Coll de la Torreta - Les Dous (7cims)

Diumenge, 19 d'abril 2009
26 kms. - 3h.33'


No podia deixar escapar l'oportunitat d'aprofitar aquest cap de setmana per fer una bona sortida, entre d'altres motius perquè l'Assumpta marxava els dos dies a Ceret per cantar-hi, o sigui de "rodrigues" total. Per altra banda s'apropa el maig i el tenim ben atapaït, i per últim que ja feia dies que aquesta sortida em rondava pel cap i aquest moment era l'idoni.


El dissabte, abans de futbolar-me tot el dia entre la canalla, el Barça, el Madrid....ja faig un aperitiu i em puleixo el Clapí vell i l'Àguila, dos puigs que inicien la marxa dels 7cims. Són 8 kilometrets de puja i baixa que ja em fan suar una mica.


"Enredo" al meu pare perquè m'acompanyi al punt de sortida. Necessito una mica de logística per a desplaçar-m'hi. Marxem en dos cotxes, jo el deixo a l'arribada i ell m'acompanya més amunt, al Coll de la torreta, a mitja cursa dels 7cims on iniciaré el meu recorregut, per tant que avui faré la 2a. part dels 7cims.


Em fa gràcia, doncs em vénen bons records de la cursa de l'any passat on amb el "Komando ponent" ens ho vam passar d'allò més bé. També tinc un recordatori pels dels "matxos", avui també és el seu dia i em tornen a venir bons records on en la darrera edició vam compartir amb en Luigi. Per últim, veig els amics de Lleida organitzant la seva 1a. marxa, un èxit assegurat, com no podia ser d'una altre manera.
A l'anar sol, porto la motxilla, m'hi vull acostumar, que no se sap mai i un dia ha de caure l'UTMB. El dia és magnífic i amb la càmera de fotos disfruto com un nen. No em vé d'uns minuts, vull passar-m'ho bé, reconèixer el terreny per d'aquí uns dies, veure com estic, sense massa pretensions, corrent quan es pot i caminant quan el terreny s'empina.


Tot va fluint sota el guió, van passant el temps, els kilòmetres, i els cims van caient un darrera l'altre. Montagut, Formigosa, Solanes, Castellar . . . ., aqui hi faig un petit recés, un tallet de coca i la coca cola de rigor. Tan sols la visita, m'ho permeteu?, dels pixa-pins de rigor trenquen el moment de tranquilitat amb els seus 4x4. Tot i correctes, deixem-ho aquí.
A partir d'aquí ja pica de cara avall fins l'arribada, tret del Collet de sapera, a 2 quilòmetres del final que ja es fa feixuc.



Les petites modificacions vers anys anteriors són molt bones, ja que han acabat de treure els dos kms de carretera que hi havia i ara s'hi passa per camins i corriols que et porten directament al Coll de carbons. A partir d'aquí pista de cara avall, per tornar-se a endinsar pel bosc fins a Penyafort. Recordo els avituallaments generosos que ens esperaran d'aquí uns dies, hi ha gent que s'hi passa força estona, embotits, fruits secs, fruita, pastisseria, tot tipus de beguda, etc....avui faig amb la meva motxilleta i cert és que m'hi trobo bé i no em fa nosa, es clar que tampoc és massa estona.
Els núvols ja es comencen a inflar avisant-nos de què el temps canviarà ben aviat. Faran tard, ja que arribo al cotxe, prou satisfet després de 26 quilòmetres en unes 3h. i mitja. Bona sortida i recomenable per tothom, de nivell baix-mitjà trescant per la zona i voltant els 1.000m. d'alçada. La dificultat en aquesta marxa en particular és la distància de gairebé 60 kilòmetres.

Apalins, com diria l'home bisonte Ramon, fins la propera!!!!

Salut.