Botifarunner

Diumenge, 26 de febrer 2012
20'6 kms. - 2h.27' 29
La Llacuna (Anoia)



Enguany, tenia mal amanit poder participar en aquesta clàssica cursa de muntanya de La Llacuna, el motiu? quan es van obrir les inscripcions no pensava pas poder estar bé per córrer degut a l'operació de clavícula i conseqüentment no m'hi vaig inscriure. Però tot ha anat molt bé i molt ràpid i si la setmana passada ja debutava en la marató de Campdevànol, ara em delia per a no poder córrer a La Llacuna, tot i que al cotxe, hi porto "el traje de guerra" per si... De totes formes ja ens tens cap allà, doncs si no es pot córrer, animarem a la tropa, els esquellots ja estaven a la motxilla.

Una vegada allà, moc cel i terra per aconseguir un dorsal, però sembla que l'organització no està pel tema. Hi ha molts coneguts, de Vilafranca i d'arreu, molts hem compartit aventures, la plaça es va omplint i el reguitzell de coneguts aumenta. Estic de sort, la veu ha corregut i un noi em cedeix el dorsal de la seva xicota que finalment ha estat baixa. Bien!!!!, amb el vist i plau de l'organització, podré córrer, encara que no figuri el meu nom i corri amb nom de dona ... tan se val, la qüestió és estar a la línea de sortida.



Encara la faig petar amb els Koala's, ja dins el calaix de sortida, que no es volen perdre aquesta cursa per res del món, eps!, que vénen de Manresa en BTT!!!! el Raul, la Mireia, els germans Sella, etctecetc... amb els companys de Fondistes, amb l'Enriccb, l'Eiger, amb el Jordi Ollé, el Joan Torrents i el Pau Llopart dels castells, amb els de Correm per la Terra, amb el David i el Siscu de l'UEC Anoia ... ufff!!! no paro de saludar gent, hi ha molt d'ambient i aquest any el temps acompanyarà, l'any passat dalt del Puig Castellar i queia aigua neu!!!!




Un coet dóna la sortida, una sortida rapidíssima ja que és en baixada, curta, però suficient per al primer km. ja treure la llengua. Uns metres amb l'Enriccb, de seguida li perdo l'estela, intento seguir als Koala's, sobretot al Raul amb la seva barretina que se'l veu de lluny. Em passa i s'en va, el Pau Llopart, vaig fent la goma amb el Jordi Ollé, tots anem buscant una situació còmode dins la cursa. Una cursa prou dura, amb uns +935 en 20kms., amb tres pujades importants encara que curtes, però un circuit prou trenkacames, com per a morir-hi en l'intent.

Una nova oportunitat per a veure on estic després d'unes sensacions prou bones a Campdevànol, això sí, amb el dipòsit prou buit per a notar el desgast més aviat del que un voldria, però avui, eren dues horetes llargues i pensava arriscar una mica més, sobretot a les baixades, a les pujades pensava defensar-me com sempre, encara que aviat veuria que no seria així.

Pujant hi pateixo més del compte, bé, patir, no massa, però avanço ben poc. Vaig perdent la barretina del Koala's, del Pau Llopart ni rastre i el Jordi Ollé, ja m'està passant a les primeres de canvi. Espero la baixada per a recuperar posicions, però ja veig que avui no serà el meu dia. Si, a la primera baixada, prou tècnica pels que no hi estan acostumats, premo el gas i avanço força gent, però aviat veuré que la distància que els trec a la baixada m'és insuficient quan tornem a pujar.




Tornem a passar pel poble, km.5-6 per tornar a pujar Cuitòria amunt. Corriol amable, essent amb poc desnivell per a trotar-hi bé, però en el meu grupet la gent camina ... compro, una compra miserable. Alterno amb el Jordi Ollé, ell puja, jo baixo, però com deia, és ell el que em guanyarà la partida. Jo a la meva, resignat a la meva sort patint el mínim i anar sumant kms., apretant una mica més a les baixades comprovant que no tinc molèsties i que puc córrer bé, el perfil no presenta cap tram compromès.

Tornem a baixar, torno a avançar gent, ja encarem la desena de kilòmetres en un punt amb prou ambient, corriol joguisser, gir brusc a l'esquerra i amunt una altre vegada. Vaig recordant el circuit i no m'en porto cap sorpresa, al contrari d'alguns corredors, novells en la prova, que no s'esperen algun tram sobtat i maleeixen els òssos.


Jo maleeixo els inevitables trams de pista, ja en sabeu que no som massa amics, no n'hi ha massa, però els que hi ha ... me'ls prenc amb calma. La cursa avança, apunt de creuar la carretera per encarar l'última pujada, curta en el seu tram final, però ja fa estona que el perfil pica amunt.

Aviat hi cauran la quinzena de kilòmetres, el dia avança i la calor comença a apretar, un nou contratemps, ja que en aquesta zona i fins el final, l'ombra serà més aviat escassa. Deixem enrera la carretera i ara si que encarem, l'última pujada, el punt més alt de la cursa, el Puig Castellar de 945m.



Abans d'encarar els últims 100m. per a fer cim, una caravana destartalada, un grup amb disfresses i una música a tope, ens encoratge per afrontar el darrer esforç, es nota que per a ells, el carnaval, encara és vigent, encara que tres bombers que volten per allà possiblement els hi cridin l'alto.

Cim, La Llacuna, el que és el mateix, la línea d'arribada, sota els nostres peus, ja falta poc, ara si, tot baixada tret d'alguna "trampa" al final de tot. Petit recés a l'avituallament i avall. Pista ampla, molt pedregosa, feixuga, però de cara avall, on encara que no hi tingui cap objectiu establert, sembla haver-me revifat una mica. Coincideix en un petit tram de bosc, les últimes ombres del recorregut, quan em topo amb en Dani dels Correm per la Terra, estès a terra amb un fort esguinç, hi ha un altre corredor mòbil en mà, així que després d'interessar-me pel tema continuo camí.

Darrer avituallament a manca d'un parell de kms. que s'agraeix per entrar en un terreny lleig de nassos, pel mig d'una rierota, ampla, seca, pedregosa, plena de ziga-zagues ... s'enganxa. Deixo enrera la trampa en forma d'una pujada d'uns 50m. però que a aquelles alçades fa prou mal. Ja entrem a la part de dalt del poble, asfalt, cara avall, tornem a creuar la carretera per enfilar els carrerons que ens portaran a la Plaça Major, punt de partida dues hores i vint-i-set minuts abans, glups! onze minuts més que l'any passat ... no m'esperava tant i per darrera de gent impensable fa uns dies.





A l'arribada no hi tiro coets, veig que tinc les cames per "l'arrastre" i que m'hi tinc que posar de seguida si vull sortir-ne viu dels reptes que m'esperen enguany, que encara que no siguin els de l'any passat, també mereixen un respecte enorme. Sóc conscient de que al Març patirem, a l'Abril ja estarem millor, al maig afinarem i al juny i juliol disfrutarem de valent, però abans toca això, és el que té començar de 0, persistirem per a tornar a disfrutar ...

Salut.