7cims

Diumenge, 31 de maig 2009
58 kms. - 8h.12' 31
Torrelles de foix (Alt Penedès)


Cita ineludible per poc que es pugui al costat de casa, mica en mica l'organització va polint petits detalls i amb la seva entrega fa que esdevingui una marxa que mica en mica va agafant en aquest món, encara que no sigui prou coneguda per tothom, que dóna a conèixer la nostra comarca a tota la gent de fòra i fins i tot als autòctens, que hi ha mil i un racons absolutament desconeguts. La gent s'hi va abocant incrementant aquest any 100 places més vers l'any passat (enguany ja érem 400 inscrits) que van quedar cobertes tres setmanes abans.

Jo si fa o no fa, com l'any passat, però sense la companyia del Komando Ponent que en vam gaudir d'allò més. Per tant, sense masses pretensions, enguany anava a la meva, al meu aire.
El començament no és dolent, després de la dura pujada inicial, ja planejas cap a Pla de Manlleu, acompanyat pel Pere (al final quedaria7è.) i el Reta (21è.). A la població hi tenim un petit avituallament que aprofito per deixar-los anar ja que van un puntet massa ràpid per a mí. L'olor dels camps aquesta hora del matí et regenera en la tasca que tenim encomenada avui.


Enfilo direcció al Montmell, "màxima" dificultat del dia, encara tinc els dos companys a tiro, però abans d'iniciar l'ascensió, he de fer una parada tecnico-sòlida, amb la qual cosa els perdo definitivament.
El sol ja comença a picar i encara no són ni les nou del matí!, ens espera una dura jornada. Després de fer cim espero en Coll, un conegut del congost amb arrels penedesenques, i compartim una estoneta fins al proper avituallament, després d'haver fet la baixada més tècnica de la marxa.
Ara queda un dur recorregut de puja i baixa interminable fins al coll de la torreta, gairebé 10 kms. que no s'acaben mai, sobretot si vas tocat. Coll de Sant Marc, Coll de Selma, la Portella....aagghhhrrrr!!!!! Jo ho passo malament, vaig tocat, ni l'avituallament extra que hi han posat aquest any enmig d'aquest recorregut, em revifa. La meva esperança és arribar al macro-avituallament de la torreta, però no hi acabo d'arribar mai. Al final després de 4h. de marxa arribo a l'oasi. Una vegada allà l'entrepà de botifarra, les tallades de meló, coca-cola, aigua, cafè . . . . em revifa una mica després d'estar gairebé 20' assegut en una cadira. He arribat pitjor que el Crit i el Joker junts l'any passat!!!!




És un punt en el que plega bastanta gent, hi ha cotxes que et poden portar avall i és molt temptador. L'Assumpta mateix fa de taxi improvisat. Jo decideixo continuar, i és que a la tarda no tinc res que fer jejejeje... conec el troç que queda, per a mí és més distret que la 1a. part i el faré com podré, amb l'esperança de que em revifaré una mica, si nó ja posarem "peu a terra" més endavant, és el que té el seguiment en cotxe per part de l'Assumpta, una opció massa temptadora per altra banda.

Començo sol el Montagut, na fent, ritme-bisonte, n'agafo un parell i fem grupet fins al Formigosa. Mica en mica em vaig refent, conèixer el terreny m'ajuda molt i cada vegada em vaig trobant millor. Solanes, el Castellar i un altre avituallament generós però ja no necessito devorar tant com hores abans havia passat al coll de la Torreta. Ja anem a parar al migdia i el sol ja causa estralls. Gent molt tocada, com jo o pitjor, hores abans, fet que fa que guanyi algunes posicions i una mica d'auto-estima, jejeje...A l'avituallament hi ha en sioux, vell conegut correcat que m'ha vist tirat al coll de la torreta, que es sorpren de la meva recuperació, jo també, però quan jo arribo, ell ja enfila camí. Jo em quedo uns minuts amb l'Assumpta i uns amics que passen per allà.

Un bon troç de pista i entrant al corriol que ens portarà a Penyafort torno a enllaçar amb en sioux, una mica tocadot per la calor, però un per l'altre procurem que no s'allargui massa el patiment. Ja portem més de set hores i es comença a fer feixuc. Aprofitem el riuet que passa per la casa de colònies i no ens ho pensem dues vegades, amb la calda que cau, allò és glòria. Ara les olors ja han canviat. El bosc desprèn aquella escalfor que fa esfereir, més si tenim en compte la sequedat que hi torna a haver-hi ja que durant tot aquest mes, apenes a caigut una gota.


Ben remullats, fem la última pujada junts, tampoc s'acaba mai, això que és curteta, però les forces són mínces. Un cop dalt, tot baixada, abans però tornem a avituallar-nos mínimament, doncs en un quart llarg, som baix, tot i que no hi ha massa ganes de fer via.
Em deixo anar a la baixada a veure si encara "en pillo" algun, sembla mentida que després de tantes hores encara es pugui córrer i sobretot després del "pajarot" que m'havia agafat feia unes hores.



Al final 8h.12' 31 i en la posició 43, curiosament la mateixa posició que l'any passat amb el komando ponent fent vint minuts més i amb 100 inscrits menys. Coses de la numerologia.

Una bona dutxa, l'arribada del companys, un bon entrepà per l'Assumpta a Torrelles, a mi no m'entra res, però ella prou que s'ho mereix i tornem a l'arribada per acabar de veure més participants, entre ells veiem l'arribada del comando jabalí, o comando caloreta?, tots joiosos per haver completat el recorregut. Després de saludar-nos i felicitar-nos per la marxa, nosaltres ja enfilem el camí cap a casa. Ha estat una jornada ben aprofitada.



Salut.