l'Ultra-trail de l'Alta Garrotxa (UTAG)

Dissabte, 1 de maig 2010
71 kms. - 14h.51'
Oix - Besalú (Garrotxa)


En JArtigas ens va preparar una magnífica sortida pel pont de l'1 de maig. Un ultra-trail que donarà molt que parlar i que uns quants aventurers vam fer en plan de tastet, qui sap si el dia de demà pot esdevenir una proba homologable, una més dins el calendari ja prou atapaït que hi ha setmana rera setmana en mil i una modalitats. Tot i que així no sigui, estic segur que una vegada a l'any una bona colla d'amics li tindrem guardada una data per tornar a gaudir d'uns indrets impressionants, una meravella d'itinerari i a més a prop de casa.

A les quatre del matí em desvetlla un bon xàfec, l'hora de posar peu a terra ja que la sortida estar programada per les cinc. Afortunadament dura poc i podem sortir sense que caigui ni una gota, això si tot moll, però no hi fa res perquè els primers kms. són per pista i camí de bon fer. En JArtigas, Montse Sisteré, l'Angel, l'Enriccb, el XColl, la Rabassa, el Ramón i en massa formen un bon grupet de nou unitats. Tanmateix comptem amb l'ajuda inestimable de l'Assumpta que ens farà l'avituallament en un parell de punts del recorregut. Tot i això pràcticament ho portem tot a sobre, bocates inclosos, doncs en alguns trams hi passem fins a cinc hores fins a trobar-nos de nou.


El primer tram és força distret tot i que al principi encara és negre nit. D'Oix farem cap a la vall del Bac, gaudirem d'un troç del camí dels exiliats i farem cap a Beget, on abans d'entrar al poble ens espera l'avituallament. Portem tres horetes que han passat en un suspir tot xerrant i explicant aventuretes, anant en compte en algun tram tècnic on més d'un ja ha llepat. El temps es comporta tot i "l'amagu" de quatre gotes, però a Beget hi fa bo i el sol ens hi vol acompanyar.


Aquí, malauradament hi perdem dues unitats, en massa que té el cap més als 101 peregrinos de la propera setmana que aquí, a més ell ja coneix el terreny i prefereix reservar per l'aventura del Bierzo, per tant l'Assumpta tindrà un guia de luxe en el que resta de jornada, de fet s'ho passaran pipa la resta del dia. Aprofitant la benentesa, el Ramon decideix girar cua i tornar a enfilar cap a Oix, doncs a última hora li van canviar els plans hi hauria d'ésser aviat a casa. Dues baixes doncs que fan que el grup es transformi en set unitats. Toca no encantar-se ja que queda mooooolt camí i enfilem un bon tram de pista que pica de cara amunt, on per sorpresa se'ns hi afegeix un troç de gos, en Troc, que ens acompanyarà fins al Comanegra, una bona tirada, amb importants repetxons que ens fan esbufegar a tots.

De tan en tan cal reagrupar-se doncs hi ha desnivells importants i anem de cara a enfilar el Comanegra, cim del dia


on de mica en mica ens hi anem acostant després d'uns trams força trencacames. Un cim que fa de frontera entre França hi Catalunya de 1.558 metres. Última rampa, des de les basses de Monars, on el grup es desintegra per complert, cadascú al seu ritme encarant el punt més alt sense un camí massa definit i on tothom hi busca la millor manera per arribar-hi.
A dalt hi ha gent, hi a més s'hi fa una cursa que vénen de la banda francesa, fet que ens permet animar als primers corredors que queden parats de l'ambient que hi ha allà dalt, jajaja... on també s'hi ha ajuntat uns excursionistes de 20-30 persones, aquestes de casa nostra. Reagrupament, foto obligada i aprofitem per a fer-hi un mos.


La Rabassa va una mica tocada i veurà com funciona els propers kms. després d'haver menjat una mica i haver-ho assimilat el cos. Tot carenajant fem cap al pic de les bruixes, cim lleugerament inferior en metres al Comanegra i enganxat pràcticament l'un de l'altre. El temps va i vé i durant la jornada tindrem de tot, ara fa fresqueta, bona per córrer i cel ennuvolat, amb algunes boirotes que amaguen de tan en tan el nostre entorn.


Després d'una llarga baixada arribem al refugi de Talaixà on un grup de "killakus" en són els hòstes, jajaja...
En aquest punt hi perdem una altra unitat, en Rabassa, aprofitant el creuament de camins on un d'ells la pot tornar al lloc d'origen i veient que la seva recuperació no acaba d'ésser tot lo productiva que calia esperar, decideix agafar aquesta escapatòria i fer la seva. Ja en som sis, i encara queda molta tralla, glups! Som a prop del migdia i comença a haver-hi gana, el proper destí, Sant Aniol on hi farem una bona parada per omplir l'estomac i els camelbacks, ja que tothom va bastant sec. Ens hi porta un bon tram de pedra, sempre de cara avall, amb bons precipicis banda i banda on hi podem admirar el salt de la núvia, una paret que fa força patxoca, uff!

Hi trobem força gent, fins i tot amb cotxets aprofitant aquest dia de festa tota la tropa s'abocat a la muntanya i curiosament els éssers estranys ho semblem nosaltres! Hi fem una bona parada, potser 20-25', ens fa falta hi ara toca tornar a encarar un tram força dur, el coll de Bassegoda. Són quarts d'una hi aquí encara fa bo, de fet jo ja m'hi quedaria a fer la becaina, doncs des de les cinc que tresquem, unes vuit horetes entre pitus i flautes. Tot i quedar-me amb l'imatge d'un merenderu de diumenge el lloc ha d'ésser prou bonic envoltat d'aigua amb alguns salts prou interessants per a perdre-hi una bona estona, però com diria el President, avui no toca.

Enfilem el coll de Bassegoda, dur dur, més després de la parada tècnica on encara costa més d'arrencar. Al davant sempre el capità JArtigas seguit per la montse i l'Angel, un pel més enrera n'Enric, en XColl i jo tanco el grup buscant un ritmet que no trobo. Després d'un breu reagrupament sembla que em refaig i ja no deixo el grup capdavanter, quedant i passant dificultats en XColl que sembla que la parada no li ha anat massa bé. Encara reina el bon humor i tot i la duresa del recorregut encara i fem broma "capitán, capitán, estamos perdiendo unidades..." jajaja....

Una vegada dalt el coll, el cim el deixem per un altra dia, tornem a enfilar un bon tram de descens on ens espera una bona cocacola ben fresqueta al refugi on l'home que ens la serveix no ens mira amb massa bona cara, car deu pensar que marxarem corrents sense pagar!, jajaja... la cocacola senta d'allò més bé i pot servir per a revifar en XColl, a més, a poc més de mitja hora tornarem a trobar l'avituallament de l'Assumpta i en massa. Abans, però, la Montse ens dona un bon ensurt doncs es torça el turmell i sembla que el tema es greu. Poc a poc va refent-se i amb l'ajut d'una tormellera i abans de que es refredi pot tornar a fer camí.


Suposo que en XColl ha tingut massa temps per pensar, ja que una llarga pista asfaltada, també és d'agraïr a aquestes alçades, que ens porta a Lliurona, tampoc li serveix per a recuperar-se i decideix posar peu a terra després de gairabé dotze hores anant-li fotent, són quarts de cinc i portem l'horari establert, però encara ens queden unes tres horetes.
En quedem cinc i espero no ser el proper, de moment vaig bé i no tinc cap simptoma de defalliment, he menjat i begut correctament i de moment em trobo bé, fins i tot en algun punt em faig una mica el valent. No ens encantem doncs el cel es comença a tapar i ara sembla que no ens escaparem d'una bona remullada.



El seguiment també té les seves anècdotes, a part d'un bon àpat que s'han polit a Beuda, canelons, etcetc.. no tot són flors i violes i després de l'avituallament de lliurona hi tenen una punxada talment com els components del grup, jajaja... afortunadament en XColl, que ara els acompanya, els treu d'un bon embolic on segurament el massa i n'Assumpta se n'hagueren ensortit, però....


Ens queda l'última dificultat del dia, el santuari del Mont, sota una intensa pluja que no ens deix durant les següents dues hores i quedem ben xops. La pujada s'inicia per camí arribant a una cruïlla on per un corriol ens durà a dalt de tot. El temps és dolent, boira, aigua, fred, vent, aquí és on hi tinc un petit defalliment a falta de 10 minuts del cim, he de parar un momentet per a recuperar-me, poca cosa, però ja no tornaré a ser el mateix, ha estat tot de cop i volta i no m'ho esperava. Menjo una mica i bec, ara ja som dalt, es veu Besalú i no queda massa per l'arribada.

Corriol i avall, terreny bodi que tot i no anar suelto segueixo bé, sembla que hagi passat el pitjor! de seguida arribem a Beuda, xops per a tot arreu, però satisfets veient l'objectiu a tocar. El "seguiment" ens anima tot i no parar-nos, no volem perdre més temps, volem arribaaaaaar!!!!


Besalú és a tocar però queda amagadot i no es deixa veure, sort que fins l'últim moment transitem per corriols una mica trencacames sobretot degut a les hores i el kilometratge ja acumulat. L'Enriccb i jo anem fent la goma seguint als de davant amb la vista per no perdre pistonada.
Travessem l'autovia per sota els ponts d'aquesta, ara si, un cop d'ull a les nostres esquenes per veure on erem fa una estona, i ja enfilem els primers carrers de Besalú, quan sembla que torni a caura el dia i la llum natural comença a mimvar. Al passar per l'illa de vianants, ben concurreguda, aquestos ens miren estorats veient cinc "sonats" ben xops, tot i que ara no plou, corrents qui sap a on. Pont de Besalú, lloc on simbòlicament estar situat l'arc d'arribada, un arc natural inmillorable.



L'aventura ha acabat, ha estat una sortida inmillorable i alhora un entrenament fantàstic pensant en el juliol, amb un grupet fantàstic de principi a fi i que ens ho hem passat de primera. La jornada no podia acabar d'una altra manera que amb un merescut sopar on tothom se'l veia ben cofoi, fins i tot els que no havien pogut acabar se'ls veia contents esperant ja poder tenir una nova oportunitat. Agraïr al JArtigas la sortida que ens ha preparat, amb samarreta inclosa conmemorativa, gran coneixedor d'aquests indrets i que ens els ha donat a coneixer als foresters, uns paratges magnífics, alguns plens d'història i a prop de casa. Jo també espero tornar-hi!

Salut.