S.Esteve d'en Bas (Garrotxa)
44kms. - 8h.
Abans de tornar a la normalitat post Tor, encara hi tenia pendent una trobada més, després de la dels correcats l'altre dia al Congost. En un principi, a banda dels que vam anar al Tor, també hi havien de venir el Ramon i el capi Artigas, amb ells havia compartit kms., xerrades i experiències durant bona part de l'any, tot encarat per el gran repte. A l'hora de la veritat, tots dos botiguers, s'els va girar la truita i no van poder venir, no vam poder compartir la gran experiència que va ser el Tor. Encara no havia vist en Ramon, el capi era a l'aeroport i després compartírem dinar, i vam decidir organitzar una trobada per tal de fer-la petar i retrobar-nos els tres després de l'experiència italiana.
En principi era una trobada oberta a tothom, però la coincidència de varies curses al calendari, va fer que a l'hora de la veritat, fóssim nosaltres tres i el Pitt, els que a les cinc del matí del diumenge ens trobéssim a S.Esteve d'en Bas, per, en un principi, fer-hi la travessa de la Terra dels Volcans, encara que de bon començament, no ens veiem massa convençuts.
Comencem negre nit, al trote, iniciant la primera pujada del dia direcció a l'Hostalot, un camí rural amb molta història ja que unia Olot amb Vic, testimoni de mil i una aventures que se'ns escapen de poder assimilar degut a la foscor, però que ens situen en el context de la recent pel.lícula Pa Negre. Entre xerrameca i aventures van passant els primers kms., i les primeres hores fins a davallar cap al poble de S.Feliu de Pallerols on es comença a fer de dia i parem a fer un mos, encara que el cafè de la plaça encara no és obert.
Ara ja enfilem el Santuari de la Salut a més de 1.000m., una dura pujada per entre una fageda espectacular tot i el sec del terreny. A dalt tampoc hi podrem fer l'esperat cafetonet, també està tancat, i tornem a baixar per encarar el proper punt de parada on ens hi espera un bon avituallament, aquest sí que serà de fiar. Les Planes d'Hòstoles, on hi trobem l'Assumpta i la Laura que se'ns hi afegirà un bon tram. Entrepà, cervesetes i un carajillu sorpresa ens deixa com a nous.
Ara en som quatre, amb una Laura amb ganes de batalla i nosaltres que ja en portem una trentena, esbufegant per a poder-la seguir. És un tram curtet i prou conegut de l'any passat que ens portarà fins a S.Aniol. Hi torna a haver-hi l'Assumpta, infatigable seguidora, amb el Marc de penyora. Comença a fer calor i la gent va quedant despullada, jajaja... potser no n'hi ha per tant, però sí que la màniga curta es fa necessària.
Per problemes logístics la Laura s'ha de quedar i nosaltres ens disposem per l'últim tram, ja que hem decidit plegar veles a Sta. Pau, per avui ja n'hi haurà hagut prou. De nou un tram costarut cap a Sta. Maria de Finestres, migdia, calor, em costa agafar el bon ritme que duia i el capi se'ns escapa amb el Ramon i a mi. Després d'un petit reagrupament a mitja pujada, ara agafo jo l'iniciativa amb tantes ganes que en un tres i no res els deixo enrere tot esperant-los a dalt una bona estona.
Una vegada tots dalt i tornar-nos a fer un fart de riure, ja ens queda una última baixada per arribar al nostre destí final. Una baixada espectacular, talment els boscos de la marató de Zegama tot pujant l'Aratz, una llàstima que estigui tot tan sec, però la vista gaudeix del fantàstic indret. Recordo l'any passat fer el tram acompanyat de l'Esteban, mític Bulderban, tot un crack de cap a peus, m'alegro de que encara em vagi recordant de les coses, jajaja...
Sta. Pau, vila turística on les hi hagi, coneguda entre d'altres per les mongetes del ganxet i per la seva proximitat als coneguts volcans de Sta. Margarita i el Cruscat així com de la fageda d'en Jordà. Encara hi trobem lloc a la plaça major per a fer-hi un bon vermut ja amb els acompanyants i corredors agrupats. Donem per tancada la sessió de running i enfilem cap al lloc de sortida per a polir-nos una mica i anar a dinar.
De fet serà un dinar-berenar-sopar, ja que el torn del migdia ja s'acabat i a les cinc de la tarda en comença un de nou. Com que el cava no hi falta, vingut exprés de la Vila, doncs remullem l'espera entre xerrameques i a veure qui la diu més grossa. Per fi podem seure al menjador i gaudir d'unes bones menges continuant essent remullades amb bon cava i començant a confeccionar el calendari del proper any. De curses i ganes d'anar a tot arreu no n'hi manquen, però s'haurà de triar les més adients ja que l'economia apreta. A part de "les de sempre", els plats forts seran Tramuntana i Andorra, al Tor, procurem conjurar-nos pel 2014, aquesta vegada a veure si hi podem coincidir tots tres, una mica més grans però amb més ganes que mai, brindem perquè així sigui.
Ja gairebé fosc, decidim cloure la vetllada en un altre cap de setmana ple de energia i bones vibracions amb el típic tòpic, que no menys cert, d'està envoltat per una magnífica companyia. El córrer ha estat el de menys, encara que m'ha servit per poder comprobar que després del Tor encara m'aguanto els pets, si més no, a ritme d'entrenament, a les curses ja patiré d'allò més, ja que la gent va a tope, però ja tornaré ha agafar el "trankillu". Torno a estar al Km0 d'una nova temporada.
Salut.
