Cursa de la Roca

Diumenge, 13 de novembre 2011
15'7 kms. - 1h.37' 58
Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)




S'em fa estrany, sortir de casa al matí, quan ja hi ha claror de dia i m'he de desplaçar a escassos 10' de casa per participar en una cursa. De fet no recordo l'última vegada que vam sortir de casa de dia, generalment les matinades per anar a córrer són força heavys. Aprofito aquesta nova cursa per a desplaçar-m'hi, 15 kilometrets de res, jajaja.... precissament aquí rau el problema. Tothom sortirà a tope, a part d'ésser una cursa molt ràpida, i en el recorregut, hi ha gran qüantitat de pista, només una petita zona de corriol, en baixada, tècnica, però només un tramet de res.

Molta gent coneguda a la sortida amb els quals la fem petar una bona estona, alguns ilustres com l'Enric Calvet d'Esparreguera que vé a probar després d'una bona temporada lesionat. Les màkines de Vilafranca i comarca comencen a esmolar les eines en busca de cremar-ho tot. Jo sé on estic i tot i que no vull encantar-me, ni el circuit, ni el meu estat de forma, em permetaran ni tans sols imaginar-me poder aguantar uns metres darrera seu.

Tret de sortida i efectivament no m'equivoco, tothom "a saco", el primer km, per tenir alguna referència em surt a 4'55 i em penso que ja estic a punt d'explotar, a 4'55, jajaja... Déu meu, estamos muy mal, la meva velocitat és tan frenètica que a banda de que em passen un grapat de coneguts, ja em comença a agafar flato. El circuit, trencacames, sense cap desnivell destacable però si un puja-baixa constant, fa que al caminar a les pujades em pugui anar recuperant una mica a l'espera de que vagi desapareixen el maleït flato i alhora no se m'escapi massa la gent i el grupet que he anat coincidint aquests primers kms.



Faig parella amb el Pòdium, casteller de pro que s'està iniciant en aquest món ... mica en mica ja es va enganxant ;-) . Hem de salvar un desnivell de +450, res de l'altre món, però el puja i baixa constant fa prou mal. Ara ens passen uns, ara els passem nosaltres, a les baixades, com sempre, aprofito per estirar les cames i treure una mica el ventre de pena tot i que són curtes, per uns camins prou amples perquè tothom pugui seguir més o menys la meva estela.

Torno a coincidir amb una canicros, ja sabeu el que en penso, doncs matem-ho aquí. També coincidim en alguns trams amb els caminaires que han sortit mitja hora abans, alguns em reconeixen i m'animen, és una putada perquè en aquests moments no puc pas afluixar, "l'honrrilla" està en joc, jajaja...



Quatre avituallaments ben situats, fan que poguem carregar piles, hi ha el just i necessari i per ser la 1a. edició, ho han fet prou bé, bona senyalització, circuit correcte, encara que a mi no em vagi, força voluntaris amb ganes de fer-ho bé, etcetcetc ... encara que com sempre hi ha gent que es queixa potser alguns amb una mica de raó, sobretot el tema referent a les cues de l'arribada i de la botifarrada, i d'altres que es queixen per vici. Jo com que no tenia cap pressa, vaig poder gaudir-ho tot.




Avui no hi ha bales que gastar, però al trobar-me amb el Rafa Higueras, company de club, em dóna el puntet de guerra que fa falta en tota cursa. Van passant els kms., no n'hi ha massa, ell és un bon diesel, jo fa temps que vaig amb benzína, jajaja... també he coincidit amb l'Enric, però fa estona que ens ha deixat tirats, només em queda en Rafa, i el Pòdium que aguanta tot xupant roda, per dirimir el duel. Per fi arriba el desitjat corriol, ara és la meva, però malauradament, és curtet i un altre corredor ens fa de tap amb la qual cosa poca cosa hi guanyo.

Últim avituallament a la font de la Salut, força ambient juntament amb els caminaires, no hi perdem temps i tots tres sortim junts. Fiquem els peus en remull tot creuan unes rieres, ningú aprofita uns taulons que hi ha per no mullar-se i compartir amb els caminaires. Lleugera pujada que ens portarà al castell. Asfalt, lleugera pujada, ideal pels diesel amb ganes de gresca = bodi ja en té prou, jajaja...

Això ja s'acaba, una vegada dalt del castell, ara sí, una bona baixada cap el poble per una pista encimentada, gaaaassss ... mig emprenyat per no haver-ho tornat a donar tot, una mica com al Montseny encara que en unes altres circunstàncies, i això que avui tenia ganes de reventar motor, però al km2, l'haver tingut flato, ja m'anat bé, jajaja... Arc d'arribada i no, girem cap un carrer de la dreta, ei, no em feu donar una volta en va ... doncs sí. Amb això estic en contra, una cosa és que hagis de fer un tomb per arribar a meta i l'altre que el facin perquè sí, tan se val si la cursa fa 15'2, o 15'4, o 15'7kms. però donar tombs per donar, no hi estic a favor, hi he de dir, que comença a passar en massa curses. Acompanyat pel Pòdium entrem a meta, encara una mica emprenyat pel tram final.



Al final el temps ha estat el que ha estat, a una mitja de 6'15 i això sí, com gairebé sempre a mitja taula, el primer ho ha completat en 1h.01' a 3'54, "vaya tela Ma. Elena"!!!! Xerrameca amb els companys a l'acabar, per comprovar que la gent està molt forta, però espero millorar adecuadament i passar-me novament al diesel, a la muntanya és clau, sembla que encara no ho hagi après, jajaja...



La part final també és un clàssic en moltes curses i per molts, la més esperada ... la botifarra, acabada de fer, amb una llesca de pa torrat i una beguda, revifen un mort, això sí, nosaltres sense pressa, esperant des de la llunyania a que la cua minvés, avui no venia d'un quart ni de dos, fins i tot veiem tota l'entrega de trofeus. Continuem comentant la jugada amb la resta de companys, amb l'organització, més fotos, més divertimento per concloure una bona matinal atlètica.

Salut.