dijous, 17 de maig del 2012

Cursa de l'Alba

Diumenge, 13 de maig 2012
24 kms. - 2h.55' 17
Collbató (Baix Llobregat)


Després de la setmana moguda que hem tingut i que ja no cal parlar-ne més, el diumenge ens arribàvem a Collbató per a fer-hi la Cursa de l'Alba després de dos anys d'absència, una cursa que ja hi celebrava la 25a. edició, una cursa absolutament consolidada, una clàssica del calendari català que esgota ràpidament el limit d'inscrits.

L'objectiu, cap en concret, potser una posta a punt per les dues següents maratons de muntanya, la de Zegama i la de Berga, no prendre mal i poder tornar a disfrutar una mica de la muntanya per un circuit conegut de memòria però que ara feia molt de temps que no hi corria, una distància relativament curta però amb força desnivell que suposadament en unes tres horetes ho tindriem esbaldit.

Novament cares conegudes a la sortida, gent que fa temps que no has coincidit, gent que hi corres cada setmana ... però avui és un dia especial i no precisament per a tirar-hi coets. Estic trist. És la 1a. cursa que ja no sóc de Fondistes i aquest fet no me'l puc treure del cap, m'entristeix. Suposo que és un estat que hauré d'anar superant i que en el temps hi trobaré el meu millor aliat perquè aixi sigui.

Ens visiten d'estrankis, a pocs instants de la sortida, en Sergi Cots i el Jordi Flotats que ja vénen corrent des de Monistrol i ara faran un troçet piratilla de la Cursa tot preparant Zegama.  Hi ha l'Isma, nerviós com un flam per la setmana que vé també a Zegama, el Txuss que feia temps que no veia, una bona representació de correcats, amb el Presi al capdavant, el Nil's que no para d'entrenar, l'EnriccB el Vikingote, l'Enric Calvet, etcetcetc... i com no, Mossèn Joan Llopart i l'Isabel que enguany també fa la cursa.



Per a celebrar la 25a. edició, el recorregut inicial es fa per a dins el poble. Primer per una dura pujada d'asfalt on ja hi quedo ben clavat i em passa bona part de la cursa materialment per sobre, després ja baixem par anar  a empalmar a la carretera de sempre que ens portarà a les Coves de Salnitre. Són 3kms. d'asfalt que s'enganxen i que les escales que et porten a les Coves t'acaben d'arreglar. Mentre pujem en fila india hi trobo n'Albert Tatjé, correcat però que va d'incògnit i em costa distingir-lo i on potser no havíem coincidit des de Berlin'08. La fem petar tot fent via i em diu que "els altres" l'han enredat, gent acostumada a l'asfalt, trobaran l'Alba una prova ben dura.



Deixades les escales, anem a ritme còmode pel tros de descans que hi ha abans de pujar definitivament cap  Sant Miquel. Gairebé sempre en fila india, molt còmode, ja recuperat de l'inici, però es clar, ara em passa que no en puc fer via, tanmateix guardarem pota que ja hi ha prou terreny per a fer-ho. S'em fa la pujada curta, la temperatura és bona i està mig ennuvolat, però l'humitat es nota tot suant encara que de tan en tan i córrer l'airet. Sant Miquel, dues ampolletes d'aigua, una per beure i l'altre per a remullar-s'hi. En Txuss m'atrapa a dalt de tot i es queixa d'haver sortit tan endarrerit. N'Isma, ja a baix al monestir es para a cordar-se les bambes. El km. llarg de baixada ha estat ràpid, avançant a gent però sense arriscar en cap moment ... ja en tenim un tram al sac.


Més escales, les coneixem tots, feixugues, no n'hi ha cap d'igual, ni d'alçada, ni d'amplada, procurem trotar al pocs espais de descans, sabedor que en tinc per a tres quarts d'hora ben bons. Tothom va prou tou, o han sortit massa ràpids i ara ho paguen, o no coneixien el recorregut, etc, el cas és que encara em trobo prou sencer. Arribats al pla de Sta. Anna, sé que ja hi queda poc i que el segon tram és més corrible.


L'avituallament del pla dels Ocells, és boníssim, ja que fa estona ha mig sortit el Sol i la calor es comença a fer notar. Per sort, ara ens endinsem al bosc i quedarem al cobert. Dues ampolletes més, bec i me la tiro per sobre. Efectivament, en aquest tram encara hi ha pota per a trotar-hi, he d'esforçar-m'hi una mica ja que hi haurà temps per a tornar a caminar encara que per altra banda encara vull guardar per córrer durant una hora seguida a bon ritme una vegada arribats dalt a Sant Jeroni.

Al tram d'encreuamenta, s'ha d'anar en compte de no provocar cap caiguda, tampoc cal parar-se i disminuïr el ritme, tan sols està una mica més a l'agüait. Sempre fa gràcia creuar-te amb els companys i comprovar el seu estat de forma i per altra banda et fas una idea de la distància que et porten i comences a fer cabòries de si podràs aixugar el teu desaventatge o si per contra, els de darrera et podran atrapar. Cares conegudes que ens saludem i esperonem cadascú en el seu tram.

1h.51', cim de Sant Jeroni, igual que fa tres anys i pitjor que fa 5, no m'hi encanto i enfilo les escales de baixada a tot drap. Hi compto una horeta fins a meta, per tant l'objectiu d'almenys fer sub3h. el tinc controlat. Baixada ràpida, encara que agafo una altra ampolla a l'ermita de Sant Jeroni abans de tirar definitivament avall, abans tot pujant, ja ens hem avituallat més bé.

Ara ja pica el Sol i el trajecte que ens queda, poca ombra hi trobarem. Corriol fàcil, tret del primer tram més tècnic, enfilant Sant Joan on encara ens podem distreure veient sempre l'impressionant Cavall Bernat  a l'esquerra i el Gorro Frigi a la dreta per on hi passarem per al seu peu, on uns escaladors ja hi són preparats.


A la rampa de Sant Joan aprofito per a fer-la caminant i recuperar una mica per la fortíssima baixada de ciment i posterior cami de les Bateries. Em deixo anar sense forçar, a la baixada, fins i tot bado una mica aprofitant el ciment i contemplar les vistes ... si, si, les vistes ... la patacada que m'emporto és de primera, metres abans de tornar a fer cap a Sant Miquel. El corredor de davant i el de darrera es paren i els hi dic que estic bé, encara ajegut a terra, panxa enlaire i amb les cames mirant a Sant Jeroni. Un fort cop al colze dret, pelat i amb sang, i una bona rascada al genoll dret, així com una pelada darrera l'espatlla esquerra. Res, xapa i pintura, jajaja... suposo que a l'estar calent encara no noto les conseqüencies i puc tornar a reemprendre cami sense dificultats.


A l'avituallament de Sant Miquel, em netejo una mica les ferides ja que semblo un "Sant Cristu", botelleta d'aigua per a beure i una altra per tirar-me per a sobre. Ara si, el temut cami de les Bateries i ja estarem novament a Colbató. Bona baixada, de les que m'agraden, continuo guardant i baixo amb certa precaució encara que ja sé que no tornaré a caure, ara l'atenció és màxima. Tanmateix vaig avançant corredors, uns de lesionats, d'altres més perucs, els que han acabat el gas ... l'alternància amb els excursionistes és inevitable encara que ambdós grups intentem respectar-nos. La marxa Sants-Montserrat i Cubelles -Montserrat, no podien haver triat millor dia per pujar per la Taca Blanca i les Bateries.

Ja ens tornem a endinsar al bosc, serà per a pocs moments, els que ho coneixem sabem que ja som baix, un tramet de pista i els últims corriols planers abans d'entrar a l'amplíssima avinguda que una vegada s'acaba es gira a l'esquerra directes a l'arc d'arribada.



Encara dona temps per a avançar algun corredor més, encara que en la pujadeta de la recta final m'hi encallo una mica. He complert tot i l'ensurt de la caiguda, he notat que sempre tenia un puntet més que no he fet servir prioritzant la precaució per a futures curses. He pujat relativament bé i a les baixades he guardat molt, ha estat un bon entrenament de 24kms. i més de 1.000m. de desnivell, estarem a punt per a Zegama i Berga, encara que ja sé qui ni totes dues sortiran iguales i que segurament en alguna no m'ho passaré tan bé, però ara per ara no sé quina serà, per tant a la línea de sortida i a per totes.


La botifarra de rigor servirà d'excusa per a fer-la petar amb els companys i amics, canviar impressions de la cursa i comentar els nous reptes. Alhora, en Joan Llopart i jo fem temps per anar a rebre l'Isabel, i així és, al cap poc més de les 4h. fa la seva arribada, sembla que per fi deix d'una vegada per totes el reguitzell de lesions que la van empaitant. Recordem que és la primera dona "espanyola" de fer 7 maratons en els 7 continents, de ben segur un repte que jo no faré mai.



Una vegada ben polits fem el vermut al mateix Collbató, abans de concloure la jornada a Cal Joan on ens ha convidat a fer-hi una costellada. Ens ho passem de conya fent el foc, fent-la petar, prenent unes cerveses i cuinant unes menges de 1a., a la brasa, una de les meves debilitats, ah! i regades amb cava del Penedès com no podia ésser d'una altra manera. Que per molts anys puguem anar fent el que més ens agrada, en aquest cas, compartir kms. i muntanya amb una inmillorable companyia.

Salut.

dilluns, 14 de maig del 2012

s'acaba una etapa ... i en comença una altra.

Dijous, 10 de maig 2012


Sense saber-ho, el passat diumenge, a Roses, finalitzava la meva etapa com a corredor de Fondistes Penedès. Els fets, que us aniré explicant degut al poc entenedor comunicat que va fer la junta, es van precipitar el passat dijous, quan via e-mail, dirigint-me al director tècnic, em donava de baixa de Fondistes Penedès, un Club que he estimat com ningú des del primer moment en que va començar a caminar, fa ja 14 anys, portant sempre orgullós la samarreta verda per tot arreu i que hom m'identificava com un autèntic "papu verd". Sempre portaré un troçet de Fondistes amb mi, serà inevitable i no em sabrà pas gens de greu, i menys, per la gran qüantitat d'amics que hi deixo. No sé si sabré veure'm d'un altre color que no sigui el verd, però ho provarem.

Tot comença a la cursa del passat dia 15 d'abril a Sant Quintí on felicito a un company de Club pel seu èxit de la setmana anterior als 100kms. de Calella. La fem petar i m'explica de les trampes que van veure a Calella, ell i un altre membre de la junta, per part d'un altre corredor del Club. Jo no en sabia res, encara que ja molta gent n'estava informada i Vilafranca ja n'anava plena. Tots tres estàvem mantenint un frec a frec pel campionat del mètric i aquest fet de fer trampes, campionats a part, em fa bullir la sang, alhora que parlem d'una persona reincident i conflictiva.

          
Ja a casa i amb temps per pair la sorprenent notícia, envio un e-mail al director tècnic ...

Joan, avui ha estat un dia molt trist per a mi. M'he enterat de coses que jo no sabia i es veu que força gent en va ple ... m'he quedat amb cara de tonto i estorat de pensar que em pot venir un corredor qualsevol, conegut o no i em pot dir ...
 
 ..."ostres, tú ets del Club d'aquells que fan trampes, oi?"
 
Que dic? Com em sento? realment una vergonya per un Club tenir gent així, encara que es prenguin les mesures que s'haurien de pendre, com per exemple l'expulsió fulminant d'aquest membre, a més, reincident i problemàtic, el mal a l'entitat ja està fet. També greu, ja a nivell intern, que un membre de la junta, testimoni directe de l'incident, ara vulgui treure ferro a l'assumpte.
 
No sé el que passarà, ni les mesures que prendreu, però us he de dir, i em sap molt de greu dir-ho per la molta gent que aprecio i admiro la seva dedicació, que tan em fa. Com deia el mal i la mala imatge que ha escampat aquest personatge ja està fet, ara seria lícit pensar que si ho ha fet una vegada, no ho ha fet d'altres?
 
No sé que dir més, solament el meu profund i irreparable disgust vers el tema, com deia, avui és un dels dies més tristos des de que vesteixo la samarreta de FONDISTES PENEDÈS, una samarreta que he portat amb orgull des de els seus inicis i és que potser, sóc un romàntic del córrer, fet del qual no m'avergonyeixo.
 
Salut.
 
 
La resposta va ser la següent ...

El q no pot ser es q hi hagin2 atletes del club i no vulguin donar la cara, un no vol problemes si no es borra i a mes avui no corria amb la samarrrta del club, no h enten, i l altre no dir li les cosrs com son, s l imatge q ha donat pero no en dono per aludit en aquest mon hi ha per tot i a nosstres hens a tocat aquesta persona, li passo el teu correu a la junta.


          




De fet el vaig tornar a contestar, malauradament no guardo aquest correo però li venia a dir que tothom és lliure de córrer amb la samarreta que vulgui, que un dels testimomis era de la Junta i ara volia que tot passes per alt i per últim que si teniem personatges com el tipus en qüestió, era perquè voliem, suposo que la Junta tindria alguna cosa que dir i tota la potestat com  per a prendre alguna decisió al respecte.

El tema queda aparcat i cadascú va a la seva continuant "competint" els caps de setmana en les diferents curses que hi ha. Jo ja desconecto degut al viatge a Mallorca per la Tramuntana i posteriorment per l'HTBCN. Després de l'ultra de Sitges ja sabeu que tinc molts dubtes i em sento molt cansat, però al final fem cap a Roses per a fer-hi la 60a. marató. Una vegada tornats a casa, el passat dijous, al Taulell de l'atleta (un espai dins la web de Fondistes on tothom pot expressar el que vulgui), ens trobem la sorpresa de que amb un nom fals, encara que no es podrà demostrar mai, però sabedors de qui hi ha al darrera per la manera d'escriure i les mateixes faltes d'ortografia, un "planfletu" felicitant-se ell mateix,després d'un mes i mig, pels 100kms. de Calella i, textualment "que el Senyor Boada no tenga tanta envidia de los compañeros".

Jo no tinc massa costum d'entrar-hi en aquest espai, però l'Assumpta m'ensenya imprés el que ha escrit aquest personatge i la seva contesta. Em demana disculpes per haver contestat ella, però ja tampoc pot més i esclata ...

... a veure: Crec que ja n'hi ha prou d'aquesta guerra cap al corredor Francesc Boada. Com a persona implicada amb ell i que he viscut tot això des de molt a prop, penso que la gent n'ha fet una lectura molt i molt negativa i mal interpretada.
La cosa ja es remunta des de fa un parell d'anys que hi va haver algú que es va pendre malament que guanyés el premi maratonià. Fins i tot li van enviar correus molt desagradables on no hi havia cap paraula ben sonant. també li van posar notes al blog desitjant-li la mort. Crec que això no és pas fer Club, oi?
Si coneixeu bé al Bodi, ell es programa la temporada al principi, qui sigui seguidor del seu blog, ja ho sabrà perquè sempre hi posa els seus objectius allà i no enganya a ningú, no com d'altres que no expliquen mai les curses que volen fer perquè ningú ho sàpiga.
Pel tema de parlar malament dels companys, s'hauria de saber qui ha començat. Ell només explica el que molts no volen dir/sentir. Com sabreu els que realment el coneixeu (no els que m'han dit que ha dit i no ha han tingut més de dues paraules) el Bodi és una persona sensata i coherent.
Ell senzillament explica la veritat, cosa que a molts no els agrada. Mai a infravalorat el que han fet els companys de Club, és molt i molt conscient de l'esforç que comporta qualsevol prova atlètica, sigui d'asfalt o de muntanya. Això si, i amb això el recolzo plenament, que perquè una persona el vulgui guanyar i faci trampa per acabar els 100kms. de Calella i ningú en vulgui dir res per no aixecar la llebre, doncs, la veritat, això s'ha de fer mirar per algú.
Per últim, Bodi perdona, ja que sé que encara no has llegit aquest post del "Dani Sanchez"??? i no hagués calgut que jo contetés, però n'hi ha prou de malentesos. Ja he dit el que penso i segur que em deixo coses, però és que la paciència arriba on arriba.
Assumpta.



Jo, quan tinc un moment, també contesto, sóc dur i contundent i per altre banda, la meva intenció és no entrar en una batalla dialèctica que no porta enlloc i que ens desperta els instints més primitius. Diu així ...

... No sé si un mentider, covard i trampós com el "senyor" Joan Josep Sanchez Reverter, es mereix ser contestat, però vet aci que m'ha agafat de bones.

No puc tenir mai enveja d'un "atleta" com tú, a mi, per molts diplomes que ensenyis de 100kms., tothom sap i tu el primer, que no els vas fer. Un fet gravíssim que en un Club serio ja hagueres estat expulsat automaticament,  tot i que un membre de la junta  en va  ser present i veure les anomàlies de Calella, s'ha preferit amagar el cap sota l'ala. A partir d'aquí, totes les teves altres curses queden en entredit, qui pot assegurar que si has fet trampes en una, en les altres no?

Et considero un "home intel.ligent", no puc evitar el somriure, i espero que si tens una mica de vergonya no vinguis a recollir cap premi a final de temporada, perdo, no en tens, per tant pots venir encara que la xiulada que rebis pot fer història i tothom sàpigue d'una vegada qui té de "company" al Club, un Club que tú has embrutat impunement.

Com dirien a València ... a fer la mà.

P.D.: No penso escriure més per no entrar en una guerra que només tú has començat de manera miserable, per tant pots dir el que vulguis que de mi ja només obtindràs indiferència, com sempre.




Tot plegat ha estat l'última gota que ha fet vessar el got, no és un cop calent, ja fa temps que contemplava la possibilitat d'abandonar el Club i si no ho havia fet abans era perquè me l'estimo molt i apreció i valoro a moltíssima gent que hi ha allà dins. La decisió està presa i la meva decisió irrevocable, via e-mail notifico la meva baixa al director tècnic ...

... Hola Joan, t'escric aquest e-mail per a comunicar-te que causo baixa del Club.

Els últims enfontaments amb alguns membres del Club sense pintar-hi res ja han sortit de mare i veient l'impassibilitat de la Junta en posar-hi remei he pres aquesta determinació absolutament irrevocable i que segurament haguera hagut de prendre ja fa temps, tan sols l'amistat amb la majoria de membres del Club, afortunadament, em feia ser reaci a la decisió, una amistat que espero perduri encara que ja no vagi mai més de verd. Podria haver esperat a final de temporada, pel poc que queda, però em temo que a la Festa del Club, no m'hagués pogut contenir d'explicar el que ha passat, potser "tothom" es mereix saber qui té de "company"  de Club.  Seria una errada per part meva, l'espatllar una vetllada esperada per a molta gent.

Jo corro perquè m'agrada, em plantejo les curses i calendari amb molta antelació encara que hi hagi gent que pensi que només corro per guanyar no sé que. Potser són ells els envejosos, però no hi vull entrar encara que no em faria res després de ser sistemàticament, any rera any, sempre, el dolent de la pel.lícula. Em sap molt de greu que el Club hagi deixat passar tot això i no hagi mogut ni un dit per treure'n l'entrellat i actuar en conseqüència, deixant que un "atleta" vagi embrutant la samarreta que tanta gent ens estimem.

Ja li podeu donar tots els premis que volgueu, entre "vitores y olés" quan el que es mereixeria seria una pitada històrica com a mentider, covard i trampós. Però bé, això va com va, no sóc el primer ni seré l'últim en deixar el Club, un Club que he estimat com ningú, des de que va començar a caminar des del primer dia, venint del Club Atletisme Vilafranca.

Tot i aquests impresentables, us desitjo el millor com a Club, sempre portaré un troçet de Fondistes amb mi, serà inevitable, i no em sabrà pas gens de greu.

Salut.


i la seva contesta ...

..Hola Bodi, primer de tot em sap molt de greu, però es la teva decisió, ja tens una edat.
 
Segon referent als 100 de Calella tinc que dir que como junta no podem fer res, em va trucar la Nuria (organitzadora i controladora dels 100k) i em va dir que els 100 del Joan Sanchez eren correctes i que els havia fet, davant d'això no podem fer res si les dues persones que van seri presents no volen donar la cara amb fets i el que va viure'n, per no tenir problemes, nosaltres com junta van fer el que tenien que fer, no podem fer fora a ningú així com així, suposo que aixó ho saps i menys si l'organització ho dona per vàlid.
 
Jo durant molt de temps he estat molt callat i tragant moltes coses que no m'agrada'n però sempre he pensat el mateix, i me les callaré per a mi,  les causes ni m'importa però si que tinc que dir que hem rebut persones que estem enmig, que ens dediquem ha treballar i tirar la davant un club com aquesta que no és fàcil, t'ho asseguro., si no sempre has tingut l'oportunitat de entrar dins de la junta, no que els que hi són estem gairebé des del primer dia, mai hem sentit unes gracies per part d'algunes persones si no al contrari pals, sort de un gran percentatge que son ATLETES molt agraïts.
 
Aquest club es seriosa això t'ho puc garantir, però a les hores d'escriure el que vas escriure al taulell públicament, que em va tocar molt la moral al igual que el correu que em vas enviar,  vens a una junta que tenim molta amistat com t'ho dius i ho exposats i ho podem debatre, crec jo que hagués estat el correcte i el mes just per tot, no jutjar pel que comenten o diuen però sense probes als demés.
 
Torno a dir el mateix que al principi em sap greu que marxis del club, però es un fet natural de les persones, van venint i marxant, l'amistat nostra depèn de tu, si vols saludar-mi i parlar amb mi sempre estaré aquí, però si no ho vols fer mai ho entendre, t'ho comento perquè a la passada gala ni em vas saludar ni em vas despedir de mi i al altre dia a la botiga també et va costar molt saludar-mi i parlar-mi, aquesta es la meva impressió, i jo si que no t'he fet res, ni vull problemes, ja tenim molts amb el dia a dia i més importants que tot aquestes cosetes.
 
Sense res més, saludos i kms, que tinguis molta sort en les teves andadures.





Som divendres, i assaig de castells parlo amb l'Alvaro, casteller i membre de la junta de Fondistes. La conversa és positiva i m'adono dels esforços que han fet per a demostrar les trampes de l'ínclit personatge. Tanmateix, si la prova està validada i els testimonis no volen mullar-se, sobretot, el de la junta, que per  no voler problemes ... en dimiteix! olé tu!

També han eliminat els missatges del Taulell de l'atleta i després han eliminat l'espai, un fet inversemblant, però suposo que per no donar una mala imatge  l'exterior i semblar tot plegat una olla de grills.

L'endemà mateix, dissabte, em sembla bé contestar al Joan Luque, el director tècnic, i especificar algunes coses que ell em retreia en el seu e-mail i que no n'estava d'acord i d'altres que després de la xerrada amb l'Alvaro m'havien quedat un xic més clares, encara que el kit de la qüestió continués estant sobre la taula ...

 ..Hola Joan, ja per matar el tema, ahir vaig estar xerrant amb l'Alvaro a l'assaig de castells. Va ser una conversa positiva així com la teva resposta aquí via e-mail. Em va aclarir unes quantes coses que des de fora donaven una altre impressió com el fet de que heu remogut cel i terra per a poder demostrar les trampes encara que tan championxip com la mateixa Núria donen validesa a la cursa tot i reconeixer de que estem parlant d'un personatge, diguem-ne, raro i sospitós. Per tant em retracto de les meves afirmacions de que el Club no havia fet res per aclarir el tema, si a més afegim que els dos testimonis no en volen dir res, doncs no hi ha res a dir per moltes sospites que hi hagi, però pots entendre que des de fora tenia la impressió de que no es feia res.

Si que et voldria aclarir un parell de coses que en fas menció:

    1. Jo sempre us he estat agraït per la vostre feina i més a tu concetament, per la teva tasca tècnica i com a responsable d'actualitzar la web cada setmana. Sempre t'he esperonat a tirar endavant en moments i situacions que no han estat fàcils de gestionar, per a mi sempre has estat una bona persona, amb els tics que tothom tenim.

    2. En quan al taulell de l'atleta, és un espai que no tinc tendència a entrar-hi, però l'Assumpta em va alertar dels atacs que continuava sofrint sense sota ni volta i amb un personatge primer amagat sota una identitat falsa (tampoc es podrà demostrar mai, encara si ens fixem, a la següent contesta seva, hi ha la mateixa lletra i les mateixes faltes) que es felicitava ell mateix després d'un mes i mig d'haver fet Calella i tornant-me a dir envejós de no sé què. L'Assumpta, que no és així, el va contestar, i és cert, no sé si ha passat desapercebut, de que vaig rebre amenaces de mort, que no he donat importància, al blog, i al migdia el vaig contestar jo sense voler entrar en un guerra en que la resta de companys no en té la culpa. La decisió de clausurar i anul.lar el taulell és una opció lícita que vau pendre ja que estaveu al corrent minut a minut del que passava. Jo només vaig fer una nota defensant-me i crec que això no ha de ser motiu per a decebre a ningú.

    3. Em dius de venir a la Junta, no ho sé, encara hi dona voltes. Precisament per la confiança que hi ha, el primer que s'em va ocórrer va ser enviar-te un e-mail, penso que no hi ha cap mal, amén de que no s'em va passar pel cap venir a la Junta, ni al menys que hi vaig caure, no sé ni els dies ni els horaris que n'hi ha, posats a dir, també haguereu pogut dir, "Bodi vine a la Junta i en parlem". Eps! que no en culpo a ningú, tans sols deixar clar que ni s'em va ocórrer de venir-hi.

    4. A mi també em sap molt de greu, moltíssim, haver pres aquesta decisió, però això ha estat la gota que ha fet vessar el vas, encara que minoritàriament, m'he sentit una mica sol en algunes coses i he notat una mica d'enveja en algunes persones, no deu estar bé que ho digui jo i potser torno a estar equivocat, de ser sempre el dolent de la pel.lícula i de reclamar coses per a mi coherents i per d'altres el concepte que tenien de que el Bodi sempre busca cizalla, i si, tinc un defecte, que moltes vegades no sóc políticament correcte, que dic el que sento i entenc que és just i no em ser mossegar la llengua quan veig una injusticia o simplement reclamo un fet coherent.

    i 5. No és veritat el que em dius de que no et vull saludar encara que reconec que a la botiga vaig estar una mica esquerp perquè el tema era molt recent, tots dos sabiem el que hi havia i no gosaven a dir-ne res, però vam poder xerrar una estoneta de no sé què. En quant a la gala de l'any passat, certament, no ho recordo, ja fa un any, però si que sé que l'any passat o l'altre, els castellers teniem pressa per anar a l'assaig, potser tu en aquell moment parlaves amb algú i no vaig voler venir a interrompre, no ho recordo, però si sé, que no t'he negat mai la salutació i no he intentat esquivar-te, precisament pel que dius, tú no m'has fet mai res i considero que la nostra amistat perdura tot i les nostres discrepàncies que hi pugui haver-hi, i encara que siguis del Madrid, jajaja... Jo també restaré a la teva disposició pel que em vulguis dir, preguntar o consultar.

Res més, sap greu haver causat "tants problemes" i com vaig dient a tot arreu, sempre portaré als Fondistes en el meu cor i encara que no sé quina samarreta faré servir, el color verd sempre anirà amb mi.

Salut.



D'aquest e-mail no hi ha resposta, jo sincerament l'esperava, no és que hagués de dir res, però si respirar i dir quelcom. Per contra i davant la meva sorpresa, ahir a la tarda, després de venir de la Cursa de l'Alba, em trobo amb aquest comunicat de la Junta Directiva. Diu així ...

... Benvolguts companys i companyes del club,
Davant dels fets succeïts en aquests últims dies a partir de les, al nostre entendre, totalment desafortunades intervencions al taulell de l’atleta de la nostra web per part de dos membres del club i on es feia esment a la tasca de la junta, voldríem fer-vos arribar una sèrie de consideracions.
1.- Com a Junta de Fondistes Penedès no ens em volgut involucrar en el que hem considerat picabaralla dialèctica entre dos membres del club que tenen diferències entre ells i una manera molt peculiar de solucionar-les. Considerem que cada persona és lliure d’expressar-se i d’entendre aquest esport que tant ens agrada de la forma que cregui més convenient.
2.- En relació als fets que, suposadament, han desencadenat tot això volem explicar com hi hem intervingut. Tot i que ningú s’ha dirigit a aquesta Junta per demanar explicacions de res, a partir dels rumors que ens van arribar de que una persona deia que havia fet una cursa i algú altre deia que no, ens vam dirigir a la organització de l’esmentada cursa on ens van comunicar per telèfon i via correu electrònic que ells consideraven que aquesta persona havia fet la cursa i que la donaven per vàlida. Si l’organització de la cursa, que com tots sabem té la seva reglamentació, ens diu que aquesta ha estat vàlida, nosaltres hem de donar-la per bona.
3.- Per nosaltres sempre prevaldrà la decisió oficial dels responsables d’una cursa per davant de que “...algú diu que algú li ha dit que li sembla que va veure...”. La única prova objectiva que podem tenir és la oficial de la cursa i a aquesta ens hem remès en altres ocasions i així ho seguirem fent.
4.- Aquesta decisió no es va comunicar a ningú perquè ningú ens havia reclamat que s’esbrinés això, per tant no teníem a qui explicar-li.
5.- Lamentem els comentaris que s’han escrit al taulell de l’atleta, tant pels comentaris en si, com per la imatge que estem donant com a atletes i com a club, i lamentem encara més la imatge que estan donant dos atletes del nostre club, i que evidentment no son representatius del club. Són opinions particulars.
6.- Estem convençuts que això és un fet aïllat i que la majoria del club segueix pensant que practicar aquest esport i pertànyer a aquest club és un fet que ens permet estar en forma i passar-nos-ho be tots junts, encara que tots tinguem matisos en la forma de veure-ho i de practicar-lo, però tots i tenim cabuda, si volem.
7.- De totes maneres l’assemblea del club és l’òrgan sobirà de presa de decisions i, com sempre hem fet, us animem a que hi participeu i hi digueu la vostra si penseu que hi ha coses que han de canviar en aquest club.
Lamentem de nou profundament aquests fets succeïts que desitjaríem no es tornessin a repetir i us desitgem que seguiu gaudint d’aquest esport que tant en agrada i en el club que tant ens ha acompanyat.

La Junta
Vilafranca del Penedès, 11 de maig de 2012



Un comunicat que va adreçat al gairebé centenar d'atletes que composen el Club, però que sorprenentment, ni explica el que ha passat, ni anomena a ningú. Resultat, que ara tothom pregunta que ha passat i perquè he plegat del Club, fet que tampoc diuen. M'indigna que ens posin a tots dos al mateix sac, quan un ha començat la picabaralla i jo només m'he defensat. Al punt 5 diu parla de l'imatge que donem tots dos, altre vegada al mateix sac, i això, ja és massa, quan diu que no som representatius del Club. Jo, amb la samarreta verda de Fondistes, sempre he representat al Club i sempre m'he sentit orgullós de fer-ho i estic segur que ningú, mai, em podra retreure pas res. No sé si tothom ho pot dir. El "senyor" Joan Josep Sanchez Reverter, si no torna a actuar amb un nom fals, continuarà embrutant el que altres tant hem estimat. És el que contesto en quatre ratlles a tots els membres del Club ...


... "lamentem la imatge que estan donant dos atletes del nostre club"

Veig que poseu al mateix sac als DOS atletes per igual quan jo penso que la picabaralla la va començar UN, sobretot al taulell de l'atleta. JO només vaig fer que defensar-me ... una trista manera d'explicar els fets.

Pels que encara no ho sabeu, m'he donat de baixa del Club,

Bodi.




Així és exactament com han anat els fets, n'he volgut deixar constància i no especular amb "dimes y diretes", es pot estar d'acord o no, però les coses han anat així. Acabaré amb unes paraules que ja he dit al principi, però que continuen reflectint la meva tristesa ...

... sempre portaré un troçet de Fondistes amb mi, serà inevitable i no em sabrà pas gens de greu, i menys, per la gran qüantitat d'amics que hi deixo. No sé si sabré veure'm d'un altre color que no sigui el verd, però ho provarem.



Diumenge, a Collbató, vaig fer una carrera trista encara amb els aconteixements a flor de pell. Però segur que seguire endavant, i segurament, encara que no oblidaré mai els fets, s'obrirà una nova porta, una nova etapa, propostes no en falten i d'amics, afortunadament, en tinc un bon grapat. Gràcies a tots.

Salut.

dissabte, 12 de maig del 2012

Trail Marathon Cap de Creus

Diumenge, 6 de maig 2012 - 5h.32' 40
Roses (Alt Empordà)



Si, al final em decanto per a Cap de Creus i deixo l'opció d'anar d'animador als 7cims. El que té aquest esport, és que passes de veure'ho tot negre, a començar a veure la llum a mida que van passant les hores, i si, a Sitges no vaig acabar massa bé, però els números deien que no havia anat pas tan malament, tot era qüestió de cap i per tant m'arriscaria anar a Cap de Creus amb el perill que suposava una altra "patacada". El fet de ser una marató nova, per una zona prou gratificant a nivell paisatgístic, el retrobament amb una part dels Tallaferros, les condicions meteorològiques que pintaven poca calor i temperatura ideal per a córrer, van fer acabar-me de decidir el mateix dijous al vespre, per l'opció empordanesa.



La sortida és a les 9 del matí, per tant com ja va sent habitual toca matinar, encara que no tant com d'altres vegades, la crisi, també ha arribat a la logística pre-carrera i les matinades en els dies de cursa ja formen part de la jornada. Retrobament amb gent coneguda, els Artigas, els Campal, els Juanlus, els jovenívols de Ses Illes, els Mesi-team, etcetcetc ... tornem a estar com a casa, un dels principals motius d'haver escollit aquesta cursa, encara que per gent coneguda, als 7cims, que vist com va anar, la propera vegada, caldrà preparar-los a consciència ja que la gent, això d'anar a caminar ja és història, va a saco.

Em sobte trobar-m'hi també l'Anna Junqué, la benvolguda Caloreta, és tota una sorpresa després de tanta inactivitat, en poc temps s'haurà cascat dues maratons procurant mica en mica tornar a agafar la forma. També hi ha algun correcat més que no conec, com en Sarcel i Cuca amb qui coincidirem en un petit tram de la cursa.



Els primers 2kms. són per a dins el poble per tal d'estirar el màxim possible el pilot abans d'enfilar el primer corriol, ja que compartim carrera amb els corredors de 24 i 12kms., una bona munió de gent que fa entretingut el començament encara que no et puguis fiar de cap ritme ja que n'hi ha que acabaran ben aviat. A 5' els dos primers kms. i a 6' el tercer, sempre picant amunt, ja vaig prou bé encara que desitjo que el corriol arribi aviat i així  començar a caminar.

He perdut al Marc Campal i no sé veure la samarreta vermella per a ubicar-lo, tampoc la blava de Missis Poch, així que, ja en fila india, enfilem el primer corriol a un ritmet prou còmode per a no patir-hi, dret, pedregós on ja et permet veure les primeres vistes, un aperitiu del plaer visual que ens espera, tanmateix, la parella de Tallaferos, n'estic ben segur que més d'hora que tard, acabaran agafant-me.





La badia de Roses, espectacular a mida que es va guanyant alçada, res, només uns minsos 250m., però ja n'hi ha prou per a xalar de les perspectives, encara que en cursa poc es poden gaudir. Aquesta primera rampa dura poc, un mal comptat quart d'hora per a fer el Puig del Massot i baixar pel Pic de l'Àliga, metres abans del cim, alhora que ja deixem enrere als de la cursa de 12kms. que ells si faran el que resta de pujada. Una baixada tècnica, dreta i perillosa on les relliscades sovintegen, la terra, et fa relliscar molt i més d'un s'emporta un ensurt. Als pocs metres de la baixada, hi ha una munió de corredors, un ha pillat de valent i hom intenta socòrre'l, benes, manta tèrmica, mòbil, un que el coneix, etcetcetc... inconscientment, a partir d'aquí, tothom ralentitza la marxa, talment quan veus un accident de cotxe a la carretera, encara que això dura poc i en poca estona la gent torna a deixar-se anar.


Un petit tros de pista ens porta a un nou corriol, aquest més planer però igual de pedregós, i d'aquí al primer avituallament tot creuant la carretera. Ni rastre dels Tallaferros, per tant continuo la marxa novament en fila india tornant a pujar pel Coll de Sant Genís, una pujada no massa exigent però que fa que es torni a guanyar alçada i que les vistes tornin a reeixir. Pots veure la gent de davant a varis metres en un tram de ziga-zagues, per un moment em ve al cap el primer coll del Tor, que aixecant la vista del terra, veies la munió de coloraines enfilant la muntanya. Per darrera continuo sense distingir la taca vermella o blava i intento no buscar més encara que en cada corba hi existeix la temptació, encara que em sorpren, si no vaig errat, de l'endarreriment del Marc i la Laura.

Arribats a dalt del coll, ara acomiadem als de la cursa de 24kms., a partir d'ara, tots els que ens trobem serem de la marató. Nosaltres continuem la pujada després d'un petit descans, la temperatura és bona per a córrer, està núvol i no fa massa calor, a part, a dalt, l'aire es fa sentir amb ganes. Sembla que estiguem a dalt després d'uns 10kms., no estem massa més per a sobre dels 600m. encara que la sensació sigui de que estiguis més amunt. Abans de fer la carena, la part més tècnica del recorregut però alhora la més espectacular, ens avança en Rafa Rodríguez de Figueres, un dels que s'havia quedat a ajudar al malmès corredor. Això l'honora, doncs anant dels primers no va dubtar en cap moment de desconectar de la carrera i ajudar a un company.



La carena és un puja-baixa constant, amb algun tram fins i tot de grimpadeta que em va xalar d'allò més. De moment les sensacions són bones després de molt de temps de no disfrutar-hi i no m'estic penedint en cap moment d'haver escollit aquesta opció encara que de tan en tan, i tinc un pensament per la munió de coneguts que estan als 7cims.

Ja veiem les runes del Castell de Sant Salvador a tocar, Sant Pere de Rodes, a sota, encara no es deix veure. Les vistes continuen sent impressionants, Port de la Selva, Cadaqués ... per a quedar-s'hi hores i gaudir del paisatge, una meravella. Passem les runes i ja enfilem corriol avall, hi ha pota, el tram m'agrada i em llenço amb l'ànim d'anar avançant corredors.






Abans d'arribar a Sant Pere, i enmig del corriol, m'hi apareix en Jaume Soler, convalescent d'un esguinç i màquina de fotos en ma. Creuem unes paraules i unes rialles, per estar tan fotut, deu ni dó el tram que s'ha polit, jajaja... Aquesta baixada dura poc, és curta +-1kilometret abans d'arribar ara si a l'esplanada del Monestir de Sant Pere de Rodes on ja hi ha el gruix de la claca amb el capi Artigas al capdavant, guardant pota pel proper cap de setmana a França. Baixo ràpidament les escales, saludo a la gent i continuo avall sense entretenir-m'hi.






Ara el monestir ja es deixa veure amb tota la seva grandesa i espectacularitat, i passem per al costat, per una pista encimentada que ens porta a un altre avituallament, abans de tornar a perdre alçada i tornar a anar cap a mar. Novament un corriol tècnic després d'hidratar-nos, ara més llarg però igual d'exigent que ja em prenc amb una mica més de calma, ja que tot just portem en prou feines una dotzena de kms., deixant que d'altres portin el ritme, un ritmet molt còmode que vaig seguint sense problemes.

Entrem al poble de Selva de Mar, no coneixia pas aquest poble i per un moment em penso que estic al Port de la Selva. M'ajusto el portabidons que fa estona em fa la punyeta i per una via verda, 2kms. aproximadament, ens apropem al Port de la Selva procurant mantenir un sostingut ritme bisonte, aquell que em costa tant però que encara aconsegueixo portar-lo amb dignitat.


Port de la Selva, de nou un avituallament, diguem-ne que justet, aigua, isotònic, platan i poma. Serà la línea que hi trobarem, a no sé que tots els calers de les inscripcions, 50€ per barba, es facin servir per permisos de Parc Natural, etc... penso que en aquest aspecte no han estat massa encertats, sobretot en els dels pobles on la logística ha de ser més fàcil pel suministrament, per contra, penso que estan ben col.locats i afortunadament, d'aigua no en falta. El poble el veiem poc, i pràcticament al primer carrer a ma dreta ja enfilem carretera enllà direcció Cadaqués.

No hi he trobat als suporters, que hauran esperat a que passés l'últim corredor tallaferrenc, és bona senyal perquè vol dir que vaig prou bé, i dolenta perquè el Marc o la Laura van prou endarrerits. Un kilometret de carretera, que em sobra, i ens tornem a emparrar muntanya amunt, per una pendent que sense ser exagerada ja et torna a fer suar de valent, en aquest tram, sóc superat pel Correcat CuCa, va a bon ritme i no hi ha manera de seguir-lo.

Una pujada dividida en dues parts on a Mas Bufadors hi torna haver-hi un punt d'avituallament. Afortunadament la calor no apreta encara que sembli que es vulgui aclarir i començar a aumentar la temperatura, però de moment es va mantenint prou bé, encara que procuro sortir sempre dels avituallaments amb el bidó prou ple d'aigua per a poder arribar amb garanties al següent punt. 





Els kilòmetres van caient, mentre acabem la segona part de la pujada on em crida l'atenció la gran qüantitat de vaques que hi volten en diversos punts del recorregut, potser n'hauria de ser normal, però a mi em sobte una mica. Ja som dalt el cim del Puig Bufadors, torna a tocar baixada, una baixada novament tècnica i llarga fins arribar a Cadaqués, en alguns trams per dins una espècie de riera on hi trobem uns ciclistes mig encallats. Hi ha molta pedra i torno a deixar que el de davant marqui el ritme fins arribar al poble, on ara si, ja hi torno a trobar la claca a l'entrada del poble, posant-me al dia de les incidències de la carrera, amb un Juanlu que sembla no peta massa fi i que el tinc a uns 10' davant meu. Per darrera, en Marc i la Laura a un quart d'hora aproximadament uns dels altres.




No m'hi encanto massa i faig un glop de coca-cola fresqueta que m'ofereixen abans de creuar tot el poble entremig dels turístes que en queden ben estorats. Ara si que gaudim de la bellesa que ens ofereix Cadaqués amb tota la seva plenitud, un lloc realment per a quedar-s'hi. Un nou avituallament arran de platja abans de deixar el poble ens fa tornar a tocar de peus  terra i deixar-nos d'orgues per a submergir-nos novament en la carrera.

Ràpidament deixem el poble rera nostre alhora que tornem a guanyar alçada. La mirada al poble que deixem és incontenible, és com dir adeu Cadaqués, alhora que sembla que el cel es vulgui aclarir i el Sol vulgui començar a escalfar de valent, de fet ja tocaria, som al migdia i si no hagués estat pels núvols que hem tingut fins ara, la carrera haguerà estat molt més dura.


El terreny torna a picar amunt, seran aproximadament 3kilometrets abans no tornem a baixar. Passem per Mas Baltre, un mas en plena restauració però que majestuosament s'alça contemplatiu sobre Cadaqués, una joia. Avituallament líquid que ens ofereixen unes noies preparades amb una ombrel.la que de moment ténen plegada. El temps ens continua respectant tot i els intents de sortir el Sol, encara que ja comença a fer una mica més de calor.

Ara si, 3kms. més de pista després de deixar enrere un bon tram de corriol "enganxadillu" encara que més planer, passant per Mas d'en Figa, aquest, si abandonat i enderrocat. Estic veient que la cursa es pot dividir en dos trams, el primer fins Roses-Cadaqués, més tècnic, i el segon de Cadaqués-Roses molt més corrible, amb bons trams de pista per anar ràpid i guanyar força temps. Les vistes també són millor en el primer tram, encara que en el segon també podem gaudir de l'entorn. En aquest aspecte, és una cursa 10.



No cal dir que en sóc més enamorat del primer tram, l'he disfrutat més, en el segon, gens favorable a les meves característiques, encara puc solventar la papereta i en cap moment em deixo anar del tot. A ma esquerra encara es pot veure Cala Montjoi i el Cap de Norfeu, a la dreta més muntanya que deix entreveure d'on venim i el tomb que hem fet.

Últim avituallament a la Falda del Puig Alt, al mig del cami, pràcticament en l'últim repetxó, a poc més de 5kms. pel final, encara que ens diuen que és un pèl més curta. No m'hi entretinc, ara si que el Sol vol començar a sortir i la calor ja es fa sentir. Omplo mig bidó i faig milles tot treient el cap per la darrera dificultat del dia deixant-se intuir novament, la badia de Roses.


Baixada tècnica per a després tornar a planejar novament i tornar-se a endinsar en una nova riera que de cara avall ens portarà a l'entrada de Roses. Abans haurem passat per uns Dòlmens i la Creu d'en Cobertella. Feina feta, noto que he encertat la decisió de venir a l'Empordà encara que no em puc oblidar dels meus amics 7cimerus i alhora de la meva experiència la setmana passada a Sitges. Avui ha sortit bé, el temps ha acompanyat i m'he sentit amb forces durant tota la cursa. Una bona dosi de confiança cara a Zegama i Berga.

Creuem la carretera, vaig sol i enfilo novament la mena de moll que hi ha al port, ara la calor apreta però ja som a lloc i encara he aguantat amb els manguitos fins al final. Alfombra, micro, més bona cara encara que no ho sembli. M'espera n'Oriol Antolí, carrerón baixant de les 5h. i el Juanlu també volta per allà entrant 19' davant meu, no hi ha dubte que la segona part l'ha beneficiat més a ell que a mi.





Al final 5h.32' en el lloc 69, sshhh, jajaja... sense fer un "carrerón", però torno a estar al lloc que em pertoca, a mitja taula-una mica menys. Vé l'Alvaro que ha entrat amb la Mesi, 4h.45', segona dona i la fem petar amb l'Albert, 4h.19, "palabras mayores". Avui no hi podem estar massa estona voltant-la, però mirem d'esperar i veure com entren el Marc i la Laura.


Aprofito, mentre, per anar al cotxe a canviar-me i l'Assumpta es continua quedant tirant fotos. Veig al Marc de resquitllada i pràcticament no li puc dir res. Per la Laura ja hi tinc més temps una vegada canviat i la puc esperonar en els seus últims metres, ella ha patit més a la primera part que a la segona.

Encara fem un queixelada abans de tornar a la carretera i cap a casa, tothom té pressa i no podem compartir un dinar d'aquells memorables, però de ben segur que el proper està al caure. Tornarem a compartir i a passar-nos-ho d'allò més bé. Segur.

Salut.