TrencaCims

Dissabte, 2 de novembre 2013
retirada a Sant Roc després de 21kms. i 5h.12'
Paüls (Baix Ebre)

Segurament no és la millor manera de preparar una ultra encara que no sigui de les llargues, encara que tindrà tota la pinta d'anar molt lents amb la Martona amb l'únic objectiu de passar el primer tall i poder-la acabar. El que és segur, és que arribarem cansats després d'una diada de Tots Sants novament espectacular descarregant un altre tres de deu i d'un intent prou seriós de quatre de deu. La majoria del dia drets, amb convidats a casa... tanmateix assaborint el plaer de donar a conèixer als amics tot aquest món tan fascinant dels castells, el Pau, el Ramon, l'Àngela i la Ket avui en seran testimonis. Primer esmorzar casteller al Figarot, cafè i copa al Coro, entrada a la plaça amb la colla, veure i viure els millors castells que es poden fer avui dia en una plaça abarrotada, vermut novament al Coro i per fi, un bon dinar a casa que s'allarga fins al màxim, el temps just per a no fer tard a Els Reguers on l'Elena Ferreres ens ofereix taula i un bon llit per a descansar.

Sense adonar-nos ja estem a la línea de sortida, a Paüls, la Marta, el Ramon i jo amb l'Elena, en Baptiste (el seu germà), el Karim que avui no córrer, l'Esteban que també s'apunta a la festa, el Jordi Garcia, etcetcetc... Foto de rigor a la sortida i una filera de torxes esperant l'inici de la cursa tot començant a clarejar el dia a les set del matí.

Un tomet pel poble fa que els corredors s'estirin. El Ramon tira enllà i jo em quedo amb la Ket, era el tracte, tot intentant poder acabar la cursa. De seguida quedem despenjats al darrera, una nova sensació per mi, tenim a quatre o cinc corredors a la vista i per darrera en deuen quedar mitja dotzena.

El dia es comença a aixecar i ens ofereix un espectacle descomunal. La Marta rondina quan ve l'hora de trotar encara que sigui en lleugera baixada, afortunadament, no tardem a enfilar la primera pujada, mica a mica anem entrant en calor i de seguida pugem a bon ritme tot adelantant als quatre o cinc corredors que teniem al davant.

Això ja és una altra cosa i tanmateix fem via quan el terreny es torna costarut. La font de Montsagre, la mola Grossa, un petit avituallament abans de rempuar el pas de Filella, espectacular pas entremig de dues roques que passem sense dificultat i gaudint del tram, de l'indret i de l'entorn. És exactament l'objectiu d'avui a més de poder acabar la cursa encara que sigui apurant les 15h.

Després d'aquesta petita aventura que ens depara el recorregut, aquest continua, primer per la carena i després per una forta baixada, cap al barranc d'Engrilló on els que havíem deixat enrere pujant, ens tornen a avançar a la baixada, la Marta ni córre ni es deix anar per a por a que la cadera torni a remugar. La nostra esperança és que a les pujades no defalleixi encara que és ens els trams de baixada on, només si et deixes anar, hi guanyes molt de temps.

Ara ens tornem a emparrar direcció al tossal d'Engrilló, lloc conegut en la meva participació a l'ultratrail de les Fonts l'any passat, encara que aquesta vegada, l'ataquem uns metres per sota per allò de protegir alguna mena d'ocell. La pujada no és res de l'altra món i no tardem a fer cim. Hem tornat a guanyar el duel a la pujada encara que ben aviat ens tornarien la moneda, primer en el descens i després en els diferents puja-baixes fins al peu de la punta de l'Aigua.

El ritme sempre és còmode i ja no insisteixo més en el fet de que hauríem de trotar, en aquestes condicions, arribarem fins on puguem tenint com a principal objectiu passar el tall de les 5h. a Sant Roc, a mi ja em va bé com a entrenament vers la marató del Montseny de la setmana que ve. Sempre hem anat parlant que si de naps que si de cols, que si d'aquests que si d'aquells altres, que si farem o deixarem de fer, que si de les curses, que si de la bicicleta...

A la base de la punta de l'Aigua i després de creuar un rierol per a començar l'espectacular pujada, ja sentim l'alè al clatell de les escombres. Però tenim a un parell de corredors a tiro i si els avancem, deixeríem les escombres amb ells encara que de moment, em costa veure-les entremig del bosc que hem deixat darrera.

A mitja pujada hi trobem en Monrasin (més tard sabria que era ell) càmera en mà i fent fotos a tothom amb les roques de Benet de fons, un lloc encara més espectacular que el tossal d'Engrilló. La Martona va pujant bé i no tardem a enganxar el parell de corredors, jo de tan en tan miro si vénen els escombres i sí, ara sí... ja els tenim a sobre. Però ja som dalt, ara barrejats per moments amb gent de la marxa, quedarà encar un repetxó i tota la baixada fins a Sant Roc.

A la baixada novament ens torna a passar el corredor que havíem atrapat a la pujada, la cadera de la Ket ja grinyola i mica en mica va tirant la tovallola plantejant-se seriosament i per primera vegada el fet de retirar-se i és que el lema de que sinó disfrutes val més deixar-ho, es comença a fer palès dins el seu cap. A ella li sap greu haver fallat, més per mi que per ella, però jo ja estic content amb aquests bons kms. d'avui que de ben segur em serviran pel Montseny amb un mínim desgast. Tampoc es tracte d'agreujar les molèsties d'aquesta maleïda cadera que s'ha de mirar de resoldre d'una vegada per a totes i poder tornar a gaudir plenament de la muntanya, bé sigui amb les curses o les diferents marxes. 

Finalment les escombres ens atrapen encara en plena baixada corriolera abans de l'encreuament que ens ha de dur a Sant Roc. No estem ratllats, com havia dit en to una mica desagradable i tractant-nos de pardillus una de les escombres. Jo contacto amb l'Assumpta que ens espera a Sant Roc per anunciar-li la nostra retirada en aquest punt. Missatges, trucades, però tot fora de cobertura, les escombres s'encarregaran de fer-li saber, nosaltres després d'estar deliberant uns moments amb organitzadors i les mateixes escombres, decidim tirar directament cap a Paüls pel circuit de la marxa.

A l'arribada ja ens espera una Assumpta emprenyada per la manca de cobertura i de no saber massa bé el que passava en carrera. La Mireia està amb ella esperant al Guido que tampoc peta massa fi... jo enfilo cap al cotxe a canviar-me, ara hem d'esperar al Ramon, encara en cursa per a poder marxar quan en principi la preocupació era seva per haver-lo de fer marxar tan tard tot esperant la nostra arribada.

Veiem entrar força coneguts, entre cervesa i cervesa i algun entrepà per a fer-hi coixí... el Guido, l'Esteban, l'Elena, el Jordi Garcia, en Baptiste, en Bernat, etcetcetc... i el Ramon, eufòric entra a meta després d'anar-l'ho a esperar uns metres més amunt la resta de membres del trio de la bona vida. Ha disfrutat, recordem que es tracte d'això, tot i algun tram enganxadís. S'ha posat novament un dorsal i ha tornat a estar a la línea de sortida d'una cursa.

No hi esmercem massa temps més, es torna a començar a fer fosc i nosaltres ja fa molta estona que rondem d'aquí cap allà intervenint amb totes les xerrameques i encara tenim dues hores de cotxe uns i gairebé un parell més, els altres.

Encara podem tornar a agraïr l'hospitalitat del l'Elena i el César, uns grans amfitrions i bon amics que amb el seu afany per a donar-nos a conèixer la seva terra, avui hem anat a petar "allà baix". Ha estat un plaer i de ben segur que hi tornarem, això sí, sempre i quan, alguna vegada ens tornin la visita a la Vila on s'hi fan els millors castells, on hi ha la millor colla del món casteller i on també espero que en gaudeixin com n'hem gaudit nosaltres... moltes gràcies.

Salut.