Marató de Barcelona

Diumenge, 25 de març 2012 - 4h. 06' 23

Cada any, quan acabo la Marató de Barcelona, em prometo preparar-la mínimament bé per l'any vinent, una promesa que he anat fent aquests darrers anys, en la gairebé única prova d'asfalt que realitzo a la temporada. Sempre, per una causa o una altra, no puc cumplir la meva promesa, aquest any, una trencada de clavícula el 6 de gener em va deixar k.o. dos mesos, anant a norris tota la meva preparació, encara que abans de la trencadissa, ja vaig començar a fer els meus "pinitos". Afortunadament l'infortuni es solventa amb rapidessa i una gran efectivitat, podent participar a mitjans de febrer a la Marató de Campdevànol, seguidament venia la Botifarunner i al març l'U.T.Les Fonts i el sempre exigent Congost. L'operació, plaques i claus havien respost bé i vaig poder recuperar una mica de "fondu" i resistència, en quan a la velocitat i estona seguida corrent, es pot dir que 0.

Però les ganes de poder tornar a estar a la línea de sortida hi posarien la resta, si més no, ens farien arribar, fins que la gasolina s'acabés, conscient d'estar lluny de la millor forma. Tan se val, la qüestió era disfrutar de la cursa entre els ja 20.000 participants, una xifra impensable tan sols fa uns anys, ara ja podem dir, que la Marató de Barcelona, és una senyora Marató i que per mèrits propis, estar entre les millors d'Europa i del Món.

Per acabar-ho d'adobar, el dissabte anem de bòlid, el pare de l'Assumpta té una greu caiguda i anem de bòlid d'hospitals aquí i allà. Acabem a Bellvitge, sense dinar i passant la tarda-nit amb l'angoixa d'un ningú saps res, estar clar que no pots anar a cap centre un dia festiu, un autèntic caos, i a més ... ets pell. Jo arribo a casa a les 11 de la nit, que amb el canvi d'hora, ja són les 12, i ara a fer-te el sopar, jajaja... em toquen les tantes i abans de fer cap a Montjuic, he de tornar a passar per Bellvitge, potser he dormit un parell d'hores, però tan fa, Bcn bé mereix un esforç.

Abans de les 7 del matí ja estic aparcat sobre les fonts, al costat del Mnac, un lloc ideal que cada any que passa, la gent el té més controlat. Em quedo dins el cotxe, picant quatre galetes i anar bevent el meu suero oral. Vaig veient la gent com tira avall, però no tinc ganes de sortir del cotxe i després tornar a pujar, prefereixo apurar fins l'hora de la sortida, aprofitar cada minut per a poder descansar una mica més a ser possible.

A tres quarts de vuit, ja preparat, vaig cap a les fonts on s'ha quedat per a fer-hi la foto els del Club, en correm gairebé una vintena, però la gran qüantitat de gent fa impossible fer una foto de tot el grup, una foto, dels que som, que encara no he vist enlloc :-((  . Saludo els del Km0 i alguns coneguts més, abans d'entrar als calaixos. Tot està apunt, un pet de música envaeix el marc fins que la mítica Bar-ce-looo-na de Montserrat Caballé i Freddy Mercury indica que la sortida està a punt de produïr-se. Les fonts brollen com mai i l'espectacle ... és únic.

Precisament, per la gran aglomeració de gent vers els altres anys, la primera part de circuit es fa a l'inversa, els primers 10kms., el circuit és el mateix però en direcció contraria, en comptes d'enfilar la carretera de Sants, enfilem el carrer Tarragona i pujarem a la Diagonal, pel carrer Berlin i l'Av. de Sarrià.

Vull córrer còmode, no vaig amb ningú, ni tinc cap compromís amb ningú, això em permeterà córrer a la meva bola, penso que estaré sobre les 4h. Em van passant gent coneguda que ha sortit més enrera però que va per feina, ens saludem i cadascú torna anar a la seva. Hi ha una gran qüantitat de coneguts, molts hi coincidirem una hora o una altra, d'altres, no ens veuríem en tot el dia.

Els primers kms. passen ràpid, en un moment som dalt la Diagonal, al Camp Nou i a la Travessera de les Corts per tornar a plaça d'Espanya. El ritme és més bo del que em pensava, vaig massa ràpid, però relativament còmode, faig via pensant on petaré, de moment tot això que tinc.

Km.10 - 49'45, a 5'km, continuo dient-me que massa ràpid, en un principi el ritme era de 5'30, però les cames sembla que vulguin anar per feina. Tant fa, vaig acumulant coixí per quan arribi el defalliment, que arribarà ja que fa moooolt de temps que no corro ... una hora seguida! Abans d'enfilar el llarg tram de la Gran Via coincideixo amb el Joan Llopart amb qui la farem petar uns quants kms., una mica de companyia, tampoc va malament.

Girem a l'esquerra tot pujant el passeig de Gràcia, km14, el Badell i el Maià m'atrapen i els veig prou frescos, encara que el Maià ja es queixa d'un bessó. No hi ha secret, s'ha d'anar amb compte i afluixar una mica. Estic content de que hagin conservat una mica, el Badell ja sap on va, però el Maià hi debuta i temia que el portéssin a vendre.

Km.15 - 1h.15', continuo anant a cinc pelats i les cames ja ho comencen a notar ... ja? El Joan va fent la goma als avituallaments fins que a la Sagrada Família ja el perdo definitivament de vista després d'haver saludat a l'Adrià i al Gerard, dos muntanyencs vilafranquins que també han fet un extra al calendari. La meva fita inmediata és passar la Meridiana i arribar a la mitja per agafar un gel, menjar i beure una mica a l'avituallament i agafar forces per a un nou tram.

Afluixo un pèl, ara ja vaig uns segons per sobre de 5', Km.20 - 1h.41', feia mooolt de temps que no corria tanta estona seguida i ja començo a notar l'esforç. A la mitja hi trobo el Ppong a la vorera, amb problemes, m'hi aturo i efectivament està fotut i ha decidit plegar després d'anar per davant del globus de 3h.15'. Ha petat i l'hi ofereixo el mòbil per a trucar a l'Angela, a mi, no em vé d'un minut, em passaran uns 1.500 corredors, és el que té no anar a competir, i esmerço força temps fins trobar el núm. i poder deixar-li un sms. Ens acomiadem, ell agafarà el metro i jo intentaré arribar al mateix lloc, corrent, jajaja... l'aturada m'ha anat bé, semblo recuperat i trobo al Gorka, la setmana passada corria a Roma, i m'acompanya fins al Pont de Calatrava on continuarà el seguiment de la Marató.

Km.25 - 2h.13', encara estic on fire tot i la parada, baixar de les 4h. sembla un fet encara que les cames i genolls comencen a queixar-se i molta gent ja camina, jo encara em veig amb forces, marcant-me micro objectius. Els Capis Artigas-Missis Pocchi, animen el cotarro a la Rambla Prim amb el petit Marc. No puc estar-me d'aturar-m'hi i fer-la petar breument aprofitant per poder tornar a contactar amb la Cicling. Continuo camí rambla avall, un altre tros pesadot però ja estem al 26, girarem a la dreta per "tocar" la torre Agbar i baixar per l'altre costat, un altre tram de 5kms. feixucs però la gentada i la cridòria de la Plaça de les Glòries és impressionant i no et deixen defallir.

Km.30 - 2h.44', tinc una hora i quart per a fer 12kms., ara ja volto els 5'30 que és el ritme que hauria d'haver anat des d'un principi, però bé tot això que tenim encara que ara vé el tram més dur de la cursa abans no tornes a entrar a Bcn. Al km.30 em torno a avituallar bé, gel, picar alguna cosa, beure i refrescar-nos que la calor comença a apretar.

A l'Avinguda Litoral s'hi couen ous, molta gent ja tira la tovallola i t'inviten a caminar. El meu ritme baixa moltíssim i les Torres Mapfre no arriben mai. Allà estarem a bon port i començarà de nou la carrera amb la sensació de tornar a entrar a la ciutat. Ja vaig a 6', em deprimeixo encara que la petada estava cantada, només calia saber a on i aquest tram hi tenia tots els números. Intento salvar el clatellot i torno a marcar-me microcicles. Em permeto caminar uns metres per fer d'una tirada des de l'Arc de Triomf fins l'arribada, ho veig una muntanya, però ho probaré.

Km.35 - 3h.16', el temps passa inexorablement, encara frego les 4h. però ara ja no sé si estaré per sota o per sobre. A l'Arc de Triomf, després d'haver passat penosament el Parc de la Ciutadella, hi trobo a faltar a l'Assumpta, de guardia a Bellvitge, els crits de la gent em tornen a posar a lloc i et fan passar per un estret passadís fins aixemplar-se a la Ronda Sant Pere. Emocionant, més, quan algun dels anònims espectadors et criden pel nom, fins i tot en diferents idiomes. Impossible parar encara que les cames ja estan a punt d'explotar, el cos ja no dona per més i els fotuts genolls no paren de grinyolar. Abans de Plaça Catalunya, l'amic Cargol, l'Angel de Km0, em dona l'última empenta per encarar el final de carrera.

Encara que aprofito la baixada del Portal de l'Angel direcció a la Catedral, el meu ritme continua essent penós, sobrepassant amb escreix els 6'km., m'he de conformar en no parar i continuar endavant. Arribats a l'avituallament correcat, no hi tinc pas esma per a saludar a ningú, encara que a pocs coneguts hi veig, vaig tan cardat, que seria incapaç de beure'm una Voll, impossible. El meu pas per la Catedral, és un vist i no vist, em trobo ja a Via Laietana i girem Carrer Ferran amb un aroma de pastissería que enamora, mmm... això no es fa. Fins a la plaça Sant Jaume em sembla el Tourmalet, però procuro no parar, de moment cumpleixo el fet de no parar. Em vénen presents les grans actuacions castelleres que hi hem fet en aquesta plaça, grans exhibicions, castells inigualables de gamma extra tan sols al nostre abast i lluitant frec a frec amb els Minyons, de moment en sortim victoriosos, talment el Barça quan va al Bernabeu. Sublim.

El cap em porta a Les Rambles, segueixo "al trote", la Marató ja és al sac, ara toca acabar-la el més bé possible. Km.40 - 3h.50', ahí estamos, però ja tiro la tovallola, ja he arribat al mínim de patiment en el "baremu Bodi", potser és baix, però és el que hi ha, el que hi ha hagut sempre, no importa 3h.58'-59' o 4h.02'-04-08'... Passat Colom, el Paral.lel és un infern, la gent es llença a terra enrampada a 2kms. de l'arribada, la calor apreta d'allò més i la gent cau com a mosques, jo? ... també sóc una mosca i tiro definitivament la tovallola, arribarem amb un penós ca-co.

    

El Manolito encara m'esperona quan estic trotant, uff!, menys mal, jajaja... vaig alternant fins arribar al capdemunt de l'avinguda on hi torna ha haver-hi una munió de gent. Del km.40 fins al final hi estic 16 minuts i de la 9.052a. posició, passo a la definitiva 10.766a.

Ja estic dins la recta d'arribada. No sento res especial, no estic massa content encara que tot a transcorregut sobre el previst, era el que comptava i durant mitja carrera m'ho he passat prou bé, després, bé, després, comença la Marató. Abans de creuar la somiada línea d'arribada, coincideixo amb un novell vilafranquí, és la 1a. i el felicito, ell si està satisfet, amb raó, aquest dia no l'oblidarà mai, per a mi, no deixa de ser una més.

Amb la medalla posada, no acabo de veure cap conegut per a fer-la petar, de fet no en tinc massa ganes, però m'agrada saber com li ha anat a la gent, si els anat bé, estic content, si per contra han llepat, compartim penes. Surto del tancat i m'assec a les escales del costat d'una de les fonts, corredors que es mullen les cames, d'altres estirats a terra ... El cap navega, he de tornar a Bellvitge on de moment no hi ha novetats, i torno a prometre esforçar-me l'any vinent, un any més, un any més que procurarem estar a la línea de sortida, no hi vull faltar, és la meva unica cursa d'asfalt en tot l'any, és la MARATÓ DE BARCELONA, la nostra, i una Marató que d'un temps ençà, val moooolt la pena.

Salut.