Ollejant ...

Dilluns, 23 de maig 2011
Queralbs (Ripollès)
32 kms. - 7 hores.


Olla de Núria de bodissesclub en Garmin Connect: Detalles

Resaca electoral, tement la "marea" blava que d'aquí poc ens engollirà i tornarem a maleir. Tot el trajecte en cotxe, poc menys de dues hores, per la ràdio tot és el mateix, fins el punt que de bon matí, diana a les 5h., ja n'estic del tot assebentat, per si m'havia passat quelcom per alt.

Torna l'ERO i com que el cap de setmana ha estat curull en aniversaris, poc temps hi havia per dedicar a les sabatilles de córrer, tret d'una passejadeta amb l'Espurna i els meus dos nebodets, els més petits, on vam practicar les primeres pujades i baixades per una trialera, jajaja... No hi fa res, a l'horitzó inmediatíssim, hi veia novament el cim del Puigmal.

Tota la plaça per a mi, puc triar i remanar a l'hora de deixar el cotxe. El dissabte i diumenge no hi deuria cabre una agulla, però avui ... No fa massa fred però la màniga llarga no fa nosa, tot i que aviat arribo a la "ratlla" del sol que em dona la benvinguda, però passat el pont de Cremal, tornem a l'ombra. Salt del Sastre, Cua de Cavall ... en menys d'una hora i mitja, dalt a Núria, pensava que aniria més lleuger tot i no prestar massa atenció al ritme, penso que potser m'hi he ajegut una mica.

Petita parada, ens refresquem, no fa ni un bri de fred, ni un núvol, un dia fantàstic. Proper objectiu, el Puigmal. Pujada feixuga, sobretot al final, molt més costeruda que al principi, i que massa de tan en tan, em fa parar per a recuperar l'alè. Cim en 2h.54' des de Queralbs. No hi ha tanta neu com el juliol de l'any passat, alguna clapa sense dificultat per passar-la, però en general ben pelat, lluny d'aquella imatge de l'UTAG, on la blancor sobreeixia per arreu en una visió postalera a dalt el Mont.

Abans de marxar hi arriba una parella de Vic, contents d'haver assolit el seu objectiu. Jo faig via, doncs encara em queda una bona tirada. Primer cercant el Pic del Segre tot resseguint la carena, constant durant la resta de la jornada. Un pedrissam exagerat que penso anirà bé pels meus turmells malferits, la gran qüantitat de pedres tampoc em deixaria durant bona part de la sortida.



De fet faré la mateixa ruta que l'any passat férem amb l'Orzo i Ballestita i l'altre "fenòmenu" que ens acompanyava. Tornaré a deixar el Noucreus per un altre dia i al coll de Noufonts tirarem avall cercant novament el Santuari. Les clapes de neu dificulten de tan en tan el camí ben fresat, però tot seguit no costa massa en retrobar-lo novament.

Fa calor, de fet cau una soleia de por, però allà dalt sembla no notar-se massa, més tard i per mandra a agafar la gorra quedaré ben vermellot, el meu cap semblarà una bombeta i els bessons un parell de tomàquets, jajaja...



Vaig assolint cims, després del Segre, cauen el de Finestrelles, Eina i Noufonts, sempre per sobre dels 2.600m., tots amb dretes pujades, i baixades traidores que et fan anar amb molta cura. Al Pic d'Eina hi vaig un mos, coca-cola fresqueta, uns minuts a la neu ho solventen, i un pastisset energètic. Tinc la mala fortuna que l'envoltori de plata s'esvaeix, no el puc atrapar i esturat, contemplo com de mica en mica es va enlairant fins on m'arriba la vista, ajudat al principi per un petit arremoliment produït per l'aire. Ostres, potser encara tira amunt, jajaja... no ho havia vist mai. Que ho va fer?, la plata? ....

Últim escull, Noufonts, pujada novament feixuga, costaruda i que fa donar-ho tot, molt explossives, la cursa de l'olla ha de ser duríssima, en principi vas a tope, que no és el cas d'avui i deu ni dó el que bufo. Pronunciada baixada que ens portarà al coll de Noufonts i trencarem a la dreta ja de retorn. En tres quarts d'hora em planto al Santuari, conservant carroceria i motor que no sobre massa, encara que la precaució no fa que tingui algun "sustillu turmellenc". Patirem.



A l'esplanada del Santuari hi ha un col.legi que provoca una escandalera nociva per l'indret on ens trobem. M'hi separo un xic i m'ho miro des de la font del costat de l'ermita de SGil. Aigua fresca que em revifa de la calorada. Ben mullat, ben hidratat, busquem el punt final de la sortida. En tres quarts d'hora més desfaig el camí del cremallera i conclou aquesta nova sortida. Novament un bon grapat de kilometrets a la saca, aquests fets en alçada, aquests seran bons de cara al TOR, on durant 5-6 dies ens mourem entre 2.500-3.000. De fet val més no pensar-hi, ja que avui amb 30kms. he quedat ben baldat, i pensar que encara m'en quedaran 300 !!!! Gaaaaassss ...

Després de canviar-me i fer una mica de neteja i escoltar per la ràdio la malaurada noticia de la mort del XTondo, abandono Queralbs encara parat pel que acabo d'escoltar. Sembla mentida les coses que poden arribar a passar. Hi penso, també va ser a Queralbs, on també per la ràdio, em vaig enterar de la mort del DJarque. Casualitats de la vida. Arribo a Ribes sense adonar-me'n, però amb el xip al Bar Gusi, on una excel.lent truita i una cervesa fresca em deix apunt per a poder tornar a casa.

Salut.