Aiguafreda (Vallès or.)
26kms. - 5h.
Novament l'Abuelo ens preparava un entrenament per a tots els nivells i tastar per enèssima vegada, alguns trams d'aquesta magnífica cursa de la Vall del Congost. Hi ha horaris per a tots els nivells amb l'objectiu d'arribar en una hora conjunta per a esmorzar en el magnífic i emblemàtic Can Bellver.
No puc desaprofitar l'oportunitat per arribar-m'hi i poder saludar a gran part de la "parròquia correcatera", que tant de suport ens van donar mentre erem al Tor. D'altra banda, oportunitat única per a tornar-me a calçar les bambes després del Tor i tres setmanes de descans total. Hi havia un grupet amb l'Abuelo, en Massa, l'Angela, la Carme ... que podia ser bastant assequible per mi. Però aquest grup no s'arriba ni a fer, ja que per diferents motius, només quedem l'Abuelo i jo. L'Abuelo encara recuperant-se d'un virus que li està fent la punyeta més del compte, em serà el meu guia particular, tot un luxe, i deixarem als makinorris fer la seva.
Ell i jo anem fent, xerrant d'això i d'allò altre, fent travesses d'on tornarem a coincidir amb el grupet que comanda el Guido, en un estat de forma immillorable. És en el Pla de la Calma, magnífic mirador, ja de dia, on ens retrobem tots plegats i on aprofitant un bon tram de baixada ens hi afegim. En les baixades encara m'hi puc defensar, però a la que el terreny torna a pujar, torno a quedar enrera gens acostumat al ritme endiablat que porten els que van més ràpid.
L'Abuelo em va esperant i pugem el Paraiso tots dos junts, jo el més ràpid que puc, actualment un ritmet molt assequible per a qualsevol, donant-me compte, com ja sabia, de la duresa d'aquesta marató. A dalt ens hi espera el grupet del Guido i junts tornem a fer camí per arribar a l'hora convinguda a Can Bellver. Hi ha gana i no es tracta de fer esperar massa al grup d'afamats que han sortit després d'haver sopat a Aiguafreda.
Són gairebé les 11 del matí i ens retrobem tots davant l'esplanada del restaurant. Abraçades, petons, felicitacions .. molt bon ambient com no podia ser d'una altra manera on, amb el Sergi, els dos Geants, ens fan sentir els autèntics protagonistes de la vetllada. Som tanta gent que malauradament ens hem de partir en dos menjadors, un Geant a cada un, reclama la gent, jajaja... tots volen sentir les peripècies, en primera persona, del Tor.
Com sempre les volls no falten a Can Vollber i a més ... hi ha barra lliure!!!! Mil anècdotes que escolten amb atenció, mil preguntes sobre la cursa, es pot dir que no em dona temps a menjar, jajaja... però que molt satisfet intento atendre a tothom. Surto amb el convenciment de que hi ha molt "home Tor", a part dels ja suposadament capacitats, en Pausident hi rep l'aprobació de tots els presents.Els cafès i el patxaran de rigor, conclouen un àpat on el menjar era el de menys, el fet d'estar envoltat en una taula per gent que sabies que havia estat pendent de tú durant una setmana, m'omplia de satisfacció. Gràcies de nou a tothom.
És l'hora dels adéus, n'hi ha que ténen més pressa que d'altres, alguns que preténen fer-hi un tros més de recorregut i d'altres, com jo, que tot agafant el GR, tornarem a fer cap a Aiguafreda. Últimes fotos de rigor i tot xino-xano, amb l'avi Mena, en Pau, en Xeix, la Mireia, l'Enricb ... enfilem el camí de tornada, caminant i xerrant tranquilament fins fer cap al Racó on unes cerveses posàven punt i final a la jornada.
Sortides d'aquelles que de tant en tant es necessiten, sense rellotges, sense dorsals, "només" envoltat de gent on l'apreci és mutuu, que t'entenen, que estimen igual que tú l'entorn que ens envolta i que potser són els únics que entenen de les nostres bogeries. Sortides on el córrer ... és el de menys.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada