Marató Pirata de Montserrat

Dissabte, 20 de novembre 2010 - 8h.06' 02
El Bruc (Anoia)



Arriba el gran dia, arriba el dia d'una de les maratons més especials que hom pot córrer, per l'organització, pel recorregut, per l'ambient ... perquè és diferent a totes les que hagueu pogut córrer.

La mecànica, pels que no ho sapiguen encara, consisteix en arribar tots els participants a la linea d'arribada entre les 13h. llargues i les 14h. llargues, per tant cadascú ha de coneixer el ritme que pot afrontar la cursa i escollir un dels grups de sortida, 1 de la matinada, tot havent sopat al Bruc, pels més lents, el grup de les 4h., aquest any desert, a les 5h.30', per fer el trajecte en set hores i mitja llargues i vuit hores llargues, a les 7 del matí, grupet que ja va per feina i a les 8 pels makinorris.


Com anècdota dir que al grup de l'1, se'ls hi presentà els Mossos a instàncies del Patronat de la muntanya de Montserrat, al·legant que hi havia un grup de gent que podria malmetre la muntanya. Vaja tela, i els dominguerus que tot ho embruten, i els quads que destrossen tots els camins i les "amotus"... nosaltres que si alguna cosa tenim és que estimem la muntanya, que procurem deixar-la com l'hem trobat, que mirem de no llençar absolutament res a terra (tot guardat a les butxaques) ... en fi, que la muntanya és de TOTHOM (no d'ús exclusiu dels de Montserrat que ja prou que escuren les butxaques de la gent) i cal respectar-la com nosaltres i en general tots els corredors de muntanya fem.

Afortunadament, tot va quedar en una anècdota i el comportament dels Mossos va ser exquisit i absolutament comprensible vers tots nosaltres, fins i tot un d'ells, s'hi entrenava per aquells indrets.

Jo, com l'any passat al grup de les 5h.30', enguany una bona colla, pràcticament una vintena amb el Gorditu inclòs, jajaja..., comparat amb els set membres que vam sortir la 1a. edició, això ja veieu que és un èxit. En total s'aplegaren una seixantena de corredors. Alguns dels set, en aquest grup, tornavem a coincidir, Malfieten, Txus i Tamayo, mancaven en Korfbaler, JPapiol, ambdós "renqueantes" i el Xavi de Copons, "desaparecido en combate".



S'hi afegeixen vells coneguts com el mític JBallesta, la 3a., la RRCicling, l'Anfeca, la fura d'Osona del Ramon, l'Enriccb, l'Isma, la Txell amb dues companyes més, i dos nois més, en Melcior i en Pol o lluc, ja em perdonarà.
Aquest és un grup que et permet anar relativament còmode, però no et pots encantar massa, diguem que és un "fifti-fifti", l'any passat tots set baixàrem de les 8h. De ben segur que molts podrien sortir en el grup de les 7, però allí ja si que has d'anar tota l'estona bastant tibat i no encantar-te gens. Per tant val més "cabeza de ratón que cola de león" i per altra banda creia que el Marc gorditu també podria perfectament acoplar-se a aquest horari, tampoc l'anavem a putejar ;-))

Després de fer-la petar convenientment, sobretot amb el tema estrella dels Mossos, una petita xerrada per part del Carles ja posa tothom alerta. També hi ha algun membre dels grups que sortiran més tard, però que no s'han volgut perdre la sortida, Martox i en Guido, també fent una mica de costat a l'organització i que estan "acampats" uns metres més avall.
Briefing de rigor i minut de silenci pel pare del nostre company i amic Sergi, que tan subtadament ens deixà fa pocs dies, curiosament també a la muntanya. D'una manera o altra aquesta edició anava dedicada a ell ;-)

Aquesta vegada, tot i no estar marcada, portem un parell o tres de tracks que ens faran més fàcil el no pérdres, i a més, entre algun entrenillu que s'ha fet per la zona, i l'haver corregut l'any passat, doncs això, que un ha de tenir memòria, jajaja...
Tot i això, hem de posar tots els sentits per entre els camps d'oliveres, trobar el camí idoni que ens durà a la porta de la primera dificultat del dia. El camí dels francesos, puja dret, sense ser massa empinat, en algun punt "s'enganxa", tot i el ritmet una mica "patxangueru" i els constants reagrupaments. La gent es recrea contemplant a mida que es guanya alçada, tota la contaminació limínica que deixem als nostres peus, la del Llobregat i Anoia, però que no impideix contemplar en tota la seva grandiositat l'estrellam sobre els nostres caps i una lluna esplendorosa. De moment, la borrasca anunciada ... res de res.
Al tran-tran de marató en té ben poc i per altra banda observo alguna indumentària poc propicia per a ser-ho, més adecuada per anar d'excursió, aki alguna cosa ha fallat ;-(

El rellotge no enganya i les primeres clarors del dia (l'any passat, era fosc i negre), tampoc. A dalt a S.Jeroni portem vuit minuts de retràs vers l'any passat, si parlem d'anar a buscar sub8h. Tot i dir que l'any passat un mano-mano amb en Tamayo ens féu pujar "alegres". Reagrupament a dalt del cim, foto i video de rigor i escales avall que fot un fred que pela, no obstant les vistes des d'aquest indret són espectaculars. BRUC - S.JERONI - 1h.26'




A baix l'ermita de S.Jeroni, fem el reagrupament complert. Les tres "excursionistes" comencen a veure que s'han equivocat de "festa", però de moment van fent que ara bé baixada. Jo vaig al capdavant, ja sabeu que m'agrada baixar "ligeru", conec el camí i penso que podem fer via. Igual que jo, pensen la fura osonenca i l'Anfeca (Andrés). Ben aviat perdem la resta del grup, però penso fer la propera parada a dalt S.Joan, una vegada deixat enrera el camí vell de S.Jeroni i el pas de Trencabarrals, a dalt, punt de reunió, aggrrrhhh!!!!, estem més estona parats que corrents!!!!

Hi estem una bona estona fins l'arribada de tots els integrants. Les "excursionistes", amb l'experimentada Txell al capdavant, veuen clara la situació, i en aquest punt decideixen fer marxa enrera cap al monestir, fer camí cap a Collbató i encarar el Bruc. Un fet d'agraïr, perquè no tothom sap veure en un moment donat, que han errat en el plantejament inicial.

Camí nou de S.Jeroni per, una vegada passat el mirador, girar a l'esquerra Artiga baixa avall. De nou una pronunciada i tècnica baixada ens portarà a una pista i aquesta en deixarà a l'entrada de Collbató. Això vol dir tenir a tocar el santuari de la Salut i el primer avituallament oficial, capitanejat per l'incombustible toni Korfbaler. S.JERONI - LA SALUT - 1h.45' - 3h.12' ufff!!!!





També hi ha la Mireiads, que tot i estar lesionada no es vol perdre "l'eventu" i com sempre estar disposada a donar un cop de mà pel que convingui. S'infla a fer fotos i la seva simpatia s'encomana a la resta ;-))
Aquí, l'any passat ja anava atrotinat, no anava bé de panxa i ja portava dues escapades anals, jajaja..., enguany, em sentia força bé i ara a l'avituallament convenia no refiar-se i menjar i beure una mica, tot i que de moment no tastaria el tan preciat suc de civada ;-( Per assegurar, cau un ibu!!!!

Torna a tocar pujada tot fent bona part de la cursa de l'alba en la seva primera part. El temps continua essent bo per a córrer, però ja em començo a témer que la borrasca anunciada ens acabarà agafant. Per sort encara estem a la cara sud, però per no massa estona.
Passem ràpidament per la cova de salnitre i vé un troç molt corrible que aprofitem en Tamayo, Ballesta, el Ramon i jo, per tornar a deixar el grup un xic disgregat. Una altra pujada constant que coneixem molt bé, plena de zigazagues on mica en mica es torna a guanyar alçada, que ja comença a ser sinònim de mal temps, un temps enboirat, ventós i fred, fins arribar al pla de S.Miquel on ens durà ràpidament cap al monestir. En aquest trajecte ens hem creuat amb les tres "excursionistes c..." que enfilen Collbató, és a dir, en aquests moments, fan el nostre trajecte a l'inrevés.


LA SALUT - MONESTIR - 1h.12' - 4h.25', el mateix temps que l'any passat en aquest tram, però amb millors sensacions. Seguim portant endarreriment, 22' per sobre d'un hipotètic 7h.56'.

Reagrupament a la plaça de baix el monestir, a les fonts per carregar al qui li convingui. El Marc, de moment es porta bé i estar donant el dò de pit, ara li aconsello que mengi i begui que encara queda un bon tute, es podria dir que estem a mitja cursa i tot i que els principals desnivells ja els hem passat encara queda bastanta traca. I som tots? ostres falta l'Isma!!!
Al cap d'una estona el veiem ranquejant a la baixada que el porta cap a nosaltres. Mala senyal, unes molèsties al genoll, el fan baixa. Ho té decidit, plegarà a Sta. Cecília.

Ufff, una altra baixa, aquesta si que no me l'esperava ;-(( . El grup reemprèn la marxa escales amunt. Portem algun membre tocadet, però penso que encara podrà arribar a port, si més no a la propera estació. A dalt al pla de Sta.Anna, comença a ploure i fa un fred que deu ni dó, per tant no hi ha manera més sana que treure-se'l corrent. El terreny ho torna a permetre, ja que picarà avall tota l'estona fins a Sta.Cecilia. Ens arreplega algun xàfec, però jo i l'Anfeca fem via cap a l'avituallament, en Ballesta no es mou bé en aquest terreny i es queda enrera. Està tot moll, relliscós, però no hi ha faaaaang!!!!, no m'ho puc creure ... no hi ha faaaaang!!!! estic xalant i l'any passat anava mort, ho corro tot fins el proper objectiu.

MONESTIR - STA.CECILIA - 1h. - 5h.25', tot i les bones sensacions només he retallat cinc minuts vers l'any passat, potser no anava tan mort, jajaja... o potser ara no he anat tan ràpid com semblava ...




Segon avituallament, aquest capitenajat per la Montse i l'Elena, que ja fa hores que aguanten la pluja i el fred. Gràcies. Tenen el reforç del primer avituallament ja finalitzat, Toni Korfbaler, a més de l'entrenyable i sempitern JPapiol i el sempre predisposat VTorres. Tinc gana i devoro la coca que ha portat l'Angela, està boníssima ... la coca ... buenu ... uff, com m'ensurto, jajaja... Beguda isotònica que ens ha dut la Marta, etcetc, entre tots ho fem tot, ja ho veieu, una mica d'aki, una mica d'allà, jo col.laboro, l'altra, també, TOT, fa que aquesta marató sigui especial.

Tots reagrupats, a partir d'ara, el grup ja s'anirà disgregant quedant dos gups ben definits, tots dos amb garanties d'orientació assegurades gràcies als tracks. En Malfientenapoulos, s'assegura que els de darrera no tinguin problemes de pèrdua tot proporcionant-los el track de VTorres, i va a la nostra caça tot superant els companys intermitjos fins arribar a la nostra alçada, que no serà fins el proper avituallament a C.Massana. Aquest tram, també molt feixuc l'any passat, el supero amb més bona nota. Ens tornem a trobar amb el Txus, Tamayo, Ballesta i jo mateix, un bon equip, uns bons diesels, jo m'espavilo per no perdre roda i recuperar quan pica avall i s'ha de fer una mica la cabreta. Encara plou i anem tots xops, sobretot per la vegetació arran de corriol. A la canal del miracle bufo una mica, però no els perdo. La Foradada, la Cadireta, enguany hi passo com un coet!!!!

STA.CECILIA - C.MASSANA - 1h.15' - 6h.41', em torno a trobar amb el cas anterior, mateix temps que l'any passat!!!! no m'ho puc creure!!!!, el que fan les sensacions!!!! encara portem 19' de retràs!!!!




Avituallament que "pertany" a l'Assumpta i a la Vanessa, preocupada pel Marc però les noticies són de que no va massa despenjat i sobretot, molt ben acompanyat. Notícies fresques que ens ha dut en Malfieten en el seu afany per atrapar-nos. També hi ha en Massa i l'Yves que estan de controladors aeris, jajaja... Avituallament generós en menjar i beure, ben preparat fins i tot guarnit per a l'ocasió, però que el mal temps a deslluït les magnífiques intencions de les nostres estimades.




Ara m'adono que les màkines de les vuit encara no ens han agafat, a aquestes alçades, en Guido ja feia estona que m'havia deixat tirat. En Rul, estava al caure i al torrent del lloro, en Sergi també m'avançava. Aquest any encara ningú havia tingut pebrots de passar-nos, jajaja... ja teniem objectiu, que no ens atrapi ningú!!!!

Fem un recompte ràpid, i els que som, enfilem camí. La resta no tindrà problemes per anar seguint, a més, a partir d'ara, els grups de les 7h. i les 8h. ja anirant atrapant als de davant. Formem un bon grupet, de molta pota, experimentat, amb ganes de que no ens donin caça, amb dos tracks, impossible perdres, zona d'entrenament feia un mes, tot a favor per esgarrapar minuts al crono. Pista per engegar el motoret, apreto les dents. Corriol a l'esquerra, encara les tinc apretades. En Ballesta i Tamayo han marxat, els demés no defallim i a dalt en pocs minuts i tornem a estar tots. Ara si, hem restat 6 minuts en un tres i no res. Gaaaaaaaaaaasssss, ara tot és baixada i dos objectius definits, encara podem baixar de les vuit hores i que no ens atrapi ningú, jajaja....

Ens hi posem. Planegem un xic abans no endinsar-nos dins l'espès corriol, tram perdedor i que hi posem tots els sentits per no caure a la trampa. Ja enfilem el torrent, tram tècnic, baixada ... gaaaaaaaaaaassss, mirant de tan en tan de reull per no perdre unitats, ara quedar-se sol per aki,seria una mica complicat. A l'Arcada miniparada reagrupatòria i tornem-hi. Ho tenim a tocar, tenim el Bruc als nostres peus, no deu faltar massa. Intento escapar-me una mica del grup, doncs sé que a la pista seré pell si no agafo un bon avantatge. La que tinc, és minsa i els "motorets" em passen als últims metres. Tan fa, estic molt content, se m'ha fet curta!!!!, senyal inequívoca de que m'ho he passat bomba!!!! i m'ho he passat bomba!!!!



Al final 8h.06', no ho hem aconseguit però ens ho hem passat molt bé intentant-ho i això sí ... no ens ha passat ningú, jajaja.... El "vermutillu" de l'arribada preparat per en Pedro, és genial i entra d'allò més bé tot esperant l'arribada de la resta de companys. El Marc es porta com un campió hi entra en 8h.33', anant controlant tota l'estona i entrant en un bon grupet capitenajats per en Guido i el Farreti, aquests si que eren els de les vuit.




Fins i tot el dia sembla es vagi arreglant, de fet ja no plou des de C.Massana. La gent continua arribant, tots amb un somriure a la cara i satisfets per la cursa, alguns han matinat molt, d'altres porten una nit sense dormir ... i continua arribant gent, tothom amb un somriure a la boca, això ho diu tot, ÈXIT TOTAL, no fa falta preguntar-ho, la gent és feliç, ha estat una experiència única que costarà molt oblidar-la, sobretot pels que hi han debutat.

La Sessió Tècnica, altrament dit, un bon dinar, va servir per arrodonir una jornada memorable on una colla d'esborrajats de la muntanya, havien arribat a l'èxtasi, cruspint-se en un tres i no res la muntanya de Montserrat en la seva totalitat, amb tot el seu esplendor, amb tota la seva bellesa, amb tota la seva duresa. Torno a donar les gràcies als que ho heu fet possible, organitzadors i voluntaris, així com a tots els corredors pels moments que em compartit SOU COLLONUTS!!!!




Quan ja fa temps vaig descubrir el món del córrer, de seguida hi vaig tenir companys, ara no paro de tenir veritables amics ... i cada dia més.


Salut.