Marató de la Vall del Congost

Diumenge, 22 de març 2009 - 7h.17'48
Aiguafreda (vallès oriental)

Ja li vaig dir a l'Abuelo en persona tot just a l'arribada. Heu fet una cursa de 1a. categoria, si senyor! ja havia dit que es notava molt una cursa organitzada per gent que corria i una vegada més ha quedat demostrat en el fet que a l'atlèta no li ha faltat de res. Senyalització perfecte, avituallaments impecables, els regals molt preuats, l'atenció exquisita, la cursa, dura, com ha ser una cursa de muntanya. F E L I C I T A T S a tots el que ho heu fet possible

En quant a la meva particular aventura, no és cap secret que aquest any em prenc les coses bastant a la torera, intento arrencar, però no acabo d'enganxar-mi, estic mooooolt mandrós i després això evidentment que queda reflexat a les curses.

Començo veient com es pot presentar la cursa, els meus càlculs, sense saber on vaig i tal com estic estan entre les set i set hores i mitja. A més vinc d'una setmana mig engripat amb tos i un xarop que no acaba de funcionar. No he sortit des de l'entrenament de fa 15 dies on vam fer la primera part de la cursa, o sigui que ja veieu com vaig!


Fins al pla de la calma, 1h.20 + 1h.23 fins la cruïlla de la mitja (+-19km.) = 2h.43. Les sensacions són d'anar fent, però +- tot va sobre el previst, ara una mica de mal el genoll, ara la planta del peu, ara desapareix tot, ara hi torna. A les pujades vaig fent i a les baixades, bé, no és com abans, ara baixo com els ànecs. Em vaig trobant amb gent, però "els meus" són molt endevant. Comparteixo amb Jordipapiol, Teresa, Dennis,...., sense comptar les esporàdiques trobades amb altres companys, ostres que n'arribo de conèixer de gent, sens dubte el tresor més preuat en tots aquests anys.
Tot just deixar la cruïlla de la mitja i girant a mà esquerra, hi ha una rampa duríssima que deix grogui a la majoria de corredors, a més, per acabar-ho d'adobar, se senten els altaveus de la gent de la mitja que va arribant a meta, una prova més a superar pel "coco"!!!!

Al purgatori m'espera el meu calvari particular, pujo mort i enterrat, em passa en sioux, que em troba ben grogui. Estic 1h.32 fins l'avituallament de dalt, davant del Tagamanent. He passat un mal "rato", el cansament és important i m'ha afectat el "coco", ostres el purgatori!, no s'acabava mai. Apareixen diverses cabòries, de les meves, de les que surten quan les coses simplement, no van. Afortunadament em prenc el meu ibuprofeno i em refaig després de menjar una mica. Tinc el Tagamanent a 1/4 d'hora i aleshores comença la baixada cap al Figaró. Sóc ben rebut, primer per en massa i a dalt per l'Assumpta i l'Isabel, fidels seguidores i excel.lents notaris de la cursa.


Mig refet tiro avall, estic més d'una hora sense trobar a cap corredor, i vaig fent la meva sense forçar massa la màquina, un na fent més aviat cansí. Encaro la pujada a la trona, on després de creuar el riu, encara es pot trotar bastant pel corriol, encara que piqui una mica amunt, això m'anima, penso que sóc dur de pelar, vaya pobre inocent!!!! Amb una hora estic dalt l'avituallament "tronero". He tornat a tenir una petita crisi al final de la pujada, però ja éra pràcticament dalt, per això intento refer-me amb una "pocima màgica", em foto una voll i tiro avall. S'em fa feixuc córrer, podria baixar de les set hores si m'ho prengués en serio, però torno a fer el vagu i camino força estona fins no torno a reemprendre. Em passen un parell de corredors, després de compartir amb un altre que només podia caminar, ja m'estava bé, però torno a recuperar el trote cansí, deuria ser una mica d'orgull i no fer esperar més a l'Assumpta, el que em fa intentar seguir la roda dels dos de davant. Faig el que puc fins arribar al poble, al final encara els haguerà pogut atrapar, però he fet tard, 51' per baixar la trona, ja m'està bé, per ruc! Al final 7h.17'47, dintre les meves previsions, peròòò. . . . hi si....hi si...., és el que hi ha nois!




Saludar als companys que ja han arribat, veure l'arribada d'algun que encara falta entrar. . . . moments que et fan oblidar la "mala estona" passada. Especialment emotiva l'arribada de la caloreta i guillemg, enhorabona , el Xavi-miquel, el primo, i la del Pau-sident, una altra bèstia dura de pelar, l'autèntic "putu-amu", jejejeje....




Tot bon esdeveniment acaba amb un bon tiberi de 1a categoria, pel lloc, pel menjar, i sobretot per la companyia que fa que dies com el d'ahir, faci la pena viure'ls com els vam viure ahir. Content i agraït d'haver-hi estat.



Els meus temps de pas, qui sap si ha milorar l'any vinent:
Pla de la calma - 1h.20
Cruïlla 1/2 - 1h.23 - 2h.43
Purgatori - 1h.32 - 4h.16
Tagamanent - 17' - 4h.33
Figaró (riu) - 53' - 5h.27
La Trona - 58' - 6h.26
ARRIBADA - 51' - 7h.17

Salut.