treient la pols . . . .per diumenge!

Ja veig que la gent li estar fotent canya!, bé una canya moderada, si més no el grup de corredors convalescents, els que ens costa arrencar per diverses circumstàncies, Luigi (una seixantena setmanals), Homederro (ahir gairebé 2h. a 5'), OSerramia amb l'entrenament fet per a debutar-hi (només faltarà treure'l del water, el pobre està ben acollonido!, com a tot debutant) tothom va omplint el cistell.


Jo encara estic per sota vostre, però de mica en mica m'hi trobo més bé. Això de poder sortir per Olèrdola em va molt bé, tot i així, amb dues setmanes he sumat una setantena de kms, misèria i companyia per algú que vol afrontar aquest proper diumenge la seva 37 marató. Però bé, conscients de que patirem, talment com les 36 anteriors, serà la manera de fer una tirada llarga que em serveixi per a propers esdeveniments, com per ex. a la Vall del Congost, allà segurament ja aniré una mica més bé.

Segurament el meu temps (no m'hi fa res) estarà al voltant de les 4h. ja veurem si hi podrem baixar-hi, amb la intenció de sortir a 5'20-5'30 el kilòmetre fins on pugui, que no sé on serà. El que si serà segur, serà la gran festa atlètica que viurem diumenge a Bcn, amb gairebé 10.000 atletes amb ganes de disfrutar i de donar el millor de si mateixos. Serà una gran festa, i sigui de la manera que sigui jo i volia estar present. A Bcn no hi podem fallar-hi. És la N O S T R A M A R A T Ó ! ! ! ! i entre tots any rera any l'hen d'anar fent més gran.


Durant aquesta setmana continuaré treient la pols per presentar-m'hi amb les millors gales. A partir d'aleshores, espero ja arrencar definitivament d'una vegada per totes i continuar disfrutant de les curses i de la gent que les envolta de les quals anem omplint el sac de noves experiències que ens serveixen per continuar el viatge . . . .

Salut.

rodatges, . . . . per sobreviure.

Em costa. Em costa, però de moment aconsegueixo anar sortint, no el que tocaria, però si el suficient per anar sumant kilòmetres a les meves cames. Només qüantitat, rodatges que superen l'hora, algun d'hora i mitja, sense cap ritme pre-establert, sempre a ser possible per camins on es fa més suportable, buscant un ritmet còmode que et permeti anar agafant el to muscular i d'altra banda anar sumant kilometrets a un dipòsit ben sec.

Em costa marcar-me quelcom, tot i estar inscrit a Bcn i Congost i potser Zegama. No hi tinc massa il.lusió, massa voluntat, massa capacitat d'esforç, massa perseverància. Jo a diferència de pràcticament tothom el que diu que si un dia no pot sortir, "es mora", amb mi, no passa res. Bote!!!!. Però sobrevisc!

Ara prenc la càmara de fotos allà on vaig i m'hi distrec, tot i que veig que de vegades la sortida es converteix bastant "de paseo" amb tanta foto, però sempre hi ha alguna cosa per copsar. Sobrevisc, perquè ser que vindran temps millors i em moro d'enveja quan un gran nombre de companys aconsegueixen, avui mateix per exemple, millorar les seves marques. Per altre banda no puc disimular un somriure de complicitat i satisfacció per aquest fet, perquè tots sabem la feina que hi ha al darrera.

Vaig logrant apofitar aquests llargs cap de setmana per llençar-me a la muntanya, ser què és el meu hàbitat natural i on millor m'hi trobo. Vaig rodant enmig de pensaments, del que va ser, del què és, del que pot ser. Potser sense saber-ho, estic tornant a començar una etapa on hi haurà moltes satisfaccions a llarg termini. El calendari estar ple de nous reptes, i d'altres que encara que hi siguin, potser encara no sabem que els realitzarem. Per això estic sobrevivint, pel demà, perquè no ser el que m'espera. No ser si es bo mirar tan enllà, de ben segur que hi ha mil parès i tots poden ser vàlids.

Ser que faré Bcn, suposo que justejant per baixar de les 4h., no hi fa res. Seré a la vall del Congost, on de ben segur les coses aniran una mica millor. També seré a Zegama, on no sé si correré encara i suposo que per aquelles dates les coses pintaran més bé amb la conseqüència de nous esdeveniments per afrontar, però des d'una perspectiva més "light" que en altres ocasions, però amb la sensació d'anar acumulant noves experiències i kms per nous reptes que hores d'ara potser ni em plantejo, ni sé si faré mai, però que sempre s'hi ha de deixar una porta oberta a qualsevol nova experiència.

Em costa, si, però vaig complint esperant estar ben aviat entre vosaltres, compartint entrenaments de muntanya, quines dentetes aquestes "trobades esporàdiques" d'en massa i l'abuelo. Compartint curses més grans i més petites, per asfalt o per camins. Compartint de nou la vostra amistat, el valor més preciat d'aquests anys. I sobrevisc . . . .faltaria més ! ! ! !

Salut.