Canyelles (Garraf)
26 kms - 4h.
No podia deixar escapar l'oportunitat que ens oferia en Juanlu de fer una sortideta per el "seu" territori, sortiríem de Canyelles, a 10' de casa i amb la presència dels Tallaferrus Jaume Soler i Marc Campal. Després de deixar els cotxes una mica més enllà de Canyelles i muntanya en dins, comencem a afrontar la primera pujada del dia, serà la del Pic de l'Àliga però per la vessant garrafenca.
Una vegada dalt, ja agafem el turó de les quatre partions i enfilem cap a la pedrera que jo sempre faig en direcció contrària venint de Can Castellví. Tot això, encara em sona, ho he trepitjat moltes vegades, és el meu tomb llarg per Olèrdola, però a partir d'ara, tot girant a ma esquerra, el recorregut serà nou per a mi.
De manera inesperada per mi, ens presentem al poble de Torrelletes, on hi volta el Vasco per allà fora. Quedo ben parat. Excel.lent casteller i millor persona ens convida a beure, però hi ha pressa, encara que la fem petar una mica explicant-me batelletes castelleres que s'havien produït en aquella masia i que jo desconeixia totalment.
Seguim camí enllà en un terreny trencacames total, però per uns corriols prou ofanosos per les últimes pluges i que ens fan gaudir d'allò més. Sovint hi ha reagrupament, on s'aprofita per les explicacions del Juanlu, les panoràmix del Jaume i jo per a quedar-me amb la copla, doncs és un terreny que desconeixia totalment i em sorpren gratament, a més al costat de casa i sempre acostumat a fer digue'm, que l'altre vessant de la muntanya, aquesta donava a mar i en contra del que pugui semblar els corriols que s'hi amagen són espectaculars ... territori Juanlu total.
A mida que van passant les hores, gairebé en surten 4h.!!!!, la tropa va tocada, especialment jo i en Marc. En Juanlu, va que se surt i el Jaumet de tan en tan fa un alarde, jajaja... per adobar-ho hem fet curts d'aigua i encara que no fa excesiva calor, tot ja comença a pesar. Dóna l'impressió de que hem fet una volta acollonant i hem trebolejat un munt, encara que després al track no ho semblarà, però a lo tonto han caigut gairebé 1.000 de positius.
Queda l'última pujada novament al pic de l'Àliga i desfer camí, una pujada tartrerosa que el Juanlu ens reta a pujar-la sense parar. Només el Jaume li agafa l'estela uns metres, jo caminant a bon ritme, consegueixo salvar l'escull, l'últim del dia, a la caseta on mil vegades he tret el cap des de Vilafranca, acompanyat, sol, amb el gos, corrents, caminant ... i on he gaudit de la Mediterrània des d'aquesta talaia tan privilegiada.
Tornem corriol avall cap els cotxes on el Juanlu ens ha promès cervesa i un bon pica-pica. Compto que treurà del cotxe una bona nevera i farem una bona fartera, però de fet ens convida a casa seva. Cotxe enllà, al costat de la Torre del Veguer, ja a Vilanova, ens ofereix una bona taula amb bones menges i com havia promès, una bona estesa de volls.
Bona manera de celebrar el seu aniversari i passar un bon matí. Un matí profitós on ens ho hem passat de conya tot trescant per una zona nova per a mi i de la que n'he quedat gratament sorprès. Hi tornarem, tornarem al territori Juanlu. Agraït.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada