Templers

Diumenge, 21 de juny 2009
10 kms. - 46' 58
Lleida (segrià)



Cita ineludible en el calendari atlètic i un dels dos dies a l'any, que per cortesia "em canvio de semarreta"!!!!. Enguany, però, la mala fortuna, fa que coincideixin les dues curses que això ho fan possible, Templers (km0) i Vacarisses (correcats). Sap greu no haver pogut anar a veure el meu amic Toni Korfbaler, però per "antigüetat", em decanto pel segrià.

Felicitar-vos novament pel gran èxit de la cursa, cada any la feu més grossa i això ja no hi ha qui ho pari. Ambientarru a Gardeny, abans i després de la cursa amb una organització perfecte, com no podia ser d'una altra manera coneixent la gent que hi ha al darrera. Grapat de voluntaris per tot arreu, molts dels quals vells coneguts companys de fatigues en alguna cursa que no els hi cau cap anell a l'hora de donar un cop de mà pel que faci falta. Aquí estar la clau de l'èxit , l'abocament d'un grapat de corredors perquè les coses sortin bé, hi com sempre he dit, una cursa, organitzada per corredors, és un èxit assegurat. Enguany han superat els 800 atlètes i perquè han dit prou, no hi ha dubte que el miler el ténen assegurat per l'any vinent.

Ponent es mou . . . . i com es mou ! ! ! !

La meva cursa és anecdòtica ja que el principal motiu que em mou venir a Templers és poder saludar als companys de ponent i us puc assegurar que no me'n canso de fer-ho. Això fa que sense adonarte'n, es dongui el tret de sortida, d'una sortida rapidissima perquè és en baixada i s'agafa bona embrenzida. De seguit em trobo amb en Joker al meu costat, Joookeeeeerrr!!!!, i es proposa acompanyar-me. Jo ja li dic que no sóc bona companyia, que tindré feina per baixar de 50', l'amenaço en seure al mig de la calçada, ell va sobrat i jo...., com canvien els temps!!!! No el puc fer canviar d'opinió, i fem la cursa junts. Gràcies a ell no em deixo anar, cosa que hagués passat d'anar sol, i no em cau una minutada. 4'18-4'38-4'46-4'48-4'41-5'10?-4'28-4'46-4'37-4'42 = 46'58 a 4'41, tot ho dono per bo, al menys una cursa que la faig sense parar-me, jajajaja..., una mica de menys a més i al final adelantant força gent, exprimint-me a la pujada final amb la recompensa de baixar de 47'.


Sempre haviem compartit, amb els amics de ponent el dinar post-cursa, però enguany no va poder ser i amb pena al ser al local dels castellers de Lleida, a veure si l'any que vé hi repetiu i podem fer-la petar tots plegats.

Salut.