Hostalnou de Bianya (Garrotxa)
Un corredor donat de baixa a l'últim moment em permet poder córrer aquesta marató, en una gestió excel.lent per part de l'organització on hi podem lligar tots els caps per a figurar-hi com a inscrit. Des del passat mes d'octubre a Cavalls no em posava un dorsal i com molta gent sap, des d'aleshores, ha plogut molt. Hi ha ganes tot i el poc entrenament que hi porto, però les últimes sortides, tan l'ultra de Molló, la posterior "excursió" al Costabona i la setmana passada a l'Utag, m'hi ha deixat un bon regust de boca i per un ultramaratonià, la distàcia de 42kms. diguem que és prou assequible tot i no estant massa finet.
Moltes cares conegudes a la sortida on els Tallaferros no hi poden faltar amb els Capis al capdavant encara que en aquesta ocasió la Pocchi em deixa sol davant tota la tropa... per fi hi posa una mica de seny i comença a gestionar bé els descansos entre tota la tralla que hi porten.
Representació banyolina amb el Pere Masó al capdavant amb qui no fa ni una setmana coincidírem a l'Utag. Un Cabanes, el Vilalta, els Helios, el Rastes... una bona colla de coneguts amb els que hi fem més d'una foto abans de la sortida.
Una sortida presa amb la calma de saber que anem justos, encara que intento seguir al Capi i al Pau tot i que ben aviat veuré quin és realment el meu lloc, una situació que m'ha de permetre gestionar comòdament la carrera i arribar sencer a meta, tanmateix perquè, de mica en mica, la saca es vagi omplint novament de noves sensacions vers els reptes que ens hem marcat aquesta temporada.
A la sortida del primer avituallament, ja vaig sol però avui és el que toca... fer la meva. Buscant un ritmet còmode que em permeti gestionar bé la carrera i sobretot que em deixi un bon regust de boca quan acabi, penso que avui, vers aquesta distància, m'en puc ensortir.
La cursa serà un trencacames constant deixant pel final la pujada a Sant Miquel del Mont, un mugronet, una petita "tachuela" que s'ens pot posar molt malament. De moment però, disfrutant de l'entorn, coincidint amb algun grupet i anant caient els kms. en aquesta cursa casolana, però que no treu que estigui ben organitzada, excel.lentment marcada i amb molt bon ambient apart de que el recorregut per aquesta desconeguda vall de Bianya, al costat d'Olot, és magnífic.
Quan ens enfilem als collets, les vistes són excepcionals encara amb la fresqueta del matí, mentre nosaltres, els corredors, no parem en aquest puja i baixa constant intentant guardar a les baixades i mantenir un ritme prou bo a les pujades.
L'arribada a Llongarriu, km.10 hi ha força ambient tenint en compte que una hora més tard també hi passaran els de la mitja marató amb gran qüantitat de correcats, i allà, no podent participar per una lesió, hi ha el seu President, en Jordi Monge, en Meep. M'hi aturo i la fem petar breument, bona gent que per circunstàncies no coincidim tant encara que des de fa un temps sembla s'enganxi una mica més a la muntanya.
Llongarriu és un lloc preciós amb un mas grandiós i una ermita, de fet en passarem per 7, totes elles a veure quina més maca. En un moment estem a l'Hostal de la vall del Bac, el recordo d'alguna trescada Tallaferrenca, a la seva terrassa, gent entaulada tot esmorzant... tot un luxe.
Ens enfilem de nou, ja us dic, no hi ha un metre pla, hi coincideixo amb l'Oriol Codorniu, en principi molt més fort que jo però que de mica en mica el vaig deixant al darrera, del Capi i el Pau, ni rastre, clar, jajaja... més endavant també coincidiria amb el Rastes, encara que per poca estona, aquesta vegada seria jo el que perderia la partida.
Porreres, Capsacosta... indrets que anem deixant enrere, en algun punt creuant la carretera i compartint asfalt, molt breument, amb ciclistes i motoristes. Enfilant una llarga via romana, tota de baixada, molta pedra, ara coincidint amb força excursionistes, tot avall fins al Clot km.31 ja de carrera, tornarem a transitar per un terreny trencacames, fins que tornem a baixar a la plana amb el poble d'Hostalnou a la vista.
La gent ja comença anar tova, n'hi ha que es queden a les pujades, d'altres no poden baixar farcits de rampes per tot arreu, jo vaig trempejant tot guardant per l'última pujada tot i tenir algún avís lleu de rampa als isquios.
Creuem la plana, i passem pel costat del poble però aquests 4kms. que falten ens els faran gruar, 2 de pujada i 2 de baixada i ja fa moooolta estona sentint la megafonia i això fa mooooolt de mal encara que em vé al cap que passa sovint, sense anar més lluny a la mateixa Zegama, quan arribo a l'Aizkorri, se sent el coet i el xivarri de l'arribada quan hi arriba en Kilian.
Res de mugronet ni "tachuela", la pujada em deix estabornit, el sol ja peta de valent i la calor apreta encara que intento no desenganxar-me dels meus dos guies que porto al davant. Vaig fent la goma tot cercant les maleïdes antenes que, es clar, no veus fins que arribes. Donem el tomb a l'ermita i tirem avall ja sense massa gasolina, tans sols em deixo anar que per aquestes alçades ja és molt, procurant caminar el menys possible.
A l'arribada ja m'hi espera la tropa, també la Ket que ha fet un bon tros amb les Encar's a mode d'entrenament i buscant sensacions que mica en mica va trobant. El Marquitus ja m'espera, el Pocchi petit, em vé a rebre, li pregunto si vol entrar amb mi, diu que sí i entrem agafats de la mà. No hi ha millor manera d'acabar una cursa.
No hi ha massa temps a perdre ja que ens esperen els coberts a la Cooperativa i tanmateix no es tracta de quedar-hi malament. Marató absolutament recomenable, l'any que vé intentarem fer-ho millor, però tal com està el pati ara mateix ho dono per bo tenint en compte que el meu entrenament és pràcticament nul. Propera estació la marató de Cap de Creus amb el mateix objectiu de sempre... disfrutar envoltat d'amics i a Roses en tornarem a ser una bona colla.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada