Sortida social tallaferrenca al Puigmal

Diumenge, 10 de juny 2012
Fontalba (Ripollès)
8'5 kms. - 3h.15'

Ja feia temps que es buscava una data idònea per a fer una sortida distesa amb tota la familia Tallaferro, els que correm i les nostres més fidels seguidores, les nostres dones. L'arribada de la 1a. comanda de samarretes ja no podia endarrerir més l'ocasió i el lloc escollit no podia ser un altre que el de pujar al Puigmal, tot un repte per algunes de les nostres participants, i així, honorar d'alguna manera al Trèvol de Núria que properament farem a finals de juliol, i que tan fidelment lluïm a les nostres samarretes dels Tallaferros.

La quedada tampoc no podia ser enlloc més que al Bar Gusi. Una mica d'esmorzar i fa enfilem cap a Fontalba, punt, el més accessible possible, en el que començarem la pujada al Puigmal. Ambient super distès i ple de rialles en el moment de començar, tothom anant al seu pas i els respectius, o els "portejadors", vetllant les pubilles.

A mida que anem pujant el temps es va complicant, el cel es va tapant, fa molt de vent i la sensació de fred aumenta per moments. El grup ja s'ha anat trencant i les parelles van cada una al seu ritme. Continuem guanyant alçada alhora que sembla que anem de pet on la situació estar pitjor, de cara al famós barretet que es posa moltíssimes vegades sobre el cim del Puigmal quan s'ensuma mal temps.

Anem tirant amunt després d'abrigar-nos de valent, jo porto de tot, gorro, guants, impermeable ... l'Assumpta i jo estem ok, però d'altres passen fred i el Marc petit ja comença a estar fins els seus petits "cataplins". Hi ha una parada per a fer reagrupament abans de començar la part més dura, al recer d'unes pedres. Encara guanya el bon ambient, tirem fotos, gairebé i som tots mentre el rosari d'excursionistes no para, diria que més que a Montserrat, així com també d'altres que aprofiten per acabar d'afinar els entrenaments de cara a futures curses, avui no és el nostre cas.

Abans de reemprendre el cami, n'Albert Torrent ens informa que la Mireia ja tira avall, algun moment de dubte, però el grup continua la pujada. El temps no millora, la boira s'espesseig, el vent i la sensació tèrmica cada vegada és més freda i per acabar-ho d'adobar, el Marc petit perd el seu globus que duia des de baix els cotxes. En un moment, els de darrera, veiem baixar tot esperitat al Ramontxu, el Pitt i la Cristina ... toquen retirada.

El grup es mira i dubte, la situació no és extrema, el reguitzell de gent continua pujant i estem a uns 20' del cim, però n'hi ha que pateixen fred i el Markitus ja està insuportable, només les escopinyes del Gusi el revifaran. L'Alpenser, la Deli i l'Albert, continuen amunt, la resta girem cua, ha estat un bon intent. La baixada és una mica complicada pels menys trassuts, sobretot en els primers metres, tècnica, pedregosa, envoltats de la boira i sense haver-nos tret el fred de les mans. Els més "experts" han de tenir cura de la tropa encara que per moments sembla la fugida d'Egipte.

Mica en mica podem anar desfent cami, jo em quedo a la part de darrera del grup amb l'Assumpta, els Ballesta, el Massa i la Dolo. El terreny va perdent pendent i la confiança torna als perucs baixadors. Però com sol passar al baixar una mica l'atenció, el Massa pateix una ensopegada, el bidó d'aigua se li obre i queda tot xop. Vinga, a little festival, l'ajudem a mig despullar-se amb la rasca que corria fins que pot tornar a estar en condicions.

Veig que el percal està controlat, els de davant ja deuen ser als cotxes o gairebé, els altres apunt d'arribar-hi, el Massa ja ha tirat avall, els Ballesta, també, tan sols la Dolo i l'Assumpta es prenen tot el temps del món. Jo aprofito per estirar una mica les cames i m'adelanto per suar una mica i tirar quatre fotos. Sembla que la munió de gent que pujava ja s'acabat, encara que no fa massa encara hem trobat a gent que tirava amunt, alguns, sabem de cert que, amb el temps que s'hi trobaran, també hi faran una intentona, sobretot perquè no van prou protegits pel fred que els espera.

En un moment de calma absoluta, assegut en una pedra, quan la Dolo i l'Assumpta ja havien tirat avall, em deixo envoltar per tota la magnitud de les muntanyes, pels núvols que van i vénen, per la fresca, per la dotzena d'isards que es deixen fotografiar, moments súblims que ja compensen el desplaçament a l'indret, de la mateixa manera que compensa l'estar envoltat d'amics en una taula, fent el vermout, fent-la petar, rient per a qualsevol comentari ... petits plaers que no sempre sabem apreciar.

I és així com acabem, compartint al Bar Gusi la primera sortida social dels Tallaferros, hi haurem de tornar-hi per a conquerir el cim, però això avui ha estat el de menys, malgrat tot, el Capi obre una ampolla de cava per a remullar la trobada, ens ho hem passat de conya. El Marc petit dóna fe de la fama de deixar-nos sense escupinyes, les volls tampoc hi poden faltar i per acabar-ho d'adobar, a una hora raonable, entrem a dinar tot continuant la festa.

Contents d'haver-hi estat i de veure com cada dia que passa la família Tallaferro es fa més gran. I que per molts anys.

Salut.