s'acaba una etapa ... i en comença una altra.

Dijous, 10 de maig 2012

Sense saber-ho, el passat diumenge, a Roses, finalitzava la meva etapa com a corredor de Fondistes Penedès. Els fets, que us aniré explicant degut al poc entenedor comunicat que va fer la junta, es van precipitar el passat dijous, quan via e-mail, dirigint-me al director tècnic, em donava de baixa de Fondistes Penedès, un Club que he estimat com ningú des del primer moment en que va començar a caminar, fa ja 14 anys, portant sempre orgullós la samarreta verda per tot arreu i que hom m'identificava com un autèntic "papu verd". Sempre portaré un troçet de Fondistes amb mi, serà inevitable i no em sabrà pas gens de greu, i menys, per la gran qüantitat d'amics que hi deixo. No sé si sabré veure'm d'un altre color que no sigui el verd, però ho provarem.

Tot comença a la cursa del passat dia 15 d'abril a Sant Quintí on felicito a un company de Club pel seu èxit de la setmana anterior als 100kms. de Calella. La fem petar i m'explica de les trampes que van veure a Calella, ell i un altre membre de la junta, per part d'un altre corredor del Club. Jo no en sabia res, encara que ja molta gent n'estava informada i Vilafranca ja n'anava plena. Tots tres estàvem mantenint un frec a frec pel campionat del mètric i aquest fet de fer trampes, campionats a part, em fa bullir la sang, alhora que parlem d'una persona reincident i conflictiva.

          

Ja a casa i amb temps per pair la sorprenent notícia, envio un e-mail al director tècnic ...

Joan, avui ha estat un dia molt trist per a mi. M'he enterat de coses que jo no sabia i es veu que força gent en va ple ... m'he quedat amb cara de tonto i estorat de pensar que em pot venir un corredor qualsevol, conegut o no i em pot dir ...

 
 ..."ostres, tú ets del Club d'aquells que fan trampes, oi?"
 
Que dic? Com em sento? realment una vergonya per un Club tenir gent així, encara que es prenguin les mesures que s'haurien de pendre, com per exemple l'expulsió fulminant d'aquest membre, a més, reincident i problemàtic, el mal a l'entitat ja està fet. També greu, ja a nivell intern, que un membre de la junta, testimoni directe de l'incident, ara vulgui treure ferro a l'assumpte.
 
No sé el que passarà, ni les mesures que prendreu, però us he de dir, i em sap molt de greu dir-ho per la molta gent que aprecio i admiro la seva dedicació, que tan em fa. Com deia el mal i la mala imatge que ha escampat aquest personatge ja està fet, ara seria lícit pensar que si ho ha fet una vegada, no ho ha fet d'altres?
 
No sé que dir més, solament el meu profund i irreparable disgust vers el tema, com deia, avui és un dels dies més tristos des de que vesteixo la samarreta de FONDISTES PENEDÈS, una samarreta que he portat amb orgull des de els seus inicis i és que potser, sóc un romàntic del córrer, fet del qual no m'avergonyeixo.
 
Salut.

La resposta va ser la següent ...

El q no pot ser es q hi hagin2 atletes del club i no vulguin donar la cara, un no vol problemes si no es borra i a mes avui no corria amb la samarrrta del club, no h enten, i l altre no dir li les cosrs com son, s l imatge q ha donat pero no en dono per aludit en aquest mon hi ha per tot i a nosstres hens a tocat aquesta persona, li passo el teu correu a la junta.

De fet el vaig tornar a contestar, malauradament no guardo aquest correo però li venia a dir que tothom és lliure de córrer amb la samarreta que vulgui, que un dels testimomis era de la Junta i ara volia que tot passes per alt i per últim que si teniem personatges com el tipus en qüestió, era perquè voliem, suposo que la Junta tindria alguna cosa que dir i tota la potestat com  per a prendre alguna decisió al respecte.

El tema queda aparcat i cadascú va a la seva continuant "competint" els caps de setmana en les diferents curses que hi ha. Jo ja desconecto degut al viatge a Mallorca per la Tramuntana i posteriorment per l'HTBCN. Després de l'ultra de Sitges ja sabeu que tinc molts dubtes i em sento molt cansat, però al final fem cap a Roses per a fer-hi la 60a. marató. Una vegada tornats a casa, el passat dijous, al Taulell de l'atleta (un espai dins la web de Fondistes on tothom pot expressar el que vulgui), ens trobem la sorpresa de que amb un nom fals, encara que no es podrà demostrar mai, però sabedors de qui hi ha al darrera per la manera d'escriure i les mateixes faltes d'ortografia, un "planfletu" felicitant-se ell mateix,després d'un mes i mig, pels 100kms. de Calella i, textualment "que el Senyor Boada no tenga tanta envidia de los compañeros".

Jo no tinc massa costum d'entrar-hi en aquest espai, però l'Assumpta m'ensenya imprés el que ha escrit aquest personatge i la seva contesta. Em demana disculpes per haver contestat ella, però ja tampoc pot més i esclata ...

... a veure: Crec que ja n'hi ha prou d'aquesta guerra cap al corredor Francesc Boada. Com a persona implicada amb ell i que he viscut tot això des de molt a prop, penso que la gent n'ha fet una lectura molt i molt negativa i mal interpretada.

La cosa ja es remunta des de fa un parell d'anys que hi va haver algú que es va pendre malament que guanyés el premi maratonià. Fins i tot li van enviar correus molt desagradables on no hi havia cap paraula ben sonant. també li van posar notes al blog desitjant-li la mort. Crec que això no és pas fer Club, oi?

Si coneixeu bé al Bodi, ell es programa la temporada al principi, qui sigui seguidor del seu blog, ja ho sabrà perquè sempre hi posa els seus objectius allà i no enganya a ningú, no com d'altres que no expliquen mai les curses que volen fer perquè ningú ho sàpiga.

Pel tema de parlar malament dels companys, s'hauria de saber qui ha començat. Ell només explica el que molts no volen dir/sentir. Com sabreu els que realment el coneixeu (no els que m'han dit que ha dit i no ha han tingut més de dues paraules) el Bodi és una persona sensata i coherent.

Ell senzillament explica la veritat, cosa que a molts no els agrada. Mai a infravalorat el que han fet els companys de Club, és molt i molt conscient de l'esforç que comporta qualsevol prova atlètica, sigui d'asfalt o de muntanya. Això si, i amb això el recolzo plenament, que perquè una persona el vulgui guanyar i faci trampa per acabar els 100kms. de Calella i ningú en vulgui dir res per no aixecar la llebre, doncs, la veritat, això s'ha de fer mirar per algú.

Per últim, Bodi perdona, ja que sé que encara no has llegit aquest post del "Dani Sanchez"??? i no hagués calgut que jo contetés, però n'hi ha prou de malentesos. Ja he dit el que penso i segur que em deixo coses, però és que la paciència arriba on arriba.

Assumpta.

Jo, quan tinc un moment, també contesto, sóc dur i contundent i per altre banda, la meva intenció és no entrar en una batalla dialèctica que no porta enlloc i que ens desperta els instints més primitius. Diu així ...

... No sé si un mentider, covard i trampós com el "senyor" Joan Josep Sanchez Reverter, es mereix ser contestat, però vet aci que m'ha agafat de bones.

No puc tenir mai enveja d'un "atleta" com tú, a mi, per molts diplomes que ensenyis de 100kms., tothom sap i tu el primer, que no els vas fer. Un fet gravíssim que en un Club serio ja hagueres estat expulsat automaticament,  tot i que un membre de la junta  en va  ser present i veure les anomàlies de Calella, s'ha preferit amagar el cap sota l'ala. A partir d'aquí, totes les teves altres curses queden en entredit, qui pot assegurar que si has fet trampes en una, en les altres no?

Et considero un "home intel.ligent", no puc evitar el somriure, i espero que si tens una mica de vergonya no vinguis a recollir cap premi a final de temporada, perdo, no en tens, per tant pots venir encara que la xiulada que rebis pot fer història i tothom sàpigue d'una vegada qui té de "company" al Club, un Club que tú has embrutat impunement.

Com dirien a València ... a fer la mà.

P.D.: No penso escriure més per no entrar en una guerra que només tú has començat de manera miserable, per tant pots dir el que vulguis que de mi ja només obtindràs indiferència, com sempre.

Tot plegat ha estat l'última gota que ha fet vessar el got, no és un cop calent, ja fa temps que contemplava la possibilitat d'abandonar el Club i si no ho havia fet abans era perquè me l'estimo molt i apreció i valoro a moltíssima gent que hi ha allà dins. La decisió està presa i la meva decisió irrevocable, via e-mail notifico la meva baixa al director tècnic ...

... Hola Joan, t'escric aquest e-mail per a comunicar-te que causo baixa del Club.

Els últims enfontaments amb alguns membres del Club sense pintar-hi res ja han sortit de mare i veient l'impassibilitat de la Junta en posar-hi remei he pres aquesta determinació absolutament irrevocable i que segurament haguera hagut de prendre ja fa temps, tan sols l'amistat amb la majoria de membres del Club, afortunadament, em feia ser reaci a la decisió, una amistat que espero perduri encara que ja no vagi mai més de verd. Podria haver esperat a final de temporada, pel poc que queda, però em temo que a la Festa del Club, no m'hagués pogut contenir d'explicar el que ha passat, potser "tothom" es mereix saber qui té de "company"  de Club.  Seria una errada per part meva, l'espatllar una vetllada esperada per a molta gent.

Jo corro perquè m'agrada, em plantejo les curses i calendari amb molta antelació encara que hi hagi gent que pensi que només corro per guanyar no sé que. Potser són ells els envejosos, però no hi vull entrar encara que no em faria res després de ser sistemàticament, any rera any, sempre, el dolent de la pel.lícula. Em sap molt de greu que el Club hagi deixat passar tot això i no hagi mogut ni un dit per treure'n l'entrellat i actuar en conseqüència, deixant que un "atleta" vagi embrutant la samarreta que tanta gent ens estimem.

Ja li podeu donar tots els premis que volgueu, entre "vitores y olés" quan el que es mereixeria seria una pitada històrica com a mentider, covard i trampós. Però bé, això va com va, no sóc el primer ni seré l'últim en deixar el Club, un Club que he estimat com ningú, des de que va començar a caminar des del primer dia, venint del Club Atletisme Vilafranca.

Tot i aquests impresentables, us desitjo el millor com a Club, sempre portaré un troçet de Fondistes amb mi, serà inevitable, i no em sabrà pas gens de greu.

Salut.

i la seva contesta ...

... Hola Bodi, primer de tot em sap molt de greu, però es la teva decisió, ja tens una edat.

 

Segon referent als 100 de Calella tinc que dir que como junta no podem fer res, em va trucar la Nuria (organitzadora i controladora dels 100k) i em va dir que els 100 del Joan Sanchez eren correctes i que els havia fet, davant d'això no podem fer res si les dues persones que van seri presents no volen donar la cara amb fets i el que va viure'n, per no tenir problemes, nosaltres com junta van fer el que tenien que fer, no podem fer fora a ningú així com així, suposo que aixó ho saps i menys si l'organització ho dona per vàlid.

 

Jo durant molt de temps he estat molt callat i tragant moltes coses que no m'agrada'n però sempre he pensat el mateix, i me les callaré per a mi,  les causes ni m'importa però si que tinc que dir que hem rebut persones que estem enmig, que ens dediquem ha treballar i tirar la davant un club com aquesta que no és fàcil, t'ho asseguro., si no sempre has tingut l'oportunitat de entrar dins de la junta, no que els que hi són estem gairebé des del primer dia, mai hem sentit unes gracies per part d'algunes persones si no al contrari pals, sort de un gran percentatge que son ATLETES molt agraïts.

 

Aquest club es seriosa això t'ho puc garantir, però a les hores d'escriure el que vas escriure al taulell públicament, que em va tocar molt la moral al igual que el correu que em vas enviar,  vens a una junta que tenim molta amistat com t'ho dius i ho exposats i ho podem debatre, crec jo que hagués estat el correcte i el mes just per tot, no jutjar pel que comenten o diuen però sense probes als demés.

 

Torno a dir el mateix que al principi em sap greu que marxis del club, però es un fet natural de les persones, van venint i marxant, l'amistat nostra depèn de tu, si vols saludar-mi i parlar amb mi sempre estaré aquí, però si no ho vols fer mai ho entendre, t'ho comento perquè a la passada gala ni em vas saludar ni em vas despedir de mi i al altre dia a la botiga també et va costar molt saludar-mi i parlar-mi, aquesta es la meva impressió, i jo si que no t'he fet res, ni vull problemes, ja tenim molts amb el dia a dia i més importants que tot aquestes cosetes.

 

Sense res més, saludos i kms, que tinguis molta sort en les teves andadures.

Som divendres, i assaig de castells parlo amb l'Alvaro, casteller i membre de la junta de Fondistes. La conversa és positiva i m'adono dels esforços que han fet per a demostrar les trampes de l'ínclit personatge. Tanmateix, si la prova està validada i els testimonis no volen mullar-se, sobretot, el de la junta, que per  no voler problemes ... en dimiteix! olé tu!

També han eliminat els missatges del Taulell de l'atleta i després han eliminat l'espai, un fet inversemblant, però suposo que per no donar una mala imatge  l'exterior i semblar tot plegat una olla de grills.

L'endemà mateix, dissabte, em sembla bé contestar al Joan Luque, el director tècnic, i especificar algunes coses que ell em retreia en el seu e-mail i que no n'estava d'acord i d'altres que després de la xerrada amb l'Alvaro m'havien quedat un xic més clares, encara que el kit de la qüestió continués estant sobre la taula ...

 ... Hola Joan, ja per matar el tema, ahir vaig estar xerrant amb l'Alvaro a l'assaig de castells. Va ser una conversa positiva així com la teva resposta aquí via e-mail. Em va aclarir unes quantes coses que des de fora donaven una altre impressió com el fet de que heu remogut cel i terra per a poder demostrar les trampes encara que tan championxip com la mateixa Núria donen validesa a la cursa tot i reconeixer de que estem parlant d'un personatge, diguem-ne, raro i sospitós. Per tant em retracto de les meves afirmacions de que el Club no havia fet res per aclarir el tema, si a més afegim que els dos testimonis no en volen dir res, doncs no hi ha res a dir per moltes sospites que hi hagi, però pots entendre que des de fora tenia la impressió de que no es feia res.

Si que et voldria aclarir un parell de coses que en fas menció:

    1. Jo sempre us he estat agraït per la vostre feina i més a tu concetament, per la teva tasca tècnica i com a responsable d'actualitzar la web cada setmana. Sempre t'he esperonat a tirar endavant en moments i situacions que no han estat fàcils de gestionar, per a mi sempre has estat una bona persona, amb els tics que tothom tenim.

    2. En quan al taulell de l'atleta, és un espai que no tinc tendència a entrar-hi, però l'Assumpta em va alertar dels atacs que continuava sofrint sense sota ni volta i amb un personatge primer amagat sota una identitat falsa (tampoc es podrà demostrar mai, encara si ens fixem, a la següent contesta seva, hi ha la mateixa lletra i les mateixes faltes) que es felicitava ell mateix després d'un mes i mig d'haver fet Calella i tornant-me a dir envejós de no sé què. L'Assumpta, que no és així, el va contestar, i és cert, no sé si ha passat desapercebut, de que vaig rebre amenaces de mort, que no he donat importància, al blog, i al migdia el vaig contestar jo sense voler entrar en un guerra en que la resta de companys no en té la culpa. La decisió de clausurar i anul.lar el taulell és una opció lícita que vau pendre ja que estaveu al corrent minut a minut del que passava. Jo només vaig fer una nota defensant-me i crec que això no ha de ser motiu per a decebre a ningú.

    3. Em dius de venir a la Junta, no ho sé, encara hi dona voltes. Precisament per la confiança que hi ha, el primer que s'em va ocórrer va ser enviar-te un e-mail, penso que no hi ha cap mal, amén de que no s'em va passar pel cap venir a la Junta, ni al menys que hi vaig caure, no sé ni els dies ni els horaris que n'hi ha, posats a dir, també haguereu pogut dir, "Bodi vine a la Junta i en parlem". Eps! que no en culpo a ningú, tans sols deixar clar que ni s'em va ocórrer de venir-hi.
    4. A mi també em sap molt de greu, moltíssim, haver pres aquesta decisió, però això ha estat la gota que ha fet vessar el vas, encara que minoritàriament, m'he sentit una mica sol en algunes coses i he notat una mica d'enveja en algunes persones, no deu estar bé que ho digui jo i potser torno a estar equivocat, de ser sempre el dolent de la pel.lícula i de reclamar coses per a mi coherents i per d'altres el concepte que tenien de que el Bodi sempre busca cizalla, i si, tinc un defecte, que moltes vegades no sóc políticament correcte, que dic el que sento i entenc que és just i no em ser mossegar la llengua quan veig una injusticia o simplement reclamo un fet coherent.

    i 5. No és veritat el que em dius de que no et vull saludar encara que reconec que a la botiga vaig estar una mica esquerp perquè el tema era molt recent, tots dos sabiem el que hi havia i no gosaven a dir-ne res, però vam poder xerrar una estoneta de no sé què. En quant a la gala de l'any passat, certament, no ho recordo, ja fa un any, però si que sé que l'any passat o l'altre, els castellers teniem pressa per anar a l'assaig, potser tu en aquell moment parlaves amb algú i no vaig voler venir a interrompre, no ho recordo, però si sé, que no t'he negat mai la salutació i no he intentat esquivar-te, precisament pel que dius, tú no m'has fet mai res i considero que la nostra amistat perdura tot i les nostres discrepàncies que hi pugui haver-hi, i encara que siguis del Madrid, jajaja... Jo també restaré a la teva disposició pel que em vulguis dir, preguntar o consultar.

Res més, sap greu haver causat "tants problemes" i com vaig dient a tot arreu, sempre portaré als Fondistes en el meu cor i encara que no sé quina samarreta faré servir, el color verd sempre anirà amb mi.

Salut.

D'aquest e-mail no hi ha resposta, jo sincerament l'esperava, no és que hagués de dir res, però si respirar i dir quelcom. Per contra i davant la meva sorpresa, ahir a la tarda, després de venir de la Cursa de l'Alba, em trobo amb aquest comunicat de la Junta Directiva. Diu així ...

... Benvolguts companys i companyes del club,

Davant dels fets succeïts en aquests últims dies a partir de les, al nostre entendre, totalment desafortunades intervencions al taulell de l’atleta de la nostra web per part de dos membres del club i on es feia esment a la tasca de la junta, voldríem fer-vos arribar una sèrie de consideracions.

1.- Com a Junta de Fondistes Penedès no ens em volgut involucrar en el que hem considerat picabaralla dialèctica entre dos membres del club que tenen diferències entre ells i una manera molt peculiar de solucionar-les. Considerem que cada persona és lliure d’expressar-se i d’entendre aquest esport que tant ens agrada de la forma que cregui més convenient.

2.- En relació als fets que, suposadament, han desencadenat tot això volem explicar com hi hem intervingut. Tot i que ningú s’ha dirigit a aquesta Junta per demanar explicacions de res, a partir dels rumors que ens van arribar de que una persona deia que havia fet una cursa i algú altre deia que no, ens vam dirigir a la organització de l’esmentada cursa on ens van comunicar per telèfon i via correu electrònic que ells consideraven que aquesta persona havia fet la cursa i que la donaven per vàlida. Si l’organització de la cursa, que com tots sabem té la seva reglamentació, ens diu que aquesta ha estat vàlida, nosaltres hem de donar-la per bona.

3.- Per nosaltres sempre prevaldrà la decisió oficial dels responsables d’una cursa per davant de que “...algú diu que algú li ha dit que li sembla que va veure...”. La única prova objectiva que podem tenir és la oficial de la cursa i a aquesta ens hem remès en altres ocasions i així ho seguirem fent.

4.- Aquesta decisió no es va comunicar a ningú perquè ningú ens havia reclamat que s’esbrinés això, per tant no teníem a qui explicar-li.

5.- Lamentem els comentaris que s’han escrit al taulell de l’atleta, tant pels comentaris en si, com per la imatge que estem donant com a atletes i com a club, i lamentem encara més la imatge que estan donant dos atletes del nostre club, i que evidentment no son representatius del club. Són opinions particulars.

6.- Estem convençuts que això és un fet aïllat i que la majoria del club segueix pensant que practicar aquest esport i pertànyer a aquest club és un fet que ens permet estar en forma i passar-nos-ho be tots junts, encara que tots tinguem matisos en la forma de veure-ho i de practicar-lo, però tots i tenim cabuda, si volem.

7.- De totes maneres l’assemblea del club és l’òrgan sobirà de presa de decisions i, com sempre hem fet, us animem a que hi participeu i hi digueu la vostra si penseu que hi ha coses que han de canviar en aquest club.

Lamentem de nou profundament aquests fets succeïts que desitjaríem no es tornessin a repetir i us desitgem que seguiu gaudint d’aquest esport que tant en agrada i en el club que tant ens ha acompanyat.

La Junta

Vilafranca del Penedès, 11 de maig de 2012

Un comunicat que va adreçat al gairebé centenar d'atletes que composen el Club, però que sorprenentment, ni explica el que ha passat, ni anomena a ningú. Resultat, que ara tothom pregunta que ha passat i perquè he plegat del Club, fet que tampoc diuen. M'indigna que ens posin a tots dos al mateix sac, quan un ha començat la picabaralla i jo només m'he defensat. Al punt 5 diu parla de l'imatge que donem tots dos, altre vegada al mateix sac, i això, ja és massa, quan diu que no som representatius del Club. Jo, amb la samarreta verda de Fondistes, sempre he representat al Club i sempre m'he sentit orgullós de fer-ho i estic segur que ningú, mai, em podra retreure pas res. No sé si tothom ho pot dir. El "senyor" Joan Josep Sanchez Reverter, si no torna a actuar amb un nom fals, continuarà embrutant el que altres tant hem estimat. És el que contesto en quatre ratlles a tots els membres del Club ...

... "lamentem la imatge que estan donant dos atletes del nostre club"

Veig que poseu al mateix sac als DOS atletes per igual quan jo penso que la picabaralla la va començar UN, sobretot al taulell de l'atleta. JO només vaig fer que defensar-me ... una trista manera d'explicar els fets.

Pels que encara no ho sabeu, m'he donat de baixa del Club,

Bodi.

Així és exactament com han anat els fets, n'he volgut deixar constància i no especular amb "dimes y diretes", es pot estar d'acord o no, però les coses han anat així. Acabaré amb unes paraules que ja he dit al principi, però que continuen reflectint la meva tristesa ...

... sempre portaré un troçet de Fondistes amb mi, serà inevitable i no em sabrà pas gens de greu, i menys, per la gran qüantitat d'amics que hi deixo. No sé si sabré veure'm d'un altre color que no sigui el verd, però ho provarem.

Diumenge, a Collbató, vaig fer una carrera trista encara amb els aconteixements a flor de pell. Però segur que seguire endavant, i segurament, encara que no oblidaré mai els fets, s'obrirà una nova porta, una nova etapa, propostes no en falten i d'amics, afortunadament, en tinc un bon grapat. Gràcies a tots.

Salut.