Pels camins dels Matxos

Diumenge, 18 d'abril 2010
62'8 kms. - 9h.51' 24
Torelló (Osona)


Amb dues intencions em plantava a Matxos, bé, una comportava l'altra. Treurem el mal regust de boca de la setmana passada a La Fageda i tornar a disfrutar, conseqüentment si això es produia, estava en condicions de fer sub10 objectiu marcat pel dia d'avui.
Tot estudiat, amb les referències del 2008 que vam compartir amb el Luigi i al començament amb en Ramon, en una edició marcada per la forta pluja que va caurà en la segona part de l'itinerari. La marca a batre, 10h.03' i baixar de les 10h.

Després de fer-la petar a la sortida amb un grapat de gent, vells i estimats coneguts, a més del koala's team, em poso bastant al davant per estalviar-me de seguida als caminaires. No coincideixo amb cap conegut, però tan fa, conec el que m'espera i sé el que vull fer. Tot i això al control de les Valls ja m'atrapen en Clave i en Sioux, he fet via (6' minuts sota el temps previst) sense massa esforç, ja veig que això pinta bé, passarà el que hagi de passar, però avui les sensacions són millors. En Clave, em fa un troçet de pujada cap a Bellmunt, però ben aviat es queda per esperar en Sioux, que avui diu que no té massa ganes de gresca a més d'anar un pel tocat (a recuperar-se company). Ja sento al meu darrera el trenet koala tot fent xirinola, ells busquen també les sub10, però he preferit anar a la meva i no refiar de ningú i per altra banda tampoc ser cap càrrega en cas de que les coses es torséssin.



Bellmunt, km10 per a veure com estan les coses en el primer tram, continua pintant bé, ja he recuperat 12' minuts vers el 2008, estem al principi, però les sensacions són bones. Petita parada, on hi arriben en Clave i en Sioux que després de saludar-los els deixo, ja que jo ja fa uns minutets que estic per allà. Tornem-hi que fa baixada tot enfilant el salt del molí on malauradament no hi podem estar massa estona. Buscant roda en algun grupet durant bona part de trajecte, a un ritmet assequible que podés mantenir la regularitat, pràcticament calia mantenir i no defallir per aconseguir l'objectiu, però faltava mooooolt, i qualsevol renda semblava poca.


La pujada a la serra de Curull se las trae, després de superar el punt d'aigua i assebantar-me de que vaig 69è.!, abans de començar l'ascens. És fa dura, però la faig dignament, no perden possicions i pujant a pinyó, no la recordava tant dura. Després d'aquest obstacle, i una molt bona i ràpida baixada ens porta al collet de SBertomeu (-18'), ostres, no estamos tan mal i esgarrapant minuts a cada tram , això m'esperona, ja començo a tenir un bon marge i ja enfilo Puigsacalm, sostre del dia de 1.515m.

Font Tornadissa i prat amunt, magnífic paratge, però una pujada dura dura, potser el tram més dur abans de trencar a l'esquerra per ja dirigir-se propiament al cim, per suavitzar després i encarar finalment el CIM !!!!, una altre alegria, dos minutets més a la saca (-20') i 55è. Tenir avituallament allà dalt té mèrit perquè l'única forma que hi ha per a pujar-hi, és a coll, per tant les meves felicitacions i agraiment, a part de l'amabilitat i trempera de tots els voluntaris. A la baixada encreuem amb els koala's que em trepitgen els talons, però cadascú fa la seva via. El punyeteru Tossal i de pet avall, tram molt tècnic equipat amb cordes, buscant la carretera de Bracons on hi trobo l'Isma que fa la curta, o la mitjana, o la llarga però en fa menys, en fi que no ho sé, jajaja... , la fem petar un moment i a la feina, baixada guapa per la grevolosa, un altre indret magnífic, com molts i molts que ens regala aquesta marxa. Ensumo la butifarra al Prat de la Vola, tinc un momentet per fer-hi un tastet, a la baixada ja n'abusarem.

Comença a apretar la calor i combinat amb la pista que t'apropa a Cabrera, enganxadissa, costaruda, fa que noti els primers simptomes de cansament. No em poso nerviós ni temo una debacle, ja que vaig molt bé de temps, cal regular i ser constant més que mai, bisonte, bodi, bisonte.... a mitges, ja que inevitablement hi camino bastant. Última pujada abans de les escales, on hi faig alguna parada per a recuperar l'alè, les escales, uff!!!, quin patiment i que dretes... però ja sóc dalt i no he perdut tant, encara tinc un marge generós (-22') i encara he guanyat unes posicions, 49è. Aquí és on arriben els koala's, la fem petar un moment i tirem avall tots junts, bé, és un dir perquè ràpidament, els capitans perden unitats i han d'aturar-se. Jo faig la meva i quedem que ja ens anirem veient, ja aniré fent la goma. Baixada molt tècnica on prenc totes les precucions del món, doncs recordo la important torçada al turmell de fa dos anys i això em fa ser més caut, 39' i jo sóc novament a baix. Ara comença la cursa contra el crono, però primer una botifarra de muerte i beure per doquier, amb els koala's possant-se les botes, deu meu, quin saque!!!!





Toca córrer una mica, toca pista i és qüestió de no defallir, mantenir, bodi, mantenir, ja no cal esgarrapar més minuts al crono, aquesta feina ja estar feta. De seguit em passa el trenet koala's, van a ritmet, però els deixo fer tot i el goig que fan, el Sergi i l'Albertus de capitans de nau, amb un Manolito que sembla recuperat i un Martox que comença a apretar les dents, és per a fer-hi un bon doctorat sobre el ritme bisonte i l'estil pur koalenc.

Després de creuar novament la carretera d'Olot, toca enfilar el Puig de la Salgueda, última rampa important del dia, molt més dura enguany que fa dos anys, tot i plovent de valent en aquella ocasió, de fet, hi empro 4' més, però no hi pateixo, un cop dalt ja s'ensumarà l'arribada. Al control coincideixo amb en Nils, que ha desistit de fer la llarga, la fem petar un moment i sant tornem-hi, ja no em puc encantar. També he vist tot arribant al control els "culs" dels koala's, els tinc allà, penso que també acusen l'esforç, bé, com jo, jajaja... no en va, ja portem una cinquantena de kilòmetres a les cames.

Tanmateix inicio aquest tram sol, s'ha d'estar a l'agüait ja que és un tram molt perdedor, tot i estar ben senyalitzat, ara no em puc perdre. Enllaço amb els koala's abans del final del descens altra vegada i em són de gran ajuda marcant un ritmet que puc anar seguint mitjanament en un tram més tècnic, però a la que s'aplana i tornem a trobar pista, doncs .... se'm tornen a escapar! , però ja creuem la carretereta de SPere de Torelló i control 9.


Temps de sobre, gràcies a la marxeta koalí (-26'), feina feta, només una hecatombe m'apartaria de l'objectiu. En Ferreti rep tota la troupe koalí notificant el seu segon lloc, ostres quin crack! , però no s'encanten massa, jo m'hi recreu més i els "deixo" marxar, ara ja em veig les orelles i tot i que cansadot, tinc l'objectiu al sac, encara que falta lligar-lo.



Troç lletjot, sobretot al final, on hi ha troços que hi camino més del compte tot recordant fa dos anys que anavem molt més bé. Marge del riu, pista, troç de carretera, camí, desfer el camí inicial de la marxa, ara un autèntic Tourmalet, però ja hi som tot mirant de reüll el rellotge. M'he portat bé, que carai, tot i haver-me recreat més del compte en l'últim tram, i n'estic prou content, per tant gaudeixo dels últims metres en baixada on sota l'arc d'arribada m'espera tota la trouppe. Objectiu aconseguit 9h.51'24 treballadet, treballadet.... i al final en la 48ena. posició, torno a ser TOP-50!!!!, jajaja....





Jornada magnífica compartint amb molts coneguts aquesta marxa i felicitar a tothom que hi ha estat partícep. Sens dubte una marxa 10, dura dura, però d'una bellesa insuperable.

Salut.