Saltamarges

Diumenge, 11 de maig 2014
26 kms. - 3h.13' 20
Roda de Ter (Osona)

Ja sabia abans de començar que no era una cursa per a mi, massa curta, massa ràpida, massa corrible, però per altra banda massa gent coneguda a l'organització i l'oportunitat de coneixer una mica més l'entorn de Roda, al costat de casa sense necessitat de desplaçar-te i el fet de gaudir d'una bona matinal atlètica que si més no, serviria per a treure una mica la carbonilla i alhora poder fer una mica més de poble, i veure al Tronja de speaker no m'ho volia perdre, en definitiva... tot suma.

Jo em decantava per la cursa de 26kms. mentre la Quima, la Montse i la Ket feien la d'11. La cursa ja és una garantia tenint en compte que l'alma mater és l'atleta de muntanya en Manel Amor amb la qual cosa ja està assegurat que el corredor correrà com a casa, no li faltarà de res i els trams prometen ser dixipiguais.

Les dues curses surten a l'hora i al km.3 cadascú va per una banda. La gent va que se les pela però el meu únic propòsit és poder córrer la maxima estona possible, sigui quin sigui el ritme, ep! procurant anar el més ràpid possible dins les meves mínces possibilitats però sense cremar-me ni tenint en compte el rellotge ni la gent que de ben segur m'anirà passant.

A tres quarts de set del matí un parell de trons desperten el poble de Roda, però la meteorologia ens respectarà tota la cursa i acabarà sortint el sol amb la conseqüent xafogor i caloreta. Em són familiars diversos corriols transitats amb el Ramon i la Ket, la pluja de la nit els ha deixat nets de pols i ofanosos amb gran varietat d'olors que desconec completament però que et fan gaudir de la natura plenament... estic disfrutant.

A l'avituallament del km.6 coincideixo amb en Tati que ja s'ha tret la samarreta, compartim uns metres abans que un dels corriols tiri avall, el trencacames serà constant, però els indrets per on passem són de primera, baumes, gorgs, rierols, algun tram amb cordes i cadenes més anecdòtiques que altra cosa però què hi donen un plus, ermites centenàries, masies amb encant, etcetcetc... sempre amb la referència del pantà de Sau durant tot el trajecte.

El circuit és absolutament corrible en la seva totalitat excepte els petits esculls que se solventen amb unes cordes, pero si vols hi tens candela de la bona i la gent està molt forta, molta jovenalla que apreta de valent, també va augmentant la qüantitat de noies, en fi, que hi ha trempera muntanyera i que la gent s'hi està enganxant cada vegada més quan alguns sembla que ja anem de tornada, jajaja...

El circuit continua sent preciós i em sap greu no poder donar més canya a les cames, no estic acostumat a córrer tanta estona seguida, aquest circuit, en bona forma a de ser una bomba. De Sant Bertomeu, un indret meravellós, baixem a una masia que em té el cor robat amb una porxada ideal per a fer-hi un bon esmorzar amb la fresca del matí, o un bon vermut abans de dinar i ideal per a fer una bona sobretaula una vegada acabat l'àpat corresponent.

D'aquí agafem una pista a l'esquerra per girar corriol avall a la dreta, tram per a tirar de cames que encara que la meva velocitat no sigui per a tirar coets, en quedo prou satisfet. Ara un tram obert tot creuant un rierol que ens deixa els peus ben molls, tan fa, a aquestes hores s'agraeix.

Novament enfilats hi tenim unes vistes espectaculars del monestir de Sant Pere de Caserres on hi queda perfectament perfilat la seva ubicació en el punt més extrem de la carena de Caserres, la qual, per la seva configuració geogràfica, forma una península rodejada pel meandre més espectacular que dibuixa el riu Ter quan abandona la plana de Vic per endinsar-se cap a les Guilleries. Una autèntica joia del romànic.

Encara embadalits pel recorregut a l'avituallament del km.20 hi trobo n'Isaac Díaz, un bon tallaferro que espera als darrers per fer la tasca d'escombra, vet ací que el feia d'Alpens i resulta ser un rodenc de pro. La parada és obligada i fer-la petar una estona un deure.

L'itinerari encara ens amaga una última dificultat, això si que són xinxetes Pocchi, entrebancs que m'engresquen a fer la cabreta ja que hem compaginat algun tram de corda amb graons de ferrro, algun cable, etcetcetc... tot això ho fa més entretingut i per altra banda el fet de deixar de córrer ho agraeixo d'allò més.

Ara sí que ja enfilem la línea d'arribada tot vorejant part del pantà fins a petar dalt dels dipòsits a sobre Roda. Tres horetes no deixen de ser tres horetes que em deixaran ben tou de cames però amb la satisfacció d'haver gaudit d'una bona matinal i amb l'impressió d'haver corregut més que mai tot hi tenir +900 de desnivell.

El Tronja que encara no ha acabat la veu em dedica unes paraules a l'arribada, alguna cosa com ... "fa la seva entrada una jove promesa" jajaja... La botifarrada no hi pot faltar mentre en Barry no dóna a coll a fer-les i la barra està desbordada amb cervesa a dojo per a tothom. Amb en Tati encara sense samarreta la fem petar mentre els de la curta ja fa estona que volten pe allà.

Bossa del corredor, massatges, premis, etcetcetc... nois, una cursa absolutament recomenable on hi procurarem si s'escau l'any vinent, estar-hi una miqueta més en forma, aquestes curses curtes i ràpides també sumen.

Salut.