mitja marató de Barcelona

Diumenge, 14 de febrer 2010 - 1h.39'36


Des de l'estiu de l'any passat, a Templers, que no em calçava unes sabatilles d'asfalt, i des de cunit'08, que no feia una mitja. Ja estic totalment enganxat a la muntanya i tornar a l'asfalt, em fa molta son. De totes maneres tornar-hi de tan en tan no estar malament i més, fent la marató d'aquí dues setmanes, aquesta mitja em servirà per veure com estic de velocitat, tota perduda entre corriols, camins i pistes de la nostra geografia.

Més de cinc mil atlètes formem a la sortida, moltes cares conegudes, retrobaments previsibles amb els asfalterus de sempre i tothom amb ganes de canya, com sempre, gas a fondo. Tot i el dia gèlid a la capital, 3-4º i neu granulada!!!!, és un bon dia per córrer i donar-ho tot per assolir unes bones marques, més d'un serà la millor marca de la temporada i del seu historial.
Jo, malauradament, hi porto un altra plantejament, hi sóc per veure com estic de cara a la marató, sense cremar les naus i per sensacions a veure com hi acabo, doncs també fa molt de temps que no corro tanta estona sense parar, a la muntanya compagines ca-co molt sovint i és molt diferent.


Al poc d'arrencar m'hi trobo un altre muntanyenc, el mític Luigi, amb qui he compartit mil batalles a la muntanya. La situació és bastant surrealista, tots dos entre la munió de corredors enfilant via laietana amunt, la rambla avall, paral.lel, gran via, que punyeta hi fem aquí, jajaja.... qui ens ho havia de dir! El ritme és distès i ens permet fer-la petar mentre correm. A ell el veig més suelto, sempre ha estat un puntet per sobre, però no m'hi capfico, jo segueixo a la meva i reservo per la segona part, més lletja i entre llocs maratonians de no massa bon record. Us sona un tal "fòrum", jajaja....

Km10 en 47'09, de popular total, punt on el Lluís i jo sense voler ens anem perdent. Es torna a passar per la sortida-arribada per enfilar l'altra part de la mitja cap a mà esquerra. Allà hi trobo l'Assumpta amb un parell d'amigues fent de cleca i inmortalitzant tot el que es movia. Jo aprofito per a deixar-hi els guants i un buff, a aquestes alçades ja m'hi sobren.


Els kilòmetres em van passant amb certa rapidesa tot i que no em sobre massa, tampoc tinc la sensació d'anar al límit, ni ho vull ni ho pretenc. Km15 - 1h.10'28, clarament per sota de cinc, doncs ja m'estar bé. La banda forumera, enfilar les torres del port olímpic, que no hi arribes mai, creuar algun pontet que fa mal.... rectes que no s'acaben, ufff!!!! feina per d'aquí dues setmanes!!!!, coco total!!!!

A l'últim tram hi trobo la 3a que va patxim-patxam, mig lesionada però que li sembla arribarà, a ella de coco n'hi sobra i de fet l'acaba sense massa dificultat cuidant una mica la lesió. Els últims 2-3 kms. se m'enganxen, però encara els vaig trempejant, menys l'últim, amb final en un gir a l'esquerra i pujar tota l'arribada (km35 a la marató) pel lateral, per donar un últim gir també a l'esquerra que ja et portarà a la línea d'arribada.


Al final 21 kilometrets a 4'44, ara havent-li vist si éra mascle o famella, haguera pogut fer molt millor temps si al principi no hagués estat tan patxanguera. Però no em sap greu, avui no tocava i s'imposat el seny, m'ho he passat bé corrent i dono per bona la matinal d'avui. Després de saludar decenes de coneguts a l'arribada i compartir de nou les batalletes que ens comporta aquest esport, tornem a enfilar camí cap a casa, talment com si res hagués passat, bé, al cap d'unes hores començaven a surar les primeres agulletes asfalteres, jajaja....

P.D.: agraïr les fotos, a part de les de l'Assumpta, les de la Cris, moltes gràcies!

Salut.