... per Montserrat.

Dissabte, 9 d'abril 2011
Monistrol (Bages)
36kms. - 6h. 19'



Montserrat de bodissesclub en Garmin Connect: Detalles

Després de l'UTAG, ja no es pot perdre pistonada i tinc al cap una bona trescada montserratina, qüantitat i desnivell, al meu aire per un circuit prou dur i exigent, més si tenim en compte que enganxo el dia més calorós del que portem d'any.

La sortida és des de Monistrol, prop de dos quarts de vuit del matí, he sortit de casa ben fosc i negre i a l'arribada portem pocs minuts de llum natural, tot i que ja hi ha cert moviment a la plaça d'on sortim sempre en busca d'un cafetonet ben calentet. Jo ja vull anar per feina sense morir en l'intent però sense encantar-m'hi i encaro el camí dels tres quarts ... amb il.lusió que diria l'actual President.

No estic pendent del rellotge, tampoc pretenc fer-hi la crono koalí, però per curiositat vaig mirant el rellotge que a la llarga em dira més o menys en quin estat em trobo. Monestir, pràcticament ni una ànima, quietut, silènci, pau ... em refresco un xic a la font i escales amunt en busca del proper objectiu que no és altra que SJeroni.

Després de les feixugues escales es pot trotar una mica i ho aprofito, per donar pas als corriols tancats i que encara guarden l'humitat i que fan que sigui tot un plaer per a corri. Una quarentena de minuts més i ja sóc dalt, "no estamos tan mal" i el que és inaudit és dalt el cim no hi ha ningú. Hi cau mitja barreta, bec una mica i escales avall pel camí vell de SJeroni, on m'hi trobo un vell conegut que també està trescant per allí, un company de l'Orzo que vam compartir per Núria, tot una agradable sorpresa fent-la petar un momentet, tots dos anem per a feina, jajaja...

Al Pla de Sta.Anna gir a l'esquerra , camí de l'arrel que ens portarà a Sta. Ceciia, a la base de la canal de SJeroni objectiu top ten d'avui. Els kms i desnivell es comencen a acumular, la xafogor va fent de les seves i al ref. de Sta.Cecilia decideixo pendrem una cocacola abans d'afrontar la canal després de 14kms. i unes dues hores i mitja des de l'inici.

La canal s'em torna a fer feixuga, jo crec que cada dia està pitjor i el pas abans d'arribar al cable de la paret, cada dia és més complicat. No m'atabalo i vaig fent, no és dia de mirar el rellotge i tot el meu pas cansí encara supero alguns excursionistes, alguns d'ells clarament enredats per la seva parella, jajaja...

A dalt l'ermita m'hi assèc i em prenc un gel, el pitjor ja ha passat i ara recuperaré a la baixada pel camí nou de SJeroni tot buscant SJoan. Veure per creure, em torno a trobar l'amic de l'Orzo que torna a pujar a SJeroni, com si fes sèries, això que ningú entrena ... m'explica el seu itinerari i al no coincidir massa els dos, cadascú fa la seva.

A mida que m'apropo a SJoan la munió de "dominguerus", tot i ser dissabte, es fa palès, alguns et respecten, d'altres més val ni parlar-ne. Troç encimentat amb pronunciada baixada i em planto al pla de SMiquel, on a mà dreta ininciaré el camí de les bateries que em portarà a Collbató, ara per la part més assoleiada de la muntanya la calor ja comença a apretar tot i que no intimida la qüantitat d'excursionistes que hi trobo en direcció contraria a la meva. En aquest tram, pedregós, tècnic, em produeixo la 1a. torçada del dia, afortunadament al peu "bo", si és que encara m'en queda algun, si més nó, no és el que va rebre a l'UTAG.

Collbató, uns 25kms. i més de quatre hores a la muntanya. Em refresco a una font amagada al costat de l'església, per una porta de ferro que avui està oberta, tot just abans d'arribar a la plaça, molt temptadora a l'haver-hi molta gent fent-hi el vermout, ufff!!!! i jo per aquí acalorat, corrents des de quarts de vuit del matí ... estan bojos aquests romans!!!!

A La Salut hi ha com una mena de romeria, amb una gentada de por, una cridoria exagerada i personatges de tot tipus, en fi, aparenta un "Corral de la Patxeca", en comptes d'un indret que busca d'altres objectius. Cova de Salnitre i tornar a buscar el pla de SMiquel, en definitiva un bon troç de la cursa de l'Alba. Tot i el refrescament a Collbató, la sensació de frescor ha desaparegut i la calor torna a ser insuportable. S'apodera de mi, no trec la boca del broc del camel, tot i que el líquid sembla pixats i el meu pas es transforma en el d'un humil excursionista al que li costa de passar els metres, el desnivell, els minuts.

Afortunadament, amb paciència, tot s'acaba i després de deixar enrera una familia amb la canalla buscant ombra desesperadament on no n'hi havia i una parella on ella es veia com havia estat vilment enganyada, torno a està al Pla de SMiquel. Ara si, una trentena de kms, però que ara jo tot serà baixada fins a Monistrol tot desfent el camí que he iniciat a primera hora del matí, no sense abans tornar-me a torçar el mateix turmell un parell de vegades i fer-me veure les estrelles en les dues ocasions, una si per badada meva.

Al Monestir hi faig una parada per a beure quelcom fresquet entre la voràgine de gent que ara s'hi troba, si més no a baix la plaça davant les fonts, on es fa relament difícil poder demanar quelcom entre tanta munió de gent. És comprensible que no m'hi estigui gaire i menys després d'escoltar a un jove cambrer imitant al Núñes a unes turistes que l'aguantaven estoïcament, jajaja... semblava que li faltés un bull!!!!

Últim tram de nou pel camí dels tres quarts assegurant la petjada en la baixada que segurament haguera disfrutat de valent s'hi hagués pogut està bé. Però ho he de vigilar, ja porto massa ensurts i massa torçades. El fisio em recomana repòs, bé, no fer el burro i no creu que sigui bona idea fer els Matxos i tot i que em costa acceptar-ho, reconec que unes 10h. per aquells indrets, tecnicament exigents i amb moltes possibilitats de tornar a recaure, opto per a fer-hi cas.

Però avui ja ha caigut el que perseguia, un bon entrenament en quant a kilometratge i a desnivell, això ja ho tinc a la saca, la cara negativa, aquests turmells de vidre que sembla ara s'han entestat a dir-me que no volen massa guerra. El temps ho dirà.

Salut.