Puigmal

Dilluns, 7 de juny 2010
Queralbs (Ripollès)
24'3 kms. - 5h.30'


Ja feia molt de temps que hi havia l'assignatura pendent de pujar al Puigmal, una muntanya de les clàssiques i més significatives del nostre País. El passat dilluns s'em presentava l'ocasió i no ho vaig dubtar. En poc menys de dues hores em presentava a Queralbs preparat per iniciar l'aventura, amb una mica de respecte i molta il.lusió d'aconseguir l'objectiu.


Tenia gana d'alta muntanya i avui s'em presentava l'ocasió en una sortida relativament fàcil però que en el segon tram era desconeguda per a mi, així com malauradament, el meu relatiu desconeixament de la zona.

No obstant si un tram el tinc pamat és el magnífic corriol que bordejant el cremallera, fa cap a Núria. Ara arreglat i modificat en algun tram on s'hi pot triar varies opcions, opto per la més gratificant i agraida. El corriol s'empina d'un bon principi, però la trescada ja la disfruto des del primer moment, gaudint de la muntanya amarada d'aigua i amb les característiques olors i sorollets que produeixen els diferents animalons que envolten el trajecte.


El camí no té cap dificultat, si més no el fet d'anar guanyant mica en mica alçada. La comoditat i coneixament d'aquesta primera part de l'itinerari, fa que em distregui tirant fotos i probant la nova càmara, ja hi haurà temps d'anar per feina, de fet el temps que tardo per arribar a dalt, així ho demostra, però avui no hi ha pressa ni hi ha horaris, simplement, de reüll, tenir una mica de noció del temps i de la situació.



Arribat a Núria, una Núria deserta gairabé a les 9 del matí. El dia s'aguanta i a estones fa bon sol i caloreta, tot i que també s'atisben alguns núvols i boirotes un xic desafiants. Sense parar-mi massa estona aprofito aquest tram de descans per menjar una miqueta sobre la marxa i entrar breument a l'ermita de Sant Gil, sempre val la pena encomenar-s'hi una mica per si un cas, jajaja...

En el segon tram, Núria-Puigmal, ja m'és desconegut, però les indicacions d'un treballador em fan ràpidament agafar el corriol adient per iniciar l'ascensió. No estar massa ben marcat, però ho trempejo prou bé i de vegades l'instint rovellat de muntanya que encara dec guardar, m'indica el cami correcte, d'altres, al ser dilluns el trajecte ha estat prou trepinat el dia abans i hi ha trams prou reconeixibles, sobretot al creuar alguna congesta de neu.


Encara hi ha força neu i a mida que vaig guanyant alçada, els gruixos aumenten, sense dificultar el camí i no essent obstacle per continuar cara amunt. L'airet és fresquet i les boirotes hi passen amb prou rapidesa. Estic ben acompanyat pels isards, mitja dotzena, tots juntets i amb una facilitat per moures, envejable. També m'hi acompanyen un parell de marmotes amb uns xisclets d'espant a la primera vegada, jo amb el bastó de muntanya preparat per si algun animaló s'acostava més del compte, jajaja... tot i que segurament ells són més porucs que jo mateix.


Guanyo alçada, 2.500 -2.600 - 2.700, les vistes són espectaculars i aprofito de tan en tan per a parar-mi un momentet per gaudir de l'espectacle i continuo pensant amb la neu que encara hi ha per a tot arreu. Ja gairabé hi sóc, la direcció és la correcte i l'altimetre em diu que ja sóc aprop, he d'arribar als 2.910m. per aconseguir l'objectiu. El tram final, més pelat i amb gran varietat de corriols que tots conflueixen al mateix lloc, al CIM DEL PUIGMAL.



Fa un vent empipador i fred, però hi ha varios racers de pedra per a quedar-s'hi una estona. Fotos de rigor i un altre most mentre decideixo la següent opció, la de continuar i fer el pic de Segre, Finestrelles, pex., o tirar avall tot xino-xano. No conec massa la zona i tot i que teòricament és facil de seguir, tinc els meus dubtes, a part de que el temps sembla embolicar-se.

Un muntanyenc apareix procedent de Fontalba i ell segueix ruta, però ho continuo no tenint clar i decideixo tirar avall per on he vingut. Tot i això m'hi estic una estona més al cim per a seguir-li la traça amb la mirada, per si en una altre ocasió m'hi decideixo.

Molt content d'haver-me tret l'espineta del Puigmal, desfaig doncs el cami de pujada fins a Núria novament, aquesta vegada amb un pelet més d'animació que aportava una carretada d'avis alemanys. També desfaig camí cap a Queralbs on ja m'hi trobo algun excursionista que va per amunt, jo ja he fet la feina. A Queralbs hi faig un most a can Litus, on "mano-mano", l'amo i jo la fem petar mentre em cruspeixo unes bones menges. En definitiva, magnífica sortida, relativament aprop de casa i que ens permet passar un dia de muntanya en tota la seva essència i espectacularitat per als qui ens agrada gaudir-la.

Salut.