... tastant l'UTBCN

Dissabte, 14 de maig 2011
Begues (Baix Llobregat)
42' 600kms. - 7h.38'



Tram de l'UTBCN de bodissesclub en Garmin Connect: Detalles

Fins l'últim moment, per motius que no vénen al cas, no vaig saber si podria córrer aquesta ultra que amb tanta il.lusió havien preparat la Mireia i en Guido. El recorregut, pel Garraf i Llobregat, éra prou atraïent, amb sortida i arribada a Sitges, sota l'església, al final o inici del passeig, lloc emblemàtic d'aquesta vila marítima.

Hi corren prous coneguts i no em trec l'idea de poder-ne fer algun tram si puc combinar bé tot el puzzle, a prop de casa, però alhora, una zona prou desconeguda cap aquella banda. Dit i fet, puc enredar a l'Assumpta perquè m'acosti a Begues i allà m'hi afegiré, amb autosuficiència i acompanyant algun grupet de coneguts que hi trobi, tot i que més o menys, ja tinc al cap el grupeto que pot ser, el Pedro team, que tot i que ell farà la curta, la resta, 3a., Manolito, Tamayo continuaran amb la llarga.

A Begues no m'hi espero massa, entre que ells van amb una hora d'adelantament i l'estona que estic per allà, ara fent-la petant amb un, ara amb l'altre, el temps passa volant. El Martox team que vé de marcar, l'arribada del Luigi que farà l'escombra en el tram Begues-Torrelles-Begues, algun company de Vila que també fa seguiment d'algun corredor ...

Sobre les dotze del migdia comença la meva aventura, el sol ja comença a escalfar de valent i el tema aniria in crescendo fins el punt de deixar estabornits a tota la tropa. Jo vaig fresc, és clar, els altres ja en porten 35. Formem un bon grup tots quatre, gairabé no hi ha un tram pla i el puja-baixa és constant on de tan en tan s'alça davant nostre un bon "pepino".

Fem camí, amb alguna marrada ocasionada per "algú" que s'ha dedicat a treure les cintes. Això portarà moooolta cua, i a hores d'ara encara no hi ha la classificació definitiva. Entre el track del Tamayo i del Manolito, ens en sortim bé i minimitzem la pèrdua més grossa. La calor ja apreta de valent, l'aigua del camel bull i en els avituallaments demano d'agafar aigua, no problem, tothom molt amable, encara que a mi em feia una mica de cosa, per lo de piratilla.

Arribem a Torrelles de Llobregat, un bon avituallament sòlid a base d'espaguetis que els meus companys devoren, jo faig amb el que tinc i em refresco com cal a la font. La tropa està tocada i ja sabem del "xou de les cintes" que ha fet perdre als primers, saltar-se controls a d'altres, etcetcetc. La 3a. és la que arriba més tocadota insistint en que la deixessim, però no volem que es deixi anar i seguim tots quatre en grup.

Sembla que els espaguetis fan efecte i sembla recuperar-se, tot i que la calor continua fent estralls, encara que el temps anunciava tempestes, de moment no arriben. En mica en mica en Manolito sembla el més fort i aprofita un tram per afegir-se a un parell de corredors que porten un ritmet un xic més alt. Jo espero al Tamayo i a la 3a., ara formarem un bon triplet, jajaja... Jo em vaig trobant bé, encara que la setmana passada afrontés els 7cims, i l'entrenament d'avui ja m'estarà bé, amb bona companyia, per paratges desconeguts, encara acabaré a Sitges !!!!

Tinc vàries opcions, acabar a Begues, Olesa Bonesvalls, SP Ribes, o ja finalitzar la prova a Sitges. Begues gairebé descartada, Olesa és a prop i l'Assumpta ho tindrà millor per venir-me a buscar. I acabar, doncs no ho acabo de veure clar, per una banda em sabrà greu abandonar al Tamayo i la 3a., però per l'altra, ja n'hauré tingut prou i m'evito les tormentes del vespre.

Begues, novament, on tot xerrant, tornem a marrar el camí, sort del Manolito que hi coincidim més endavant, el que passa que ell ja està avituallat i segellat, aggrrrrhhhh ... ens hem saltat el control !!!! Tornem enrera i complim amb els requisits de cursa, jo porto gana i amablement m'obsequien amb uns talls de donuts de xocolata que em fan tocar el cel. Gràcies.

Sortint de Begues un altre "pepino", el temps es va ennuvolant, la tarda avança i la sensació de calor ja no és tan forta, encara que la xafogor encara es deix sentir. Arribem dalt d'una central elèctrica i comencen a caure quatre gotes que ens fan dubtar de si posar-nos l'impermeable. Ho farem més endavant, arribant a Olesa per una llarga i corredora pista, tota de cara avall.


Ho tinc decidit, l'Assumpta ja m'espera a Olesa, comença a ploure de valent i amb una marató d'entrenament ja en tinc prou. En aquest punt hi ha la Marta (Nutrisport) com a controladora i avitualladora, hi porta tot el dia i tota sola es va polint la cursa, tota la meva admiració, i per la petita part que em toca, moltes gràcies. Sort que l'Assumpta hi arriba abans d'hora i li pot fer una mica de companyia.

Em canvio amb un moment al cotxe i encara hi estem una estona per si feia falta alguna cosa. Hi veiem passar corredors, alguns em coneixen, però jo no, alguns els confonc el nom, com a l'Albert Torrent que li dic Àngel, jajaja... algun Ehunmilakeru, que espero recordar la fesomia quan arribi el dia ...

Mentre, la 3a. i el Tamayo, ja han fet camí, precisament quan sembla que plogui més, de tan en tan els xàfecs són contundents.. Es fa fosc i nosaltres marxem. L'èpica presidirà la part final de carrera a l'haver de seguir per una riera plena d'aigua i amb l'evident mala passada pels corredors. Em sembla cada vegada més, que la vaig acertar.


El proper any hi procurarem ser-hi tot esperonant a la Mireia en la confecció d'una nova edició tot i els problemes que n'han comportat aquesta. Jo només puc donar-vos les gràcies.

Salut.