UT Les Fonts

Divendres, 9 de març 2012
retirada km.4 de la 3a. etapa, després d'un total de 97kms. i 18h.
Xerta (Baix Ebre)


Sempre n'havia sentit parlar bé d'aquesta cursa, una cursa atípica que consta de tres etapes, la primera, la Nocturneta de 23kms., comença a les 9 del vespre de divendres, arribar i dormir una estona perquè a les 6 del matí de dissabte surt l'etapa reina de 70kms., torna a descansar i diumenge a les 8 del matí, la tercera etapa de 27kms. també prou dura després dels kms. ja acumulats. La totalitat de les tres proves, formen l'Ultra Trail de Les Fonts, encara que pels menys agoserats, es pot fer una etapa, dues, fer la primera i la tercera, etc., a gust del corredor.

Obviament em decanto per l'UT Les Fonts i intentarem fer les tres etàpes encara que estigui en periode inicial de preparació anual, tot i això, les últimes tres setmanes no he estat pas quiet, Campdevànol, Botifarunner i la sortida al Picancel m'han permès si més no, treure una mica el rovell del dipòsit després d'un inici d'any prou calamitós, on el trencament de la clavícula, ha hipotecat l'inici de temporada.

Aquesta vegada l'Assumpta no m'acompanya, la complicada logística diària no ho permet i guardem les bales per noves ocasions i reptes més llunyans. Arribo indignat a Xerta per l'Autovia de l'A7, curiosament paral.lela a l'autopista, mentre que una és gratuita, l'altra, paga que és gata fins fa quatre dies ... una vergonya, i senzillament no continua més enllà per què no els hi deu donar la gana, així de simple i trist ... una vergonya.

Ja terra endins arribo a Xerta, poble acollidor on els hi hagi encara que em resulta una mica complicat trobar el punt de sortida i el camp base d'operacions de la cursa. La intenció és deixar allà el cotxe i tenir-ho tot a mà, per unes horetes la primera nit ja hi faré una capçinada, i la segona ja en parlarem. Ocupo un dels últims forats que hi ha al parking on ja hi ha gran moviment, sobretot els autocaravanerus, furgonetes vàries i també algun cotxe.

De seguida començo a saludar gent, d'aquí i d'allà, dels que ens veiem més, als que fa temps que no coincidíem, mesos, fa gràcia i estic content de tenir-hi tants coneguts, encara que més o menys, a les curses hi coincidim els mateixos, sempre s'hi fa alguna coneixènça nova, engrandint mica en mica el tarannà que ens ofereix aquest esport.

Una vegada recollida la paperassa i saludar al Karim, una de les "alma maters" de la prova i també TOR-eru de l'any passat, n'hi ha molts que vam estar a la Vall d'Aosta i també molts que hi estan apuntats per a participar-hi enguany, cal no encantar-se i posar-se apunt per l'inici de la Nocturneta. El Rubén I el Cesc Sensada, també hi són presents, bona representació penedesenca, ells m'ofereixen espai a la tenda plantada al mig del camp de tarongers, el Juanlu, m'ofereix compartir a la seva furgoneta, Miss Pocchi i n'Artigas m'insisteixen anar al seu hotel, l'Enriccb, que l'acompanyi a la rectoria ... puc triar i remanar, però avui per tres o quatre horetes, que a més no dormiré, no vull emprenyar a ningú.



La Nocturneta - 23 kms. - 2h.28' 51

Estem a la línea de sortida, molt d'ambient, música a tope, un speaker enrollat, ganes de córrer ... i tant, al tret de sortida, la gent ja surt esperitada carrer avall. Aquesta etapa ho permet, és molt ràpida, poc muntanyera, tan sols +350m. de desnivell, una petita pujada que es pot fer pràcticament corrent, tota aquesta cursa et permetia no parar, però pels no tan ràpids i tenint en compte tot el que quedava en els dos dies següents, calia guardar pota i caminar quan el terreny picava una mica amunt.

Durant el trajecte coincideixo amb la M.Sisteré, l'Enric Sabaté, l'Òskar del País Basc i la seva xicota, més o menys aniríem compartint kms., després d'haver vist a l'Olga Gasset, lesionada, que tornava al punt de control que acabàvem de deixar.

La nit és espectacular on la Lluna plena ens vigila des de les alçades, al seu costat, Júpiter i Venus, ben juntetes, un fet poc habitual i la resta de constel.lació espectants per la gran qüantitat de frontals estesos per a tot el trajecte. Un fet malaurat trenca aquesta pau i darrera meu sento un crit de dolor, estem baixant per un corriol, gens tècnic però que la foscor ens depara més d'un ensurt. És la Maika, companya de l'Oskar que cau a terra. De seguida veu que s'ha trencat el dit petit, és infermera i amb l'ajuda d'un altre corredor s'el posa a lloc, aarrggghhh!!!! ja bastant d'efecte i jo tiro avall, tampoc hi puc fer massa cosa.

Sense adonar-me'n entro al poble d'Aldover, km.14, un poble que després d'entrar-hi per a la via verda, ens encara per un dels seus carrers principals, on hi ha un ambient de 1a., avituallament i control. La gent continua anant que se les pela i esmerça poc temps en l'avituallament, la carrera, mai més ben dit, continua, quedarà un repetxonet, que una vegada superat, ja s'ensuma la línea d'arribada.


No queda massa història una vegada arribats a una ampla pista, les llums del poble ja es veuen i l'arribada és a tocar. Tanco el frontal i em deixo anar una mica, he quedat sol encara que vaig seguint a la distància els de davant a 1-2 minuts, tan fa, ja començo a pensar en demà i que d'avui en quedo prou content, feia temps que no corria tanta estona seguida i n'he sortit prou ben parat.

Al pavelló, ja hi ha "la brigada del bar", estaran al peu del canó dos dies sencers procurant que no falti de res, oferint unes botifarres amb pa amb tomàquet, tot tipus de beguda, iogurts, etcetcetc...Compartim taula amb els arribats i els que ho van fent, comentant les primeres impressions del dia, bé, de la nit, jajaja... La tertúlia no s'allarga, toca matinar d'aquí una estona i la gent va desfilant mica en mica. Continuen oferint-me aixopluc, però avui reposaré al cotxe, ja ho tinc tot muntat i em serà més còmode.



Trail de Les Fonts - 70 kms. - 14h. 56' 38

Al pavelló també ens ofereixen esmorzar, un 10, de veritat, a l'organització i especialment a la gent de dins al pavelló, atents, generosos, agradables ... Cal omplir l'estomac, avui tocarà patir, res a veure amb la Nocturneta, avui tocarà salvar-ne +4.000m. en 70kms., no està malament, avui la muntanya ens posarà a lloc. La fem petar els minuts previs a la sortida, encara a dins el pavelló, ja que sortir a fora fa mandra, passem revista a la cursa d'ahir i sobretot comentem la d'avui. La gent avui sortirà més tranquila, no deixa de ser una ultra i la molts començarem i acabarem amb frontal.

Si, la sortida és més tranquila, hi coincidim força coneguts, n'Artigas, Marc Campal, Juanlu, Enriccb, en Jaume Cap de Rec i en Terricabres, eps! bona grupeta. Al principi tampoc es pot córrer massa, primer per sobre una sèquia, amb una mena de malla metàl.lica, després ja corriol amunt en forma de torrentera, gairebé la primera hora és "en fila de a uno", fet que a mi ja m'està bé per a començar a entrar en calor i mica en mica dins la carrera.

El temps passa ràpid, la xerrameca encara dura, la marxa és prou relaxada perquè Missis Pocchi ens vagi seguint a poca distància, de fet a les primeres rampes per entrar al bonic poble de Paüls, ja la tenim darrera nostre. Aprofitem l'avituallament per a treure roba i guardar el frontal, treure els pals, etcetcetc... ara començarà la primera pujada sèria i cal posar-se les piles. La cursa es pot dir que acaba de començar.


Fem una mica de reagrupament a Paüls, tot esperant a la Laura, per anar tirant tots plegats, encara que en un tres i no res el desnivell tornaria a col.locar-nos cadascú al seu lloc. El Jaume va sobrat i gràcies a ell podem tenir un mini-reportatge amb les seves panoràmiques, el Capi i el Juanlu van un punt més però es van aguantant, el Marc va esbufagant però no els hi vol perdre roda, en Terricabres i jo fem el que podem per a poder-los seguir i l'Enriccb, es queda endarrerit amb la Laura.

Així seria durant tota la pujada on també coincidim amb la Maria i el Toni, ell, curiosament em recorda de Zegama l'any de la neu on a pocs kms. per acabar es va lesionar de gravetat, el recordo estirat a terra amb un voluntari i la manta tèrmica i a pocs metres, com l'anava a recollir la Creu Roja ... ostres, era ell, que petit és el món! ell també ha repetit Zegama i es veu que em té molt vist, jajaja...






La costaruda pujada ens ha fet suar, ha estat durilla, però tan sols és el començament, encara ens queda tot el dia! A dalt de tot hi ha una bassa i és on s'acaba la pujada, n'Artigas, el Juanlu i el Marc, ja han tirat avall, no els veuríem més. Baixem per una pista prou ampla i corredora per dur-nos a La Refoia on hi ha un punt líquid, a 8kms. d'un nou control i punt sòlid. M'he quedat amb el Jaume i la parella catalana, tots quatre tirem avall per un corriol prou tècnic, amb alguna petita pujada inesperada, però que ens acostarà inexorablement a un nou punt per a fer-hi una petita parada i fonda.


Prat de Comte, km.26, vaig tocadot i començo a controlar els temps de tall, tres quarts d'hora, ni molt ni poc, una punxada a la muntanya et cau una minutada i per altra banda els kms. costen molt de passar. Hi ha força corredors, retrobem en Terricabras i l'amic del Xaume, una parell més que també faran el TOR. Arriba Miss Pocchi i l'Enriccb, dels de davant, ni rastre. Comença a fer calor, encara que l'aire és fresc i opto per a no treurem res, vaig bé amb la tèrmica, la samarreta del Club per sobre i els pirates, en cas de moooolta calor i porto una altra muda.


Arranquem encara que costa, n'Enric Terricabras, el Jaume Soler i jo, carretera enllà per desviar-nos tot seguit a l'esquerra on una petita pista ja comença a picar cara amunt, no seria res comparat amb el que ens esperava, hauríem de salvar més de 600m. de desnivell,sense es pot dir, cap respir. A mida que anem pujant l'inclinació aumenta, ja no se sent la gent a parlar i és un "salvese quién pueda", tret del Jaume que continua anant sobrat i tirant fotos a tort i a dret, n'Enric i jo pugem com podem i de tant en tant hi fem una petita aturada per recuperar forces.

Mica en mica s'entreveu el final del coll tot passant per algun tram un xic aeri i posant a disposició del corredor unes cordes i uns cables com a seguretat, encara que tampoc n'hi ha per tant, a la muntanya, tota precaució és poca. Ja han arribat a la meva alçada l'Enriccb i la Laura, em costa seguir-los i els deixo fer. Estic gairebé k.o. però em salva arribar dalt del coll. Em prenc un gel i segueixo amb la mirada com la Laura s'en va, salta la sorpresa, jajaja....

La cresta em torna a salvar, ella no tan traçuda i per molt de temps, per a mi és un oasi, li dic que no s'hi capfiqui, xino-xano, però ella vol que passi i passar el tram ella sola. Des de l'altra banda, en Jaume ens inmortalitza en una foto 10, juntament amb l'Enric Terricabras i l'incombustible Montse Gomez que una vegada retirada de la cursa ens ha vingut veure. Al Tossal d'Engrillo, 1.071m., km.32'8 i tornem a fer un petit reagrupament, sembla que el mal tràngol, ha passat.

El somriure i sempre bon humor de la Montse ens esperona a tots per a seguir endavant, ara, tot un seguit de puja-baixa continuarà castigant als corredors, afortunadament ni tan pronunciats ni llargs com la pujada que hem deixat enrera, però la Laura torna a despenjar-se i torno a quedar amb un sobrat Jaume Soler que continua tirant fotos a tort i a dret, apreta i es deix anar quan vol, tot un luxe. L'Enric fa la seva una mica més endavant, està clar que l'efecte Montse, a ell, li ha anat més bé, jajaja...





Coincidim amb dos corredors de Xerta, coneixedors com ningú del terreny que ens espera i col.laboradors en el marcatge del recorregut. Ens fan cinc cèntims dels que ens espera i del timming de cursa encara que després veuré que amb el tema números no són massa de fiar. Per altra banda la companyia fa que els kms. passin més depressa en un últim tram de baixada que ens porta a la font de Sant Roc, una àrea recreativa, on les barbacoes van en dança i on és establert un nou punt d'avituallament, estem al km.41, el marge de tres quarts d'hora continua, però encara queden dos bones pujades.



A Sant Roc, hi ha n'Oriol Antolí que ens saluda abans de marxar cotxe avall, va córrer ahir, avui ho ha deixat estar. Tornem a retrobar-nos força companys de viatge, s'hi afegeix l'Enric Sabaté que ens ha vingut de darrera i abans de marxar de l'avituallament, hi arriba la Laura, dura com ella sola i passant una autèntica prova de foc.

Comentem la jugada amb els d'allà, el que ens vindrà, el que ens queda, els temps de tall, etc., ja ens informen de l'escabatxina que hi hagut, amb força gent que ja abandonat. Reemprenem camí amb el Jaume Soler, amb un Terricabras sempre "a tiro", així serà fins que li dic al Jaume que tiri, el porto a mig gas i el faig tirar endavant, tampoc el veuria més, encara que durant la resta de cursa, un puntet vermell, la seva samarreta, m'anirà indicant el camí a seguir.

No quedo sol, atrapo a la parella de bascos, n'Oskar i la Maika, però jo vaig fent la goma darrera d'ells, no em sobra res. El terreny puja però no tant com a trams anteriors, de tant en tant algun "descansillu" i tornem a pujar un altre turonet, així fins a arribar a la part final d'aquest tram, a dalt de l'Espina on un control ens indica ja el camí a seguir, una nova baixada tècnica, llarga i dura pel barranc del llop que ens portarà a una nova població, Alfara de Carles, km.53'5.



Nou punt d'avituallament, sòlid i líquid, el que passa és que a aquestes alçades de cursa ja no saps que menjar ni beure. Hi ha els dos Enrics que surten uns minuts davant meu, jo em prenc més temps amb l'esperança de tornar a veure arribar a Miss Pocchi, però tampoc la veuria més, per tant toca seguir, una mica abandonat a la meva sort però encara en carrera i sense tirar la tovallola, ara ja queden uns 17kms., una última pujada, no tan dreta i després de coronar de cara avall a meta.

És veritat, l'última pujada no és tan dreta i es pot fer bé, a més, a cel obert pots veure la gent que va per davant i els que et venen per darrera, els de davant, a més, t'indiquen a la llunyania, el camí a seguir, almenys saps el que t'espera. Així fins a un control a punt de coronar. Baixem una mica, planejem, em frego les mans pensant que això ja està fet, quan de sobte, un gir a la dreta, ens fa pujar una "paret-tartera" de 50-60m. per a coronar un altre punt, ufff! em cau el món a sobre, quina putada!!!!

Ara si, des de dalt ja es veu Xerta i Tivissa, la tarda s'ens tira a sobre i el Sol està a punt d'escapar-se per darrera els Ports. Cal afanyar-se per arribar a baix i no encendre el frontal. Novament baixada tècnica, sempre i durant tot el recorregut amb molta pedra, en deixo passar un parell, no estic per massa òrgues i vull que m'indiquin el camí fins a la Font Nova, km.63'5, nou i últim punt d'avituallament i control, aquí és on et diuen si entres dins el temps o no. Ara ja fa estona que no n'estava pendent però va bé saber que em resta una horeta per a fer uns 7kms., això ja és meu.


Encenem el frontal, ara la foscor ja s'ens tira a sobre i en un no res serà fosc i negre altre vegada. Després d'una última sorpresa, a l'iniciar la marxa, al resta ja és bon camí i sempre de cara avall. M'afegeixo a un altre corredor, pista avall anem fent, ara deixem la pista per endinsar-nos dins un corriol, ara novament per un camí rural, sentim l'speaker, tenim el poble a tocar, encara que ens sembla que la distància és superior als 7kms. que faltaven i que per uns moment tenim el poble darrera nostre i ens n'estem allunyant, a més, el seu GPS indica error, encara que estem davant d'una cinta.

Jo haguera seguit les cintes, tard o d'hora el camí giraria a la dreta i tornaríem a estar en la direcció correcte vers el poble, no crec que les cintes fóssin les de divendres! Arriben tres corredors més, també amb GPS i també indica error ... MERDA!!!! ara si que l'hem liada, per consens decidim seguir al GPS, encara que ara posats a repassar, es diuen moltes animalades, però com que vaig en grup, doncs ... saltem marges, ens esgarrinxem, busquem camins inexistents, el GPS va boig i també ens hi fa tornar a nosaltres i el que és pitjor, el rellotge va corrent i les 15h. que tenim per a fer l'etapa, s'esgoten, ja la tenim liada.

Finalment tornem al punt de partida després d'haver perdut més de mitja hora, seguirem les cintes, encara que la parròquia no estar tranquila fins que deixem el camí principal i girem a la dreta per un corriol que ens posarà en la direcció correcte. Queden poc menys de 20' i potser 3 o 4kms., tocarà fer sèries, almenys una de 2.000m., després ja veuré on em trobo. Maleeixo els GPS d'una manera exagerada, haver de fer els últims kms. a cinc pelats ja té lo seu. Entrem al poble, un voluntari ens indica el camí, jo li pregunto si encara tenim temps, diu que si, encara que els altres ja fa estona han tirat endavant.

Entro al carrer i ja ensumo el pavelló, no havia tallat mai tan just en una cursa, entro amb 14h.56' 38, m'ha sobrat poc més de tres minuts!!!! Entro al pavelló fos, mort i enterrat. Allà ja hi ha tota la tropa mig sopant, mig fent-la petar i també Missis Pocchi que havia plegat veles a la Font Nova, quedo plegat en una cadira mentre es decideix que fem. Aniré al cotxe, em rentaré i aniré al pavelló, es veu que el Ruben encara no ha arribat, jo no l'he vist en tota la cursa i el Cesc Sensada em diu que està venint després de també errar el camí.

Ja més refet torno al pavelló on el Ruben ja arribat bastant malmès després de gairebé quinze hores i mitja, l'organització fa màniga ampla i entra en les classificacions, l'escabetxina ha estat espectacular. DEcideixo menjar una mica amb el Cesc i el Ruben, encara que no m'entra res, quatre macarrons, un glop de cervesa, dues cullerades de iogurt són suficients per, en un racó del pavelló, ho deixi tot allà terra. De seguida vénen a veure que em passa i de nou molt ben atès per la gent d'allà i pels meus companys de Club.

Una mica millor m'en vaig al bar de la plaça on hi ha la resta, una camamilla i una aigua amb gas que també acaben al lavabo del bar, un desastre, encara que no dic res a ningú. La xerrameca va minvant que demà toca tornar-hi i cadascú desfila cap al seu jaç, jo li compro l'oferta al Juanlu i tots dos fem cap a la furgoneta, hi estaré bé.



Cursa de Les Fonts - 27 kms. - retirat al km.4

No passo una mala nit i no s'em passa pel cap no sortir, això si, conscient de que aniré al vagó de cua amb la intenció d'acabar l'etapa com sigui. Una vegada vestit cap al pavelló a esmorzar, s'interessen per a mí i els dic que estic bé i els dono les gràcies, es veu que ahir a la nit feia molt mala cara, jajaja... Comentem la jugada, m'entero de la gran escabetxina i de la gent que avui no surt, mentre pico alguna cosa, no tinc ganes de tornar a acabar al lavabo, si el salvo, penso que ho podrem trempejar.

Tret de sortida i de nou la gent a mil, es clar, n'hi ha molts que només fan la cursa d'avui, els dels dos dies es nota que van una mica més castigats. Ja agafo el vagó de cua, però no em penso anar tan a poc a poc tot compartint amb la Montse Gomez, que avui s'ha rornat a reenganxar a la cursa. La vaig perdent, no vull patir, em costa seguir-la encara que anem al darrera. No vaig ni em rodes i acabem de començar!!!! A l'avituallament del km.4 m'ho penso un moment, dubto, avanço uns metres, toca pujar, veig els puntets a la llunyania, arriba en Xaume, no ens havíem vist cap dia i ara m'el veig allà, trempat, amb ganes, amb el seu timming al peu de la lletra, s'en va a bon ritme, no el podria pas seguir, torno a l'avituallament ... plego.


Evidentment que l'estat físic ha influït, però crec que el cap m'ha fallat, no he volgut patir, he pres la decisió correcte però em sap greu d'haver fallat, ja sé, blablabla.... però cadascú se sap lo seu i la motivació enguany costa, encara que els reptes són engrescadors, però tinc la impressió d'haver-ho donat tot mentalment al TOR i ara està buit de cap. Suposo que això s'anirà arreglant a mida que vagi estant més bé de forma, una cosa porta a l'altra, però ja he decidit aixecar una mica el peu de l'accelerador i fer les curses en les quals ja estic inscrit, les que eren dubte, queden aparcades, amb el que hi ha, ja quedaré arreglat, jajaja...

Una vegada ben dutxat, amb un massatget excel.lent, amb un solet engrescador com a espectador, busco un raconet on veure arribar als corredors. Més tard s'hi afageix la Laura i la fem petar i petar fins que arriben "els nostres" amb un paperàs i unes curses magnífiques. A destacar el meu company de Club, el Cesc Sensada, 20è. a la general, una bèstia, i al Capi Artigas que estrenava anyada amb un bon trofeu. A tots la meva enhorabona i les gràcies per aquest cap de setmana excel.lent, és ben veritat, que som d'una altra pasta.


Content d'haver-me retrobat amb els TOR-erus de l'Ana Sebastian, l'Enric Sabaté, l'Eugeni Roselló, el Karim i la seva tropa, a l'Oskar ... a molta gent que feia mig any que no veia, encara que semblava que fos ahir. Content d'haver saludat a tanta gent, als de sempre i que per molts anys, i a les noves coneixènces ... persistírem.

Com no podia ésser d'una altra manera, una vegada entregats els trofeus, el cap de setmana acabava com Déu mana a Benifallet, envoltats en una taula, una taula a Can Pepo, on l'estòmac em permet treure el ventre de pena, encara que no continuava estant fi, vaig assaborir unes bones menges.

Salut.