Cursa del Neardental

Diumenge, 24 d'octubre 2010
15 kms. - 1h.31' 45
Capellades (Anoia)


Després de la setmana passada, on a Viladordis recolliem els primers kilometrets de la temporada, ara tocava desplaçar-se a Capellades on hi organitzaven la 1a. edició d'aquesta nova cursa de muntanya. Moltes cares conegudes, novament, però en aquesta ocasió, moltes cares vilafranquines, dels diferents clubs d'atletisme i d'amics en general, de fet, queda aprop de casa i tots els "muntanyerus", hi fem cap.

M'esperen 15kms., distància òptima per apretar una mica més les dents i cremar una mica de pota sense morir en l'intent, tot i el meu refredat, que encara continuo arrastrant. Així doncs, després de saludar a tota la parròquia, en Malfietenapoulus també s'hi ha deixat caure, ja ens trobem al calaix de sortida, custodiat per tres o quatre personatges de l'època del neardental.

Tret de sortida i com sempre la gent surt esperitada. A mí que sempre em costa agafar una mica el ritmillu, vaig a la meva, tot i que el Marc i el seu germà s'escapin un xic. Esbufego com un bou ferit (homenatge ;-)), producte de l'encostipat, del ritme, del pendent, que sé jo, però el començament no és bo. No m'hi capfico, amb 15kms., tot i no ser massa, pot passar de tot si no has regulat, així que espero que el terreny em sia més propici.


Vaig controlant als "Gorditus" germans Grases, sempre a tiro i més enllà, un altre amic de la via, en Canela, amb molta més caixa i qüalitat que jo, asfalteru, però que aquí a la muntanya s'ha de veure com es defensa.

Em vaig refen i/o agafant el ritme, tampoc veig que els de davant marxin ni per darrera em passi massa gent. Tanmateix, depenén del terreny puc apretar més o guardar la roba. Avui és qüestió de quedar bé, si nó menjarem cursa tota la setmana quan sortim a entrenar, jajaja... Ja estic a l'alçada dels "Gorditus" i em sento fort, per contra veig a les seves cares un patiment que s'inicia i continua quan afrontem un tallafocs impressionant, una autèntica paret d'un 200-300m. Els deixo i vaig a per en Canela que comença a veure que això de la muntanya, és una altra història. L'enxampo fent cim i com tot el que puja baixa, ara és la meva. Recurerat l'alè i després d'avituallar-me ràpidament em llanço "a tumba abierta" passant varis corredors i disfrutant d'allò més.

Quan el terreny s'aplana, ell em recupera terreny, quan puja, prenc la davantera i a les baixades intento treure la meva renda. Així la resta de la cursa, sense cap més altre desnivell tant fort com l'anterior, tot i passant per un altre tallafocs, molt més curt i no tan dret. Corriol, pista, entre vinyes, entre boscos, temperatura ideal ... continuem adelantant gent, per un moment penso que em deixarà en un tram per córrer de valent, però m'hi aferro com puc fins al proper tram molt més propici per a mí.


No ens hem pogut treure de roda i afrontem l'últim tram, primer en lleugera pujada per continuar en baixada per una pista que ens portarà a l'últim corriol. Tots cremem pota de la bona, nosaltres dos, i tres corredors més. Quedarà un kilometret i no és qüestió de guardar res, gaaaaaaaaaaaasssss. Estic de sort, l'arribada és a tocar, estic pletòric i em posen una riera salvatge cara avall, cara a meta. És la meva, gaaaaaaaaasssss, fins que faig saltar el grup pels aires i m'en vaig fletxat directe a l'arribada.



Bona cursa, feia temps que no em sentia a "competir", entre moooooooltes cometes, jajaja... però ha estat bé, sobretot perquè m'he trobat molt bé i he acabat amb molt bones sensacions, tot i que s'ha de dir, la distància permetia arriscar-s'hi i cremar pota de la bona. La setmana que vé a Puigsacalm, ja serà una altra història.

Bona organització, bon itinerari, ràpida, bones botifarres a l'acabar, un clàssic ja a totes les curses, en definitiva bona matinal, a prop de casa. Repetirem.

Salut.