avitullo i avall.


L'inici de la baixada és perillossissim, degut a les pluges tot està ben moll i baixar el torrent del lloro es fa complicat. Algú ja va per terra i és auxiliat, també gent amb les primeres rampes.... jo vaig fent pel senderol de puja-baixa, per la carena del pagès, més estones sol que acompanyat, això si, creuant-me centenars "d'excursionistes" amb ganes de Mola, jejeje...., arribats al control n.8, km.26, ja enfilem la part final de la proba, tot i que queda encara una mica de tralla. A l'esquerra queda el Montcau, i nosaltres enfilem un corriol preciós i "canyeru" a la dreta. M'he anat recuperant i en aquest tram em noto valent, deixant enrera algun que altre corredor amb problemes. El tram és molt tècnic, però disfruto de valent i faig molta via.

Tot el bo s'acaba i arribem a cal marquet de les roques per encarar l'última dificultat seriosa del dia, pujar a éra ventosa, pujada molt dura que se't pot atrevessar si no estàs "al loro". L'any passat vaig quedar més clavat que un SCristu, jejeje....però enguany, sabent on vaig, se'm fa menys feixuga. A dalt ens espera una bona sorpresa, ja que han canviat el recorregut final i ens fan pujar al castell de Pera, tot carenajant, amb alguna corda i tot i bastant aeri.

Ara sí, últims kilòmetres en companyia de dos savallencs que em fan una mica de guia, quan a la llunyania, diviso un papu verd, és el Víctor!!!! l'adrenalina em puja, em trobo bé i veig que el vaig retallant. Deixo la meva companyia i vaig a la caça, sento que tinc una bala a la recàmera i encara la faré servir. Ja deu ser tot de cara avall i a les baixades el tinc a tiro, a les pujades mantinc per recuperar forces.

Últim control i avituallament, allà hi coincidim, el Víctor i varis corredors més, queden 3-4 kilòmetres i ho veig aprop!, sortim junts d'aquest punt, veig que esbufega per tot arreu, però és dur i va fent en plan diesel, jo acompanyat per en Tamayo, un altre damnificat correcat, fem uns metres de distància per un fals pla, uff!!!, això no m'ho esperava, jo contava amb un corriol de cara avall i tècnic que enfilés l'arribada!!!!, per demanar que no quedi. La pista se'm posa travessera i camino de nou, el diesel em passa, però jo no tinc ganes de guerra, ni tan sols agafo roda, espero el corriol que no arriba i m'ha traït. MARDITOS ROEDORE!!!! , ara, ara, girem a la dreta i s'acaba la pista per enfilar els últims metres de corriol, ja és massa tard però m'hi llenço de nou, travessem carretera i creuem línea d'arribada, vint minuts justos menys que l'any passat!!!!, content a pesar de tot, sempre es pot fer millor, i també pitjor, jajaja....

En definitiva, anar millorant cada dia, a base d'entrenaments, curses, etc...acumulació de kilometratge més que de qüalitat, però tot arribarà, abans de qüalitat, qüantitat. La temporada, acaba de començar!!!!

Salut.

Entrenament montserrratí

Dissabte, 10 d'octubre 2009
El Bruc (Anoia)
+- 20 kms. - 2h.55'


Bon entrenament per Montserrat amb la cirereta de pujar a S. Jeroni.
A les 7h.30' quedem uns quants correcats a El Bruc, encara no s'hi veu, però entre pitus i flautes, començem a córrer quan ja s'aixeca el dia. El començament, per escalfar, és bastant planer per pista i corriol, tot i que aviat s'acaba per enfilar pel camí dels francesos ben costarut que ens portarà cap el cim de S.Jeroni. Durant la pujada hi ha un parell de reagrupaments ràpids però necessaris perquè la gent no quedi desperdigada. Les vistes són fantàstiques, deixant la boirina sota els nostres peus, continuem amunt, on després de 1h.19', arribem al nostre primer objectiu: S.Jeroni.


Tot i les boires baixes, gaudim de l'espectacle que sempre suposa pujar fins aquest indret tan emblemàtic montserratí. Després de la foto de rigor, enfilem avall, cap el pla dels ocells per enfilar-se lleugerament pel pas de trencabarrals. El grupet ara va més unit que en la pujada i no fa falta fer cap reagrupament, ens ho passem bomba en la baixada, GAAAAASSSSSS AKIIII !!!!, jejejeje....
Enfilem coll de Pollegons i ja encarem la tornada. Els caçadors ja es fan "els amos" al llarg de tota una carena, fàcilment visibles amb els seus petos fosforitos. Una vegada al pla, passem per davant de la vinya nova, on l'olor de carn ja ens fa obrir l'estòmac. Ben trobats als cotxes, les màquines han tingut els últims kilòmetres per treure el ventre de pena i configurar algun pique que altre, és l'hora del "tercer tiempo", per fer-la petar i compartir un mos regat amb les völls de rigor, haven-t'hi l'abuelo no se li podia fer un lleig, jejeje....


En definitiva un entrenament de qüalitat, ja éra hora!, amb bons amics que de ben segur ens retobarem properament a S.Llorenç Savall. Espero tornar a trescar per aquests indrets, tot preparant-t'hi la Marató pirata, jo per la meva part mica en mica .... vaig omplint la pica!

Salut.

Marató Parc de Collserola

Diumenge, 4 d'octubre 2009 - 5h.07' 01
Horta (Barcelonès)



Primera marató de la temporada coincidint en el dia del meu Sant, vaig pensar que seria un bon regal "fer-me" una marató de muntanya, a més amb l'afegit de que sumaria la 40ena! i en una cursa que encara que sembli mentida, no havia fet mai. Massa raons per quedar-se a casa!

És una marató atípica, anomenada de muntanya, però que es pot córrer pràcticament durant tota l'estona. En el seu recorregut et trobes tot tipus de gent, des de frikies a gent en americana i corbata, molta gent passejant, moltes bicicletes, unes amb respecte, altres "a saco". Racons ben bonics amb bones vistes combinats amb massa urbanitzacions, bastant cutrilles, d'aquelles de "paz i amor....i el plus pa el salon". Això volia dir massa asfalt i pista, però bé....jo crec que ideal per la gent que si vulgui iniciar. Per altra banda, l'organització molt bona, els avituallaments correctes i col.locats, sota el meu punt de vista, perfectament de forma que cada 35-40m. n'hi tenia un.

La meva preparació éra 0, el meu únic bagatge éra l'"escaramuza" a la Mm, per tant calia ser prudent i anar fent i al ser una marató desconeguda per mi, encara més. Suposava que per malament que anés, podria acabar dignament.
Al ser una marató on es podia córrer tota l'estona, en sortia perjudicat degut al meu poc entrenament, més m'haguera estimat haver de caminar més estona, més ca-co, ja que no estic per córrer 3-4-5h. seguides, de fet al cap de 2h., ja estava baldat!!!!. Éra qüestió de refer-me en els avituallaments, combinat amb un ibuprofeno que em va anar de primera. Combinava el ca-co més del que tocava, però qui més qui menys, a aquelles alçades de cursa, anava igual i no vaig perdre massa posicions. El tram de la carretera de les aigües se'm fa etern sort que al final hi havia un bon tram de corriol per gastar les poques forces que quedaven. Em feia creus que després de 4-5h., encara podés anar corrent, bé trotant, jejeje..., fet que em va comportar adelantar uns quants cadàvers que estaven pitjor que jo i havien petat en l'intent.



Al final, content com un gínjol, la meva 40ena. marató en el dia del meu Sant, això sí molt lluny del que puc dónar, però espero anar millorant a partir d'ara. 5h.07'01, "talleu, és bona", jejeje.. a mitja taula classificatòria, ara per ara no es podia demanar més.


Fins a S.Llorenç Savall....

Salut.

resum estiuenc

Ha estat un estiu tranquil però intens. A nivell de castells (ara ja encarant la recta final) donant el do de pit setmana rera setmana assolint i continuant al màxim nivell temp. rera temporada on enguany hem tornat a "inventar" un nou castell de gamma extra: TRES DE NOU AMB FOLRE I AGULLA!!!! i molt em temo que els invents no pararant aquí...ufff!!! això és un no parar!!!



També una Festa Major intensa degut a que en aquest any hi érem part implicada com a co-consortes de l'administració d'enguany. Interessant experiència, però que ens feia estar durant tots els dies de Festa amb les orelles dretes degut al nou rol que teniem, diferent sense cap mena de dubte, al dels altres anys on la disbauxa éra, algunes vegades, desmesurada.


Abans de la voràgine festamajorenca i per carregar una mica les piles, enfilem un cap de setmana a Queralbs. Deixem enrera la insuportable xafogor estiuenca i ens endinsem en la fresca que ens regala aquesta comarca del ripollès. Aprofitem per estirar les cames, i la típica ruta Queralbs-Núria, no ens la treu ningú, tenint aquesta vegada l'Assumpta com a protagonista i jo com a "reportero dicharachero", per una vegada hem intercanviat els papers, jejeje...



Vam tenir el plaer de compartir durant prop de mitja hora amb el President Jordi Pujol, conversa sempre gratificant i divertida al mateix temps, mostrant la seva cara més campexana essent en tot moment molt planer en els seus punts de vista i raonaments, fins i tot em va renyar!!!! jejeje...



Una vegada passat "l'EVENTU" vilafranquí, començavem les vacances. Fins l'últim moment dubtàrem el nostre destí, però al final, tornàrem a Zegama ja que buscàvem pau i tranquilitat, després d'uns dies tan intensos. No hi ha cap dubte de que la vam endevinar de ple: dormir, jeure, menjar i beure.... el que buscàvem!, de fet éra tiru segur, ja que sabiem de vell antuvi que el nostre Jose Miguel ens rebreria amb els braços oberts....



També hi va haver temps per a fer les excursionetes de rigor i jo tenint l'Aizkorri allà mateix, no me'n vaig poder estar i un dia al matí, em calço les bambes i a les 10 ja éra a dalt. Espectacular, com sempre, amb unes vistes inigualables i recordant les aventures i desventures de cursa, esperant-lo retrobar, si Déu vol, l'any vinent, a ser possible en dues curses ben diferents.
A estat tot el meu entrenament durant l'estiu, o sia que per afrontar quelcom d'entitat .... doncs ja us ho podeu imaginar!!!!

Com tot el bo s'acaba, tocava tornar a la feina, no sense abans patir una avaria al cotxe que tot i no semblar res, al final ens costa un ull de la cara! Suposo que ja éra una senyal de malestruc i a la feina ja ens esperaven amb els braços oberts, es parla que el tema estar malament i una opció és entrar en una ERE, ja hi som!, dit i fet el dilluns 28 set. anem a Bcn per a donar-hi el vist i plau amb l'intenció de salvar el primer match-ball, apart el tema de cobrar, doncs quan es pugui....quin panorama! La crisi ha arribat a casa bodi!!!!

Amb tot el fregao, ja em tens cap a la Mm, amb entrenament pràcticament 0, com ja heu vist, però cap allà fins on arribem amb tot un guia de luxe: "mossèn" Joan Llopart, que es planteja baixa de les 12h., jo ni harto vino, però faré el que pugui i de fet em servirà per a fer un bon entrenament vers la marató de Collserola al cap de 15 dies.


Mentre dura l'aventura m'ho passo de conya, feia 13 anys que l'havia fet, quan encara no corria i vaig estar més de 20h.!!!!, potser una mica desencissat de patir els primers simptomes de cansament tan aviat, però que voleu....a coll de Poses (4h.de cursa) poso peu a terra, l'última mitja hora el Joan m'ha d'esperar i no en vull ser una rèmura ni per ell ni pel seguiment que portem ja que és dificil compaginar-ho si no anem tots dos junts.
Pujo al cotxe i m'afegeixo a la cursa com a "suporter" i m'ho passo de conya. A S.Llorenç Savall parada i fonda, segona part del Barça i un troçet de truita de patata, uhmm!!!!! El següent punt al cami moliner, on hi trobo vells coneguts, i fot un fred que se les pela, pels que estem parats, és clar. Ara a l'estació de Vacarisses, i....em torno a vestir de curt per a fer amb el Joan els últims 10kms. amb la pujada a Montserrat inclosa. Torno a disfrutar tot estirant un grupet de tres- quatre corredors, potser no baixarem de les 12h, però allà estarem ja que el Joan havia tingut un petit defalliment passat S.Llorenç.
Ens plantem al monestir en una hora i mitja des de l'estació de Vacarisses, gens malament. Al final 12h.20', ho donem per bo.

I bé, pràcticament, COLORIN-COLORADO, este verano, se ha acabado, ja ho veieu, ben distrets, atlèticament sota mínims compensat per les grans gestes castelleres amb bones festes, i això sí, .....pobrets, però alegrets!!!!!!!!

Salut.

Trescant pel massís montserratí

Dissabte, 25 de juliol 2009
Vinya nova - camí de l'arcada
+- 8 kms. +- 3h.


Nova sortida amb els nostres amics esparraguerins grans coneixedors de la muntanya i que ens van tornar a delectar amb una nova matinal al nostre massís de Montserrat.
Una sortida de baixa dificultat, on el principal motiu és retrobar-nos de nou i fer petar la xerrada, això si, si potser al voltant d'unes bones menges, però abans ens les haviem de guanyar una miqueta.


L'objectiu d'avui éra enfilar camí de l'arcada, passant pel clot del tambor, avistant la figura del lloro a mà esquerra, fins arribar a l'impressionant arcada en una no menys grandiloqüent paret, aquesta a mà dreta.
Durant l'itinerari, de molt bon fer i gens dificultós, avistem tres cabres salvatges sobre la roca del tambor, que lluny de sortir esporuguides, ens observen amb deteniment. Això ens fa perdre molt de temps i sacrifiquem l'arcada per la magnífica visió que tenim d'aquests mamífers.






Després d'estar estona gaudint de l'espectacle que ens deparaven les cabres amb algun salt espectacular inclós, tornem a desfer camí, més que res no fos cas que tanquessin la cuina, jajajaja...
Bordejant tota la roca del tambor i després d'algun puja - baixa tornem enfilar camí de tornada on sense adonar-nos, ens ha passat el temps volant...




Finalment arribem a bon port i després d'una indispensable cura higiènica, ja estem llestos per a seure a taula i gaudir de les menjes cuinades a la brasa de la vinya nova, tot un plaer pel pal.ladar.
De nou agraïr al Joan i l'Isabel per aquests moments de disfrutar de la natura en un lloc incomparable i que de sempre ens hi té enganxats, però alhora tan desconegut per nosaltres que gràcies a ambdos ens ajuden a descubrir encara més la magnitud i els secrets que amaga i amagarà sempre aquesta muntanya màgica i tan representativa per nosaltres.


Mai més ben dit . . . . salut!